Recensions
| Páginas | 289-294 |
Page 289
Caries Duarte i Montserrat, El vocabulari juridic del Llibre de les Cos-tums de Tortosa (Ms. 1272), col. «Estudis» 4, Barcelona (Escola d'Ad-ministració Pública de Catalunya), 1985, 130 ps., 14 X 20,5 cm, ISBN 85-393-0509-5.
No és cap sorpresa que la presentado d'aquest treball sigui ben feta i, ensems, simple i que el métode d'a-nalisi no es limiti a una tasca exclu-sivament descriptivista. El seu autor es naou amb comoditat en el tema, perqué en coneix a bastament les pos-sibilitats.
La concepció de l'obra respon a les exigéncies que s'ba imposat en la recerca: s'hi presenten unes hipótesis que es preveuen tesis, i s'enfoca l'es-tudi cap a la confirmado o la negado llur.
L'empresa és de particular interés, per diversos motius. De primer, perqué en la confecció de la historia de la llengua catalana s'ha hagut de partir excessivament de textos literaris, la qual cosa limita l'amplitud de les condusions, peí mateix carácter d'a-questa producció. Caries Duarte s'o-cupa, en canvi, d'un text juridic. Se-gonament, perqué parteix d'un ma-nuscrit del darrer tere del segle xni; un moment transcendental en la consolidado del nostre idioma; es tracta d'un text de tres-cents folis, que és, de fet, el primer codi legisla tiu ente-rament en cátala. Convé no menyste-nir la fundó cabdal deis arguments judiciaris en la vida quotidiana. No és casual que els primers escrits en la nostra llengua siguin d'aquest carácter o bé religiosos. Sociolingüística-ment és particularment simptomátic. Endemés, ha de considerar-se, com diu Caries Duarte, la influencia del ni-vell lingüístic d'ús juridic en el lite-rari a través de la Cancellería Reial.
El Llibre de les Costums (o deis costums o de les costumes?) és una mostra destacable d'una específica tradició del dret cátala medieval: la de les Consuetudines. Forma part, d'acord amb la corba que presenta Duarte, del període de creixement i madurado del llenguatge del dret; un altre element d'interés: s'han superat la dependencia diglossica respecte del llatí i els estats embrionaris.
Una altra característica rellevant de la labor que ha dut a terme l'au-tor és que el text estudiat pertany geográficament a Tortosa, dada de particular interés si tenim en comptePage 290 les observacions que Duarte fa sobre el context historie i lingüístic que aixó suposa. A la Catalunya Nova, la literatura jurídica hi arriba de la Catalunya Vella.
A l'obra hi ha una considerado que la domina básicament: el Llibre de les costums de Toríosa és exemple d'un vocabulari especialitzat de gran ma-turitat. No bi manquen vaciHacions, pero son sobretot de carácter formal. Pel que fa estrictament al léxic, no hi ha prácticament dubtes -cosa que Duarte remarca poc; alternances com advocatIavocat son relativament se-cundáries. La pregona incidencia de la tradició jurídica llatina es manifes-ta en la minsa presencia de germanis-mes i d'arabismes- i som a Tortosa! Una prova mes de la maduresa de qué parla Caries Duarte és la capaci-tat innovadora en el vocabulari i en la fraseología.
En suma, al darrer tere del se-gle xni el cátala compta anib un llen-guatge técnic jurídic molt consistent. Hom troba a faltar una definido o, si mes no, una prova clara de posidó sobre qué entén l'autor per aquest ni-vell d'ús. No havent-hi cap aliusió a la qüestió, el lector resta sense saber quins criteris han funcionat a Fhora d'incloure-hi o d'excloure-hi léxic. Si no he errat els comptes, Duarte presenta 163 mots de la A a la D inclu-sivament deis primers cinquanta folis del manuscrit. Dones bé, he de confessar que alguns m'han provocat dubtes sobre la conveniencia de con-siderar-los específics; per exemple¿ agua, alberg, any, bestiar, carrer, dial etcétera. Potser caldria haver tragat fronteres precises -en la mesura en qué aixó sigui possible- sobre les condicions semantiques en la tria del vocabulari. Marcar la distancia real entre el parlar jurídic i el comú.
El treball de Caries Duarte fa una análisi per sectors del léxic. Tanma-teix, em sembla que no s'hi conside; ren totes les paraules relacionadesi Hauria estat útil una classificació peí: camps semántics.
S'ha de dir, en canvi, que és molt correcta la manera com ens presenta els distints mots: definició, exemple^ localització i informe sobre llur docu? mentado (que en molts casos és la primera). Lexicograficament és una obra important.
Cal felicitar el seu autor per la feiL na feta. I agrair-la-hi. El treball que ha confegit és una aportado substancial per al coneixement d'una part de la historia de la llengua catalana, amb la qual amplia l'espai de les seves con-tribucions, básiques per a l'estudi i el coneixement del llenguatge juridic i administratiu.
Joan Martí i Castell
Francesc Ferrer i Girones, La persecució política de la llengua catalana, col. «Cultura Catalana Contemporánia», 16, Barcelona (Edicions 62), 1985, 4a. ed., 308 ps, ISBN 84-297-2363-3.
La publicació d'aquest llibre ha ment destacat. N'és una clara mostra constituít sens dubte un esdevení- l'acolliment que ha tingut entre el pú-Page 291 blic, que queda palés en les quatre edicions que ha assolit el Ilibre en sis mesos. Cal dir, dones, que ha tingut un impacte indiscutible en l'opinió pública, que ha pogut conéixer amb aquest Ilibre la magnitud de I'acció agressora que les Administracions es-panyola i francesa han dut a terme contra la supervivencia i l'ús de la llengua catalana. Aixo no obstant, l'efecte polític, al qual aspira manifes-tament el Ilibre (l'autor explica a la introducció: «una de les finalitats que volem que tingui precisament és re-percussió política, perqué política ha estat la persecució i polítics han estat els mobils que ens han impulsat a treballar-hi», ps. 5-6), no pot ser encara avaluat i és probable que aquesta valorado no es pugui fer de manera immediata perqué caldra esperar a constatar Tus que es £a de la documentado aportada peí Ilibre com a suport d'argumentació i actuado dins deis medis polítics.
Ara bé, deixant de banda el fet que el Ilibre és una eina per al descobri-ment d'una implacable i constant persecució de la llengua catalana i per al refermament de la consciéncia lingüística deis catalans, Taspecte que ens interessa espedalment d'analitzar aquí és la recerca que reflecteix.
Eíectivament el senador Ferrer ha realitzat una recopilado i un estudi pacients d'un eos normatiu de dimen-sions considerables. I aquest treball s'ha realitzat buidant uns fons documentáis que fins ara no havien estat examinats des d'aquesta perspectiva o només havien estat analitzats parcial-ment. Així, per exemple, resulten ben interessants les observacions preses de la lectura atenta deis diaris de sessions del Congrés i del Senat en casos com les interpeldacions de Romero Robledo de 1888 i 1889, el debat parlamentan sobre el cáteosme en cátala de l'any 1900, la interpeHadó parlamentaria contra Romanones de 1902, els debats al Senat i al Congrés deis Diputáis a l'any 1916 i la pro-posició de llei del mateix any formulada per Magí Morera per donar l'o-ficialitat al cátala, els debats per a l'aprovació de l'Estatut de Catalunya de 1932, etc.
El carácter tan complet de la documentado adduida i examinada per Fautor dona a l'obra un contingut científic singular, que permet d'obte-nir una visió detallada i sistemática de l'evolució del tractament donat a la llengua catalana des deis órgans de les Administracions espanyola -so-bretot- i francesa, des del Decret de Nova Planta (en el cas de la Catalunya del Nord des del Tractat deis Pi-rineus) fins avui i en vessants tan diversos com l'ensenyament, la predicado i el catecisme, els documents nota-rials o municipals, els llibres, les re-presentacions teatrals i el cinema, les converses telefóniques i els telegra-mes, les etiquetes deis productes comerciáis, etc.
En un treball tan ambiciós era difícil aconseguir una exhaustivitat absoluta i hi podem trobar unes petites abséncies (com la no referencia al re-glament del notariat de 30 de desem-bre de 1862; ais treballs de la Secdó Social i Jurídica del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, de l'any 1906; a l'Exposidó de l'Academia de Jurisprudénda i Legislado de Barcelona sobre l'ús de la llengua en els tribunals, de l'any 1916, o alPage 292 Decret sobre l'ús de la llengua en els tribunals, de 1933), que en tot cas esdevenen insignificants (i, a mes, pot-ser justificades en algún cas perqué la recopilado inclou predominantment les disposicions agressores, mes que no pas les accions protectores) en con-trast amb el gavadal d'informació aplegada.
En conjunt, dones, es tracta d'una aportado fonamental, gairebé diríem contunden! per l'abast deis testimonis aportats, al coneixement de les di-mensions i de la concredó normativa de l'acdó persecutoria de qué ha estat objecte la llengua catalana en el dar-rers tres-cents anys.
Garles Duarte
UZEI, Administrazioa eta Zirkulazioa, Donostiá (Euskal liburu eta kantuen argitaldaria), 1983, 686 ps., ISBN 84-7529-048-5.
UZEI, Zuzenbidea, Donostiá (Euskal liburu eta kantuen argitaldaria), 1985, 2 vols., 406 + 770 ps., ISBN 84-759-271-2.
L'UZEI (Unibertsitate-Zerbitzueta-rako Euskal Ikastetxea) és un orga-nisme que ha realiteat una activa tasca en el camp de la terminología técnica i científica en euskara. La diver-sitat deis camps conceptuáis objecte de recull lexicográfic per l'UZEI és realment abassegadora i la seva indiscutible transcendencia només queda diluida per la polémica sobre el model de formado de neologismes que encara no sembla haver trobat una solu-dó definitiva en euskara, tot i que s'han fet progressos envers la coordinado i I'entesa en aquest punt.
Les obres lexicográfiques d'UZEI, en general volums d'una notable ex-tensió, son preparades per equips de qualificats especialistes i es fonamen-ten en uns buidats previs forca com-plets.
Ens ocupem en aquesta recensíó deis volums de la coHecció d'obres lexicográfiques d'UZEI corresponents a Administració-circulació i Dret,
En el primer cas, i peí que fa a la part d'administradó, es tracta d'un recull d'equivaléncies euskara-castellá (320 ps.), i castellá-euskara (270 ps.) de mots i sintagmes travats (aproxi-madament 7.500 entrades en euskara). Quant a la part de circulado, con-sisteix, d'una banda, en una primera reladó d'equivaléncies euskara-caste-llá-francés (40 ps.) i amb unes poste-riors relacions inverses castellá-euskara (20 ps.) i francés-euskara (20 ps.) amb un total aproxima! de 1.000 termes en cada llengua. Aqüestes xifres ens ¡Ilustren a bastament sobre l'es-forc d'innovació terminológica dut a terme en l'elaboració d'aquest llibre.
En el segon cas, corresponent a la terminologia jurídica, l'obra és mes ambiciosa i es compon de dos volums, un de diccionari d'entrades en euskara amb definicions també en euskara (330 ps,) encap^alat per una extensa introducció (17 ps.) i una itnportant bibliografía i acabat, en apéndix, amb una mostra d'impresos administratius en euskara (70 ps.). Aquest recull dePage 293 textos, generaíment bilingües i en algún cas només en euskara, és ben in-teressant, tot i que sobta la seva in-clusió en el volum de dret (sens dub-te hauria estat mes oportuna en el volum d'administració) i la seva re-ducció a models d'impresos -només impresos- administratius muni-cipals -concretament de l'Ajunta-ment d'Andatza.
Pel que fa al segon volum dedicat a la terminología jurídica, s'estructura en una breu introducció.en un voca-bulari euskara-castellá-francés, que en constitueix la part fonamental (400 ps.), i en els vocabularis inversos cas-tellá-euskara (165 ps.) i francés-eus-kara(180ps.).
Confiem que aqüestes importants obres lexicográfiques serán una con-tribució positiva per incrementar la presencia de l'euskara en el món del dret i de l'administració al País Base.
Carles Duarte
Euskarari burtako araubidea-Nortnativa sobre el euskera, Vitoria-Gasteiz (Herri-Arduralarit2aren Euskal Erakundea-Instituto Vasco de Administración Pública), 1986, XIV + 404, ISBN 84-7542-246-2.
La publicado de la recopilado de textos normatius que ressenyem com- pleix una utilíssima comesa de fornir una panorámica completa del régim ju-rídic que afecta a hores d'ara l'eus-kara.
Aquest extens recull, editat curo-sament, presenta en doble edició (ge-neralment euskara-castellá, pero també, quan correspon, catalá-castellá i gallec-castellá) les diverses disposi-cions reguladores o promotores de l'ús de l'euskara (incloent-hi Navarra) i incorpora també la normativa sobre el cátala (a Catalunya, País Valencia i les Balears), el gallee, el bable, Para-gonés i el cátala a Aragó, l'aranés i fins i tot inclou el text de l'article de l'Estatut d'Autonomía d'Andalusia (art. 12.3) que es refereix ais valors lingüístics del poblé andalús.
Per l'interés practic que sens dubte té aquesta publicado, detallarem a continuado els capítols en qué está organitzada.
El primer capítol está dedicat a les normes básiques: Constitució Espa-nyola, tractats internadonals subscrits per l'Estat Espanyol, normes básiques de les Comunitats Autonomes, normes estatals que incideixen en Comunitats Autonomes bilingües. El segon capítol correspon a les normes orga-nitzatives en materia d'euskara: ins-titudons comunes de la Comunitat Autónoma del País Base, territorís histories i Navarra. El tercer capítol aplega les normes sectorials en materia d'execució i aplicado de la política lingüística: ensenyament, alfabetizado i euskaldunització d'adults, mit-jans de comunicació i foment. Dins del quart capítol es recull jurisprudén-da del Tribunal Europeu de Drets Humans, del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem. En sengles an-nexos l'obra recull, d'una banda, el projecte de llei navarrés sobre l'euskara i, de l'altra, les normes d'altres Comunitats Autonomes (amb una divi-Page 294sió entre Comunitats amb dues llen-gües oficiáis i Comunitats en qué els Estatuts d'Autonomia preveuen no-més la protecció de les llengües pro-pies). Tanca el volum una bibliografía forca interessant agrupada segons tres blocs: sobre euskara, sobre altres llengües de l'Estat Espanyol, sobre altres llengües. En resum, dones, es tracta d'una obra básica de consulta, elaborada amb rigor i que seria especialment profitosa si l'organisme que ha tingut aquesta encertada iniciativa en publiques periódicament edicions actualit-zades amb la inclusió de la normativa promulgada amb posterioritat a la dar-rera edició.
Carles Duarte
