Resum
1. El procés successori - 1.1. Aspecte dinàmic del procés successori - 2. Obertura de la successió - 3. La vocació hereditària - 4. La delació hereditària - 4.1. Canvis des de la delació - 4.1.1. El dret de transmissió - 4.1.2. La substitució vulgar - 4.1.3. El dret d’acréixer - 4.1.4. El dret de representació - 5. Acceptació d’herència - 6. La presa de possessió de l’herència - 7. L’herència jacent - 7.1. Administració de l’herència jacent - 7.2. L’herència parcialment acceptada per algun o alguns dels cohereus. 98 - Bibliografia dels quatre primers capítols
Veure el contingut complet d'aquest document
Extracte
El procés d'adquisició de l'herència
1. El procés successori L'herència, des del seu vessant dinàmic, és un procés que es desenvolupa en el temps: s'inicia amb la mort d'una persona i finalitza amb l'acceptació de l'herència per l'hereu o hereus. El procés successori s'obre amb la mort d'una persona. L'obertura de la successió comporta que s'han de determinar les persones cridades a la successió en virtut d'un títol successori: heretament, testament o llei (vocació). Posteriorment s'ha d'oferir als cridats de manera preferent la possibilitat efectiva d'acceptar o repudiar l'herència (delació). I finalment els delats es convertiran en hereus amb l'acceptació de l'herència. Per tant, les fases d'aquest procés són: l'obertura de la successió (=mort), la vocació (=crida), la delació (=oferiment) i l'acceptació (=adquisició) de l'herència. Fins que no hi ha acceptació no es pot parlar d'hereu, perquè fins aquest moment no es transmeten els drets hereditaris ni s'ocupa la posició jurídica del difunt. Durant aquest procés, l'herència és una herència jacent. Aquesta és la denominació de l'herència durant el període de temps en el qual els béns no tenen propietari, és a dir, des de la mort de l'anterior propietari (causant), fins a l'adquisició pel nou propietari (hereu). Tanmateix, un cop acceptada l'herència, els efectes de l'acceptació es retrotrauen al moment de la mort del causant (art. 411-5 CCCat) i, a efectes jurídics, és com si no hi hagués hagut cap període vacant. Per tant, l'acceptació de l'herència extingeix l'herència jacent i la dilueix amb els seus efectes retroactius. Ara bé, els actes jurídics vàlids realitzats pels administradors de l'herència jacent durant el període de vigència, no perdran validesa. Aquest procés hereditari es segueix en la successió testamentària i en la successió legal, però és diferent en altres supòsits: a) És diferent en l'heretament, ja que en tractar-se d'un pacte successori, l'hereu adquireix l'herència automàticament en el moment de l'obertura de la successió, sense necessitat de delació ni d'acceptació. Així, segons l'article 431-28 CCCat, l'hereu instituït en heretament no pot repudiar l'herència, llevat que es tracti d'una persona no atorgant del pacte. En els heretaments la designació té efectes vinculants i, per tant, podríem dir que l'atorgament de l'heretament suposa una adquisició de l'herència subjecta a termini: la mort de l'heretant. b) També és diferent el procés dels llegats, ja que s'adquireixen directament amb la delació: «per la delació, el legatari adquireix de ple dret la propietat de la cosa objecte del llegat si aquest és d'eficàcia real, i es converteix en creditor de la persona gravada si és d'eficàcia obligacional, sens perjudici de poder renunciar-hi» (art. 427-15 CCCat); és a dir, el llegat s'adquireix amb la delació, però conservant el poder de repudiar i, per tant, l'acceptació del llegat significa solament la pèrdua del poder de repudiar, ja que l'acceptació és irrevocable. c) Finalment, en els fideïcomisos concorren els dos sistemes: per una banda, el fiduciari ha d'acceptar l'herència i, per altra banda, el fideïcomissari, l'adquireix amb la delació, però conservant el dret de repudiar (art. 426-44 CCCat). És curiós observar que en les diferents modalitats d'adquisició de l'herència es convinen diversos negocis jurídics. Així, en el procés de l'herència testamentària hi concorren dos negocis jurídics unilaterals independents: l'atorgament de testament pel causant i l'acceptació de l'herència per l'hereu (o hereus). En el procés de l'heretament, solament existeix un negoci jurídic, en aquest cas bilateral o pl...
Veure el contingut complet d'aquest document
Enllaços patrocinats
