"Tort" i The Law of Torts

- Tort. (...) 3. Dany causat indegudament. Reparar un tort. (...) 8. a tort. sense raó, injustament. 9. A tort i a dret. Sense reflexió, no mirant si es té raó o no. (...) Sin. Injustícia. (Dicc. Barcanova)

- Tort. (...) 2. Dany causat indegudament a algú. Fer un tort a un amic. Fer un tort a la reputació d'algú. Reparar un tort. (Dicc. EC)

- Tort. (...) II. Cosa mal feta, injusta, no conforme a la veritat o a la bondat; dany causat indegudament. (DCVB)

- Tort. Dany causat indegudament a algú. (DGLC)

- Tort. Mal, dany, perjudici. Errament, equivocació, error. (Dicc. de sinònims S. Pey)

- Tort. (...) 2. injusticia, agravIo, felonía. (Dicc. Aguiló)

- Tort. (...) «injustícia, perjudici culpable (...). A penes cal recordar que, amb aquest sentit substantivat, és mot comú amb l'italià torto, francèsPage 13i occità tort; mentre que el castellà li preferí entuerto, antiquat allí després de l'E. Mitjana, si bé allí també hi ha algun cas medieval de tuerto. Modernament segueix més popular que enlloc, en rossellonès (on tort, té entre altres el sentit de 'béns rústics apropiats injustament' (per ex. El Tor(t) d'en Quelot a la Bastida de Bulès, afores del poble, 1960). A Barcelona, el segle passat, no tenia to massa literari, car no manca en escrits ben plebeus: 'a renya'l comte's prepara/ perquè li fan semblants torts' de Pi-tarra en Il Profeta, Gatades. I va reprendre els seus drets en l'estil periodístic, d'ençà del Glossari de Xènius, en frases ben encunyades: 'El tort de la moderna democràcia, no és tant el que en ella no sia representat l'esperit dels marquesos, com el que no hi sia representat l'esperit dels enquadernadors'; i, ai, no injustes». (DECat)

Tal com deia, la definició de l'entrada no és gaire precisa i sovint es fa remissió a l'àmbit jurídic de manera negligent i no tècnica. En cap cas no s'esmenta com a arcaisme (concepte gens pacífic entre els lexicògrafs). En canvi, en el diccionari en què hi hauria de ser, el Diccionari Jurídic Català de I´EC, no hi ha l'entrada tort en llengua catalana, i sí en la francesa, essent traduït per «culpa».

Onofre Pou al Thesaurus puerilis,¹⁸ en la secció corresponent a Noms y frases de pledejar, y de judici esmenta - Dany-Damnum com una de les penes que es poden imposar al reu, així li segueixen - Presó, - Açots,

- Pena semblant del dany donat, o causat, però no hi esmenta tort.

Antoni Lacavalleria al Gazophylacium catalano-latinum¹⁹ recull la veu tort, però no en el sentit que ens ocupa.

- Tort. Lo que es de biaix. Tortus, a, um. Contortus, a, um. Intortus, a, um. Tortuosus, a, um. Distortus, a, um. Obliquè intortus, a, um. Con-tortè inflexus, a, um. Caminar de tort. Obliquè incedere. Tort, aucell. Hic Turdus. Lo tort canta. Turdus trutilat. V. Girada.

Page 14

L'entrada Dany és, en canvi, molt extensa: Ab dany vostre; Ab dany meu; Si dany hi ha, per a mi serà; La heretgia causa gram danys als Regnes; Rebrer, o patir dany; No sense dany meu; Ells anaren a Madrit per a portar la quexa dels danys, que avian rebuts; Reparar los danys; Dar un memorial dels danys rebuts; lo no sò obligat de reparar lo dany; entre molts d'altres.

Al Fons verborum, et phrasium ad iuventutem latinitate Antoni Font²⁰ diu per tort,

- Torta cosa. Obtortus. Distortus, ta, tum. Tort de un ull. Codes, tis. Qui altero caret oculo. Tort animal. Turdus, i. Ficedula, ae. A tort i à dret. Ultrò, citròque.

En canvi, profusament: injuria; feume gran injuria; moltes injuries li he sufrit; iniuriar, ò agraviar; iniuriar de paraules; iniuriavanse los uns ab altres; perdonar les injuries; injuriador, injuriosament; injust; injustícia; ha fet injustícia; injustament; illicita cosa.

- A tort: Injustament, sense raó, arbitràriament, abusivament, a contra-fur. Ex: Aquesta llei ha estat aplicada a tort, calia eximir-ne els casos que s'hi especifiquen i no s'ha fet aíxi

- A tort i a dret: Amb raó o sense, a caprici, per tots els mitjans, de totes maneres, arbitràriament (noteu que no vol dir a dreta i a esquerra, ans sense raó). A tot els llocs.

- Tenir tort: no tenir raó, per oposició a tenir dret.

- Satisfer o restituir un tort: desfer una cosa malfeta, esmenar una injúria, una ofensa, un dany injust.

- A gran tort: molt injustament.

- No fa tort qui eh seus sembla es diu a Mallorca per justificar els defectes hereditaris que algú pugui tenir. (Dic. de locucions i de frases fetes) .²¹

- Tort. n. tort, dany, injustícia; el català-francès: - Tort. tort (domma-Page 15ge), o el català-italià: - Tort. m torto. Fer un tort a algú, fare un torto a qualcuno, de l'Enciclopèdia Catalana.

El nostre tort, doncs, s'arrossega pels diccionaris sense poder reconduir-lo davant l'embat del tort anglosaxó. En el sistema legal no hi té cabuda per tal com els termes jurídics ja fa molt que han estat fixats i, a més, terminològicament són tributaris del castellà, per ser aquesta la llengua majoritària de les lleis. Per tant, no és ara un mot tècnic en sentit jurídic, sí que ho fou en el dret català medieval significant acte il·lícit o antijurídic, però també identificat sovint amb el seu resultat, el dany. És un exemple més dels molts termes jurídics del tot corrents temps enrere i ara desusats, com Saig, Messions o Capmajor, els antics secretari judicial, costes del procés o domicili.

- Tort. 1. injury or wrong done to someone. 2. a wrongful act for which a civil action will lie except one involving a breach of contract: a civil wrong independent of a contract. (Dic. Webster)

- Tort. 1. Injury, wrong. 2. Eng. Law. The breach of a duty imposed by law, whereby some person acquires a right of action for damages. (Oxford English Dictionary)

- Tort. Tort is a legal term used by common-law jurisdictions to cover a variety of harmful behaviour, from physical attack on one's person to interference with one's goods or use and enjoyment of one's land, economic interest and honour, reputation and privacy. Other legal systems use different terms for this wide and amorphous area of the law. The Germans talk of unlawful acts; the French-inspired systems use interchan-geably the terms delits and civil responsability. (Encyclopaedia Britannica).

Page 16

- Tort. 1. Wrongful act derives from ML-VL tortum, prop the neu of tortus, pp of torquere, to cause to turn, to twist, hence to torture (physi-cally); the s torq- derives, by metathesis, from an Indo European trokw. (Orígins. An Etymological Dictionary of Modern English).

L'evolució romànica portà al tuerto-entuerto i els seus derivats. Reportem el que en diuen els diccionaris:

Martín Alonso, al seu Diccionario Medieval Español, esmenta:

- Torticería. SXIV. Injustícia.

- Torticem, -ra. SXIV y XV. Injusto, o que no se arregla a las leyes o a la razón.

- Torto, -ta. SXIII. Injusto, Fuero Juzgo, 1241.

- Tuerto, -ta. (...) 3. SXII al XIV. Injustícia. 4. SXIII al XV. Agravio, sinrazón o injuria que se hace a uno. 5. SXIII al XV. Dario.

Al Diccionario Castellano con las voces de ciencias y artes del P. Esteban de Terreros trobem:

- Tuerto. injuria, dano injusto, injustícia, Lat, injuria, damnum, detri-mentum. It. Torto, danno, perdita.

- Torticero. adv. antic, lo mismo que injustamente.

Joan Coromines, al Diccionario Critico Etimológico Castellano e Hispá-nico, afirma:

- Tuerto. injusto y bizco, agravio, injustícia; mas tarde aparecerá entuerto.

El Tesoro de la Lengua Castellana o Espanola de Sebastiàn de Covarru-bias recull:

- Tuerto. el agravio y sin razón que se le haze a alguno y en opuesto llamamos derecho, latine rectum, a lo justo, y conforme a las Ieyes divinas y humanas. Deste término tuerto usan mucho las escrituras castellanas antiguas, y particularmente las leyes de Partida. A tuerto o a derecho, quando se haze alguna cosa sin considerar si estará bien o mal hecha.

Page 17

- Tort. Tortu, dannu, pregiudiziu. (Lexique français-corse, Le Droit, réa-lisé par Roccu Multedo, ADECEC-Cervioni, Corsica)

- Tort, I. lat. pop. tortum, neutre subst. de tortus de torquere. Avoir tort, ne pas avoir le droit, la raison de son côté. Accuser, désapprouver. II. Faussement, indûment, injustement. A tort ou à Raison, sans motifs ou avec de justes motifs. (...) V. Coupable. Action, attitude blàmable. Dom-mage causé indûment. Outrage, préjudice; responsabilité. Demander répa-ration d'un tort. Redresseur de torts. Anto.: Droit. raison. bienfait. (Dic. Robert de la Langue Française)

- Tort. subst. masc. A tort, état, fait d'une personne qui se trouve dans une situation ou une position contraire à la vérite, à la raison, au droit ou à l'équité; acte contraire au droit ou à la raison et responsabilité ainsi encoure. Avoir tort, ne pas avoir le droit, la raison de són côte. (Tresor de la Langue Françaisé)

- Torto. 1. ciò que è contrario al diritto, al giusto, al vero: fare, ricevere, vendiare un torto, un'ingiustizia; raddrizzare il torto, ristabilire la giusti-zia; avere dei torti verso qlcu., avere delle colpe nei suoi riguardi. 2. stato, condizione contraria al diritto, al giusto, al vero. (Diz. Garzanti)

- Torto. 2 [lat. tardo tortu(m), s. del part. pass. di torquere '(dis)torcere', col senso di 'cosa (s)torta'] s.m. Ciò che è contrario al diritto, la ragione, la giustizia, una slealtà. (II nuovo Zingarelli)

- Tort. s.m. (tor); touert. Torto, port. ital. Tuerto, esp. Tort, cat. Tort, ce qui est opposé à la justice, à la raison, lésion, dommage, injure mêlée d'injusticie. Ety. du lat. tortum, tortu,. de travers, par opposition à rec-Page 18tum, droit, juste. A tort, cat. A tort, sans raison, sans justice. (Dic. Pro-vençal-Français ou de la langue d'Oc)

- Tor(t). s.m. Tort, dommage, préjudice, Iésion. (Le t étymologique se prononce en certains parlers). A tor, à tort, contre la raison, à tor e à dret, sans regarder si l'on a le droit avec soi ou contre soi. (Dic. du Béar-nats et du Gascon modernes)

- Torto. adj, que nao é direito; torcido; inclinado; oblíquo; vesgo; que tem um olho cego ou defeituoso; fig.) sanhudo; que nao é recto; desleal; injusto; embriagado; s.m (ant.) ofensa; dano; adv. mal; erradamente; a torto e a direito. (Dic. Editora da Língua Port.)

El probablement primer text que ens ha pervingut en llengua portuguesa és l'anomenat Noticia de Torto, datat a finals del segle XII o principis del XIII. Escrit per un notari de la regió de Braga és l'esborrany d'un document que recull les queixes de Lourenço Fernandes contra els fills de Gonçalo Ramires, amb l'encapçalament següent:

De noticia de torto que feceru a Laurecius Fernadiz por plazo qve fez Gocauo Ramiriz antre suos filios e Lourezo Fernadiz quale podedes saber: e oue auer, de erdade e dauer, toto quome uno de suos filios, daquato podese auer de bona de seuo pater, e fioli os seu[s] pater e sua mater.... E por istes tortos que li fecceru tem qua a seu plazo quebratado e qua li o deue por sanar...²²

L' ús de tort es documenta en els textos de l'alta edat mitjana i en el context del feudalisme com a estructura político-econòmica o mode de producció. Eulàlia Rodón en el seu estudi sobre el llenguatge tècnic del feudalisme a Catalunya³⁰ inclou tort dins d'aquest vocabulari amb l'anàlisi següent:

Opuesto a rectum y directum, significa 'lo que se aparta del derecho y justícia´, 'agravio, daño injusto'. S. Cugat 812 a. 1111: recongnoscem isdem Iordanis tortum quod faciebat de ipsis pariliatis, hancfecit S. Cucupha-ti iustam definicionem..

La perífrasi facere tortum equivale a 'perjudicar, faltar a lo que se debe a uno en justícia', y reparar esta injustícia es facere directum. LFM 109 a. 1098-1124: Et si... faciebant torto ad illo comite et non volenbant ei facere directo...

Page 23

La expresión a tort contrapuesta a a dret tienen caràcter adverbial y significa 'injustamente, contra derecho', cf. español a tuerto. LFM 655 a. 1068-1095: Tuum inimicum... no t mantendre en n a dret neque contra te a tort.

Als Usatges de Barcelona es documenta l'ús de tort a l´usatge Similiter et si sentor -en català Semblantment si lo Senyor-, conegut, com tots ells, per les primeres paraules del text i recollit a la Compilació de les Constitucions i Altres Drets de Catalunya, volum I, llibre X, títol I De Dret del Fisc, y de las suas regalias, amb el següent redactat:

- Semblantment sil Senyor vol destrènyer a tort son Cavaller, o tolre sa honor, la Potestat lon deu deffendre, e mantenir.³¹

El text llatí original és el següent: Similiter et si Sènior voluerit militem a suum iniuste affligere vel honorem eius tollere, potestas eum inde debet defendere et manutenere.³²

L'iniuste affligere llatí és traduït al romanç per tort. En aquest sentit queda palès també en l'explicació de Coromines al DECat, on cita un fragment castellà d'una traducció medieval de la Bíblia havent-hi la mateixa correspondència: Si-l fizieres a tuerto, ir-se-t'a, i en versió llatina, si laeseris eum injuste, in fugam convertetur.

El jurista català del quatre-cents Joan de Socarrats dóna la següent definició de iniuste i iniuria: «Et dicitur iniusta, quae contradicit iuri divi-no, naturali, vel gentium.»³³ i «Iniuria dicitur, quod non iure sit».³⁴ ÉsPage 24a dir, la injúria o injury de què parlen els diccionaris moderns, no ha de ser entesa en el sentit actual de dret penal com a delicte contra l'honor, ans corn a antijurídic.³⁵

Pere Nolasc Vives i Cebrià traduiria a mitjan segle dinou la majoria del dret català compilat, i en concret aquest usatge Similiter et si senior Del mismo modo también si el señor quisiere oprimir injustamente á un ca-ballero suyo ó quitarle su honor, la potestad deberá en esto defenderle y man-tenerle». El tort medieval és traduït pel significat que venim defensant, «injustamente»; l'autor no hi fa cap anotació.³⁶

En la³⁷ Constitució Ordenant de Jaume II a la tercera Cort de Barcelona l'any 1311, CiADC Vol I, Llibre I, Títol LI De Offici de Iutges de Taula, y de lur salari, y quals officials, y quant la ban de tenir, Cap. VII, es fa servir tort en un sentit jurídic:

Ordenam de consell, approbatio, e consentiment de tots los demunt-dits,... si aquells Officials son estats negligents en guardar, deffendre, e mantenir la juridictio, e los drets nostres, e si han consentit, o fet frau per diners, o per altra raho en dan nostre, e a diminutio de la jurisdictio nostra, e inquiran encara contra los dits Officials sobre los statuts, e ordi-nations de las Corts passadas, e de aquesta Cort present trencadas, o no observadas, e sobre totas, e senglas injurias e torts fets per los dits Officials a Universitats...

.

Page 25

Tomàs Mieres a la seva obra Apparatus super Constitutionibus Curia-rum Ceneralium Cathaloniae³⁸ comenta l'esmentada Constitució, «De Ta-bula, Cap 7», i necessita aclarir el sentit jurídic concret que cal donar a tort en el text, amb els següents termes: «hic dum dicit, torts, quod est, quando quis non solvit debita sua».

