Taula rodona sobre la normalització lingüística en l'activitat jurídica a Catalunya
| Autor | Carles Duarte i Montserrat |
| Cargo | Cap de la Secció d'Estudis de Llengua Catalana i Llenguatge Administratiu de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya |
| Páginas | 117-118 |
Page 117
El dia 27 de gener de 1983, de 9h 30min a 14h, al Saló de Mapes del Palau de la Generalitat de Catalunya, se celebrà una taula rodona sobre la normalització lingüística en l'activitat jurídica a Catalunya, organitzada per l'Escola d'Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.
Hi assistiren, entre d'altres, l'Honorable Sr. Agustí M. Basols, Conseller de Justícia de la Generalitat, el Sr. Josep Enric Rebés, Director de l'Escola d'Administració Pública, que hi actuà com a moderador, la Sra. Aina Moll, Directora General de Política Lingüística, el Sr. Josep M. Puig i Salellas, representant de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, el Sr. Xavier Folch, President de la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya, i representants de l'Audiència Territorial, dels Col·legis Professionals afectats, de les Universitats, etc.
El moderador formulà diverses preguntes, de primer a assistents concrets i després de forma oberta. Les preguntes formulades pel moderador tingueren com a objectius: a) establir l'estat actual de l'ús del català en els diversos sectors de l'activitat jurídica a Catalunya, b) presentar la tasca empresa per les diverses institucions per coadjuvar al procés de normalització lingüística, c) plantejar els objectius a assolir en un termini mitjà i llarg en aquest procés de normalització lingüística.
D'altra banda, també fou comentada en aqueixa taula rodona la Proposició de Llei de Normalització Lingüística a Catalunya.
Pel que fa a l'estat actual de l'ús del català en l'activitat jurídica a Catalunya, intervingueren, entre d'altres, els representants del Col·legi de Procuradors, del Col·legi de Secretaris Judicials, de l'Audiència, de les agrupacions de municipis, de les Facultats de Dret de les Universitats de Catalunya, etc.
El panorama dibuixat és, molt esquemàticament, esperançador en l'Administració autonòmica i municipal, meys positiu en l'àmbit de l'activitat notarial i encara menys en l'Administració de Justícia.
Page 118
Quant a les activitats dutes a terme per part de les institucions, intervingueren, entre d'altres, la Directora General de Política Lingüística, el representant del Col·legi d'Advocats, el representant de l'Escola d'Administració Pública, etc.
Els assistents a la taula rodona comprovaren la importància de la feina feta en els diversos àmbits i s'adonaren de la conveniència que existeixi una coordinació més intensa per tal d'evitar la repetició d'activitats i per aconseguir un màxim rendiment de les iniciatives projectades.
Sobre eh objectius a assolir, parlaren, entre d'altres, el Sr. Josep M. Puig i Salellas, la Sra. Aina Moll, els senyors Xavier Lamuela i Narcís Garolera, lingüistes de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona, respectivament, etc, els quals feren referències constants als articles 3 de la Constitució Espanyola i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
En aquest sentit, es recordà que l'article 3.1 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya («La llengua pròpia de Catalunya és el català») és el suport fonamental per a la defensa del criteri que el català és la primera llengua de Catalunya a tots els nivells respectant el caràcter oficial que el castellà hi té d'acord amb l'article 3.1 de la Constitució Espanyola.
Així mateix, es reprengué la lectura feta pel Consell Consultiu, en el fonament segon del seu Dictamen sobre la Proposició de Llei de Normalització Lingüística a Catalunya, de l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el qual marca, en el seu apartat 3, un iter per arribar a un objectiu final: el deure del coneixement del català i el dret d'usar-lo dels ciutadans de Catalunya, establerts en el fragment següent: «La Generalitat (...) crearà les condicions que permetin d'arribar a llur (del català i del castellà) igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya.»
D'altra banda, s'insistí que l'oficialitat del català i del castellà a Catalunya ha de ser considerada autònoma i indivisible, és a dir que un text no necessita de ser redactat en les dues llengües per ser oficial, perquè qualsevol de les dues llengües és suficient per a l'oficialitat d'un document, i que no pot limitar-se el caràcter oficial d'una de les dues llengües a un determinat àmbit, car l'oficialitat de les dues llengües arriba a tots els àmbits dins de Catalunya.
Per fi, com avançàvem, es presentà per part del Sr. Folch, President de la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya, el Dictamen de la seva comissió sobre la Proposició de Llei de Normalització Lingüística a Catalunya.
Clogué l'acte l'Honorable Sr. Agustí M. Basols, després que el Sr. Josep Enric Rebés suggerís de crear un parell de comissions o seminaris de seguiment i de coordinació del procés analitzat.
La valoració d'aquesta taula rodona ha de ser positiva per diverses raons, entre les quals destacaré el fet d'aplegar per primer cop juristes i lingüistes per plantejar amb serietat i rigor el tema de la normalització lingüística en l'activitat jurídica a Catalunya, i l'interès que els participants demostraren al llarg de tota la taula rodona i amb què acolliren les propostes de continuïtat que s'hi feren.
