El término francés «sursis» y la traducción de conocimiento especializado jurídico

La traducció jurídica, com sabem, té per objecte el llenguatge especialitzat del dret, que es caracteritza per ser un llenguatge alhora tècnic i cultural (Koutsivitis 1990; Martín Hita 1996: 66; Falzoi Alcántara 2005: 761). Molts dels problemes de traducció que presenta aquest tipus de llenguatge són deguts al seu caràcter marcadament social i cultural; ara bé, sense perdre mai de vista aquest aspecte, en les pàgines següents ens centrarem sobretot en els reptes que comporta, per als traductors no juristes o semi-experts (Sager 1993: 40; Cabré 2002: 11), la seva tecnicitat. És obvi que aquests professionals han de suplir la falta de coneixement especialitzat amb una documentació exhaustiva sobre els temes que presenten els textos que han de traduir. Ara bé, de vegades els únics recursos lingüístics que el traductor consulta són els recursos bilingües o multilingües, segurament perquè d’entrada requereixen un esforç interpretatiu menor i, en conseqüència, es creu que impliquen un estalvi de temps. Probablement això seria cert si fossin més complets i precisos, però ara per ara limitar-se a la seva consulta no garanteix una traducció sense errors de sentit.

Per il·lustrar aquesta problemàtica, hem escollit el terme sursis, que és molt freqüent en textos de l’àmbit penal; apareix sobretot precedit de les preposicions avec i sans (avec sursis/sans sursis), acompanyant unitats terminològiques que designen penes privatives de llibertat. El seu signiicat especialitzat sembla que planteja certs problemes de traducció perquè no sempre és fàcil d’identiicar ni de traduir correctament si només es consulten recursos bilingües, ja que sembla que aquests darrers contenen equivalències errònies. Aquesta hipòtesi es basa en dues observacions preliminars: d’una banda, la constatació que les traduccions publicades i els recursos lingüístics que fa servir el traductor proposen una gran diversitat de termes en castellà per recuperar el sentit especialitzat del terme sursis; i de l’altra, el fet que aquests termes en llengua d’arribada no són sinònims. Una tal varietat de termes fa pensar que algunes propostes de traducció no expressen el mateix concepte que la unitat terminològica sursis, sinó que designen una parcel·la de coneixement especialitzat diferent, de manera que si això es conirma podem dir que comportaran errors de sentit greus. Per últim, la detecció de certes incongruències dintre mateix dels textos traduïts també reforça la hipòtesi inicial.

Així doncs, per al nostre estudi, en primer lloc, ens aproparem al sentit especialitzat del terme sursis a partir d’obres lexicogràiques monolingües, generals i especialitzades, i de la llei francesa que regula el concepte jurídic; en segon lloc, recopilarem les equivalències de sursis proposades en recursos bilingües o plurilingües, que solen ser els primers instruments que consulten els traductors, i les completarem amb les equivalències detectades en traduccions publicades, algunes de les quals serveixen per alimentar recursos electrònics. Per últim, comprovarem, en recursos monolingües, quines són les deinicions de les equivalències en castellà que apareixen en aquestes fonts per tal de determinar si denominen el mateix concepte que el terme francès. En algun cas, és possible que convingui completar aquesta informació amb els textos legislatius que regulen les institucions jurídiques designades pels termes objecte d’estudi.

El llenguatge jurídic és el llenguatge d’especialitat que serveix de vehicle de comunicació entre les persones i els especialistes que treballen en l’àmbit conceptual del dret. A més de compartir molts elements amb la llengua general, es caracteritza per la presència de la terminologia pròpia d’aquest camp i d’altres dominis tecnolectals (Duarte 1993: 60), de manera que presenta una gamma important i variada de termes. Segons la Teoria Comunicativa de la Terminologia (Cabré 1999), els termes són unitats lèxiques de la llengua que, en un context comunicatiu especialitzat, adquireixen un valor semàntic i pragmàtic especíic que els permet conigurar-se com a expressions lingüístiques que transmeten coneixement especialitzat. El terme és, doncs, un element lèxic clarament especíic d’un camp d’especialitat, que expressa una part del sistema conceptual d’aquell camp, precís i necessari per evitar ambigüitats. Sovint, termes aparentment sinònims per als llecs (per exemple, assassinat i homicidi o risc i perill), tenen per als experts signiicats ben diferents.

Es distingeixen dues grans categories de termes jurídics: els que són exclusius de l’àmbit jurídic i els que pertanyen alhora a la llengua general i al llenguatge jurídic, anomenats termes de doble pertinença (Cornu 1990: 62; Pasquau 1996: 16; Terral 2002: 214). Els termes exclusius del llenguatge jurídic són els termes pròpiament tècnics del dret, els que li confereixen el caràcter de llenguatge especialitzat. Generalment són monosèmics, de manera que no suposen, a priori, un repte important per al traductor si disposa de fonts

Page 19

documentals adequades (Terral 2002: 214). Per exemple, en català: emiteuta, litisconsorci, interdicte, ideïcomís, usdefruit, etc.; en francès: interjeter, pourvoi, préemption, etc. Aquests termes exclusius del llenguatge jurídic només plantegen problemes al traductor si evoquen conceptes desconeguts en el sistema jurídic de la llengua d’arribada (Cornu 1990; Terral 2002: 215-216). Els termes de doble pertinença són polisèmics en la mesura que tenen un doble sentit, un sentit propi del llenguatge jurídic i un altre sentit en la llengua general. Se’n distingeixen tres tipus:

- Termes amb un sentit principal jurídic que han passat a la llengua general amb un sentit derivat. Per exemple: droit/dret, loi/llei, divorce/divorci, etc. No suposen un gran problema per al traductor perquè coneix el signiicat principalment jurídic del terme.

- Termes amb un sentit principal en la llengua general, però que han adquirit un sentit especíic en dret o bé, si s’associen a termes més jurídics, adquireixen un sentit exclusivament jurídic. Constitueixen un repte per al traductor perquè no sempre és fàcil discernir si el terme en qüestió té un sentit similar en la llengua general i en l’especialitzada o si, al contrari, ha adquirit un sentit propi i diferent en el llenguatge jurídic. Per exemple, vici ocult per referir-se als defectes no evidents de la cosa venuda o capacitat, per al·ludir a la idoneïtat per realitzar actes jurídics vàlids. Si no es coneix bé el sentit tècnic d’aquests termes, la frase no es pot arribar a entendre completament.

- Falsos amics: tenen un signiicat en la llengua general i un altre en el llenguatge especialitzat absolutament diferents, de manera que si es confonen poden donar lloc a greus contrasentits. Per exemple, el terme solidari, quan parlem de deutors obligats solidàriament, no fa referència a una col·laboració dels deutors entre si o amb el creditor, sinó que indica que el creditor pot exigir el cobrament del deute sencer a qualsevol dels deutors. Són els que comporten major confusió per als no juristes; el traductor ha de saber detectar aquests paranys a partir d’un bon coneixement de la llengua i del sistema jurídic de partida.

D’una manera o altra, aquests termes que, a més d’un signiicat en la llengua general, vehiculen coneixement especialitzat, constitueixen, doncs, un repte per al traductor no jurista.

Per completar la perspectiva terminològica, considerem útil la proposta teòrica de Šar?evi? (1997: 237), que permet determinar el grau d’equivalència que es crea entre els conceptes de dos sistemes jurídics i que, per tant, ens servirà per comparar la deinició del terme original amb la deinició de les suposades equivalències en llengua d’arribada. La seva proposta, basada en el dret comparat, distingeix tres categories d’equivalència en funció dels elements constituents dels conceptes originals i dels conceptes d’arribada: equivalència quasi plena (near equivalence), equivalència parcial (partial equivalence) i equivalència nul·la (non-equivalence). Les característiques dels conceptes poden ser essencials o accidentals segons si són necessàries per deinirlos o si només afegeixen informació no rellevant per a la deinició. L’equivalència quasi plena és aquella que es crea entre dos conceptes que comparteixen tots els trets essencials i la majoria dels accidentals; la parcial és la que es dóna quan en els dos conceptes coincideixen la majoria dels trets essencials i alguns accidentals; i l’equivalència nul·la és aquella que s’observa entre conceptes amb cap o poques característiques essencials i accidentals compartides.

En el nostre cas, l’ordenament jurídic de partida (el francès) i el d’arribada (l’espanyol) són molt propers, també pel que fa a l’àmbit penal; per tant, és lògic que existeixin moltes similituds i simetries conceptuals entre ells.

La unitat lèxica sursis pot ser catalogada dintre del segon grup dels termes de doble pertinença (Cornu 1990), perquè és un terme que posseeix un signiicat principal en la llengua general (ajournement, remise à une date postérieure; és a dir, ajornament) i un altre d’especíic en dret penal. Així ho posen de manifest les entrades lexicogràiques dels principals diccionaris generals en llengua francesa com ara Le Grand Robert de la langue française (GRLF) o Le Trésor de la langue française informatisé (TLFI). Aquestes obres, tot i ser de caràcter general, ofereixen una deinició força completa del seu signiicat especialitzat:

DR. PÉNAL. Sursis (à l’exécution des peines). Mesure accompagnant une condamnation et consistant en la

Page 20

suspension de l’exécution de la peine d’emprisonnement ou d’amende prononcée en faveur d’un délinquant primaire, suspension transformée en dispense d’exécution, si le condamné ne commet pas d’autre infraction similaire ou plus grave dans un délai de cinq ans. L’associé d’Ingelby lui tira deux coups de revolver qui le manquèrent et fut condamné à deux ans de prison avec sursis (VAN DER MEERSCH, Invas. 14, 1935, p. 309). [...]

[TLFI]

A més de consultar obres monolingües generals, és convenient recórrer a fonts monolingües especialitzades, en què la informació més exhaustiva que proporcionen ajuda a identiicar el concepte o la part de coneixement especialitzat que designa el terme en qüestió; per exemple:

«sursis: Mesure de faveur accordée par le juge, permettant au délinquant de ne pas exécuter la peine prononcée s’il ne commet pas de nouvelles infractions pendant un certain laps de temps.» [DD]

«sursis: En matière pénale, mesure accordée par une juridiction pénale qui dispense une personne condamnée d’exécuter la peine dans sa globalité ou en partie. Il existe principalement deux sortes de sursis:

- Le sursis simple : le condamné est dispensé d’exécuter la peine prononcée.

- Le sursis avec mise à l’épreuve : mesure permettant à la personne condamnée d’être dispensée de tout ou partie de sa peine d’emprisonnement, à condition de respecter certaines obligations ixées par le magistrat (interdiction de lieux ou de rencontrer certaines personnes...). S’il n’exécute pas ses obligations, il devra exécuter la peine.

Toutefois, s’il est condamné à une peine d’emprisonnement pour une nouvelle infraction commise pendant le délai d’épreuve prévu par la loi, le sursis est révoqué et la peine est mise à exécution.» [LMCJ]

Resumint, doncs, podem dir que sursis en l’àmbit penal designa una mesura o un beneici que consisteix en la suspensió, durant un període de temps determinat, de l’execució de la pena, ja sigui de presó o de multa, i ja sigui de tota la pena o només d’una part. El text legislatiu francès que regula aquesta igura jurídica proporciona informació encara més detallada i precisa; així de l’article 132-29 a l’article 132-39 del Codi penal francès s’estableixen els requisits que ha de complir un penat per poder optar a aquest beneici (no haver estat condemnat a una pena de presó durant els cinc anys anteriors als fets), la duració de la pena o el tipus de pena compatible amb el sursis (per exemple, és aplicable a les penes de presó d’un màxim de cinc anys, a la multa o a la pena de dies-multa), els seus efectes (en el cas que la pena s’hagi imposat per un delicte, si el penat no torna a delinquir durant cinc anys, la pena ja no s’haurà de complir; si es tracta d’una falta el període durant el qual el penat no pot delinquir és redueix a dos anys), els casos en què el beneici de la suspensió quedaria revocat i el penat hauria de complir la seva pena (una nova condemna a una pena de presó revoca el beneici), etc. Totes aquestes precisions constitueixen les seves característiques essencials i accidentals que, en ser tan especíiques, fan preveure que no existeixi un equivalent ple en la cultura d’arribada.

El signiicat especialitzat s’actualitza sobretot quan sursis acompanya termes jurídics que designen una pena privativa de llibertat (emprisonnement, prison, peines privatives de liberté, etc.), i no només el trobem en textos especialitzats pertanyents a diferents gèneres legals (l’exemple 1 és un fragment extret d’un certiicat d’antecedents penals), sinó també en textos generals sobre aquesta temàtica, com ara textos periodístics (exemple 2):

(1) «Ne comporte que le relevé de condamnations à des peines privatives de liberté sans sursis prononcées par un tribunal sénégalais.» [Bulletin nº3 du casier judiciaire]

(2) «Le tribunal correctionnel de Valence a condamné pour « violation de domicile », jeudi 6 mars, à trois mois de prison avec sursis les 29 militants de Greenpeace de plusieurs nationalités qui s’étaient introduits dans l’enceinte de la centrale nucléaire du Tricastin (Drôme), le 15 juillet.» [LM]

Els textos periodístics sobre temes jurídics contenen sovint un nombre elevat de terminologia que planteja, al traductor no jurista, les mateixes diicultats que pot comportar en els textos especialitzats.

Si el traductor no entén totalment el sentit especialitzat de sursis o, tot i entendre’l, no coneix la designació del mateix concepte en llengua d’arribada, és probable que consulti recursos bilingües. Vegem quina és la informació que ofereixen aquestes obres.

Page 21

Les traduccions o equivalències que analitzarem en aquest treball provenen essencialment de recursos electrònics en castellà perquè en aquesta llengua els recursos són més nombrosos i el traductor català sovint es veu obligat a passar per aquesta primera combinatòria lingüística abans d’arribar a la solució en la seva pròpia llengua, tot i que en algun cas també citarem equivalències proposades per obres lexicogràiques bilingües en la combinatòria francès-català.²Exposarem, d’una banda, les equivalències consignades per diccionaris i altres fonts bilingües en paper i en línia, generals i especialitzats; i de l’altra, les equivalències proposades en traduccions de textos jurídics publicades en castellà. Aquestes equivalències provenen concretament de traduccions de fragments de textos jurídics recollits pel diccionari i buscador Linguee i de dues versions del Codi penal francès: la versió electrònica publicada a Legifrance, el web oicial del govern francès per a la difusió de la legislació i la jurisprudència, i la versió impresa d’Aránguez i Alarcón (El Código penal francés, 2003). Hem escollit les traduccions de Linguee perquè, a més de mostrar com s’ha traduït una unitat en diferents tipus de textos i contextos, és una eina de consulta de fàcil i ràpid accés per al traductor. Ara bé, justament per aquest darrer motiu, si conté equivalències errònies (malgrat que en alguns casos adverteix l’usuari d’aquesta possibilitat), pot contribuir a difondre-les.

La informació que contenen alguns diccionaris bilingües especialitzats jurídics sembla que no és suicient per ajudar a triar la millor opció de traducció, sobretot perquè les equivalències es consignen de manera successiva, separades per comes i sense cap explicació, com il?lustra l’entrada lexicogràica següent en la combinatòria francès - castellà:

«sursis (m.): dilación; prórroga; aplazamiento; suspensión. [...]

- simple, avec mise à l’épreuve ou probation, probatoire: suspensión de la ejecución de la condena, suspensión condicionada a la ejecución de determinadas obligaciones.

condamnation avec -: condena condicional, remisión condicional.» [MW]

En aquest sentit, la taxonomia de tècniques de traducció que Orozco (2014) estableix per completar les entrades lexicogràiques existents, a i que el traductor disposi de la màxima informació possible abans de fer la tria d’una solució traductora, representa una proposta interessant:

«(...) solamente con que las obras lexicográicas y terminográicas bilingües o multilingües que ya existen actualmente indicaran a qué técnica corresponde el o los equivalentes que proponen, esto ya constituiría una gran ayuda para el traductor, que habitualmente va «a ciegas» en este sentido y comete no pocos errores debido a la ausencia de esta información, porque a menudo confunde equivalentes funcionales o traducciones léxicas con equivalentes totales.» (Orozco 2014: 260)

En d’altres fonts bilingües francès-espanyol no especialitzades, sursis hi és consignat, acompanyat d’un o més equivalents, igualment amb molt poca o cap informació pragmàtica i contextual, i amb certes imprecisions o ambigüitats. Per exemple, en el Wordreference, sursis és traduït per prórroga, aplazamiento i s’hi inclou una equivalència especíica per al seu signiicat jurídic: condena condicional. També hi consta una entrada en el seu fórum sobre la traducció d’aquesta unitat en què es posa de manifest una confusió entre alguns termes i conceptes en castellà, sobretot entre la suspensió de l’execució de la pena i la llibertat condicional. En el portal d’eines lingüístiques Reverso, que inclou traducció, diccionaris, correctors, etc., es proposa com a equivalent de sursis, el terme indulto; així la frase «condamné à 5 mois (de prison) avec sursis» és traduïda al castellà com a «condenado a 5 meses (de prisión) con indulto». Per últim, a la base de dades terminològica plurilingüe de la Unió Europea anomenada InterActive Terminology for Europe (IATE), sursis hi és traduït per suspensión, peine d’emprisonnement avec sursis, per pena condicional i avec sursis, per suspensión de la pena.

Page 22

En les traduccions publicades trobem algunes de les solucions terminològiques que acabem d’esmentar i d’altres de noves; seguidament les presentem totes amb alguns exemples i la referència de les fonts concretes en què apareixen:

- suspensión de la pena/ suspensión de la ejecución/ suspensión condicional: aquestes formulacions, a més de constar en algun diccionari bilingüe especialitzat (MW) i a la base de dades IATE, es troben a la traducció actual del Codi penal francès publicada per Legifrance (CPFTr). Per exemple:

(3a) «Lorsque l’interdiction de séjour accompagne une peine privative de liberté sans sursis, elle s’applique dès le commencement de cette peine et son exécution se poursuit, pour la durée ixée par la décision de condamnation, à compter du jour où la privation de liberté a pris in.» [art. 131-32 CPF]

(3b) «Cuando la prohibición de acudir a determinados lugares acompañe a una pena privativa de libertad sin suspensión condicional, (...)» [art. 131-32 CPFTr]

(4a) «La juridiction peut décider que le sursis ne s’appliquera à l’exécution de l’emprisonnement que pour une partie dont elle détermine la durée dans la limite de cinq ans.» [art. 132 -31 CPF]

(4b) «El órgano jurisdiccional podrá decidir que la suspensión de la ejecución se aplique sólo a la parte de la pena de prisión que él mismo determine con un límite de cinco años.» [art. 132 -31 CPFTr]

- condena condicional: aquesta formulació, a més de trobar-se consignada en diccionaris bilingües especialitzats (MW) i en algunes fonts bilingües no especialitzades, com ara el Wordreference, consta a les traduccions de fragments de textos recollits pel diccionari i buscador Linguee (LING). Per exemple:

(5a) «Au cours des trois dernières années, 30 à 32 % des personnes reconnues coupables d’infractions pénales ont été condamnées à des peines privatives de liberté et 40 % environ ont été condamnées à des peines de prison avecsursis.» [ccprcentre.org; LING]

(5b) «En los últimos tres años, entre un 30 y un 32% de los condenados han sido sentenciados a la privación de libertad como castigo por delitos penales; a un 40% de los condenados se les imponen condenas condicionales.» [ccprcentre.org; LING]

- remisión condicional: aquesta proposta de traducció, a més de igurar a diccionaris bilingües especialitzats (MW), consta en certes traduccions publicades com ara la traducció espanyola del Codi penal francès de Aránguez i Alarcón (CPFAA) i les traduccions de fragments emmagatzemats a Linguee. Per exemple:

(6a) «La majeure partie des parents acheteurs a été condamnée à la peine de six mois d’emprisonnement avec sursis; enin, des parents ayant commis les faits pour plusieurs enfants ont été condamnés à la peine de deux ans d’emprisonnement dont 1 an avec sursis.» [daccess-ods.un.org; LING]

(6b) «(...) Los padres que habían cometido el delito con varios niños fueron condenados a una pena de dos años de prisión, uno de los cuales con remisión condicional.» [daccess-ods.un; LING]

(7a) «Lorsque l’interdiction de séjour accompagne une peine privative de liberté sans sursis, elle s’applique dès le commencement de cette peine et son exécution se poursuit, pour la durée ixée par la décision de condamnation, à compter du jour où la privation de liberté a pris in.» [art. 131-32 CPFAA, p. 321]

(7b) «Cuando la privación del derecho a residir en un lugar acompaña a una pena privativa de libertad sin remisión condicional, se aplica desde el comienzo de esta pena (...)» [art. 131-32 CPFAA, p. 56]

- con ianza: aquesta solució traductora, que fa referència a la libertad provisional con ianza, és la que s’ha triat a les traduccions d’alguns fragments recopilats per Linguee.

(8a) «La condamnation du coprésident du CORELSO, Ennaâma Asfari, à deux mois de prison avec sursis et à une amende de 500 dirhams, est maintenue en appel.» [arso.org; LING]

(8b) «La condena del copresidente del CORELSO, Ennaâma Asfari, a dos meses de cárcel con ianza y a una multa de 500 dirhams, se mantiene en apelación.» [arso.org; LING]

Page 23

- libertad condicional: aquesta formulació s’ha trobat en la traducció de textos jurídics internacionals recopilats per Linguee.

(9a) «Les libérés conditionnels soumis à l’obligation de travailler, les condamnés avec sursis assignés à résidence, ainsi que les condamnés à une peine privative de liberté dont l’exécution est suspendue par les autorités de police, sont soumis au contrôle administratif de leur présence à leur lieu de résidence (art. 9 de la loi sur la police).» [Art. 8, Pacte international relatif aux droits civils et politiques; ccprcentre.org; LING]

(9b) «Las personas en libertad condicional acompañada de trabajo, las personas en libertad condicional a quienes se ha impuesto la obligación de residir en un lugar determinado, así como los encausados cuya ejecución de la pena de privación de libertad ha sido aplazada por los organismos de la policía, deben ser vigilados administrativamente por la policía en su lugar de residencia (artículo 9 de la Ley de la policía).» [Art. 8, Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos; ccprcentre.org; LING]

- indulto: aquesta solució terminològica, que com hem vist anteriorment consta en un exemple del portal d’eines lingüístiques Reverso, no igura en cap traducció publicada del nostre corpus.

El total d’equivalències proposades en recursos bilingües i en traduccions publicades queda recollit en la taula següent:

[VER PDF ADJUNTO]

Taula 1: Equivalències de sursis en recursos bilingües i en traduccions publicades

Veient el tractament que reben alguns termes especialitzats com sursis en els recursos bilingües disponibles, el traductor no es pot limitar a consultar aquestes fonts i triar una de les opcions que acabem de veure sense documentar-se més perquè existeix el risc d’incórrer en un error conceptual. Com assenyala Jordà (2011), és indispensable veriicar sempre les solucions que contenen els diccionaris:

(...) qualsevol traductor professional sap que les solucions donades pels diccionaris són meres propostes que s’han de comprovar mitjançant textos comparables, és a dir, textos en tots dos idiomes que aconsegueixen un grau elevat de similitud, en els quals es poden establir les situacions d’ús dels termes. D’aquesta manera, es veriica que els termes oferts com a equivalència pel diccionari efectivament s’utilitzen en el mateix context en ambdues llengües, és a dir, en gèneres textuals semblants, amb els mateixos usos (grau de formalitat, etcètera) i amb el mateix signiicat.

(Jordà 2011: 46)

És obvi que no totes les formulacions de la taula anterior són sinònimes i que cadascuna designa un concepte diferent. Com ja hem dit, és convenient doncs que el traductor no expert supleixi la seva falta de coneixement especialitzat consultant fonts monolingües, generals o especialitzades, tant en llengua de partida com en llengua d’arribada, per tal d’identiicar bé la part de coneixement especialitzat que cobreix cada terme. Haurà de comparar les deinicions de cadascuna de les solucions traductores proposades en les fonts bilingües per determinar quina és la que correspon realment al terme sursis. Podrà acudir a recursos lexicogràics monolingües en llengua d’arribada o als textos legislatius que regulen les institucions jurídiques implicades. Aquests darrers són un dels recursos més iables per ajudar a entendre les delimitacions conceptuals corresponents perquè són els que creen i ixen les nocions especialitzades de l’àmbit del dret.

En aquest apartat delimitarem, doncs, l’abast semàntic de cadascuna de les igures jurídiques designades per les formulacions de l’apartat anterior i ho farem a partir de la informació proporcionada per recursos monolingües en castellà i en català.

Page 24

- suspensión de la pena/suspensión de la ejecución de la pena: són formulacions sinònimes que consten en el Codi Penal espanyol (en endavant, CP) per designar un beneici que consisteix a deixar en suspens l’execució d’una pena privativa de llibertat, és a dir, a atorgar un període durant el qual la pena no es compleix a l’espera que el penat es comporti d’una determinada manera ins que la pena ja no s’hagi de complir (art. 80 a 85 CP). Les condicions necessàries per concedir aquest beneici són que sigui la primera vegada que delinqueix, que la pena no sigui superior a dos anys i que el subjecte hagi satisfet responsabilitats civils. Si el subjecte delinqueix durant la suspensió o no observa les regles de conducta imposades, es revoca la suspensió i s’ordena l’execució de la pena (art. 84 i 85 CP). Si el subjecte no delinqueix durant la suspensió i observa les regles de conducta imposades, se li pot atorgar la remissió deinitiva de la pena (art. 85 CP). Així doncs, les condicions necessàries per concedir aquest beneici i les circumstàncies per revocar-lo són similars a les de sursis. D’acord amb aquesta deinició, ambdues formulacions en castellà designen una parcel·la de coneixement especialitzat molt propera a la que designa sursis. Situant-nos en la perspectiva de l’equivalència funcional (Šar?evi? 1997), direm que comparteixen la majoria de les característiques essencials i algunes característiques accidentals del terme francès; per tant, són equivalents parcials de sursis i poden funcionar com a equivalents funcionals acceptables en molts contextos.

- condena condicional/ remisión condicional: aquestes unitats terminològiques també es poden considerar sinònimes entre elles.³Ambdues formulacions designaven el mateix concepte que la suspensió de la pena abans del Codi penal de 1995. Alguns diccionaris monolingües generals, com ara el Diccionario de la Real Academia Española, encara recullen la primera d’aquestes expressions amb la deinició corresponent:

Condena condicional. (...) 1. f. Der. Beneicio de no cumplir una condena privativa de libertad, que se concede a quienes delinquen por primera vez si no delinquen de nuevo dentro de un cierto plazo.

[DRAE]

El Dictionnaire Larousse français-catalan en línia també proposa aquestes equivalències en català per al signiicat jurídic de sursis: condemna condicional i remissió condicional. Però avui dia ambdues formulacions terminològiques han quedat obsoletes i actualment ja no consten en el CP espanyol. Alguns juristes, com per exemple Herrero Álvarez (1997), fan referència a aquest canvi de nomenclatura:

El nuevo Código Penal de 1995 dedica sus artículos 80 a 87 a la regulación de la institución hasta ahora denominada remisión condicional de la pena, o condena condicional, que pasa a nombrarse como suspensión de la ejecución de la pena.

[Herrero Álvarez 1997: 1; subratllat nostre]

Quan trobem aquestes designacions antigues com a traducció de sursis, hem de parlar d’una manca d’actualització terminològica. Tanmateix, és obvi que els diccionaris no poden actualitzar els canvis terminològics que es produeixen en un camp de coneixement determinat a la mateixa velocitat que aquestes modiicacions s’incorporen entre els especialistes. Aquesta manca d’actualització terminològica és justiicable doncs durant un determinat període de temps, el que triga a consolidar-se l’ús de la nova designació.

- indulto: en dret espanyol aquest terme designa una mesura de gràcia especial (art. 4 CP) que el govern pot atorgar als condemnats per sentència ferma, i que consisteix a remetre tota la pena imposada (indult total) o només una part (indult parcial), o bé a commutar-la per una altra pena més suau; és una de les causes que extingeixen la responsabilitat criminal (art. 130.4 del CP).⁴Així doncs, a l’exemple del portal d’eines lingüístiques Reverso, vist anteriorment, en què es proposava aquesta solució terminològica, constatem un fals sentit o una relació d’equivalència zero entre ambdós termes, atès que una mesura que consisteix en la suspensió de l’execució de la pena en la cultura de partida (sursis) es converteix en una mesura de gràcia que comporta l’extinció de la responsabilitat criminal en la cultura d’arribada (indult).

- con ianza: aquesta formulació abreujada, com ja hem anunciat, fa referència a la llibertat provisional amb iança, una mesura cautelar regulada als articles 505 i 529 de la Llei d’enjudiciament criminal (LECrim). La llibertat provisional permet eludir la presó provisional i consisteix en la imposició a l’imputat d’una sèrie de mesures que limiten parcialment la seva llibertat total de moviments per tal d’evitar els riscos propis

Page 25

de la llibertat d’un sospitós, com ara el risc de fuga, el risc de destrucció de proves i el risc de reiteració delictiva (Nieva Fenoll 2012: 163). La més freqüent de les mesures que acompanyen la llibertat provisional és la prestació d’una iança econòmica que es perd en cas d’incompareixença de l’imputat; aquesta és la que presenta el nostre exemple (8b). Si comparem aquesta deinició amb la de sursis, podem concloure que les característiques essencials i accidentals de la llibertat provisional amb iança no coincideixen en absolut amb les del terme francès; de manera que hem de parlar d’equivalència zero o nul·la entre ambdues igures jurídiques. A més, la seva presència en un text en què s’esmenta que ja s’ha dictat una condemna resulta incongruent ja que les mesures cautelars es dicten abans de dictar sentència, no després. La llibertat provisional amb iança correspondria al que en dret francès s’anomena liberté sous caution.

- libertad condicional: aquesta expressió designa un «beneici atorgat a un penat, quan ha complert la major part de la pena, mitjançant el qual obté la llibertat ins a la i de la seva condemna» (DJC), i es troba regulada als art. 90 a 93 del CP. Les condicions necessàries per concedir-la són que el subjecte estigui en el tercer grau del tractament penitenciari, que s’hagin extingit les tres quartes parts de la condemna, una bona conducta i haver satisfet la responsabilitat civil derivada del delicte. Si el subjecte delinqueix durant la llibertat condicional, es revoca el beneici i ha de tornar a ingressar a presó. En aquest cas, també hem de parlar d’equivalència nul·la entre el terme francès i el terme castellà. Amb la seva presència, el missatge del text d’arribada resulta incoherent sobretot quan en els textos traduïts queda clar que el penat encara no ha començat a complir la pena i, per tant, no se li pot haver atorgat el beneici de la llibertat condicional. Aquesta igura jurídica del nostre ordenament correspondria al que en el sistema jurídic francès s’anomena libération conditionnelle.

En dret penal espanyol, la suspensió de la pena i la llibertat condicional són dues institucions properes i formen part del mateix capítol III del CP, que té com a títol De las formas sustitutivas de la ejecución de las penas privativas de libertad y de la libertad condicional, però, com hem explicat, designen dos conceptes diferents; el mateix que succeeix en dret penal francès entre sursis i libération conditionnelle.

Així, doncs, després d’analitzar i comparar les deinicions de totes les equivalències proposades en els recursos bilingües i en les traduccions publicades per recuperar sursis, podem concloure que cap no en constitueix un equivalent ple i que les solucions que actualment designen el concepte més similar al que expressa el terme francès són suspensió de l’execució de la pena i suspensió de la pena; per tant, són les úniques que es poden considerar equivalents parcialment acceptables en la majoria de contextos.

Per últim, voldríem afegir que en textos periodístics en castellà o català que no són cap traducció, també s’hi observa la confusió entre algunes de les igures jurídiques comentades en aquest apartat, com per exemple entre la suspensió de l’execució de la pena i la llibertat condicional o, ins i tot, entre la llibertat provisional i la llibertat condicional. Així, en el fragment següent és evident que l’expressió libertad condicional ocupa el lloc de la suspensión de la ejecución de la pena:

(10) «Eminem, la estrella de rap cuyo auténtico nombre es Marshall Matthers, ha sido condenado a dos años en libertad condicional por llevar un arma oculta durante una reyerta el verano pasado a las afueras de una discoteca de Detroit.» [EP; subratllat nostre]

I en el fragment (11), la llibertat condicional alterna amb la llibertat provisional com si fossin termes sinònims; en aquest cas, com que es parla de mesures cautelars el terme apropiat és la llibertat provisional i és l’únic que hi hauria d’aparèixer:

(11) «Poc després, la Lucie i l’Adou viatjaven a Algesires per reunir-se amb el pare, Ali Ouattara, que ha obtingut la llibertat condicional sota iança de 5.000 euros. (...) El mateix divendres el iscal del cas, arran de conèixer els resultats de la prova d’ADN, va variar d’opinió i es va manifestar favorable a la concessió de la llibertat provisional per a l’home, a la qual cosa s’havia oposat ins aleshores. Finalment, Ali Ouattara, que havia estat traslladat a la presó de Botafuegos, a Algesires, va sortir en llibertat amb l’obligació de presentar-se cada mes davant l’autoritat judicial a Fuerteventura i lliurar-hi el seu passaport, ja que no té permès abandonar el país.» [LV; subratllat nostre]

Això signiica que es produeix una confusió terminològica i conceptual no només en el pla interlingüístic, quan es tradueix sursis per llibertat condicional, sinó també en el pla intralingüístic, quan s’utilitza en textos

Page 26

en català o en castellà que no són cap traducció el terme llibertat condicional en comptes de suspensió de la pena o en comptes de llibertat provisional. Una tal confusió sembla posar de manifest que el coneixement especialitzat és menystingut i tractat amb poc rigor tant en textos divulgatius originals com en els recursos lingüístics destinats a traductors. En aquest darrer cas, la manca de precisió comporta, a més, el risc que unes eines dissenyades per ajudar els professionals de la traducció no tinguin l’efecte desitjat.

Aquest estudi sobre sursis i les seves suposades equivalències en castellà ha servit per apropar-nos als problemes que planteja la traducció de termes especialitzats jurídics. El ventall ampli i divers de solucions traductores proposades en diferents recursos bilingües feia sospitar que no totes designaven la mateixa part de coneixement especialitzat. El recurs a fonts monolingües com ara obres lexicogràiques, generals o especialitzades, i documents legislatius, ha permès conirmar la hipòtesi inicial. Així, de totes les propostes de traducció analitzades només dues recuperen amb exactitud el contingut conceptual del terme francès. Cal, doncs, ser cautelós davant la informació que proporcionen certs recursos bilingües i evitar una actitud conformista o acomodatícia. El traductor no jurista ha de compensar la seva manca de coneixement especialitzat amb una documentació molt més exhaustiva, que implica passar per la consulta de recursos monolingües. Aquestes fonts, encara que exigeixin un esforç interpretatiu major, en contrapartida, proporcionen una informació molt més detallada i rigorosa, necessària per evitar errors de sentit greus com els que hem constatat als exemples analitzats.

A partir d’aquesta primera aproximació, són molts els treballs que queden per desenvolupar. A més d’ampliar el corpus amb altres recursos bilingües i més traduccions publicades, també seria interessant fer intervenir la variable del grau d’especialització del text, ja que és molt probable que, per exemple, les traduccions de textos divulgatius presentin més confusions conceptuals i terminològiques que les dels textos amb un grau d’especialització elevat. Igualment seria convenient analitzar, en el mateix tipus de recursos que hem utilitzat per a sursis, el tractament que reben altres termes especialitzats jurídics per tal de completar els resultats obtinguts en aquesta investigació inicial i comprovar si en d’altres casos s’observa la mateixa tendència a desdibuixar o entrecreuar els contorns semàntics dels termes que en el llenguatge jurídic estan ben delimitats.

Nota: es fan constar entre claudàtors i al darrere de l’obra corresponent les sigles que hem fet servir dins de l’article.

BOVER, Jordi; COLOMER, Rosa. «Terminologia jurídica: eines i recursos» [en línia]. Papers Lextra, núm. 3 (2007) < http://www.lextra.uji.es/papers/2007/bovercolomer07.htm /> [Consulta: 25 maig 2015].

CABRÉ, Teresa. La terminología: representación y comunicación. Elementos para una teoría de base comunicativa y otros artículos. Barcelona: IULA, UPF, 1999.

CABRÉ, Teresa. «Textos especializados y unidades de conocimiento: metodología y tipologización». A: GARCIA PALACIOS J., FUENTES, M. T. (ed.). Texto, Terminología y Traducción. Salamanca: Ediciones Almar, 2002, p. 15-36.

CORNU, Gerard. Linguistique juridique. Paris: Montchrestien, 1990.

Diccionari jurídic català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. [DJC]

Diccionario de la Real Academia Española [en línia] [S.d.] (Diccionaris en línia) < http://www.rae.es/ recursos/diccionarios/drae > [Consulta: 20 maig 2015]. [DRAE]

Dictionnaire Larousse français - catalan [en línia] [S.l.:] Larousse, [s.a.] (Diccionaris en línia) < http://www. diccionarios.com.sare.upf.edu/ > [Consulta: 18 maig 2015].

DUARTE, Carles. Llengua i administració. Barcelona: Columna, 1993.

Page 27

Enciclopedia jurídica [en línia] [S.d.] < http://www.enciclopedia-juridica.biz14.com/d/indulto/indulto.htm > [Consulta: 27 maig 2015].

FALZOI ALCÁNTARA, Carmen. «La traducción jurídica: Un intercambio comunicativo entre sistemas». A: ROMANA GARCÍA, M. L. (ed.). II AIETI. Actas del II Congreso Internacional de la Asociación Ibérica de Estudios de Traducción e Interpretación. Madrid, 2005, p. 760-768. També disponible en línia a: < http:// www.aieti.eu/pubs/actas/II/AIETI_2_CFA_Traduccion.pdf > [Consulta: 10 maig 2015].

FONTAINE, Michelle [et al.]. Dictionnaire de droit. França: Foucher, 2004. [DD]

GELPÍ, Cristina. «Recursos en línia per a l’aprenentatge del llenguatge jurídic català: tipus, usuaris i accessibilitat». Revista de Llengua i Dret [Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya], núm. 49, 2008, p. 11-25. < http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/885/821 > [Consulta: 4 agost 2015].

HERRERO ÁLVAREZ, Sergio. «La antigua remisión condicional en el nuevo Código Penal: ¿cabe suspender la ejecución de penas de dos años de prisión menor?». [en línia]. Sala de Togas [Gijón: Ilustre Colegio de Abogados de Gijón], núm. 30, 1997 < http://www.herreroabogados.com/publi.htm > [Consulta: 10 maig 2015].

JORDÀ MATHIASEN, Eivor. «Problemes d’equivalència en traducció jurídica: la denominació de les parts en el procés judicial en anglès i català». Revista de Llengua i Dret [Barcelona: Escola d’ Administració Pública de Catalunya], núm. 55, 2011, p. 35-55. < http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/2376 > [Consulta: 10 agost 2015].

KOUTSIVITIS, Vassilis. «La traduction juridique: standarisation versus créativité». Meta [Montréal: PUM], Vol. 35, nº 1, 1990, p. 226-229.

Le Grand Robert de la Langue Française [en línia] [S.d.] < http://gr.bvdep.com.sare.upf.edu/ > [Consulta: 10 maig 2015]. [GRLF]

Les Mots clés de la Justice - Lexique [en línia] [S.l]: Ministère de la Justice, [s.a.] < http://www.justice.gouv. fr/les-mots-cles-de-la-justice-lexique-11199/ > [Consulta: 20 maig 2015]. [LMCJ]

Le Trésor de la langue française informatisé [en línia] [S.d.] < http://www.tresor-de-la-langue-francaise-informatise.fr/ > [Consulta: 15 de maig de 2015]. [TLFI]

Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal

. Boletín Oicial del Estado (24 de novembre de 1995), p. 33987-34058. També disponible en línia a: < http://www.boe.es/buscar/doc. php?id=BOE-A-1995-25444 > [Consulta: 1 juny 2015]. [CP]

Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, por la que se modiica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal

. Boletín Oicial del Estado (31 de març de 2015), p. 27061-27176. També disponible en línia a: < http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-3439 > [Consulta: 1 juny 2015].

MARTÍN HITA, Teresa. «La traducción de documentos jurídicos: planteamientos generales». A: SAN GINÉS AGUILAR, ORTEGA ARJONILLA (ed.). Introducción a la traducción jurídica y jurada (inglés-español). Granada: Comares, 1996, p. 63-70.

MATTURRO MESTRE, Joana. «Recursos en línia per a la traducció jurídica: Anàlisi de les fonts més emprades pels traductors d’anglès i català». [en línia]. Papers Lextra, núm. 1 (2005) < http://www.lextra.uji.es/ papers/2005/matturro05.htm > [consulta: 10 maig 2015].

