Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l'Edat Moderna
| Autor | Carles Duarte |
| Páginas | 219-221 |
Brauli Montoya i Abad, Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l'Edat Moderna, Institut d'Estudis Juan Gil-Albert de la Diputació Provincial d'Alacant, Alacant 1986, 282 pp., isbn 84-505-4772-5.
Page 219
L'obra de Brauli Montoya es basa Aquest treball, realitzat a partir de en la seva tesi doctoral, presentada llibres de clavaries, de consells i de sobre el mateix tema l'any 1985. processos dels arxius municipals
Page 220
d'Elda, Petrer, Novelda i Montfort, constitueix una aportació decisiva per al coneixement del desplaçament de la llengua catalana en els territoris de l'antiga Governació d'Oriola.
L'autor hi utilitza textos administratius i jurídics dels segles XV, XVII i inici del XVIII per documentar el retrocés dels límits lingüístics de la llengua catalana a la Governa-ció d'Oriola i ho fa amb una evident solvència metodològica.
El llibre, encapçalat per un pròleg del professor Francesc Gimeno, prestigiós sociolingüista i director de la tesi en què té origen l'obra publicada, s'estructura en una breu introducció, tres parts centrals, uns apèndixs de toponímia esmentada en la documentació històrica d'Elda, Salines, Montfort i Oriola, una llista de textos consultats, una bibliografia força completa, uns índexs de mapes i de quadres i una llista d'abreviacions.
A la primera part l'autor fa una exposició metodològica general sobre la sociolingüística històrica (pp. 13-24: la interferència de llengües, les escales d'implicació, gramàtica variacional versus sabir, canvi de llengua i diglòssia, desplaçament versus substitució, els canvis en la llengua i per una visió de conjunt) i sobre la recerca documental duta a terme (pp. 24-33: els arxius visitats, manuscrits i textos consultats, els llibres de processos, situació geogràfica i temporal i sistema de transcripció).
A la segona part l'autor edita una mostra representativa dels manuscrits consultats (n'hi ha d'Elda -pàg. 35-88-, del Vinalopó Mitjà -pàg. 89-129- i d'Oriola -pàg. 130-171-; n'hi ha un de la fi del segle xv i la resta són del segle xvn i de l'inici del xvni).
La tercera part conté l'estudi sociolingüístic, iniciat amb una introducció històrica referida especialment als aspectes lingüístics, que arrenca en el segle XIII, amb el procés de conformació de la Governació d'Oriola i els pactes entre els monarques catalans i castellans sobre el territori murcià, i que acaba en el segle XVIII, després de la progressiva castellanització impulsada per la repoblació castellanoparlant posterior a l'expulsió dels moriscos l'any 1609.
El segon apartat de l'estudi sociolingüístic està dedicat al desplaçament produït en els territoris d'Elda i d'Oriola, d'anterior catalanitat lingüística verificada, cap al castellà al llarg del segle XVII. L'anàlisi d'aquest desplaçament, la fa l'autor amb l'ajuda de les fonts documentals utilitzades, que li permeten de constatar com la davallada en l'ús del català queda conclosa a Elda a l'any 1720 i a Oriola cap a l'any 1750. L'atenció de l'autor es concentra tot seguit en l'estudi de les característiques del català parlat a la Governació d'Oriola, com a resultat del contacte i la imbricació dels dos grups lingüístics que coexistien en els segles XVI, XVII i XVIII en el mateix territori. Així, s'hi examinen els trets fonètics (vocalisme i consonantisme), morfològics (pretèrit perfet, pronom personal d'objecte indirecte, castellanització del sistema adverbial de lloc, la preposició ab, etc.) i lèxics (introducció de castellanismes com sacar o llevar, llista de caste-
Page 221
llanismes en català i de catalanismes en castellà, etc). Aquesta tercera part del llibre acaba amb una reflexió final en què l'autor presenta, establint una certa correlació entre la situació de València i la de la Governació d'Oriola, la doble conseqüència de l'arribada en massa d'immigrants castellans: la castellanització del català en certs aspectes fonètics, morfològics i lèxics i el desplaçament del català pel castellà en determinats territoris.
L'obra ressenyada constitueix, doncs, una aportació destacada del professor Brauli Montoya a la bibliografia catalana sobre sociolingüística històrica, que ha de servir com a valuosa referència que caldrà tenir en compte en treballs futurs dins d'aquesta disciplina.
