Una aproximació al project finance
| Autor | Celestí Pol i Vilagrasa |
| Cargo | Advocat |
| Páginas | 16-20 |
Page 16
La finalitat del present article és intentar esbrinar en què consisteix un project finance. Aquest interès naix de les constants referències (tot i que indirectes) que actualment es fan a aquesta institució en la premsa diària quan es tracten notícies sobre l’execució de noves infraestructures per part dels estaments públics.
El project finance s’està revelant, en el tràfic jurídicoeconòmic, como un dels sistemes de finançament de grans projectes més destacats en els darrers temps. Tot i que la seva existència no és tan recent com se sol assumir,1 les necessitats financeres derivades de la realització de grans projectes de construcció d’infraestructures han fet que el project finance, per les seves característiques, sigui una fórmula de finançament a la qual es recórrer freqüentment en els nostres temps.
En el present estudi, es pretén fer un breu anàlisi de la significació jurídica i econòmica de la figura del project finance, així com de la seva estructura contractual. És a dir, la importància que aquest pot tenir en un sistema econòmic i societat com els actuals en què cada cop és més necessària la construcció de grans infraestructures per a la cobertura de les necessitats generades pel desenvolupament global. A mode d’exemple, podem dir que el project finance s’està utilitzant actualment per tal de poder desenvolupar projectes de caràcter energètic (grans centrals nuclears, hidràuliques; instal·lacions d’energies renovables; o bé construcció d’oleoductes), projectes en l’àmbit de les comunicacions (autopistes, aeroports, ports o ferrocarrils) i grans obres civils (hospitals, universitats...).
Hem de dir que el project finance acostuma a tenir un marcat caràcter internacional, fet que fa especialment complexa la seva estructuració i la resolució dels conflictes sorgits en el seu desenvolupament. Òbviament, en la situació econòmica actual és imprescindible aquesta internacionalització i més encara en el sector de les grans empreses constructores a qui afecta de forma més directa l’aplicació pràctica del project finance i les quals han vist grans oportunitats de negoci en l’execució de projectes a l’estranger.
Des del punt de vista de la importància econòmica del project finance en el comerç internacional, és necessari destacar el fet que les empreses que en l’actualitat vulguin participar en projectes de gran envergadura a nivell internacional hauran de recórrer, cada cop de forma més habitual, a la fórmula del project finance per poder operar en aquests.2
Comunament, s’entén per project finance aquell entramat de contractes el conjunt dels quals està destinat a la realització d’un projecte, associat habitualment a la construcció de grans infraestructures. Tanmateix, i als efectes d’aquest article, hem de fer una distinció clara entre els dos significats que aquesta expressió pot tenir en el tràfic jurídicoeconòmic.
Per una banda, amb l’expressió project finance s’al·ludeix al conjunt de contractes que és necessari realitzar per portar a terme el projecte concret que s’està finançant, per a la seva materialització. És per això que, en el seu ús més corrent, aquesta expressió s’acaba associant al projecte en si.
Per altra banda, també existeix una accepció molt més restringida de l’expressió que se centra en un sol dels contractes que és necessari realitzar per tal de dur a terme el projecte: el contracte bancari mitjançant el qual es finança l’operació. Aquesta és l’accepció que ha de ser considerada com a originària. És evident que aquest contracte és el més important per a la consecució de l’objectiu final; és per aquest motiu que es recorre a la sinècdoque, que un únic contracte doni nom al conjunt de contractes necessaris per a la consecució de la finalitat perseguida, que una part del projecte doni nom a la seva totalitat.
Para acabar amb aquest punt, hem de fer referència a les traduccions a la llengua castellana que s’han fet de l’expressió. Són bàsicament dues: «finanproyecto» i «proyecto de financiación». Tanmateix, al marge de la seva correcció, en aquest escrit farem servir l’expressió anglesa, per ser la d’ús més estès. Així mateix, cal indicar que en els diversos punts que desenvoluparem farem referència a les dues accepcions possibles de l’expressió, precisant en cada cas a quina de les dues ens referim.
D’acord amb les precisions que acabem de fer, ara procedirem a proporcionar les idees bàsiques sobre què s’ha d’entendre per project finance en
Page 17
la seva accepció àmplia, entès com un conglomerat de contractes realitzats amb la intenció d’executar un projecte. La primera puntualització que creiem necessària és precisament aquesta, que el project finance no és un contracte en si mateix, sinó una fórmula de finançament que aglutina una multitud de contractes. Entre tot aquest laberint contractual, és necessari destacar tres contractes com els més significatius i identificatius d’un project finance: constitució d’una societat vehicle, contracte de crèdit (project finance stricto sensu) i contracte de construcció.
Com a contractes satèl·lit d’aquests tres, és habitual trobar altres contractes com el d’assegurança (per a la cobertura dels danys sorgits tant en l’execució del projecte, com en l’explotació de l’obra construïda), el de compraventa (del producte nascut de l’explotació del projecte), el de subministrament, (per a la correcta explotació del projecte), el de cessió de crèdits i el d’explotació del projecte un cop finalitzat, entre molts d’altres que poden integrar l’estructura final del projecte.
El project finance és, a més, un sistema de gestió de riscos. Així, la creació de la societat vehicle per part dels promotors no és res més que una fórmula de desvinculació dels seus patrimonis particulars i empresarials dels riscos sorgits en l’execució i posterior explotació del projecte. Cal fer notar que una de les conseqüències més importants del recurs al project finance és la separació dels comptes de les empreses promotores y la societat vehicle creada ad hoc. Així mateix, es tracta de finançament en sentit estricte, no de crèdit o endeutament; és per això que en el sector financer es parli de «finançament fora de balanç», ja que no consta en els balanços amb una partida de creditors que agreugi la càrrega creditícia de l’empresa.
Una altra...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba