Una trobada inesperada

AutorCatalina Perelló Campaner - Rosa Miró Bonet
CargoEnfermera. Profesora colaboradora del Departamento de Enfermería y Fisioterapia de la Universitat de les Illes Balears. - Enfermera. Profesora colaboradora del Departamento de Enfermería y Fisioterapia de la Universitat de les Illes Balears.
Páginas61-67

Page 61

El present article tracta de manera informal un tema cada vegada més candent a l’actualitat: l’experimentació amb animals en la investigació biomèdica. Situa l’escena en un aeroport on dos amics de la infància es retroben per descobrir que representen postures contraposades respecte a aquest problema. En un context que els obliga a compartir diverses hores de conversació, exposen els arguments a favor i en contra de l’experimentació amb animals, així com les raons o els factors que afavoreixen la persistència d’aquesta pràctica. Aquest diàleg entre amics vol ser una reflexió en veu alta que ens faci qüestionar el sentit del patiment animal en l´experimentació.

Aeroport de Son Sant Joan1

19.30h

Mòdul D, porta 68

Vol AB9265. Palma de Mallorca - Amsterdam

En Frank Estany2és un jove d’una trentena d’anys que es troba assegut a la sala d’espera de l’aeroport. Va vestit amb uns pantalons de pinces marrons, una jaqueta de pana beix i unes esportives velles. Al seu costat hi ha una motxilla amb un portàtil de darrera generació i una gàbia que conté un petit conill blanc amb un taca negra a l’ull esquerre. Espera assegut mentre escolta música amb el seu MP4, quan el sorprèn un anunci que sent pels altaveus:

Ding, dong, ding: «Es comunica als passatgers del vol 9265 amb destí a Amsterdam que, a causa de problemes meteorològics, es retarda tres hores la sortida del vol. Disculpin les molèsties».

Quan en Frank encara no ha acabat d’assimilar l’inconvenient que li suposa aquest retard, arriba corrent un home jove, també de trenta anys aproximadament, a la sala d’espera. Va vestit amb uns pantalons amples de ratlles de colors, una camiseta que diu «Pensa globalment, actua localment» i una motxilla ronyosa de color indefinit.

De cop i volta es miren, i tots dos reconeixen, l’un en l’altre, un bon company de la infància.

P (Pere): Frank Frankie! Ostres, tipus, quant de temps! Com estàs

F (Frank): Pere Cantaire3! Quan deu fer, quinze anys que no ens vèiem

P: Jo crec que quinze o més! Et vaig perdre de vista quan vàreu partir de Deià4! Com va per Anglaterra Què fas per aquí, ara

[S’asseu al seu costat]

F: Tu no canviaràs mai, quantes preguntes! - afegeix rient. Vaig estar estudiant biologia a Anglaterra, em vaig treure un màster d’Investigació Biomèdica a Oxford i després de doctorar-me vaig tornar a Mallorca per fer feina a l’empresa del pare. I fa dos anys que visc a Ciutat5. I tu, què contes

P [somrient]: Tu sí que no canvies, senyor cervellet!! Jo tenc un currículum una mica més reduït... Vaig estudiar Infermeria a la UIB6, i d’ençà que vaig acabar faig de cooperant en projectes d’higiene sanitària; he estat a Bolívia, al Marroc, a Perú, a Nova Delhi i ara vaig a Amster-

Page 62

dam, a una concentració pacifista contra l’experimentació amb animals...

[Moment de silenci incòmode...]

F: Ah... Ja hi arribaràs a temps amb aquest retard

P: Sí. La concentració és demà. I tu, on vas

F: Em... A un congrés... de farmacologia.

P: Ah, que interessant, no I presentes alguna cosa

[En aquest moment, el conill poteja la gàbia i treu el nas entre les barres. Els dos amics hi dirigeixen la mirada]

F: Sí, bé, en realitat una companya i jo presentam una investigació sobre un nou fibrinolític que creiem que serà revolucionari per al tractament dels accidents vasculars cerebrals isquèmics (AVC).

P [aixecant les celles i creuant els braços]: Ja... I m’imagin que aquesta preciositat [assenyalant amb el cap el conill] fa poc que ha tingut un AVC, no

F [mirant el rellotge]: Feim un cafè

P: Convindria.

Aeroport de Son Sant Joan

20 h

Mòdul C. Cafeteria Ponent.

P [dirigint-se a la cambrera]: un tallat amb llet de soja.

F [fa una mirada de reüll a en Pere]: Per a mi... una Voll-Damm. Gràcies.

P: Que estrany, no Fixa’t quantes coses compartíem durant la infància i els camins tan diferents - i oposats!- que hem seguit a la vida...

F: Bé... tampoc no són tan oposats... En el fons, segurament tots dos tenim metes comunes. Fixa’t: tu et dediques a tenir cura de persones i jo em dedic a investigar per trobar nous tractaments per a la cura de malalties.

P: Vist així... però la veritat és que entre tu i jo hi ha una gran diferència. Jo no només em dedic a tenir cura de persones. A mi també m’importen altres éssers vius... [Mirant ara el conill] No és veritat, senyor Dany Col·lateral

F: Home... tampoc no et posis així.

P: No t’agrada el nom

F: No, perquè aquest conill en realitat ha estat criat amb aquesta finalitat. No és un conill domèstic. I ara que hi pens, és una femella.

P: Ah! Idò, li direm Taqueta. I dius que perquè hagi nascut dins un laboratori ens és legítim, als homes, provocar-li sofriment

F: Mira, Pere. Toquem amb els peus a terra. Tu saps que hi ha un conjunt de lleis que t’obliguen a provar els nous fàrmacs amb animals. Sense anar més enfora, un Reial Decret de 2007 (1) imposa que els assaigs clínics de nous principis actius han de ser precedits de les proves necessàries amb animals. I d’altra banda, la protecció dels animals emprats en experimentació està molt regulada (2).

P: Tot això és molt relatiu. És ben sabut que les lleis es poden interpretar de diverses formes i, a més, son lleis fetes pels homes i per al seu benefici. Si t’hi fixes, els drets dels animals es tenen en compte de manera marginal, quasi com una justificació moral al sofriment que els provocam(3).

F: Home! La llei també preveu que, en el casos que sigui possible, es substitueixi l’experimentació in vivo per procediments in vitro(1).

P: Va, no siguis innocent. La legislació sempre dóna molt de joc, fixa’t que defineix procediment com a prova a la qual es sotmet un animal i amb la qual li poden causar dolor, sofriment, angoixa o dany perllongat (4). Això legitima la provocació de dolor i de dany als animals, amb l’excusa d’obtenir resultats beneficiosos per als humans, com, per exemple, un nou xampú que t’allisa el pèl i te’l deixa «supermegabrillant»!!

F: Estàs posant tota l’experimentació amb animals dins el mateix sac. Jo tampoc no sóc partidari de causar dolor a animals per testar productes cosmètics, però sí que crec que és necessari comprovar l’eficàcia i la seguretat d’un nou fàrmac en animals abans que en persones.

P: Tu coneixes l’escàndol del clioquinol

F: Un antidiarreic dels anys 70 [s’acaba la cervesa]

P: Sí, aquell que generava diarrea i que va provocar ceguesa i/o paràlisi a trenta mil persones i la mort de milers més (5).

F: Però Pere... Tal vegada és cert que el clio-quinol s’havia provat en animals i semblava segur, però si ho penses... quantes d’aquestes

Page 63

morts es poden atribuir de manera directa a la presa de clioquinol i no a l’existència d’altres factors concomitants I d’altra banda, tu saps que tots els fàrmacs tenen efectes...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR