Una taula rodona per a técnics de planificació lingüistica
| Autor | Caries Duarte i Montserrat |
| Cargo | Cap de la Secció d'estudis de llengua catalana j llenguatge administratiu |
| Páginas | 225-227 |
Page 225
Al llarg deis dies 25, 26 i 27 de juny va teñir lloc a l'EscoIa d'Administrado Pública de Catalunya la II Taula rodona per a técnics de planificado lingüística, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i per l'esmentada Escola d'Administrado Pública.
Aquesta taula rodona constituí una continuitat de la Taula rodona sobre ¡lengua i administrado realitzada a Valénda i organitzada peí Gabinet d'ús i ensenyament del valencia de la Generalitat Valenciana deis dies 28 al 30 d'octubre de 1985 i que té com a antecedents mes llunyans la Taula rodona sobre les Rengues naciones en l'ambit de VAdministrado (Valencia, 5-7 de maig de 1980), organitzada per la Diputado de Valencia, i el CoHoqui sobre llengua i administrado (Barcelona, 3-7 d'octubre de 1983), organitzat per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. La taula rodona es va estructurar en cinc ponencies i una visita al centre de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Molins de Reí.
El funcionament previst per a la taula rodona es va basar en la presentado d'una exposíció a cada ponencia i en un debat posterior, dirigit per un moderador, sobre el tema plantejat en la ponencia, entre els diversos inte-grants de la taula rodona, amb representado del País Base, del País Valendá, de les liles Balears, de Galicia, d'Astúries i de Catalunya. Es a dir, es va trac-tar d'una taula rodona no dissenyada per a la participado d'un públie extens (tot i que es va convidar expressament algunes institucions a enviar-hi un assis-tent com a públie), ans amb un carácter essencialment tancat, d'intercanvi aprofundit entre especialistes,
Concretament, els components de la taula rodona van ésser Elisabete Biz-karralegorra, Directora de l'Instituí Base d'Administració Pública; Eneko Ore-ri, Cap del Servei d'euskaldunització de PInstitut Base d'Administració Pública; Gotzon Egia, de la Unitat de Normalització Lingüística de la DiputacióPage 226 Foral de Guipúscoa; Guillem Badenes, Cap del Gabinet d'ús i ensenyament del valencia de la Generalitat Valenciana; AveHí Flors, Cap del Servei d'As-sessorament Lingüístic del Gabinet d'ús i ensenyament del valencia; Joan Obrador, Assessor lingüístic del Consell Insular de Mallorca; Miquei Vives, Assessor lingüístic de l'Ajuntament de Palma de Mallorca; Xosé González, Secretan del Servei de Normalització Lingüística de PAjuntament de Redon-déla; Xulián Maure, de I'Institut de la Llengua Gallega; Lluís X. Álvarez, de l'Academia de la Llengua Asturiana; Joaquim Arenas, Cap del Servei d'En-senyament del Cátala de la Generalitat de Catalunya; Miquei Strubell, Cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Joan Ramón Solé, membre del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya i Caries Duarte i Montserrat, Cap de la Secció d'estudis de llengua catalana Í llenguatge administratiu de PEscola d'Administració Pública de Catalunya.
Destaquem també la presencia entre el públic deis senyors Joan A. Argente, professor de la Universitat Autónoma de Barcelona, M. Ángels Massip i Pilar Gispert de la Universitat de Barcelona, M. Carme Piñana del Servei Territorial d'Educació de Castelló, Marta Xirinachs de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Álex Alsina i Pere Martí de PEscola d'Administració Pública de Catalunya i, a mes, components de diferents servéis municipals de cátala.
El dia 25 al matí es van iniciar les sessions amb una acte presidit per Josep Enríe Rebés i Solé, Director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, i Aina Molí, Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. A continuado les sessions académiques comentaren amb l'ex-posició presentada per Elisabete Bizkarralegorra en relació amb La selecáó, la formació i el reciclatge lingü'tstics deis funcionaris, sobre la qual es va es-tablir un debat moderat per Miquei Strubell. En la seva exposició Bizkarralegorra va fer una completa descripció sobre el tema de la seva ponencia en referencia al País Base i va anunciar alguns deis projectes d'actuació immediata, com ara l'establiment d'una escola de traductors administratius en el si de I'Institut Base d'Administració Pública.
A la tarda del mateix dia Caries Duarte va presentar una ponencia sobre Uelaboració de llenguatges especialitzats de VAdministrado en una sessió presidida per Xulián Maure i en la qual es debateren aspectes relacionats amb l'estil, la traducció, etc. del llenguatge administratiu i deis altres tecnolectes utilitzats dins de l'activitat administrativa.
El dia 26 al matí la sessió es va dedicar a La promoció i la regulado de l'ús públic de la llengua nacional a I'Administrado en una ponencia molt documentada de Joan Ramón Solé i va ser presidida per Gotzon Egia.
A la tarda els integrants i assistents de la taula rodona es traslladaren a Molins de Rei, on foren rebuts per la Regidora de Cultura de PAjuntamentPage 227 i el responsable del Centre de Normalització Lingüística de Molins de Rei, que funciona per mitjá d'un conveni subscrit per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i PAjuntament de Molins de Rei. Es féu una visita a l'esmentat Centre de Normalització Lingüística i a la casa de la vila, en qué s'oferí una detallada informado sobre el funcionament del Centre de Normalització de Lingüística de Molins de Rei ais participants en la taula rodona.
El dia 27 al matí Xosé González presenta la seva ponencia sobre El fo-ment de l'ús públic de la ¡lengua des de I'Administrado loca, en qué destaca la responsabilitat i la influencia deis ajuntaments en la normalització lingüística com a administrado mes acostada ais ciutadans. La sessió fou presidida per Miquel Vives.
A la tarda del dia 27 es clogueren les sessions amb la que es va dedicar a La presencia de la llengua en el sistema educatiu amb una ponencia de Guillan Badenes. Aquesta sessió, que fou presidida per Joaquim Arenas, permeté d'obtenir una visió contrastada de la situado en aquest ámbit, que és un deis ámbits en qué s'ha assolit progressos mes notables, dins de les diverses comunitats autónomes.
Per acabar aquesta nota d'ínformació, destaquem la voluntat compartida per tots els assistents de coHaboració en la mesura que ho permetin les dife-rendadons que presenten les diverses comunitats autónomes i de continuar aqüestes jornades d'intercanvi i d'estudi en una futura taula rodona que hom. preveu de realitzar al País Base abans de fi d'any, en qué s'analitzaran de manera especial aspectes metodológics de la planificado lingüística.
