Catalunya

En aquest àmbit cal assenyalar les disposicions següents:

Ordre de 20 de desembre de 1994 (dogc núm. 1991, de 30 de desembre) del Departament de Cultura. Es deroga l'Ordre de 15 de maig de 1990, de convocatòria de concurs públic per a la concessió de subvencions destinades a la promoció de la cinematografia i a la producció, distribució i exhibició de pel·lícules en català (rld núm. 16, pàg. 246).

Ordre de 21 de desembre de 1994 (dogc núm. 1991, de 30 de desembre) del Departament de Cultura. Es deroga l'Ordre de 4 de desembre de 1990, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions a la producció de curt-metratges cinematogràfics (rld núm. 17, pàg. 283).

En totes dues ordres s'indica que el motiu de la derogació és que la Generalitat de Catalunya està elaborant una nova normativa d'ajuts per al sector cinematogràfic.

Page 216

Decret 284/1994, de 14 d'octubre (dogc núm. 1973, de 16 de novembre). Se suprimeix la Secció de Terminologia de la Subdirecció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, atès que el consorci del Centre de Terminologia termcAT, creat pel Decret 47/1994, de 22 de febrer (rld núm. 22, pàg. 201), n'ha assumit les funcions.

Decret 321/1994, de 29 de novembre (dogc núm. 1986, de 16 de desembre). Es regulen els fitxers automatit2ats que contenen dades de caràcter personal gestionats pel Departament de Cultura. Entre aquests fitxers figuren els de la Direcció General de Política Lingüística, especialment l'anomenat fitxer de consultes legals, originat en les consultes i queixes que s'efectuen sobre drets lingüístics.

També cal esmentar les convocatòries de concurs públic per als ajuts, les subvencions i els premis següents:

Resolució de 5 de juliol de 1994 (dogc núm. 1924, de 22 de juliol). Convocatòria dels premis nacionals de teatre i dansa 1994. Estipula que els textos que es presentin als diversos premis hauran de ser escrits en llengua catalana.

Ordre de 5 de desembre de 1994 (dogc núm. 1989, de 23 de desembre). S'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per a activitats musicals de caràcter professional. Base A.b: «Els criteris per a la concessió de l'ajut són: l'ús de la llengua catalana en el projecte en qüestió».

Ordre de 5 de desembre de 1994 (dogc núm. 1989, de 23 de desembre). S'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts a l'edició i la promoció de fonogrames. Base 1: «Poden optar als ajuts regulats en aquestes bases les empreses discogràfiques domiciliades a Catalunya i inscrites al Registre d'empreses fonogràfiques que tinguin prevista l'edició de fonogrames en llengua catalana». Base 9: «(...) Tota la Informació escrita que contingui el fonograma ha de ser almenys en català».

Ordre de 5 de desembre de 1994 (dogc núm. 1989, de 23 de desembre). S'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts econòmics a activitats teatrals de caràcter professional. Base l.&.b: «En la concessió de les subvencions es tenen en compte els criteris següents: la utilització de la llengua catalana en l'activitat proposada».

Page 217

Ordre de 5 de desembre de 1994 (dogc núrn. 1989, de 23 de desembre). S'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts per promoure les produccions videogràfiques. Base 1: «Poden optar a aquests ajuts totes les persones físiques interessades a realitzar vídeos de creació en llengua catalana. {...)». Les bases 2, 6 i 10 contenen altres referències lingüístiques complementàries.

Ordre de 5 de desembre de 1994 (dogc núm. 1989, de 23 de desembre). S'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts econòmics a activitats de dansa de caràcter professional. Base 1.6.&: «En la concessió de les subvencions es tenen en compte els criteris següents: la utilització de la llengua catalana en el cas que hi hagi text (...)».

Ordre de 5 de desembre de 1994 (dogc núm. 1989, de 23 de desembre). S'aproven les bases que han de regir les subvencions a consells comarcals i ajuntaments per a la programació estable d'activitats culturals de caràcter professional. Les bases Ò.b i 3.g dels annexos 1 i 2 estableixen que un mínim del 80 % de les obres objecte de la sol·licitud han de ser en llengua catalana quan siguin parlades i que el mateix percentatge dels concerts objecte de la sol·licitud d'ajut han de ser en llengua catalana quan siguin cantats. D'altra banda, tots dos tipus d'activitats estan subjectes al que estipula la base 6, idèntica en els dos annexos: «Tots els elements informatius i publicitaris que es facin per tal de difondre l'activitat subvencionada han d'incloure el logotip del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya si utilitzen un suport imprès o visual, i la frase "Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya" si utilitzen un suport radiofònic».

Ordre de 5 de desembre de 1994 (dogc núm. 1989, de 23 de desembre). S'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts a la producció editorial en català i aranès. D'una banda preveu un suport genèric a la producció editorial en català i un altre a la producció editorial en aranès i, d'altra banda, ajuts a les edicions en llengua catalana d'especial interès cultural. Les especificacions concretes consten en les bases 2.a i g i 3.; de l'annex 1, en la 2.3 i 3.6 de l'annex 2 i en la 2 de l'annex 3.

Ordre de 5 de desembre de 1994 (dogc núm. 1989, de 23 de desembre) . S'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts a la premsa escrita en català. Els ajuts previstos en els annexos 1 i 2 van adreçats en tots els casos a publicacions escrites íntegrament en català, mentre que en l'annex 3 es consideren els ajuts a la normalització lingüística progressiva de publicacions bilingües.

Page 218

En aquests àmbits cal esmentar les disposicions següents:

Decret 139/1994, de 3 de maig (dogc núm. 1915, d'l de juliol). Es regulen i s'adeqüen d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre (rld núm. 19, pàg. 220-222) els procediments reglamentaris que afecten el Departament d'Ensenyament. Entre aquests procediments hi ha el relatiu a la idoneïtat especial per impartir l'ensenyament en llengua catalana. Art. 19: «Es modifica l'article 7 de l'Ordre de 18 de juliol de 1988 (rld núm. 13, pàg. 221), per la qual es regula la idoneïtat especial per impartir l'ensenyament en llengua catalana, segons la redacció donada per l'Ordre de 30 de novembre de 1992, que queda com segueix: «Article 7. La Comissió Tècnica reguladora de l'ensenyament del català considerarà i avaluarà les sol·licituds presentades. En l'exercici de les seves funcions podrà establir els instruments de comprovació que consideri adequats. El director general d'Ordenació Educativa, a proposta de la Comissió tècnica reguladora de l'ensenyament del català, resoldrà en el termini de tres mesos sobre la idoneïtat especial dels sol·licitants. (...)»

Decret 155/1994, de 28 de juny (dogc núm. 1918, de 8 de juliol). Es regulen els serveis educatius del Departament d'Ensenyament. Per participar en els concursos de mèrits que permeten accedir a aquests serveis educatius cal, segons l'article 17.c, «acreditar el coneixement oral i escrit de la llengua catalana, d'acord amb la normativa establerta».

Resolució de 15 de juny de 1994 (dogc núm. 1921, de 15 de juliol) de l'Institut Català de Seguretat Viària. Convocatòria d'ajudes per a l'elaboració de projectes escolars sobre educació viària en el marc dels currículums del nou sistema educatiu. Base 10: «Els projectes hauran de ser presentats en llengua catalana».

Ordre de 7 de setembre de 1994 (dogc núm. 1951, de 23 de setembre), per la qual s'estableixen els requisits i el procediment per reconèixer activitats de formació permanent adreçades al professorat. Article 6: «L'entitat que obtingui el reconeixement d'alguna de les seves activitats de formació es compromet a: (...) e) Utilitzar la llengua catalana com a vehicle d'expressió normal en l'activitat objecte del reconeixement».

Resolució de 10 d'octubre de 1994 (dogc núm. 1965, de 28 d'octubre), per la qual s'obre convocatòria per a la concessió dels premis extraordinaris de batxillerat, curs 1993-94, i s'estableix el procediment per

Page 219

a la realització de les proves corresponents. L'apartat 5.

Ordre de 13 d'octubre de 1994 (dogc núm. 1972, de 14 de novembre). Determina els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació infantil. En la fitxa de dades bàsiques, que es publica en l'annex, hi figura un apartat destinat a fer-hi constar la llengua o llengües familiars de l'alumne.

Decret 331/1994, de 29 de setembre (dogc núm. 1990, de 28 de desembre). Estableix l'ordenació curricular dels ensenyaments musicals de grau mitjà i en regula la prova d'accés. Article 6: «6.1. El català s'utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge de l'ensenyament musical. 6.2. D'acord amb els organismes representatius d'Era Val d'Aran es fixarà l'ús de l'aranès a l'àmbit de l'ensenyament musical. 6.3. En qualsevol cas es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne/a d'acord amb la legislació vigent».

Ordre de 28 de novembre de 1994 (dogc núm. 1984, de 12 de desembre). Regula la convocatòria de les proves d'avaluació d'ensenyaments no escolaritzats per a l'obtenció del títol de formació professional de primer grau o tècnic auxiliar. Per referir-se al castellà es fa servir el terme de «llengua espanyola», que, com sabem, no és pas el consagrat per la Constitució espanyola.

Decret 332/1994, de 4 de novembre (dogc núm. 1990, de 28 de desembre), pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de tor-mació professional específica a Catalunya. Article 6: «6.1. El català com a llengua pròpia de Catalunya ho és també de l'ensenyament professional. S'utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge. 6.2. D'acord amb els organismes representatius d'Era Val d'Aran es fixaran els continguts que s'impartiran en aranès en els centres docents d'Era Val d'Aran. 6.3. En qualsevol cas es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne, d'acord amb la legislació vigent». Article 10.2.C: «(...) l'aspirant haurà d'acreditar: el domini suficient de la llengua catalana per cursar amb aprofitament aquests ensenyaments».

Page 220

En aquest àmbit cal esmentar l'aprovació de diversos reglaments de denominació de productes alimentaris.

Ordre de 20 de juliol de 1994 (dogc núm. 1926, de 27 de juliol). Aprova el Reglament de la denominació intercomarcal de productes alimentaris del Penedès. No conté cap previsió lingüística, tret de la de l'article 6.2 de l'annex: «A l'etiquetatge, a més de les dades que amb caràcter general es determini, hi figurarà obligatòriament l'expressió "Denominació Intercomarcal de Productes Alimentaris del Penedès", en un lloc visible i destacat». Cal remarcar que aquesta expressió apareix traduïda al castellà en l'edició en aquest idioma del dogc.

Ordre de 14 d'octubre de 1994 (dogc núm. 1964, de 26 d'octubre). Aprova el Reglament de la denominació comarcal de productes alimentaris de l'Alt Empordà. Els missatges obligatoris literals que han de figurar a l'etiqueta, continguts en els articles 6.2 i 7.l.a, són en català, en aquest cas fins i tot en la versió en castellà del dogc.

Ordre de 9 de novembre de 1994, per la qual s'aprova el Reglament de la denominació comarcal de productes alimentaris del Bages (dogc núm. 1977, de 25 de novembre). D'acord amb l'article 6.2 ha de constar obligatòriament a l'etiqueta l'expressió «Denominació comarcal de productes alimentaris del Bages» i, quan la totalitat del cicle de producció es desenvolupi en zona de muntanya, podrà figurar-hi l'expressió «producte de muntanya». Totes dues expressions són traduïdes en castellà en la versió corresponent del dogc.

Ordre de 17 de novembre de 1994 (dogc núm. 1980, de 2 de desembre). Aprova el Reglament de la denominació comarcal de productes alimentaris del Baix Empordà. En la versió en castellà de l'Ordre es tradueixen totes les expressions i denominacions, llevat dels topònims. Així, s'hi esmenta el «requesón de l'Empordà».

Ordre de 12 de desembre de 1994 (dogc núm. 1989, de 23 de desembre). Aprova el Reglament de la Denominació de qualitat llagostins del Delta de l'Ebre i del seu Consell. Cal valorar negativament que l'article 1.2 estén la protecció atorgada al nom en castellà «Langostinos del Delta del Ebro», amb traducció de topònim inclosa.

Com veiem, no hi ha un criteri definit quant a la doble versió català/castellà o la versió única catalana dels missatges i denominacions que

Page 221

han d'aparèixer en aquest tipus de productes alimentaris o que són protegits, tot i que la tendència en aquest període és més aviat la de la traducció del text català. Amb vista a afavorir l'etiquetatge en català, sens dubte que seria preferible la conservació en tota circumstància dels textos en català.

Assenyalem, finalment, el Decret 316/1994, de 4 de novembre (dogc núm. 1985, de 14 de desembre), sobre atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental per la Generalitat de Catalunya, el símbol del qual figura en l'annex del Decret. Forma part d'aquest símbol la menció «distintiu de garantia de qualitat ambiental», i també el logotip del Departament. Sens dubte que hauria estat positiu que entre les previsions del Decret també n'hi figurés alguna de relativa a la necessitat de redactar les instruccions i els altres textos dels productes beneficiaris almenys en llengua catalana. Tot això en aplicació de l'article 26.a de la Llei 3/1993, de 5 de març, de l'estatut del consumidor (rld núm. 20, pàg. 162-165).

Destaquen en aquest apartat les dues lleis següents:

Llei 9/1994, de 29 de juny (dogc núm. 1921, de 15 de juliol) de reforma de la legislació relativa a la funció pública de la Generalitat de Catalunya. En transcrivim aquells articles que contenen previsions lingüístiques (la numeració és la corresponent a la Llei 17/1985). Article 45.3: «En tots els òrgans encarregats de la selecció hi ha d'haver un membre en representació de l'Escola d'Administració Pública, i també un representant de l'òrgan competent en matèria de normalització lingüística, en qualitat d'assessor, amb veu però sense vot {...)». Article 47.La: «Els llocs de treball reservats a funcionaris s'han de proveir pels sistemes següents, d'acord amb el que sigui establert en les relacions de llocs de treball corresponents. Concurs: constitueix el sistema normal de provisió i s'efectua mitjançant convocatòria pública, en la qual s'han d'establir els mèrits i la capacitat que han d'ésser considerats per a determinar la idoneïtat dels aspirants, atenent especialment els requisits exigibles segons les característiques de cada lloc de treball. També s'han de considerar, en relació amb el lloc a proveir, (...) el nivell de coneixement de la llengua catalana». Article 86.2: «especialment, el personal al servei de la Generalitat tindrà el deure de: (...)/: Vetllar pel propi perfeccionament professional i, en particular, esforçar-se en el perfeccionament del coneixement del català per tal d'uti-

Page 222

litzar-lo adequadament en la seva feina, i assistir amb aquesta finalitat als cursos que imparteixin els centres de formació».

Llei 10/1994, d'11 de juliol (dogc núm. 1923, de 20 de juliol) de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra. Aquesta norma conté dues menes de referències lingüístiques. D'una banda hi ha les previsions relatives als coneixements lingüístics exigits: Article 20.3: «Per accedir als grups que especifica l'apartat 1, s'ha d'estar en possessió de la titulació i dels coneixements lingüístics que estableix per als grups corresponents la normativa vigent sobre funció pública de l'Administració de la Generalitat». L'article 26, al seu torn, es refereix a l'accés a places de comandament en els termes següents: «Els membres de les forces armades i de les forces i els cossos de seguretat que accedeixin al cos de mossos d'esquadra d'acord amb el que estableixen els apartats 2 i 3 de l'article 25, cal (...) que acreditin els coneixements de català que determina la legislació vigent(...)». Finalment, completa aquest primer bloc de normes la remissió genèrica que l'article 17 fa a la normativa funcionarial catalana en els termes següents: «Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra són funcionaris de carrera de la Generalitat i es regeixen pel que estableixen (...) la normativa en matèria de funció pública de la Generalitat». Val a dir que aquesta remissió ve a concretar, entre d'altres, la indeterminació continguda en el mateix article 26 damunt assenyalat.

D'altra banda, els articles 11 i 68 de la Llei fan referència al capteniment lingüístic que han d'observar els mossos i a les sancions previstes per al cas d'incompliment. Vegem-ho. Article 11.2.a: «En llurs actuacions, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra s'han d'ajustar al codi de conducta següent: Han d'actuar, en el compliment de llurs funcions, amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense fer cap discriminació per raó de (...) llengua (...)». Article 6&.b: «Són faltes molt greus: Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de (...) llengua (...)».

Recollim aquí dues disposicions referides a convocatòries sobre funcionaris amb habilitació de caràcter estatal, els quals, recordem-ho, han de complir el requisit de coneixement de la llengua catalana, d'ençà de la publicació del Decret 14/1994, de 8 de febrer (rld núm. 22, pàg. 195).

Page 223

Ordre de 28 de setembre de 1994 (dogc núm. 1954, de 30 de setembre). Dóna publicitat a les convocatòries de concurs de trasllats per a la provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal vacants a les entitats locals de Catalunya. En l'annex 1, base 2.1, s'estableix que els funcionaris que vulguin participar en el concurs hauran de presentar la documentació acreditativa del fet que compleixin el requisit de coneixement del català. Aquest requisit es concreta, en la totalitat de les convocatòries de l'annex 2, en el certificat de nivell C. A més, en una vintena d'aquestes convocatòries també s'hi computa com a mèrit el català, en general mitjançant el certificat de nivell D o un de superior.

Resolució de 2 de desembre de 1994 (dogc núm. 1984, de 12 de desembre), per la qual es dóna publicitat a la convocatòria del concurs unitari per a la provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal vacants a les entitats locals de Catalunya. L'apartat A.3.1 fixa el termini per a la presentació de la documentació oportuna, entre la qual s'especifica la relativa a l'acredita-ció del coneixement de la llengua catalana. A continuació, en l'apartat B es concreten les previsions de l'apartat anterior amb una remissió al Decret 14/1994, de 8 de febrer, en els termes següents: «I coneixement del català (Decret 14/1994, de 8 de febrer). 1) Els concursants acreditaran el coneixement de la llengua catalana mitjançant el certificat de nivell C de la Junta Permanent de Català o algun dels certificats o títols equivalents que s'esmenten a l'annex d'aquest Decret. 2) En el cas que algun dels concursants no compti amb el certificat o títol esmentats, el tribunal de valoració del concurs avaluarà aquests coneixements. En aquest cas, els membres del tribunal hauran de ser assessorats, si s'escau, pel personal amb títol idoni per avaluar el coneixement de la llengua catalana». Finalment, en l'annex 2, el model de sol·licitud de concurs unitari explicita que s'hi han d'adjuntar els documents acreditatius del coneixement del català».

En aquest àmbit de personal al servei de l'Administració cal esmentar les disposicions següents:

Resolució de 28 juny de 1994 (dogc núm. 1916, de 4 de juliol). Convoca concurs de mèrits per proveir llocs de treball de mestre dels centres

Page 224

annexos als centres de formació de professorat. En la base 1.3 es preveu com a requisit «posseir el certificat de capacitació en llengua catalana, equivalent o superior».

Resolució de 10 d'octubre de 1994 (dogc núm. 1960, de 17 d'octubre). Es convoca concurs de trasllats a Catalunya per proveir places vacants corresponents a cossos docents d'ensenyaments secundaris. Com en convocatòries anteriors, l'article 2 preveu que «els funcionaris docents dels cossos a què es refereix aquesta convocatòria, titulars de les especialitats de valencià i llengua catalana i literatura {illes Balears) podran participar si reuneixen els requisits exigits, per l'especialitat de llengua catalana i literatura». Pel que fa a l'exigència de coneixement de la llengua catalana, l'article 4 també s'expressa en termes similars als de convocatòries passades.

Resolució de 30 de setembre de 1994 (dogc núm. 1963, de 24 d'octubre). Aprova les plantilles de personal docent dels centres públics d'educació infantil, educació primària, educació general bàsica i educació especial a Catalunya per al curs 1994-95. Tampoc aquí no hi ha novetats en vist les disposicions corresponents dels cursos immediatament anteriors. Article 3: «D'acord amb l'article 6 del Reial decret 895/1989 (rld núm. 15, pàg. 203), tots els llocs de treball que figuren a l'annex d'aquesta Resolució es classifiquen com a bilingües quant als coneixements de llengua catalana, castellana i aranesa a Era Val d'Aran. En conseqüència, els mestres que sol·licitin ocupar aquests llocs mitjançant la participació en els concursos de trasllats que es convoquin hauran d'acreditar que posseeixen algun dels requisits específics següents o equivalents pel que fa al coneixement de la llengua catalana i aranesa, si escau». A continuació s'enumeren les titulacions i diplomes que acrediten aquests coneixements.

Resolució de 19 d'octubre de 1994 (dogc núm. 1965, de 28 d'octubre). Anuncia diferents convocatòries adreçades al cos de mestres per tal de proveir llocs de treball en centres públics d'educació infantil, educació primària, educació general bàsica i educació especial a Catalunya, en l'àmbit del mateix centre de destinació o d'altres centres. Remet a la Resolució de 30 de setembre de 1994, damunt esmentada, i en conseqüència repeteix l'article 3 d'aquella resolució i declara bilingües tots els llocs de treball, de manera que els aspirants han d'acreditar que posseeixen algun dels requisits específics de coneixement de la llengua catalana i aranesa, si escau, que assenyala l'article 3 de la resolució esmentada.

Page 225

Resolució de 7 d'octubre de 1994 (dogc núm. 1965, de 28 d'octubre), sobre el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya que es requereix per a la provisió de llocs de treball docent dels centres públics d'ensenyament secundari dependents del Departament d'Ensenyament. Aquesta resolució ve a culminar les previsions de la disposició transitòria 1.1 del Decret 244/1991, de 28 d'octubre {rld núm. 18, pàg. 260-263), de la manera següent: «Article únic. En totes les convocatòries de provisió de llocs de treball docent per al curs 1995-96 s'exigeix el requisit del coneixement adequat, oral i escrit, de la llengua catalana a tots els centres docents públics d'ensenyament secundari dependents del Departament d'Ensenyament. Per proveir llocs de treball docent als centres docents públics d'ensenyament secundari de la Vall d'Aran també s'exigeix el requisit del coneixement adequat, oral i escrit, de l'aranès».

Resolució de 23 de desembre de 1994 (dogc núm. 1991, de 30 de desembre). Convoca proves selectives per ingressar en el cos de professors d'ensenyament secundari en l'especialitat de psicologia i pedagogia en places classificades per a funcionaris. Les previsions lingüístiques figuren en les bases 1.5.1, 1.7.2 i 1.10, que determinen que els aspirants hauran d'acreditar el coneixement, tant en l'expressió oral com en l'escrita, de les dues llengües oficials a Catalunya, mitjançant una prova de caràcter eliminatori.

Resolució de 28 de desembre de 1994 (dogc núm. 1991, de 30 de desembre). Convoca proves selectives per ingressar en el cos de mestres en places classificades per a funcionaris. Trobem referències lingüístiques en les bases 2.2, 4.1, 5.1, 6.2, 6.6, 10.2, 11 i 12.1. S'hi preveuen proves escrites i orals tant de llengua catalana com de llengua castellana amb caràcter eliminatori. Pel que fa al català, s'hi especifiquen els supòsits d'exemp-ció pel fet d'acreditar-ne el coneixement mitjançant l'exhibició d'un títol o certificat, mentre que per al castellà hi figura la prova específica per als aspirants que no posseeixin la nacionalitat espanyola, regulada en el Reial decret 850/1993, de 4 de juny (rld núm. 20, pàg. 185).

Pel que fa a les universitats, destaquem en primer lloc dues resolucions de la Universitat Pompeu Fabra que contenen una prova obligatòria i amb caràcter eliminatori per acreditar el coneixement del català:

Resolució de 26 de juliol de 1994 (dogc núm. 1933, de 12 d'agost). Convoca proves selectives per a l'ingrés a l'escala d'ajudants d'arxiu i biblioteques de funcionaris del grup B del personal d'administració i serveis de la Universitat Pompeu Fabra. Annex 1, Base 1.5, 3r. exercici.

Page 226

Resolució de 26 de juliol de 1994 (dogc núm. 1933, de 12 d'agost). Convoca proves selectives per a l'ingrés a l'escala facultativa d'arxius i biblioteques de funcionaris del grup A del personal d'administració i serveis de la Universitat Pompeu Fabra. Annex 1, Base 1.4, 3r. exercici.

En aquest àmbit indiquem finalment la Resolució de 7 d'octubre de 1994 (dogc núm. 1964, de 26 d'octubre), també de la Universitat Pompeu Fabra, que convoca concurs de mèrits per a la provisió del lloc de cap de l'Assessoria Jurídica. L'article 3 preveu que s'hagi d'acreditar un coneixement oral i escrit de la llengua catalana de nivell C, de manera que el nivell d'exigència és equivalent al dels concursos de mèrits per proveir càrrecs de comandament de l'Administració de la Generalitat.

Destaquem aquí, en sentit positiu, les dues disposicions següents, dictades en desplegament de la Llei de l'estatut del consumidor.

Decret 168/1994, de 30 de maig (dogc núm. 1924, de 22 de juliol), de reglamentació de les agències de viatges. En transcrivim els articles 4.2.c, 15 i 16.

Article 4

4,2 El local on se situï l'agència de viatges ha de reunir les característiques següents:

c) A l'exterior del local on està instal·lat l'establiment haurà de figurar un rètol on consti clarament, almenys en català, el nom de l'agència, el grup al qual pertany i el seu codi d'identificació.

Article 15

15.1 Les agències de viatges que participin en l'organització i venda final del viatge combinat, d'acord amb les funcions que els corresponguin sobre aquest, hauran de lliurar al consumidor, per escrit i en temps suficient abans de l'inici del viatge, la següent informació:

a) Horaris, escales i enllaços, així com la categoria o classe contractada en el mitjà de transport.

b) Nom, adreça i número de telèfon de la representació local de l'agència organitzadora del viatge al país o països pels quals transcorri el viatge, i, mancant aquesta, els noms, direccions i telèfons d'organismes que

Page 227

puguin ajudar els viatgers en cas de dificultats. En cas de no existir aquests, el viatger haurà de disposar d'un núm. de telèfon d'urgència o de qualsevol informació que li permeti posar-se en contacte amb l'organitzador o el detallista.

c) Per als viatges i les estades de menors a l'estranger, la informació que permeti d'establir contacte directe amb el responsable in situ de l'estança.

d) Informació sobre la subscripció facultativa d'un contracte d'assegurança que cobreixi les despeses de cancel·lació ocasionades pel consumidor o d'un contracte d'assistència que cobreixi les despeses de repatriació en cas d'accident o malaltia.

e) Clàusules contractuals del viatge combinat.

15.2 Les informacions a què fa referència aquest article s'han de lliurar al consumidor almenys en català.

Article 16

16.1 Els contractes de viatges combinats s'hauran de formalitzar per escrit, i inclouran com a mínim les dades següents:

a) Destinació/destinacions dels viatges i, en cas de períodes fraccio-nats d'estada, les destinacions i dates.

b) Mitjans, característiques i categories de transport a utilitzar, les dates, hores i lloc de sortida i tornada.

c) SÍ el viatge combinat inclou allotjament, situació, categoria turística i característiques principals segons normativa de l'estat membre d'acollida i nombre d'àpats servits.

d) Si per a la realització del viatge combinat s'exigeix un nombre mínim de persones i, en tal supòsit, la data límit d'informació al consumidor en cas de cancel·lació.

e) Itinerari.

f) Visites, excursions i altres serveis inclosos en el preu total del viatge combinat.

g) Nom i direcció de les agències de viatge que participin com a organitzadora i venedora final de viatge combinat.

h) Preu del viatge combinat, així com una indicació de tota possible previsió del preu i d'acord amb la present disposició legal, i indicació dels possibles drets i impostos corresponents als serveis de transport, quan no figurin en el total preu del viatge combinat.

i) Calendari i modalitats de pagament del preu.

f) Tota sol·licitud especial que el consumidor hagi transmès en el moment de la reserva l'organitzador, o al detallista i ambdós hagin acceptat.

Page 228

k) Advertiment al consumidor de l'obligació de comunicar amb la major brevetat possible al prestador de què es tracti, com també a l'organitzador o al detallista, per escrit o per qualsevol altre mitjà, tot incompliment en l'execució del contracte que hagi comprovat in situ.

16.2 S'entendrà per contracte de serveis solts quan es facilitin a comissió els elements aïllats d'un viatge o una estada.

16.3 En eis contractes de serveis solts, les agències no podran percebre dels turistes o usuaris dels serveis més que el preu que correspon a aquests serveis, al qual es podrà afegir un recàrrec per despeses de gestió derivades de l'operació.

16.4 En el moment de la formalització del contracte, l'agència de viatges haurà de lliurar a l'usuari o consumidor els títols, bons o altres documents corresponents als serveis encarregats, i unir-hi una factura o document de cobrament a la qual haurà de figurar el preu total abonat pel client. En la factura o document de cobrament corresponent al contracte de serveis solts, s'especificaran clarament i separadament el preu de cadascun dels serveis i el recàrrec per despeses de gestió.

16.5 Els contractes que en aplicació del present article lliurin als consumidors i als usuaris les agències de viatges han d'estar redactats, almenys en català.

Decret 317/1994, de 4 de novembre (dogc núm. 1983, de 9 de desembre), pel qual s'estableixen normes sobre l'ordenació i la classificació dels establiments de restauració. Article 15.1: «Els restaurants i els restaurants-bar han de donar la màxima publicitat dels preus dels serveis que ofereixen, que s'han d'exhibir, redactats almenys en català, tant a l'interior com a l'exterior de l'establiment. En aquest mateix sentit, els bars únicament els han d'exhibir a l'interior de l'establiment, de manera visible». Article 18.1: «Tots els establiments de restauració dels grups Restaurant i Restaurant-bar han d'oferir al públic les cartes de plats i vins amb els seus preus, com a mínim, en català».

No conté cap previsió lingüística, en canvi, el Decret 276/1994, de 14 d'octubre (dogc núm. 1966, de 31 d'octubre), d'aprovació del Reglament d'instal·lacions destinades a activitats de lleure amb infants i joves, mentre que sembla que hauria estat positiva alguna regulació lingüística d'aquests locals com, per exemple, en matèria de retolació.

Pel que fa a convenis col·lectius, trobem les resolucions següents:

Page 229

Resolució d'l de setembre de 1994 (dogc núm. 1947, de 14 de setembre). Disposa el registre i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de la indústria siderometal-lúrgica de la província de Barcelona per als anys 1994 i 1995. Article 68: «A les empreses, tots els anuncis 0 avisos han de ser redactats en català i castellà».

Resolució de 23 d'agost de 1994 (dogc núm. 1953, de 28 de setembre), per la qual s'ordena la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball d'àmbit de Catalunya de productes dietètics i preparats alimentaris. La disposició addicional 4a. conté una sorprenent -i creiem que innecessària- clàusula interpretativa: «Les parts sol·licitaran al Departament de Treball la traducció d'aquest Conveni col·lectiu a la llengua catalana, a fi i efecte que es publiqui en totes dues llengües, catalana i espanyola, sens perjudici que, en cas de discrepància o dubte interpretatiu, prevalgui la darrera».

Resolució de 9 de novembre de 1994 (dogc núm. 1987, de 19 de desembre), per la qual es disposa el registre i la publicació del 12è Conveni col·lectiu provincial de Barcelona dels treballadors d'empreses de remolcadors de trànsit interior i exterior de ports per a l'any 1994. Article 50: «S'acorda la redacció del text d'aquest Conveni col·lectiu de treball en llengua catalana, oficial a Catalunya, i en llengua castellana, idioma oficial a l'Estat espanyol».

Resolució de 28 de setembre de 1994 (dogc núm. 1988, de 21 de desembre), per la qual es disposa el registre i la publicació del Conveni col·lectiu de treball del sector de fabricació i distribució de begudes refrescants de la província de Lleida, any 1994. En l'annex 1 figuren les previsions sobre normalització lingüística, que reprodueixen les que el Consell de Treball, en data de 13 de desembre de 1990 i de 21 de juny de 1991, acordà, com a clàusules tipus per incloure en els convenis de Catalunya. Ara no les transcrivim, atès que ja es reproduïen en la Revista de Llengua i Dret núm. 19, pàgina 216.

Ordre de 24 de novembre de 1994 (dogc núm. 1983, de 9 de desembre). Crea la Comissió de Sistemes d'Informació Geogràfica del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Article 2.e: «La Comissió de Sistemes d'Informació Geogràfica té atribuïdes les funcions següents:

Page 230

Representar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques en els òrgans de normalització de dades geogràfiques de l'Estat espanyol i d'altres organismes, així com establir en el seu àmbit recomanacions sobre la documentació i el diccionari de les dades disponibles». Ateses les funcions descrites, és d'esperar que la Comissió esmentada podrà contribuir, sobretot en els organismes estatals, a fixar-hi la toponímia oficial catalana.

A més, cal assenyalar la publicació de cinc disposicions relatives al canvi de nom de cinc municipis.

Resolució de 20 de juliol de 1994 (dogc núm. 1928, d'l d'agost), per la qual es dóna conformitat al canvi de nom del municipi de Sant Pau de Seguries, que passa a denominar-se Sant Pau de Seguries.

Resolució de 29 d'agost de 1994 (dogc núm, 1949, de 19 de setembre), per la qual es dóna conformitat al canvi de nom del municipi de Torreflor, que passa a denominar-se Torrefeta i Florejacs.

Resolució de 3 de novembre de 1994 (dogc núm. 1973, de 16 de novembre), per la qual es dóna conformitat al canvi de nom del municipi de Lles, que passa a denominar-se Lles de Cerdanya.

Resolució de 26 d'octubre de 1994 (dogc núm. 1974, de 18 de novembre), per la qual es dóna conformitat al canvi de nom del municipi de Vila-seca i Salou, que passa a denominar-se Vila-seca.

Resolució de 13 de desembre de 1994 (dogc núm. 1991, de 30 de desembre), per la qual es dóna conformitat al canvi de nom del municipi de Montmany-Figaró, que passa a denominar-se Figaró-Montmany.

En l'àmbit universitari, destaca en primer lloc el Decret 214/1994, de 26 de juliol (dogc núm. 1943, de 7 de setembre), del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Presidència de la Generalitat, pel qual s'aproven els estatuts de la Universitat Rovira i Virgili, que contenen unes previsions lingüístiques prou satisfactòries. Article 7: «La llengua catalana és la llengua pròpia de la Universitat Rovira i Virgili, sens perjudici dels drets lingüístics que es derivin de l'Estatut d'autonomia de Catalunya». Article 39.2: «Són serveis generals d'atenció a la comunitat universitària el Servei Lingüístic (...)». Article 78: «78.1 La Comissió de política lin-

Page 231

güística de la Universitat Rovira i Virgili és l'òrgan al qual competeix, dins el procés de normalització lingüística de la Universitat Rovira i Virgili, fixar el objectius normalitzadors, temporalitzar-los, establir les estratègies d'actuació i els recursos necessaris, i fer un seguiment de l'aplicació d'aquesta planificació. 78.2 La Comissió de política lingüística lliurarà periòdicament a tots els òrgans de govern col·legiats de la Universitat un informe referent als temes que són de la seva competència. 78.3 La Junta de govern n'aprovarà la composició. 78.4 La Comissió de política lingüística elaborarà el seu propi reglament, el qual haurà de ser aprovat per la Junta de govern.» Recordem que la Universitat Rovira i Virgili ja tenia unes normes provisionals de funcionament, que havien estat aprovades pel Decret 303/1993, de 9 de desembre {rld núm. 21, pàg. 96).

Esmentem, finalment, quatre resolucions per les quals es convoquen o concedeixen ajuts i subvencions als estaments universitaris:

Resolució de 30 de juny de 1994 (dogc núm. 1921, de 15 de juliol). S'atorguen ajuts a diverses universitats estrangeres per als seus lectorats de català durant l'any 1994.

Resolució de 18 de juliol de 1994 {dogc núm. 1929, de 3 d'agost). S'augmenta l'import global de l'ajut establert per la Resolució de 8 de març de 1994 (rld núm. 22, pàg. 191) i es concedeixen ajuts a les universitats públiques i privades de Catalunya per als seus projectes de normalització lingüística.

Resolució de 2 de setembre de 1994 (dogc núm. 1950, de 21 de setembre). S'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts a l'edició i la difusió de llibres de text o manuals universitaris en català l'any 1995. Annex. Base 1: «Poden optar als ajuts que regulen aquestes bases les empreses editorials que estiguin interessades a dur a terme l'edició de llibres en llengua catalana susceptibles de ser utilitzats com a llibres de text o manuals universitaris i llibres científico-tècnics destinats al món universitari. No obstant això, es podran acollir també als ajuts les entitats públiques o privades sense finalitat de lucre que demostrin tenir la in-fraestructura material, el personal i la capacitat de comercialització suficients per dur a terme les edicions objecte de la present convocatòria». Base 2.» (...) Tots els projectes hauran de garantir el tractament adequat de la terminologia específica de cada obra, d'acord amb el Centre de Terminologia Catalana (termcat)».

Page 232

Resolució de 8 d'agost de 1994 (dogc núm. 1951, de 23 de setembre). S'atorga una subvenció a la Fundació Ausiàs March, de València, amb motiu de la iv Trobada de departaments universitaris de català.

Destaquem en primer lloc la Llei 12/1994, de 28 de desembre (dogc núm. 1922, de 31 de desembre), de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995, que en les disposicions addicionals vint-i-novena i trenta-cinquena preveu, respectivament, que el crèdit destinat al finançament del programa de normalització lingüística ha d'incloure la concessió de subvencions per a la normalització de la retolació dels vehicles-botiga, i que dins les previsions pressupostàries de determinades partides s'ha de donar prioritat a la necessària normalització lingüística en l'àmbit de l'Administració de justícia.

En relació amb l'Escola d'Administració Pública cal assenyalar dues disposicions:

Resolució de 12 de juliol de 1994 (dogc núm. 1923, de 20 de juliol) de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Convoca el rv concurs per atorgar subvencions per a la realització de treballs de recerca relacionats amb la ciència de l'administració, el dret i l'economia. Una de les matèries que s'hi preveuen com a objecte d'estudi i recerca, en el punt 63 de l'annex 2, és la utilització del català per part del personal de l'Administració de justícia a Catalunya, en el marc d'una anàlisi estadística d'aquest personal.

Decret 306/1994, de 16 de novembre (dogc núm. 1977, de 25 de novembre), del Departament de Governació, de reestructuració de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Article 5.2.c: «Del Servei de Formació en depenen les unitats següents: Secció de Llengua Catalana». Article 5.5: «Correspon a la Secció de Llengua Catalana dur a terme les programacions necessàries de llengua catalana i llenguatge administratiu per tal que els funcionaris i el personal al servei de l'Administració puguin utilitzar amb ple coneixement i tota normalitat la llengua catalana en l'exercici de les seves funcions. També correspon a la Secció de Llengua catalana la direcció, programació, coordinació, gestió, seguiment i avaluació dels programes formatius en llengües modernes adreçats als empleats públics de les administracions de Catalunya, destinats a contribuir a la participació de les institucions del nostre país en àrees internacionals».

Page 233

Assenyalem també les quatre disposicions següents, referides a la convocatòria i concessió de beques, borses de treball i subvencions:

Ordre de 7 de setembre de 1994 (dogc núm. 1951, de 23 de setembre), del Departament d'Indústria i Energia, sobre concessió de beques d'investigació de mercats i d'accions de promoció comercial. En l'article 3./', hi figura com a requisit «tenir coneixement suficient de català».

Resolució de 28 de setembre de 1994 (dogc núm. 1959, de 14 d'octubre) del Departament d'Ensenyament. S'obre un nou termini per a la presentació de projectes en el concurs públic per a la concessió d'una borsa de treball per a l'aplec de textos orals en alguerès provinents de fonts populars, convocat per una Resolució de 28 de febrer de 1994. (rld núm. 22,pàg. 189).

Resolució de 21 de novembre de 1994 (dogc núm. 1980, de 2 de desembre), del Departament d'Ensenyament. Concedeix una subvenció al Conselh Generau d'Aran per a l'edició de llibres de text en aranès.

Resolució de 14 de desembre de 1994 (dogc núm. 1989, de 23 de desembre), del Departament d'Ensenyament. Es concedeix una subvenció a l'empresa Enciclopèdia Catalana, SA.

Pel que fa a l'estructura organitzativa de la Generalitat en aquest període, cal fer esment del Decret 338/1994, de 16 de novembre (dogc núm. 1991, de 30 de desembre) de reestructuració del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Article 2: «El Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada s'estructura en els òrgans següents: Subdirecció del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, de la qual depenen les àrees i unitats següents: (...) c) Àrea de Gestió Administrativa i Suport Tècnic, de la qual depenen (...) la Unitat de Secretaria Tècnica (...)». Article 11: «A l'Àrea de Gestió Administrativa i Suport Tècnic li corresponen les funcions següents: (...) fi La supervisió de les actuacions adequades per atendre les necessitats del Centre en matèria de normalització lingüística. (...)». Article 13: «A la Unitat de Secretaria Tècnica li corresponen les funcions següents: {...) d) Gestionar les traduccions de la documentació del Centre, e) Proposar les actuacions adequades per atendre les necessitats del Centre en matèria de normalització lingüística. (...)».

Esmentem, finalment, l'Ordre d'11 de novembre de 1994 (dogc núm. 1979, de 30 de novembre) de la Presidència de la Generalitat, per la qual es regulen les relacions dels serveis d'informació juvenü amb la Secretaria

Page 234

General de Joventut. Article 4: «Els serveis d'informació juvenil de la Xarxa Catalana de Serveis d'Informació Juvenil es comprometen al següent: (...) e) Fer constar la frase "Xarxa Catalana de Serveis d'Informació Juvenil" a totes les publicacions, impresos i altres materials gràfics que pugui editar». La frase esmentada es manté en català en la versió en castellà del DOGC.