MERLIN WALCH, Olivier. Dictionnaire juridique français/espagnol - español/francés. 4a ed. Paris: LGDJ, 1998. [MW]

NIEVA FENOLL, Jordi. Fundamentos de derecho procesal penal. Buenos aires: Editorial D de F, 2012.

Page 28

OROZCO, Mariana. «Propuesta de un catálogo de técnicas de traducción: la toma de decisiones informada ante la elección de equivalentes». Hermeneus, Revista de Traducción e Interpretación [Soria: Universidad de Valladolid], núm. 16, (2014), p. 233-264.

PASQUAU LIAÑO, Miguel. «Las peculiaridades del lenguaje jurídico desde la perspectiva del jurista». A: SAN GINÉS AGUILAR, P., ORTEGA ARJONILLA, E. (ed.). Introducción a la traducción jurídica y jurada, francés-español: orientaciones metodológicas para la realización detraducciones juradas y de documentos jurídicos. Granada: Comares, 1996, p. 9-21.

RACCAH, Pierre-Yves. «La pista de los puntos de vista: teoría, descripciones y pruebas en semántica». Letras de Hoje 139, 2005, p. 23-50.

Real decreto de 14 de septiembre de 1882 por el que se aprueba la Ley de Enjuiciamiento Criminal

. Boletín Oicial del Estado (16 de setembre de 1882), p. 803-806. També disponible en línia a: < http://www.boe.es/ diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1882-6036 > [Consulta: 20 maig 2015]. [LECRIM]

SAGER, Juan C. Curso práctico sobre el procesamiento de la terminología. Madrid: Pirámide, 1993.

SAMBOLA CABRER, Francisco Javier. Diccionari jurídic i econòmic francès/català. Barcelona: F.J. Sambola, 2015. Format Kindle. Šar?evI?, Susan. New approach to legal translation. L’Haia: Kluwer Law International, 1997.

TERRAL, Florence. La traduction juridique dans un contexte de pluralisme linguistique. Le cas du règlement (CE) 40/94 sur la marque communautaire. Tesi doctoral, UAB, 2002. Corpus

ARÁNGUEZ, Carlos; ALARCÓN, Esperanza. El código penal francés traducido y anotado. Granada: Comares, 2003. [CPFAA]

Bulletin nº 3 du casier judiciaire (document privat).

Code Pénal français [en línia] [S.d.] < http://www.legifrance.gouv.fr/afichCode. do?cidTexte=LEGITEXT000006070719 > [Consulta: 23 maig 2015]. [CPF]

Código penal francés traducido [en línia] [S.d.] < http://www.legifrance.gouv.fr/Traductions/Liste-destraductions-Legifrance > [Consulta: 23 maig 2015]. [CPFTr]

Wordreference [en línia] < http://www.wordreference.com/fres/sursis > [Consulta: 23 maig 2015].

Reverso [en línia] < http://dictionnaire.reverso.net/français-espagnol/sursis > [Consulta: 23 maig 2015].

Linguee [en línia] < http://www.linguee.es/espanol-frances/search?source=frances&query=sursis > [Consulta: 23 maig 2015]. [LING]

InterActive Terminoloy for Europe (IATE), [en línia] < http://iate.europa.eu/SearchByQuery.do > [Consulta: 23 maig 2015].

Tricastin : trois mois de prison avec sursis pour les militants de Greenpeace

. Le Monde, 6/03/2014 [en línia] < http://www.lemonde.fr/planete/article/2014/03/06/tricastin-trois-mois-de-prison-avec-sursis-pour-lesmilitants-de-greenpeace_4378949_3244.html > [Consulta: 10 maig 2015]. [LM]

Eminem condenado a dos años en libertad condicional por amenazas con arma

. El País 11/04/2001 [en línia] < http://elpais.com/diario/2001/04/11/espectaculos/986940006_850215.html > [Consulta: 27 maig 2015]. [EP]

L’odissea del ‘nen maleta’ arriba al inal: l’Adou ja és amb la seva família

. La Vanguardia 9/06/2015 [en línia] < http://www.lavanguardia.com/20150609/54432156996/l-odissea-del-nen-de-la-maleta-arriba-al-inal-l-adou-ja-es-amb-la-seva-familia-adolfo-s-ruiz.html > [Consulta: 9 juny 2015]. [LV]

[1] L’autora de l’article forma part del grup de recerca consolidat CEDIT (Centre d’Estudis de Discurs i Traducció) amb el núm. d’expedient 2014 SGR 843 reconegut per l’AGAUR (2014-2016).

[2] Els recursos bilingües en la combinatòria lingüística francès-català són molt escassos i menys complets. Com a diccionaris generals, podem esmentar el Diccionari francès-català de l’Enciclopèdia Catalana i el Dictionnaire Larousse français-catalan; i com a especialitzats: el Diccionari jurídic català de l’Enciclopèdia Catalana (1986), que consta d’una part de vocabulari francèscatalà, i el Diccionari jurídic i econòmic francès/català (2015) de F.J. Sambola; en cap dels dos no hi és consignat el terme sursis. Per conèixer altres fonts i recursos que fan servir traductors de textos jurídics al català, vegeu, per exemple, Matturro (2005) en la combinatòria anglès-català, i Bover i Colomer (2007) en català. Així mateix, Gelpí (2008) descriu els recursos en línia per a l’aprenentatge del llenguatge jurídic que poden ser útils per als traductors.

[3] Encara que, des d’una perspectiva semanticoargumentativa (Raccah 2005), podríem dir que cristal·litzen un punt de vista diferent, ja que condena s’associa a termes més negatius com ara pena i remisión a una valoració més positiva com la que pot vehicular la paraula perdó. Tanmateix, deixem de banda aquest enfocament teòric perquè la consideració del punt de vista que expressen les unitats lèxiques d’una llengua evidentment no forma part dels objectius del nostre estudi.

[4] Veg. Enciclopedia jurídica [ http://www.enciclopedia-juridica.biz14.com/d/indulto/indulto.htm ].