Carles Duarte i Montserrat, en el seu estudi del vocabulari del Manuscrit del 1272, documenta, entre d'altres, els usos següents de tort:³⁹

- E a on les dites costumes ne-ls usatges sobredits no basten, los pleyts tots sobredits deuen ésser defenits e determinats pel dret civil so es per les ligs e enen podrà ésser separat la cosa egual de la cosa no egual, e el dret del tort, e cascún podrà rebre gaardon de lo que aura servit sive boni sive mali. (2v, 8a).

- Ita no merere te si alcún menassa a altre e aquel menasat vendrà a la cort e fermarà en poder del veger, que de tot tort que li tenga o el sevula clamar del li farà compliment de dret (...) aytal hom affermat dret que tot lo que tort vos tenga ne vos nos vulats clamar del que us farà compliment de dret, de qui enant fem vos saber que ... (36v, 5b i 22b).

El 1791 Antoni de Capmany i de Montpalau feia una nova versió castellana i fixava el text català del Llibre del Consolat de Mar,⁴⁰ per tal com «carecíamos de una correcta edición del texto catalan en toda su primordial integridad y pureza, y por consiguiente de una buena traducción, de la qualPage 26pudiesen sacar algún fruto así los patricios como los estraños». Al final de l'obra inclou un Vocabulario de palabras catalanas más difíciles «a fin de satisfacer la curiosidad de tos lectores y dar al público una idea del lemosino en que esta escrito este antiguo código». En aquest vocabulari troba necessària la traducció o aclariment del significat, per tal d'entendre el text, de tort traduint-lo per «agravio, injustícia». Germà Colon i Arcadi Garcia també assenyalen tort com a «perjudici, culpa» en el Glossari de la seva edició del Llibre del Consolat de Mar,⁴¹ en què «hem reunit termes tècnics (jurídics, comercials, de la navegació, etc), així com aquells mots antiquats avui que poden oferir alguna dificultat de comprensió». Partint d'aquesta darrera edició constatem que al llarg del text es fa recurs sovint al nostre mot:

Cap. 49. Capítol de esmena de-quells qui prometran de fer part en nau o en leyn alcun.

Si alcú prometrà de fer part a alcun en nau o en leyn, si aquel qui la part haurà promesa de fer morrà ans que aquela nau o aquell leyn en què haurà promès de fer part no serà fet ne acabat, los hereus o-ls deteni-dors dels béns de aquel qui mort serà no són tenguts de res a aquel senyor a qui aquel qui mort serà havia promès de part a fer mentra viu era, si donchs en donchs en son testament ell no ho manarà o manat jaquit no ho haurà; ans si aquel qui mort serà havia donats alscuns diners a aquel per rahó de la part que eyl havia promesa de fer ab eyl, si los diners seran tants que bastassen a fornir tota aquella part que aquell havia promesa de fer, la part aquella deu ésser vanuda ans que la nau o-l leyn partesscha o ischa d'aquel loch on serà estat fet, no contrestan per aquel capítol qui diu que nau o leyn no-s pot vendre en encantar tro que haja fet viatge. Per qual rahó? Per ço car hom quant és mort no és tengut de tenir furt ne ley en costuma, sal deuta o comanda o tort si-1 té. Encara per altra rahon, per ço cor el dia que alcun mor, aquel dia és partida tota companyia que ab alscuns agués, que hom qui mort és no ha companyó...

Cap. 263. Si alcun mercader aurà noliejada alcuna nau o alcun leny e morrà ans que la dita nau sia carregada.

Si alcun mercader haurà noliejada alcuna nau o alcun leny e morrà ans que la dita nau sia carregada, si aquel mercader qui haurà noliejadaPage 27aquella nau o aquel leny metrà que aja carregada la nau o el leny de tot o de partida, ell ne los béns seus no són tenguts de res a aquell senyor de qui aquella nau serà o aquel leny, que eyl havia noliejat. Per què? Per so cor hom qui mort serà, convinensa que aja feta, no Ii nou; saul, emperò, per deuta qu-él deja o tort qu-él tengua que deu ésser pagat dels seus béns, si naguns n'à, hon que sien atrobats.

Cap. 264. Si senyor de nau haurà noliejada la sua nau e puys morrà.

Si alcun senyor de nau o leny haurà noliejada la sua nau o lo seu leny, a alcun mercader, si lo senyor de la nau o del leny morrà ans que la nau o el leny sia carregat de tot o de partida, aquella nau o aquell leny a qui eyl serà esdevengut aytal cas com dessús és dit, no és tenguda de anar en lo viatge, si donchs los parsoners ab los prohismes d'aquell qui mort serà no s'acordaran que un leny que-y vaja, ho si donchs, tots los parsoners ho la major partida no héran hestats al noliejar, o que tots o la un d'aquels fos obligat a aquell mercader qui aquella nau ho aquell leny havia noliejat. Per qual rahó? Per so cor hom mort no ha ne pot haver senyoria en res d'aquest segle, saul en aytant que tots los seus torts e les injúries sues, que deuen ésser pagades, si troba hom béns de quès pusquen pagar.

En el sentit suara expressat al Llibre del Consolat de Mar, de tort com a acció que ha causat un dany que cal esmenar a càrrec del cabal hereditari, J. Arnall afirma que constituïa una clàusula típica dels testaments medievals catalans, l'adreçada a la reparació de torts i pagament de deutes,⁴² com en els següents casos -d'entre molts altres-, en els quals són emprats indistintament tort o inuirias:

- Item dimito pro iniuriis meis oblitis quadraginta solidos qui dentur et distribuantur tam inter opus dicte ecclesie et pauperes quam alias pias causas cognicioni dictorum meorum manumissorum (Testament de Nicolau Oller, Sant Feliu de Guíxols, 1348).

- In primis et ante omnia volo et iubeo omnes meas iniurias et debita meaPage 28omnia si appareuerint restituí et persolvi (Testament de Bernat Oller, Sant Feliu de Guíxols, 1375).

- Dimito et dari volo tres solidos pro iniuriis non aparentibus et oblitis sive per torts oblidats (Testament de Marca Balestera, Amer, 1487).

És en aquest cos legal on queda més clar el significat propi de tort, per tal com apareix ensems amb dany en diversos fragments. Tort queda identificat com Tacte il·lícit que genera aquest resultat danyós, el qual també pot venir expressat amb els mots malafeyta, dampnatges, perjuhis, datis, dany. A més, hi ha l'encert de poder-lo documentar en la Rúbrica que més li correspon, De dan donat.⁴³ Un cop més el text és fixat per Germà Colon i Arcadi Garcia:⁴⁴

Llibre I, Rúbrica III, Fur CX. Que los ofjicials del Senyor Rey no facen amprises en s'entrameten de administració de tudors o de matrimonis de pobi-les o adults (Pere II, el 1371).

... així mateix, per offici o per si matex, sens part legíttima demana-dora, a sola inducció secreta de alguns se entrameten de demanar, hoir, rebre, impugnar e diffinir contes d'alguns tudors e curadors, e de tractar matrimonis de les pubiles o aduls ab los curials o altres qui-ls plau; les quals coses e cascuna de aquelles són no acostumades e de mal eximpli e de gran afflicció a les gens, que moltes vegades a tort, per malmascla-ment de alguns envejosos e malvolents llurs, són calumpniades, sien encara expresament contra furs e privilegis e sens algun profit de la cort de vós, senyor...

Llibre I, Rúbrica XIIII, Fur IX. (Pere II, any 1371).

Item, com se sdevinga sovén que, per importunitat e suppresió de veritat o per altra manera, moltes letres e manaments isquen de la cort de vós, senyor, o del senyor duch, les quals, salva reverència de la altea vostra e sua, són, expressament contra fur; e jatsia que, per fur e privilegis,Page 29aytals letres o manaments no dejen ésser observades, sots pena de privació de l'ofici de l'oficial e jutge qui contrafarà, emperò moltes vegades per les grans menaces, terrors e penes en aytals letres contengudes, los oficials e jutges observen aquelles, de què'S seguexen prejudicis, defalliments e grans treballs e dans a les gents; per ço sie mercè de vós, senyor, conferman los dits furs e privilegis, provenir que si lo contrari ere fet per alcun oficial o comissari, en aytal cas lo governador del regne o los jurats de cascuna ciutat, vila o loch pusquen ab matura deliberació, per squivar desafuraments, prejudicis e torts, inhibir e vedar aytal official o comissari de procehir e enantar per vigor de aytal letra o manament, almenys tro a tant que vós, senyor, ne puxats ésser consultat.

Llibre III, Rúbrica XVII, De Ban Donat

Fur I. (Jaume I)

Si alcun darà o farà dan a altre, e aquel qui haurà dat o feyt lo dan lo negarà, e puys serà provat que a tort li haurà feit aquel dan, o donat, en doble deu ésser condempnat.

Fur II. [idem rex)

Lo dan qui serà donat a tort o per colpa d'altre, en qualque cosa serà donat, sie restituït.

Fur III. (idem rex)

Si bestiar d'alcú a tort serà enclòs, e per fam o d'altra manera en aquell encloïrnent o presó morrà, aquell de qui ere lo bestiar lo pot demanar en doble.

Queda ben palès, doncs, que d'una banda s'empra tort i de l'altra dan; tort és l'acte il·lícit i dan el seu resultat perjudicial. Val a dir, però, que en el seu Repertori General y Breu Sumari per Orde Alphabètich de totes les matèries dels Furs de Valencia fins les Corts del Any 1604⁴⁵ Onofre Ber-tomeu Ginart no recull la veu tort com a matèria jurídica, sí en canvi, i de manera profusa, dany: dany qui farà y bo negarà, sia condemnat en doble; dany qui fara ab dol, deu refer aquell; dany no es vis fer aquell quiPage 30per força de vent, o empenyament de altri fa dany; dany que fa lo catiu y esclau com se ha de refer per lo senyor y quins casos; entre d'altres.

Hem comprovat, per tant, com el mot tort, que serveix per designar la disciplina del dret de la responsabilitat civil extracontractual al món anglosaxó, The Law of Torts, és un manlleu que féu l'anglès de les llengües romàniques, on és comú i amb el mateix significat, si bé ara en desús com a terme propi del llenguatge jurídic.

-----------------------------

[1] Luis Díez-Picazo, Fundamentos del Derecho Civil Patrimonial II. Las Relaciones Obligatories, Ed. Civitas, Madrid, 1993; pàg. 49, es refereix a les obligacions com a «una situación jurídica, en la cual una persona (acreedor) tiene un derecbo, que pertenece a la categoria de lo que mas arriba hemos llamado derechos personales o de crédito. Es un derecho que le permite exigir o reclamar un comportamiento de otra persona (deudor), que soporta el deber jurídico de realizar en favor de aquél un determinado comportamiento (deber de pres-tación). Ast considerada, la obligación no sólo es el deber jurídico, sino también un derecho subjetivo, perteneciente a la categoria de los derechos personales o de Crédito. Si se prefiere, es la correlación entre ambos elementos componentes: un deber y un derecho; el crédito y la deuda». Ferran Badosa i Coll, Dret d'obligacions, Publicacions de la Universitat de Barcelona-Barcanova, Barcelona, 1990; pàg. 9, afirma que entén les obligacions «Fonamentalment, com una relació jurídica entre els titulars de dues posicions jurídiques subjectives: crèdit (creditor) i deute (deutor) entorn a una conducta humana jurídicament deguda (arts. 1.088; 1254). Aquesta relació jurídica intersubjectiva resulta de la correlativitat entre el crèdit i el deute. La conducta jurídicament deguda s'anomena prestació.»

[2] L'article 1.089 del Codi civil estableix les anomenades «fonts» de les obligacions. La doctrina civilista moderna discrepa d'aquesta classificació tradicional en cinc fonts i les recondueix a dos grans tipus: l'autonomia privada o poder de l'individu de constituir les seves pròpies relacions jurídiques, i el poder heterònom propi de la sobirania de l'Estat creant relacions jurídiques entre particulars. Cfr. Luis Díez-Picazo, Fundamentos..., pàg. 141.

[3] La responsabilitat penal és establerta en el Codi i lleis penals. Ara bé, tot acte delictiu en tant que ha causat un dany susceptible de valoració patrimonial dóna lloc a una responsabilitat civil a favor de la víctima, que serà determinada en la pròpia jurisdicció penal llevat d'expressa reserva de l'acció per a la jurisdicció civil. El Codi penal tracta de la responsabilitat civil a l'article 19 i seg. sota la rúbrica «De las personas responsables civilmente de los delitos y faltas», i a l'article 101 i seg. «De la responsabilidad civil y de las costas procesales». És per això que el Codi civil a l'art 1.089 diferencia els «actos y omisiones ilícitos» d'aquells «en que intervenga cualguier genero de culpa o negligencia». Uns són els delictes i faltes i els altres els anomenats «il·lícits civils». El seu article 1.092 estableix que «Las obligaciones civiles que nazcan de los delitos y faltas se regiran por las disposi-ciones del Código Penal», en canvi el 1.093 estableix que «Las que se deriven de actos u omisiones en que intervenga culpa o negligencia no penadas por la ley, quedarán sometidas a las disposiciones del capitulo II del titulo XVI de este libro».

[4] D'acord amb l'esmentat article 1.089 del Codi civil mitjançant els contractes s'es-tableixen obligacions. A més, l'article 1.091 preceptua que «Las obligaciones que nacen de los contratos tienen fuerza de ley entre las panes contratantes, y deben cumplirse al tenor de los mismos.»

[5] L'anomenat alterum iniuste non laedere o neminem laedere. No serà antijurídica l'acció o omissió en casos de legítima defensa o estat de necessitat; quan el dany es causa amb consentiment de la víctima (llevat d'anar contra una prohició legal); o quan s'està exercitant un dret sense incórrer en el seu abús (Cfr. art. 7.2 Codi civil).

[6] La doctrina entén que també cal incloure-hi la responsabilitat per dol. La culpa abasta el fet de no preveure o no evitar el que es podia o s'havia de preveure. El dol, en canvi, consisteix a no evitar el dany previst. Hom actua amb dol si és conscient que el seu comportament provoca o pot provocar un dany i no pren les mesures necessàries per evitar-lo.

[7] Data de l'entrada en vigor del text definitiu del Codi civil. Aquesta normativa és hereva de la del Codi civil francès de 1804, que al seu torn té els fonaments en la Lex Aquilia romana. En el dret català tradicional, la Compilació de les Constitucions i Altres Drets de Catalunya, la responsabilitat civil extracontractual es recollia genèricament al Llibre IX (tant al volum de les Constitucions, com al de les Pragmàtiques i al de les Supèrflues, contràries i corregides) sota la rúbrica «De Iniurias, y Danys donats».

[8] Sobte l'article 1.902 vegeu el comentari que en fa Fernando Pantaieon Prieto a Rodrigo Bercovitz, Luis Díez-Picazo, Cándido Paz-Ares i Pablo Salvador (directors) Comentario del Código Civil, Ministeri de Justícia, Madrid, 1993; vol. II, pàg. 1971 i seg.

[9] La darrera d'aquestes ha estat la Ley 22/1994, de 6 de julio, de responsabilidad civil por los daños causados por productos defectuosos. Anteriorment ja s'havien promulgat les normatives sobre danys causacs per la navegació aèria, accidents nuclears, caça, i per accidents de circulació.

[10] Un cas extrem d'introducció de tort en el vocabulari jurídic en seria la llei federa] suïssa, de 19 de desembre del 1986, contre la concurrence déloyale, que en la seva versió francesa recull a l'art. 9.3: «Il peut en outre, conformement au code des obligations, intenter des actions en dommages-interêts et en réparation du tort moral, ainsi qu'exiger la remise du gain selon les dispositions sur la gestion d'affaires.»

[11] Així John G. Fleming, The Law of Torts, 8a ed., 1992; pàg. 1, afirma: «Tort derives (rom the Latin tottus, meaning twisted or crooked, and early found its way into the English language as a general synonym for 'wrong'. Later the word disappeared from common usage, but retained its hold on the law and ultimately acquired its cunent technical meanig. In very general tems, a tort is an injury other than a breach of corttract, which the law will redress with damages.» En el mateix sentit Prosser and Keeton on Torts, 5a ed., 1984; pàg. 2: «The word (tort) is derived from the Latin 'tortus' or 'twisted'. The metaphor is apparent: a tort is a conduct which is twisted, or crooked, not straight. 'Tort' is found in the Vrench language, and was at one time in common use in English as a general synonym for 'wrong'. When itfaded out of common speecb, it remained in the law, and gradually acquired a technical meaning. Broadly speaking, a tort is a civil wrong, other than a breach of contract, for wich the court will provide a remedy in the form of an action for damages.»

[12] Sobre aquest plantejament vegeu Eduatdo García de Enterría, La lengua de los derechos. La formación del derecho público europea tros la Revolución Francesa, Alianza Universidad, Madrid, 1994. També l'opinió contemporània d'Alexis de Tocqueville, L'Antic Règim i la Revolució. Ed. 62, Barcelona, 1983, pàg. 29: «El 1789 els francesos van fer l'esforç més gran al qual mai s'hagi lliurat un poble, a fi, diguem-ho així, de tallar pel mig llur destí, i separar per un abisme allò que havien estat fins aleshores d'allò que volien ser des d'aquell moment. Amb aquest objectiu prengueren tota mena de precaucions per no empotar-se res del passat a llur nova condició; s'imposaren tota mena de limitacions per afaiçonar-se de forma diferent a llurs pares; no oblidaren res per tal de fer-se impossibles de reconèixer.»

[13] A Catalunya aquest procés serà doble, d'una banda amb el triomf de l'absolutisme borbònic (canvi de terminologia medieval a moderna), i posteriormet amb les revolucions liberals. Així, a tall d'exemple, una de les primeres mesures dels ocupants a Catalunya després del 1714 envers el pactisme tradicional va ser tallar —arrimar—, els dossers que remataven els escons del Consell de Cent barceloní (element simbòlic que permetia els consellers d'estat sempre coberts, àdhuc en presència regia, per la seva categoria de Grandes de España) i el canvi de la indumentària solemne medieval dels consellers i jurats, les gramalles o togues consulars, per l'anomenat «traje moderno español. Cfr. Joan Mercader i Riba, Felip V i Catalunya, Ed. 62, Barcelona, 1985; pàg. 356.

[14] Alexis de Tocqueville, Op. cit., pàg. 54: «A Anglaterra, on a primer cop d'ull sembla que l'antiga constitució d'Europa encara està en vigor, passa el mateix. Si oblidem els vells noms i deixem de banda les velles formes, hi trobarem des del segle xvn el sistema feudal abolit en la seva substància, classes que es barregen, una noblesa esborrada, una aristocràcia oberta, la riquesa esdevinguda poder, igualtat davant la llei, igualtat de càrregues, llibertat d'impremta, publicitat dels debats; tots ells principis nous que la societat de l'Edat Mitjana ignorava. Però són justament aquestes coses noves les que, introduïdes a poc a poc i amb art en aquell vell cos, el revifaren sense cap perill de dissoldre'l, i l'ompliren d'una franca vigoria tot deixant-li les formes antigues. L'Anglaterra del segle xvn ja és una nació del tot moderna, que únicament a preservat en el seu sí i com embalsamades algunes romanalles de l'Edat Mitjana.» També Andorra n'és un cas claríssim —com qualsevol altra societat que no hagi experimentat una revolució liberal—; la terminologia jurídico-política que ha fet servir fins fa ben poc, i en bona mesura encara després de la reforma constitucional, és pre-revolucionària. Víctor Ferro a El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Ed. Eumo, Vic, 1987; pàg. 359, tractant del procediment penal català dels segles moderns, explica que aquest ha arribat pràcticament intacte fins als nostres dies a les Valls d'Andorra. En concret, parla de l'aixecament de cadàver, l'antic «visori», on el nunci repetia tres vegades per tal de constatar el traspàs: «Home mort, qui t'ha mort? - Home mort no parla».

[15] Joan Coromines, a Lleures i converses d'un filòleg, Club Ed., Barcelona, 1989; pàg. 266, explica que el participi tort forma part d'aquells participis forts que retrocediren en favor dels febles, com llest, tost, past, fuit, tolt, mòut, cint, test, etc.

[16] Vegeu l'article de Carles Duarte i Montserrat, Sobre l'origen de Dret, al núm. 6 d'aquesta mateixa Revista. Víctor Ferro; op cit.; pàg. 338, explica que, d'acord amb Sebastiào Cruz {Ius. Decretem [directum]. Dereito [derecho, diritto, droit, direito, Recht, right, etc...] Relectio, Coïmbra, 1971), dret i les altres formes germanes provenen de (examen) derectum, ço és (l'agulla de la balança), ben dret (sense decantar-se ni a un costat ni a l'altre), expressió metafòrica que hauria vingut a substituir, en llatí vulgar, el clàssic ius. Vegeu també el DECat de Joan COROMINES.

[17] Sobre aquesta, vegeu Germà COLON i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la Lexicografia Catalana, Biblioteca Universitària d'EC, Barcelona, 1985.

[18] Perpinyà, 1591; pàg. 77.

[19] Gazophylacium catalano-Satinum, dictiones phrasibus illustraías, ordine literario com-prebendens, cui subjicitur irreguhrium verborum elenchus, Barcelona, 1696.

[20] Barcelona, 1637.

[21] Joan Martí i Castell i Joana Raspall i Juanola: Diccionari de locucions i de frases fetes, Ed. 62, Barcelona, 1992.

[22] Reproduït a Jesús Moreno i Pedro Peira, Crestomatía Romànica Medieval, Ed. Cátedra, Madrid, 1979; pàg. 325.

[23] No són encara disponibles els volums corresponents a la lletra T del Glossari per a Polònia ni del Lexikon des Mittelaiters per a l'alemany.

[24] Glossarium Mediae et Infimae Latinitatis conditum a Carolo du Fresne Domino Du Cange, Editio Nova, París, 1937 (l'original és del 1678); pàg. 133.

[25] En el mateix sentit de clàusula testamentària vegeu ut infra 8.6.

[26] J. F. Niermeyer, Mediae Latinitatis Lexicon Minus, Leiden, 1984; pàg. 1034.

[27] Aquesta obra és en curs de publicació. He pogut consultar les fitxes originals corresponents a tort en la Secció de Filologia de la delegació del CSIC a Barcelona.

[28] Vol. II, Zagreb, 1978.

[29] Edició de Jordi Bruguera dins «Els Nostres Clàssics» de l'Ed. Barrino, Barcelona, 1991, que recompta 56 vegades l'ús de tort.

[30] Eulalia Rodón Binué, El lenguaje técnico del feudalismo en el siglo XI en Cataluña (Çontribución al estudio del Latín Medieval), Escuela de Filologia, Barcelona, 1957; pàg. 246. És del mateix paret Jordi Bruguera, Història del lèxic català, Biblioteca Universitària d'EC, Barcelona, 1985; pàg. 30, que situa tort entre aquells mots que s'introduiren a Catalunya com a vocabulari especialitzat ensems amb el feudalisme arran la incorporació a l'Imperi franc. Vegeu també l'obra ciàssica de F. L, Ganshof, El feudalismo, Ed. Ariei, Barcelona, 1963.

[31] També n'hi ha d'altres redactats amb sengles numeracions: - Usatge XXXVIII: Exa(cta)ment sil senyor vol a tort destrènyer son cavaler e tolre sa honor, la Po(te)stat o.n deu defendre e mantenir. - Corresponent a l'edició de Josep Rovira i Ermengol dins «Els Nostres Clàssics» de l'Ed. Barcino, Barcelona, 1933; pàg. 76. L'autor anota l'Usatge amb el següent aclariment: «Obligació del Príncep de defensar el vassall contra el senyor que vol obligar-lo a una prestació injusta o perjudicar el seu honor». - Usatge XLIV: Sí-I senyor farà tort a son cavaler ho li voldrà tolre la sua honor, lo príncep deu ne aquell defendre e mantener. - Edició de Mn. Josep Gudiol a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, any 1907; pàg. 290.

[32] Reproduït a l'obra de Jaume de Montjuïc, Jaume i Guillem Vallseca i Jaume Callís, Antiquores Barchinonensium leges, quas vulgui Usaticos appellat, cum commentariis Supremorum lurisconsultorum Iacobi a monte Iudaico, Iacobi et Guilermi o Vallesica et laco-bi Calicii, Barcelona, 1544; pàg 109v.

[33] Ibidem, pàg. 258.9.

[34] Joan de Socarrats, In tractatum Petrí Alberti canonici Barchinonensis, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos & vasallos, ac nonnullis aliis, quae commemorationes Petri Albertí appellantur, doctissima, ac locupletissima commentaria nunc primum typis excusa,,., Lugduni, 1551; pàg. 257.3.

[35] Cft. Art. 457 CP: «Es injuria toda expresión proferida o acción executada, en deshonra, descrédito o menosprecio de otra persona,»

[36] Pedró Nolasco Vives Y CebriÀ, Traducció» al castellano de los Usages y demás derechos de Catttluna que no estan derogados o no son notoriamente inútiles, con indicación del contenido de estos y de las disposiciones por las que han venido a serio, ilustrada con notas sacadas de los mas clóskos autores del Principado, Barcelona, 1861-1867, en IV toms (la primera edició era del 1832-1838), edició anastàtica dins la col·lecció «Textos jurídics Catalans», editada per la Generalitat de Catalunya, amb un estudi introductori de Joan Egea Fernàndez, Barcelona, 1989; pàg. 903.

[37] Edició anastàtica de la de Barcelona el 1704, dins la col·lecció «Textos Jurídics CataJans», editada per la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1995.

[38] En l'edició de Barcelona el 1621; pàg, 193, correspon al § 21, que venia resumit al Summarium d'aital manera: Torts, verbum verificatur, quando quis nan solvit debita. En canvi l'autor del Vocabolario de la lengua Catalana, por Indice alfabètica de las voces anti-quadas que contienen las Usages y Constituciones de Catalana, con el Idioma de la· palabra, que en el Catalan, que oy se habla, le corresponde. Comensado, el dia 15 de Junio del año 1795 (Biblioteca de Catalunya, Ms. 1332) no considerà necessari d'incloure-hi tort.

[39] Carles Duarte i Montserrat, El vocabulari jurídic del Llibre de les Costums de Tortosa (Ms. 1272), Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1985.

[40] Libro del Consulado del Mar, «edición del texto original catalan y traducción castellana de Antonio de Capmany», Cambra Oficia] de Comerç i Navegació de Barcelona, 1965.

[41] Germà Colon i Arcadi Garcia, Llibre del Consolat de Mar, Fundació Vives Casa-juana, Barcelona, 1981-87; pàg. 183.

[42] Maria Josepa Arnall i Juan, «Testaments de fons monacals gironins existents & l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Segles XI-XV). Llurs clàusules diplomàtiques», RUBRICA. Paleographica et Diplomàtica Studia, Vol. III, Universitat de Barcelona, 1989; pàg. 39-159.

[43] Vegeu la n. 7 sobre la mateixa rúbrica a les CiADC.

[44] Furs de València, a cura de Germà Colón i Arcadi Garcia, «Els Nostres Clàssics», Ed. Barcino, Barcelona, 1970-1994,

[45] València, 1608.