La comunitat ordinària indivisa (La projectada comunitat ordinària indivisa del futur Codi civil de Catalunya)
| Autor | Mª del Carmen Gete-Alonso i Calera |
| Cargo | Catedràtica de Dret Civil de la Universitat Autònoma de Barcelona |
| Páginas | 49-66 |
-
PRESENTACIÓ GENERAL
El Títol cinquè del Llibre de Drets Reals del futur Codi Civil és el que es destina a Les Situacions de Comunitat (Projecte de llei de la segona llei del Codi Civil de Catalunya1, art. 7. Aprovació del Títol cinquè, pp. 21 a 35). Sota aquesta denominació, i de conformitat amb la sistemàtica adoptada per aquest cos legal, es comprenen, d-una banda, les regles particulars de les situacions de concurrència de titulars d-un mateix dret real sobre un mateix objecte: els règims jurídics reals de comunitat. D-altra banda, s-hi formulen les normes de caràcter general sobre la relació de cotitularitat de drets reals sobre béns2.
Aquests conceptes generals es consideren fonamentals, atès que les situacions de comunitats especials regulades són, només, les més arrelades a la pràctica i a la tradició jurídica. No obstant això, no suposa ni que se n-excloguin d-altres que puguin crear-se en el futur, ni que s-estableixi un numerus clausus.
Aquest Títol es distribueix en quatre Capítols que es reparteixen en Seccions, les quals, a vegades, es divideixen en Subseccions. La configuració que s-ha fet ha tingut en compte els precedents propis del Dret comú i, pel que fa a les comunitats més «noves», la pràctica i els usos del tràfec.
1. Tipus de comunitat
Es recullen quatre tipus de comunitat. El criteri de diferenciació que s-ha tingut en compte és el de la seva naturalesa jurídica, que al seu torn determina o justifica les regles especials.
Aquests tipus de comunitat són:
1er. La Comunitat ordinària indivisa, que es comprèn al Capítol 2 (arts. 552-1 a 552- 13), a la que em refereixo seguidament.
2on. Les Comunitats especials per raó del règim jurídic (Capítol 3: arts. 553-1 a 553- 68), que són aquelles que es defineixen per l-existència, actual o futura, de més d-un titular d-un mateix dret sobre un objecte unitari, compost simultàniament per béns privatius i comuns vinculats per mitjà de la quota, en les que s-exclouen l-acció de divisió i els drets d-adquisició preferent i en les que s-organitza d-una forma especial l-exercici dels drets i obligacions (art. 553-1). Els supòsits a què es refereix aquest precepte són la propietat horitzontal i les urbanitzacions (o propietat horitzontal estesa), comunitats que són objecte de comentari en d-altres ponències.
S-ha de destacar que una de les novetats que presenta el Codi Civil són les disposicions generals que afecten les comunitats especials i que concerneixen a qüestions comunes a la propietat horitzontal ordinària i a la propietat horitzontal estesa (les urbanitzacions): configuració (arts. 553-1 a 553-6), títol constitutiu (arts. 553-7 a 553-10), òrgans de la comunitat (arts. 553-11 a 553-15) i funcionament de la junta de propietaris (arts. 553-16 a 553-28).
3er. La Comunitat especial per raó de la facultat d-ús, més coneguda com la comunitat d-aprofitaments per torns o multipropietat (Capítol 4: arts. 554-1 a 554-15). La particularitat d-aquesta regulació i règim rau en què la situació de concurrència d-una pluralitat de titulars que es reparteixen l-ús per torns d-un mateix objecte es configura com a real i, a més, atesa la pluralitat de titulars, com una situació d-autèntica comunitat, sense perjudici que es reguli el contracte al Llibre d-obligacions i contractes.
4art La Mitgeria de càrrega es preveu que es contingui al Capítol 5, en el qual es recollirà, íntegrament i sense cap variació, el vigent Capítol 3 de la Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l-acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge (arts. 27 a 33). Tal i com comentava la doctrina, el legislador ha optat per qualificar de manera expressa com una autèntica comunitat la situació derivada de la mitgera de càrrega, i l-ha separat de la mitgera de tanca, que formarà part de les relacions de veïnatge.
2. Els conceptes generals
Els conceptes generals que afecten a qualsevol comunitat tenen per objecte dues qüestions: la definició del que es considera com a comunitat (art. 551-1) i diverses regles referents a la regulació (art. 551-2).
2.1. La situació de comunitat
L-article 551-1 determina que «Hi ha situació de comunitat quan més d-una persona comparteix de manera conjunta i concurrent la titularitat de la propietat o un altre dret real sobre un mateix bé o un patrimoni».
Aquesta descripció àmplia i tal vegada acadèmica ressalta les notes que defineixen la cotitularitat. Malgrat no tenir un precedent legislatiu concret, s-inspira en els trets bàsics que tradicionalment s-han fet servir per a caracteritzar-la, els quals parteixen, no només de les dades que proporcionen els antecedents del Dret romà comú (la situació de comunitat proindivisa) sinó també de les elaboracions que la doctrina jurídica cata- lana ha fet entorn d-aquesta figura.
Les dades que permeten d-identificar una situació jurídica de comunitat són:
a) L-existència d-una pluralitat de persones i d-uns mateixos drets de caràcter real (de dret real), la qual té lloc en un idèntic moment.
b) D-aquesta manera, la titularitat plural té el caràcter de -conjunta- des del punt de vista dels subjectes de la relació jurídico-real. La pluralitat de persones comparteixen el mateix dret real (la propietat: copropietat, cousdefruit o un altre).
c) A més, és una titularitat -concurrent-, és a dir, la pluralitat té lloc en el mateix moment (no és successiva o defectiva). Tots són titulars a la vegada.
d) L-objecte sobre el que recau la comunitat (el bé o el patrimoni) és el mateix, del qual es comparteix l-ús en comú.
e) El dret que es té sobre l-objecte és la propietat o un altre dret real. La situació que es defineix és la de comunitat com a cotitularitat d-un dret real, fet que diferencia aquest tipus de cotitularitat real de la situació de pluralitat de creditors (la cotitularitat en el crèdit).
A partir d-aquest concepte general, les especificacions determinen les diferents situacions de comunitats.
2.2. Aspectes de la regulació
El precepte següent (art 551-2), sota el nomen -regulació-, abasta tres matèries diverses i comunes a tota comunitat, i per això té un caràcter general:
A. L-apartat 1 de l-article 551-2 es refereix a la regulació. Estableix que «Les situacions de comunitat ordinària o especial, per raó del règim jurídic, aprofitament per torns, o per mitgera de càrrega, es regulen per les disposicions dels capítols 2, 3, 4 i 5 d-aquest títol. Les altres situacions de comunitat es regeixen per la seva normativa específica».
Aquesta regla té particular importància, per tal com permet conèixer quina és la normativa aplicable a cada situació concreta de comunitat. La previsió obliga a distingir entre les comunitats que reben una particular regulació al Codi Civil i les altres situacions de comunitat.
La regla que s-estableix per a «les situacions de comunitat la regulació de les quals es conté al Codi Civil» és que a cada supòsit específic de comunitat li són d-aplicació les regles que es preveuen per a la mateixa; així, si es tracta d-una propietat horitzontal s-haurà d-acudir a les regles del Capítol 3, a una comunitat ordinària indivisa, se li aplicaran les del Capítol 2, etc. És a dir, a cada comunitat li correspon una normativa pròpia. La regla, si es vol, és òbvia, però necessària per tal d-identificar i d-individualitzar la comunitat i el règim jurídic escaient. Amb tot, la remissió a les normes legals no suposa que la voluntat particular es deixi de banda. En efecte, no s-ha d-oblidar que les normes projectades no tenen caràcter imperatiu -aquest és mínim-; d-altra banda, la funció que desenvolupa l-autonomia privada en aquesta matèria es reconeix i empara, ja que, la qualificació de la situació com un tipus o altre de comunitat, en la majoria dels supòsits depèn, en primer terme i fonamentalment, de la voluntat particular, en especial en aquells en què el règim jurídic s-ha de constituir de manera expressa.
Les «altres situacions de comunitat que no reben una concreta regulació al Codi Civil» són les compreses a la legislació especial (per tant, no necessàriament civil), raó per la qual la norma civil, sense perjudici del seu caràcter supletori, es remet a la legislació especial que sigui aplicable. Amb tot, s-ha de remarcar el caràcter de dret comú de les disposicions del Codi Civil de Catalunya (art. 111-4), el qual determina l-aplicació supletòria de les regles de comunitat en general a les comunitats contingudes a la legislació especial quan hi hagi una llacuna.
B. El paràgraf 2 de l-article 551-2 estableix una regla que actua de tancament del sistema en cas que no es demostri el tipus de comunitat que es dóna de fet.
Disposa l-esmentat precepte que «En les situacions de comunitat es presumeix la comunitat ordinària si no es prova una altra cosa». La norma vol proporcionar una normativa a la situació de comunitat perquè no quedin buits, així com per tal d-evitar l-aplicació de normatives i regles contradictòries amb els principis propis de l-ordenament civil català, en particular, amb els principis que regeixen la comunitat. Així, sembla congruent que, si es pren en consideració el Dret romà comú i els precedents propis (arts. 111-1 i 111-2 Codi Civil), la comunitat ordinària indivisa en la qual es conté el germen de totes les altres es configuri com a situació de comunitat model (la seva normativa té caràcter residual).
C. Finalment, l-apartat 3 de l-article 551-2 indica que «La reclamació de despeses comunes en les situacions de comunitat es pot fer mitjançant el procediment monitori d-acord amb la legislació processal».
La norma s-inspira en la legislació processal (arts. 6 i 812. 2. 2 de la LEC), però amplia el supòsit de fet. En efecte, la LEC només permet el procés monitori per a la reclamació de despeses comunes en les comunitats de propietaris d-immobles urbans (està prevista preferentment per a la propietat horitzontal ordinària), mentre que la norma projectada l-estén a totes les comunitats, incloent-hi les de béns mobles.
Com se sap, aquesta norma processal...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba