La protecció de les minories lingüístiques al tirol del sud

L'evolució ⁷de la proporció relativa dels grups lingüístics al Tirol del

Sud es pot estudiar a partir del cens de població, disponible des de 1880, amb el benentès que el tipus de pregunta no ha estat constant al llarg del temps. Fins l'any 1961 es va preguntar per la llengua d'ús (Umgangssprache/lingua d'uso). Els anys 1971 i 1981 es va preguntar per la pertinença a un grup lingüístic (Zugehörigkeit zu einer Sprachgruppe/appartenenza ad un gruppo linguistico), i l'any 1991, per la pertinença o l'agregació a un grup lingüístic (Zuordnung zu einer Sprachgruppe/aggregazione ad un gruppo linguistico). L'agregació afecta els ciutadans que tot i declarar-se «altres» han de ser comptats com a membres d'un dels tres grups existents per raó del gaudi dels drets lligats a la pertinença lingüística i de la determinació de la proporció relativa dels grups.

Com veurem més endavant, el cens de població permet realitzar els dos pressupòsits bàsics del sistema de proporció ètnica: a) conèixer la consistència relativa dels grups lingüístics per determinar les quotes de llocs de treball que els corresponen i b) conèixer la pertinença de cada ciutadà a un grup lingüístic.

El nou model introduït pel cens de 1991 va ser la resposta a la polèmica creada pel de 1981, el primer cop que el cens de població tenia la funció d'establir les proporcions numèriques dels grups lingüístics necessàries per a l'aplicació de la proporció ètnica. En el vessant judicial de la polèmica, convé esmentar que l'any 1984 el Consell d'Estat (Decisió 439/1984) va anul.lar les normes del dPR 542/1981 relatives a la declaració de pertinença lingüística, amb l'argument que impedien als ciutadans declarar-se membres d'un grup lingüístic que no fos un dels tres oficials. Per mitjà del De- Page 84 cret legislatiu 253/1991, es va adoptar una solució consistent a permetre la no pertinença a cap dels tres grups oficials i a separar la qüestió de la consistència relativa dels grups lingüístics de la qüestió de la pertinença de cada ciutadà a un grup lingüístic.

El procediment que s'aplica és el següent. Tots els ciutadans han d'omplir un qüestionari en el qual declaren la seva pertinença al grup lingüístic alemany, italià o ladí. En el cas de no declarar la seva pertinença a cap d'aquests grups, han de fer una declaració d'agregació a un d'aquests grups, que els ha de permetre l'exercici dels drets lligats a la pertinença, com per exemple ocupar un lloc de treball subjecte a la proporció ètnica. La declaració és nominal i ha d'anar signada personalment pel declarant, però aquesta informació no es transmet a les dues còpies del qüestionari, que són anònimes. D'aquesta manera, la primera pàgina serveix per establir la pertinença/agregació de cada ciutadà a un grup lingüístic i la primera còpia serveix per determinar la consistència numèrica de cada grup. Aquesta còpia s'envia a l'oficina del cens, i la segona queda en poder del declarant. La primera pàgina, la que conté la declaració nominal, és dipositada al jutjat del districte (Bezirksgericht/pretura circondariale). En cas de necessitat, el declarant pot sol.licitar un certificat de pertinença/agregació a un grup lingüístic (per exemple, quan ha de concursar per una plaça subjecta a la proporció ètnica). Altrament, aital certificat només es pot obtenir per ordre judicial.

Una altra novetat de 1991 respecte de 1981 és que els menors d'edat de més de 14 d'anys també han de fer la declaració de pertinença/agregació. En el cas dels menors de 14 anys, els seus pares o representants legals han de fer una declaració que només serveix per establir la consistència numèrica dels grups i que, per tant, és totalment anònima.

En tot cas, és evident que el cens de població no ofereix la possibilitat de declarar-se membre del grup lingüístic alemany i italià al mateix temps. Cavagnoli i Nardin (1997: 22) es fan ressò dels càlculs que situen en el 8 per cent la proporció de ciutadans bilingües en aquest sentit. Segons una estimació de Weber Egli (1992: 30), basada en el cens de 1981, es podria parlar d'uns 20.000 individus bilingües.

A la taula 1 es pot veure l'evolució dels grups lingüístics del Tirol del Sud d'acord amb els censos, i a la taula 2, les dades del cens de 1991, amb la distinció entre «pertinença» i «agregació» als grups lingüístics. La taula 3, que recull les dades d'aquest cens per edats, permet copsar la vitalitat del grup de llengua alemanya. Page 85

Taula 1. Evolució dels grups lingüístics segons els censos (1880-1991)

Font: astat.⁸

Taula 2. Declaracions de pertinença i agregació als grups lingüístics

Font: astat.

Taula 3. Consistència dels grups lingüístics per edats (1991)

Font: astat (c.p.).

El cens de població no conté preguntes relatives a la competència lingüística de la població. En tot cas, com observen Cavagnoli i Nardin (1997: 55), els estudis disponibles «arrivano alla conclusione che vi è una maggiore conoscenza dell'italiano da parte dei tedeschi, e quindi un loro maggior grado di bilinguismo». La conseqüència més important d'aquest fet és una gran demanda de bilingüisme per part de la població de llengua italiana, que es concreta, per exemple, en el creixent nombre de pares de llengua italiana que inscriuen els seus fills a l'escola alemanya (vegeu infra). Així, segons una enquesta de l'astat de 1991, el 90,4 per cent dels entrevistats de llengua alemanya va declarar que sabia italià, mentre que el 66,8 per cent dels entrevistats de llengua italiana va declarar que sabia alemany (Buson, 1992: 102). El coneixement de llengües és més gran com més joves són les persones; tot i així, segons l'enquesta de 1991, el 15 per cent dels joves italianòfons de 18-24 anys no sabia alemany (Buson, 1992: 111). Pel que fa als entrevistats de llengua ladina, el 96,8 per cent va declarar que sabia alemany i el 100 per cent, italià. Aquestes dades són semblants a les que s'havien obtingut en el Social Survey de 1986. Convé indicar que en aquest estudi només el 15 per cent dels italians i el 35 per cent dels alemanys van declarar estar en condicions de mantenir una conversa en totes dues llengües. Aquesta és la dada que va portar els autors de l'estudi a considerar que «un Page 87largo strato di persone [...] è da considerare monolingue» (Social Survey 1986, p. 150, citat per Cavagnoli i Nardin, 1997: 58).

Un àmbit interessant d'estudi és el de les parelles mixtes. En la seva tesi, Weber Egli va treballar amb una mostra de 61 matrimonis mixtos, 36 de Bolzano-Bozen i 25 de Merano-Meran. Catorze d'aquests matrimonis (el 23 %) eren formats per un marit alemany i una dona italiana, i 47 (el 77 %), per una dona alemanya i un marit italià. A Bolzano-Bozen, l'italià era la llengua de comunicació de 30 dels 36 matrimonis, i a Merano-Meran, de 17 dels 25. Una de les raons principals d'aquest fet és que el domini de l'italià per part dels cònjuges alemanys era superior al domini de l'alemany per part dels cònjuges italians. En una escala de l'1 (gens) al 5 (molt bo), només tres alemanys van puntuar per sota del 4, mentre que molts italians van declarar puntuacions de 2 (insuficient) o 3 (suficient).

La situació dels grups lingüístics al Tirol del Sud es pot caracteritzar en termes d'una divisió territorial, econòmica, cultural, política i psicològica.⁹

El 83 per cent dels ciutadans de llengua italiana es concentra a les quatre ciutats més grans de la província (Bolzano-Bozen, Merano-Meran, Bressanone-Brixen i Laives-Leifers). A Bolzano-Bozen, la capital, i Laives- Leifers, dins la seva àrea metropolitana, els ciutadans de llengua italiana són majoritaris (72,59 per cent de 93.821 habitants i 69,34 per cent de 13.217 habitants, respectivament), i a la segona ciutat de la província, Merano-Meran, constitueixen la meitat de la població (49,01 per cent de 30.877 habitants). Els ciutadans de llengua alemanya, en canvi, es concentren als pobles, on són aclaparadorament majoritaris. Per posar només un exemple, a Jenesien-S. Genesio, el poble de la rodalia de Bolzano-Bozen on s'allotjava el grup de l'eblul, els ciutadans de llengua alemanya constitueixen el 97,82 per cent de la població.

Pel que fa als ciutadans de llengua ladina, es concentren als vuit municipis de les valls dolomítiques de Val Gardena-Grödental i Val Badia-Gadertal, on representen més del 90 per cent de la població. Concretament, són majoritaris a Badia-Abtei (95,55 per cent de 2.651 habitants), Corvara in Badia-Corvara (92,80 per cent de 1.194), Marebbe-Enneberg (94,88 per cent de 2.519), Ortisei-St. Ulrich (83,94 per cent de 4.073), S. Martino in Badia-St. Martin in Thurn (98,01 per cent de 1.456), S. Cristina Val Gar- Page 88 dena-St. Christina in Gröden (92,87 per cent de 1.543), Selva di Val Gardena-Wolkenstein in Gröden (88,31 per cent de 2.292) i La Valle- Wengen (98,35 per cent de 1.152).

Tot i que no hi ha estadístiques sobre l'activitat econòmica dels sud-tirolesos per grup lingüístic, és un fet conegut que els ciutadans de llengua alemanya dominen els dos sectors clau de l'economia sud-tirolesa (l'agricultura i el turisme), mentre que els italians es concentren a la funció pública i sobretot a la indústria. Com diu Weber-Egli (1992: 44), «die Landwirtschaft ist fast ausschließlich die Domäne der Deutsch-Südtiroler, während die Industrie die Hochburg der italienischen Sprachruppe darstellt».¹⁰

En el camp social i cultural, la vida dels sud-tirolesos, com diuen Cavagnoli i Nardin (1997: 57s), «si svolg[e] di fatto su binari separati». Un estudi sobre els hàbits de lectura i el consum televisiu de 1992 va posar de manifest que prop de la meitat de la població de llengua alemanya no seguia mai o gairebé mai programes televisius en italià, que més del 75 per cent escoltava sempre o gairebé sempre les notícies en la seva llengua i que més del 74 per cent no llegia mai o gairebé mai diaris en italià. Entre els ciutadans de llengua italiana, aquests percentatges eren encara més alts: el 67,9 per cent no seguia mai o gairebé mai programes televisius en alemany, el 89,6 per cent escoltava sempre o gairebé sempre les notícies en la seva llengua, i el 77,7 per cent no llegia mai o gairebé mai diaris en alemany. Els resultats d'un altre estudi de 1998 sobre l'audiència radiofònica i televisiva indiquen que aquesta tendència persisteix. Per posar només un exemple, podem dir que les emissions en alemany de la rai de Bolzano-Bozen són seguides per un 56,7 per cent de ciutadans de llengua alemanya, i només per un 8,8 per cent de ciutadans de llengua italiana, mentre que les emissions en italià són seguides per un 52 per cent de ciutadans de llengua italiana i només per un 14,3 per cent de ciutadans de llengua alemanya.

Políticament, la divisió lingüística encara és més evident. El principal eix de classificació dels partits polítics és l'eix lingüístic. Hi ha un gran partit «alemany», l'svp, i un conjunt de partits «italians», el més important dels quals és el neofeixista Alleanza Nazionale. L'únic partit que té diputats dels dos grups lingüístics és el partit verd (Grün-Alternative Fraktion/Gruppo Verde Alternativo). Pel que fa als ladins, existeix un partit (Ladins) que representa aquesta població. La divisió lingüística entre els partits no és sinó un reflex de la divisió social: així, els resultats electorals reprodueixen aproximadament els percentatges de cada grup lingüístic en Page 89 el conjunt de la població. A les últimes eleccions provincials (1998), els partits alemanys van obtenir el 71,43 per cent dels escons; els italians, el 25,71 per cent, i els ladins, el 2,86 per cent. Recordem que, segons el cens de 1991, els ciutadans de llengua alemanya constitueixen el 67,99 per cent de la població de la província; els de llengua italiana, el 27,65 per cent, i els de llengua ladina, el 4,36 per cent.

Finalment, la divisió lingüística també té el seu reflex en la percepció que els ciutadans tenen de la situació. Després de molts anys de forta tensió interètnica, el Social Survey de 1997 va posar de manifest que, comparant amb l'estudi anterior (1986), el problema havia perdut intensitat. Així, la proporció dels qui consideraven que en els darrers cinc anys la convivència dels grups lingüístics havia millorat (41 per cent) gairebé quadruplicava la dels qui consideraven que havia empitjorat (12 per cent); la proporció dels qui consideraven que en els propers cinc anys la situació milloraria (36 per cent) triplicava àmpliament la dels qui consideraven que empitjoraria (11 per cent). D'altra banda, en una llista de vuit conflictes sociopolítics el conflicte entre els grups lingüístics ocupava la sisena posició (28 per cent) (la segona l'any 1986, amb un 43 per cent), i en una llista de dotze qüestions que haurien de ser políticament prioritàries la convivència dels grups lingüístics ocupava la sisena posició (darrere els conflictes entre immigrants de color i població local, entre els partits de dreta i d'esquerra, entre l'economia i els ecologistes, entre la província i el Govern italià, i entre rics i pobres). Els estudis sobre la població jove també indiquen que els grups lingüístics es veuen amb més simpatia mútua que abans. Tot i així, es continua detectant entre els joves la percepció que les fronteres ètniques són impermeables (Jugendstudie 1994, p. 48), i quan es mesura l'escala de distància social els joves de cada grup lingüístic continuen preferint els membres del seu propi grup (Jugendstudie 1999, p. 112).

Abans de passar a la secció següent voldríem deixar apuntats molt breument alguns fenòmens que podrien esdevenir factors de canvi de la situació lingüística al Tirol del Sud. En primer lloc, convé esmentar el retrocés de la fecunditat: el nombre mitjà de fills per dona és inferior al 2,1 per cent des de mitjan anys vuitanta. L'any 1995 va ser d'1,10 per cent entre els ciutadans de llengua italiana; d'1,53 per cent entre els ciutadans de llengua alemanya i d'1,78 per cent entre els de llengua ladina (l'1,42 per cent en el total de la població provincial). Aquest retrocés de la fecunditat s'ha de po- Page 90 sar en relació amb el fenomen de la immigració. Tot i que l'afluència d'immigrants al Tirol del Sud encara és molt reduïda, la seva presència comença a plantejar qüestions que a la llarga podrien afectar l'actual equilibri lingüístic. Si més no, com veurem a la secció següent, es detecta una tendència entre els nous immigrants a inscriure els seus fills a les escoles italianes. A la taula 4 es pot veure com el nombre de residents estrangers al Tirol del Sud ha augmentat en els darrers anys:

Taula 4. Residents estrangers en el conjunt de la població (1990-1999)

[GRAFICOS NO INCLOSOS]

Font: astat.

En tercer lloc, també caldria referir-se al paper que pot tenir en el futur la creixent població bilingüe i, sobretot, el segment de població jove. En el darrer cas, es detecta entre els joves de llengua alemanya de les ciutats una certa adhesió a l'italià, que és percebut com a llengua de la modernitat, lliure de les connotacions «rurals» de (la varietat sud-tirolesa de) l'alemany. En aquest sentit, el Jugendstudie de 1999 va posar de manifest que un 29 per cent dels joves de llengua alemanya d'extracció urbana se sentien poc o gens orgullosos de pertànyer al seu grup lingüístic, mentre que entre els joves de llengua italiana aquest sentiment només el mostrava un 10 per cent dels entrevistats. En general, en aquest estudi el 7 per cent dels joves va refusar de classificar-se com a italià, alemany o ladí, una actitud que en el context urbà va atènyer el 12,4 per cent.

Segons¹¹ l'article 19 de l'Estatut, a la província de Bolzano-Bozen l'ensenyament als parvularis, escoles primàries i secundàries es fa en la llengua materna de l'alumnat (italià o alemany) per part de mestres que tenen aquesta llengua com a llengua materna. Malgrat això, la inscripció és lliure («L'iscrizione dell'alunno alle scuole della provincia di Bolzano avviene su semplice istanza del padre o di chi ne fa le veci»). L'article 8 del dPR 89/1983 va limitar la llibertat d'elecció amb aquesta precisió:

Il diritto dei genitori o di chi ne fa le veci di decidere l'iscrizione nelle scuole dei diversi gruppi linguistici non può avere in alcun modo influenza sulla lingua d'insegnamento prevista per le diverse scuole.

Page 92

D'acord amb això, la llibertat d'elecció no ha d'impedir que l'ensenyament monolingüe sigui posat en perill per la presència massiva d'alumnes de l'altre grup lingüístic.

El dPR 301/1988 va regular el procediment formal que cal seguir davant la inscripció de nens i nenes en una escola on l'ensenyament s'imparteix en una llengua diferent de la llengua materna. Si la presència d'un alumne sense els coneixements lingüístics adequats compromet l'eficàcia de l'ensenyament, el cas és estudiat per una comissió paritària específica en un termini de 25 dies des del començament de l'any escolar. Aquesta comissió és formada per experts de llengua italiana i de llengua alemanya, nomenats pels intendents de l'escola italiana i l'escola alemanya. En el cas d'empat, decideix el vot del president de la comissió, que és de llengua italiana, si l'escola afectada és italiana, i de llengua alemanya, si l'escola és alemanya. En els parvularis, els casos que es presenten són estudiats pel Consell Escolar, que generalment és format per membres del mateix grup lingüístic, corresponent a la llengua d'ensenyament de l'escola.

L'ensenyament de la «segona llengua» és obligatori des del segon curs de l'escola primària, i també és impartit per mestres que tenen aquesta llengua com a llengua materna. Com direm després, aquests mestres són els únics docents que tenen l'obligació de posseir el certificat de bilingüisme. El nombre d'hores dedicades a la segona llengua és el següent: a segon i tercer curs de primària s'hi dediquen quatre hores setmanals; a quart i cinquè de primària, cinc hores, i als tres cursos de l'escola secundària de primer grau (Mittelschule/scuola media), sis hores setmanals. Aquestes sis hores es van reduir a cinc en el segon i tercer curs de l'escola secundària de primer grau a partir del curs 2000-2001, arran de la introducció de l'assignatura d'anglès.

A títol experimental, algunes escoles italianes introdueixen l'assignatura d'alemany a l'últim curs del parvulari, és a dir, dos anys abans del previst. També convé esmentar l'experiència d'immersió parcial tardana practicada per l'escola italiana Archimede, una escola secundària de primer grau, que imparteix en alemany l'assignatura de geografia (2 h/setmana). Hi ha alguns altres experiments en la línia de millorar els coneixements d'alemany de l'alumnat italià, i existeixen propostes per generalitzar la immersió lingüística a les escoles italianes, una possibilitat que és refusada categòricament per l'svp. L'associació Genitori per il Bilinguismo defensa una redacció alternativa de l'article 19 de l'Estatut, que conté aquest incís:

Per realizzare il bilinguismo della popolazione e consentire un efficace apprendimento della seconda lingua possono essere introdotti nelle scuole di Page 93 ogni ordine e grado della provincia di Bolzano, comprese le scuole materne, insegnamenti in lingua veicolare [és a dir, no en la llengua materna dels alumnes] e secondo i principi dell'immersione linguistica.

A les dues valls ladines, el ladí és la llengua vehicular als parvularis, i s'imparteix com a assignatura a l'escola primària i secundària (2 h/setmana), en la varietat pròpia de cada vall.¹² Fora d'això, l'ensenyament es fa a parts iguals en italià i en alemany. Aquesta paritat s'aplica de manera diferent a l'escola primària i a l'escola secundària. Així com a l'escola secundària les matèries que s'imparteixen en italià i en alemany són fixes, a l'escola primària totes les matèries s'imparteixen alternativament en totes dues llengües. Normalment es practica una alternança setmanal: una setmana totes les matèries es fan en alemany i la setmana següent, en italià. En els cursos inferiors també hi ha qui practica l'alternança diària. Cal dir que a primer curs es fa una distinció entre grups ladí-alemany i ladí-italià, segons la llengua que l'alumnat entén millor. Els mestres de les escoles primàries ladines han de ser membres del grup lingüístic ladí; a les escoles secundàries poden ser italians o alemanys, amb el benentès que imparteixen les assignatures en la llengua materna. Cal dir que tots els mestres de les escoles ladines han de demostrar coneixements de ladí, italià i alemany, per mitjà d'exàmens orals i escrits.

L'administració de les escoles és separada. Segons l'article 19 de l'Estatut, l'escola italiana és administrada per un superintendent (que també s'ocupa «della vigilanza sulla scuola in lingua tedesca e su quella delle località ladine»); l'escola alemanya, per un intendent i l'escola de les localitats ladines, per un altre intendent. Els superintendent és nomenat pel Ministeri d'Educació italià d'acord amb el Govern provincial, i l'intendent de l'escola alemanya és nomenat pel Govern provincial d'acord amb el Ministeri. El Ministeri també nomena l'intendent de l'escola de les localitats ladines.

A la taula 5 es poden veure les dades d'inscripció escolar per grups lingüístics del curs 1999-2000: Page 94

Taula 5. Inscripció escolar per llengua d'ensenyament (curs 1999-2000)

[GRAFICOS NO INCLOSOS]

Font: astat.

El fenomen més aparent és que la proporció d'alumnes a les escoles alemanyes és més gran que la d'infants de llengua alemanya en els grups d'edat rellevants (72,2 per cent en la franja 6-9; 71,1 per cent en la franja 10-14 i 69,8 per cent en la franja 15-19). Això revela una certa tendència dels pares de llengua italiana a inscriure els fills a l'escola alemanya (Cavagnoli i Nardin, 1997: 32). També és un fet conegut que els pares de famílies bilingües tendeixen a inscriure els seus fills a l'escola alemanya. Així, tres quartes parts de les famílies bilingües investigades per Weber Egli en la seva tesi doctoral havien inscrit els seus fills en escoles alemanyes (Weber Egli, 1992: 74).

Un altre fenomen que convé esmentar és la preferència de l'alumnat estranger per l'escola italiana. Primer de tot cal dir que la presència d'alumnat estranger a l'escola obligatòria sud-tirolesa (primària i secundària de primer grau) coneix un augment progressiu, que és paral.lel a l'augment de residents estrangers: com es pot veure a la taula 6, de 270 alumnes el curs 1994-1995 es va passar a 553 el curs 1998-1999.

Taula 6. Inscripció d'alumnes estrangers per llengua d'ensenyament

Font: astat. Page 95

Dels 553 alumnes estrangers inscrits a l'escola obligatòria el curs 1998- 1999, 203 (36,7 %) anaven a l'escola alemanya; 346 (62,6 %), a l'escola italiana, i 4 (0,7 %), a l'escola ladina. La majoria d'estrangers que visiten l'escola alemanya són ciutadans de la ue de llengua materna alemanya (alemanys i austríacs); els estrangers d'altres llengües maternes tendeixen a visitar l'escola italiana.

Pel que fa als parvularis, el curs 1999-2000 hi havia 13.493 infants inscrits, repartits d'aquesta manera: 9.796 (72,6 %) als parvularis alemanys; 3.081 (22,8 %) als parvularis italians, i 616 (4,6 %) als ladins. Entre els infants estrangers les proporcions eren molt diferents: dels 281 que eren estrangers, 117 (41,6 %) visitaven els parvularis alemanys; 162 (57,7 %) visitaven els parvularis italians, i només 2 (0,7 %), els ladins.

Tot i l'existència de grups organitzats partidaris d'alterar l'actual statu quo lingüisticoescolar al Tirol del Sud, el sistema de separació per grups lingüístics continua tenint el suport ferm de l'svp i de la majoria de la població. En una enquesta de l'astat de 1991 es va demanar als entrevistats que es pronunciessin sobre un seguit de propostes per promoure la col.laboració entre els grups lingüístics. La proposta «Keine Trennung nach Sprachgruppen (z.B. in der Schule)»¹³ va ser triada pel 9,3 % dels entrevistats de llengua alemanya; el 37,6 % dels entrevistats de llengua italiana, i el 10,8 % dels entrevistats de llengua ladina (Atz, 1992: 89).

L'Estatut d'autonomia de 1948 va mantenir el principi que la llengua oficial de la regió Trentino-Alto Adige era l'italià (article 84). No va ser fins al nou Estatut d'autonomia de 1972 que l'alemany va ser legalment «equiparat» a l'italià i, per tant, declarat llengua oficial de la regió. Segons l'article 99 del nou Estatut,

Nella regione la lingua tedesca è parificata a quella italiana che è la lingua ufficiale dello Stato. La lingua italiana fa testo negli atti aventi carattere legislativo e nei casi nei quali dal presente Statuto è prevista la redazione bilingue.

L'article 100 reconeix els drets lingüístics dels ciutadans de llengua alemanya de la província de Bolzano-Bozen: Page 96

I cittadini di lingua tedesca della provincia di Bolzano hanno facoltà di usare la loro lingua nei rapporti con gli uffici giudiziari e con gli organi e uffici della pubblica amministrazione situati nelle provincia o aventi competenza regionali, nonché con i concessionari di servizi di pubblico interesse svolte nella provincia stessa.

Nelle adunanze degli organi collegiali della Regione, della provincia di Bolzano e degli enti locali in tale provincia può essere usata la lingua italiana o la lingua tedesca.

Gli uffici, gli organi e i concessionari [...] usano nella corrispondenza e nei rapporti orali la lingua del richiedente e rispondono nella lingua in cui gli atti sono stati avviati da altro organo o ufficio; ove sia avviata d'ufficio, la corrispondenza si svolge nella lingua presunta del cittadino cui è destinata.»

Pel que fa al ladí, l'article 102 es refereix a mesures de respecte i protecció, però no estableix el dret d'usar-lo oficialment. El reconeixement del dret a usar el ladí com a llengua oficial local no es va produir fins al dPR 574/1988.

@@@3.2.1. Obligació de bilingüisme (i trilingüisme)

En atenció als drets lingüístics reconeguts per l'article 100 de l'Estatut, el dPR 752/1976 estableix que el coneixement de l'italià i de l'alemany és un requisit per ocupar llocs de treball a les administracions públiques de la província, incloent-hi els de les administracions estatals no subjectes a la proporció ètnica.¹⁴ Aquest coneixement s'ha de demostrar amb l'anomenat «examen de bilingüisme» (vegeu infra). Cal dir que el dPR 846/1977 va excloure d'aquesta norma el personal de les escoles (inspectors, directors i docents), que quedava limitada als mestres de segona llengua. Posteriorment, el Decret legislatiu 434/1996 va disposar que el coneixement de totes dues llengües seria exigit als inspectors i directors, així com al superintendent i els intendents escolars. D'acord amb el Decret legislatiu 354/1997, el requisit de bilingüisme es va fer extensiu als jutges tributaris de les Comissions Tributàries de primer i segon grau de Bolzano-Bozen.

El dPR 574/1988, d'altra banda, va regular per primera vegada l'obligació de bilingüisme en els concessionaris (privats) de serveis públics. Con- Page 97 cretament, l'article 2.1 del decret disposa que en aquestes empreses «l'attività deve essere organizzata in modo che sia garantito l'uso delle lingue italiana e tedesca». Gràcies a la intervenció del senador sud-tirolès Ferrari, la Llei estatal de finances 724/1994 va incloure dos paràgrafs que introduïen l'obligació del bilingüisme en les empreses concessionàries de serveis públics. Aquesta mesura va suscitar una forta polèmica que va ser resolta amb l'adopció del Decret legislatiu 446/1996. Segons aquest Decret, en les empreses concessionàries que resulten d'una privatització tots els empleats han de ser bilingües en el sentit del dPR 752/1976; en les empreses que assumeixen la gestió de serveis que abans no eren proveïts per l'Administració pública, en canvi, es manté la formulació del dPR 574/1988, amb el benentès que les persones concretes que s'encarreguin de garantir l'ús de les llengües italiana i alemanya han d'estar en possessió del certificat de bilingüisme. D'altra banda, a fi d'assegurar el compliment de la nova regulació, el Decret 446/1996 també va introduir sancions, que poden anar fins a la suspensió de la concessió o l'exclusió dels procediments de renovació de la concessió.

L'obtenció del certificat de bilingüisme s'aconsegueix per mitjà de l'a nomenat «examen de bilingüisme». L'examen de bilingüisme té quatre nivells de dificultat (A, B, C i D). El primer nivell de dificultat (D) consta només d'una prova oral, i els altres tres, d'una prova oral i una prova escrita. Les comissions que jutgen aquests exàmens són formades a parts iguals per ciutadans de llengua materna alemanya i ciutadans de llengua materna italiana.

Les dades disponibles assenyalen que els ladins són els qui més fàcilment aproven els exàmens, seguits dels alemanys i, a més distància, dels italians. Entre 1977 i 1991 va aprovar l'examen el 41,94 per cent dels candidats. Per grups lingüístics, el va aprovar el 61,26 per cent dels ladins; el 48,06 per cent dels alemanys, i el 29,93 per cent dels italians. Des de 1991 no es recull la pertinença lingüística dels candidats, i només existeixen dades agregades de tots els candidats. La taula 7 conté les dades de 1995 a 1999. Cal dir que l'any 1999 hom va introduir canvis en el tipus d'examen que van tenir com a conseqüència un increment significatiu del percentatge de persones aprovades.

La superació de l'examen de bilingüisme dóna dret a l'anomenat «plus de bilingüisme» (Zweisprachigkeitszulage/indennità di bilinguismo) a les administracions estatals i a les unitats sanitàries locals. Es tracta d'una relíquia d'abans del dPR 752/1976, quan el bilingüisme a la funció pública era una qüestió de voluntarisme.

El coneixement addicional del ladí es demostra amb una conversa en el Page 98

Taula 7. Percentages d'aprovats l'examen de bilingüisme (1995-1999)

Font: astat.

primer nivell de dificultat i amb una conversa i una prova escrita en els altres nivells, introduïda pel Decret legislatiu 354/1997. La comissió que jutja aquests exàmens és formada per quatre membres del grup lingüístic ladí. En aquest punt convé recordar que el coneixement del ladí és un requisit per als funcionaris d'organismes respecte dels quals els ciutadans ladins tenen reconegut el dret d'usar la seva llengua.

La valoració que fan els ciutadans de l'obligació de bilingüisme per als funcionaris ha estat mesurada en algun estudi. La taula següent recull les dades d'una enquesta de l'astat de 1991 (Atz, 1992: 95):

Taula 8. Valoració percentual del bilingüisme en el servei públic

Font: astat.

@@@3.2.2. L'ús de les llengües en l'Administració i la Justícia

La plena aplicació efectiva de l'article 100 de l'Estatut en l'Administració i la Justícia va trigar anys a esdevenir-se. Un dels punts de controvèrsia més importants va ser si la llengua dels processos judicials havia de ser única (alemany o italià) o bé si es permetrien processos bilingües. L'acord polític sobre el desplegament legislatiu de l'article 100 no es va produir fins Page 99 l'any 1988, quan l'svp va acceptar determinades excepcions al principi del procés monolingüe. El 13 de maig de 1988 el Consell de Ministres va donar el vistiplau a les normes d'actuació corresponents, i el 15 de juliol va ser promulgat el dPR 574/1988, que no va ser publicat al diari oficial fins al 8 de maig de 1989, amb la previsió que les disposicions més problemàtiques (sobre les relacions amb les oficines judicials i els òrgans jurisdiccionals) no entressin en vigor fins al cap de quatre anys.

El dPR 574/1988 s'aplica a les relacions amb els òrgans i les oficines de l'Administració pública i dels ens públics, així com amb els concessionaris de serveis públics; a les relacions amb les oficines judicials i els òrgans jurisdiccionals que tenen la seu a la província de Bolzano-Bozen, i amb les que tenen la seu a la província de Trento però també tenen competències sobre la província de Bolzano-Bozen; a les relacions internes del personal de tots els organismes anteriors; a les relacions externes amb organismes de tipus militar que tenen la seu a la província de Bolzano-Bozen o a la província de Trento amb competències sobre la província de Bolzano-Bozen, i als actes públics i notarials.¹⁵ En consonància amb l'article 100 de l'Estatut, el dPR 574/1988 regula com els òrgans administratius i judicials, en les seves relacions amb els ciutadans, han d'utilitzar la llengua escollida pels ciutadans (alemany o italià), i limita l'ús «conjunt» (gemensaimer Gebrauch/uso congiunto) de l'alemany i l'italià en els tres supòsits que preveu l'Estatut: els actes destinats a la generalitat dels ciutadans, els actes individuals destinats a ús públic i els actes destinats a una pluralitat d'òrgans. En tots aquests casos, els textos en alemany i en italià han de tenir la mateixa aparença tipogràfica.

L'Administració

El dPR 574/1988 disposa que tots els òrgans administratius afectats han d'adequar la seva estructura organitzativa a la possibilitat d'usar l'alemany i l'italià. En tots s'ha de fer constar la facultat que tenen els ciutadans d'usar la llengua del propi grup lingüístic, amb especificació de les formes de protecció i les sancions corresponents per refús, omissió o retard en el compliment de les disposicions del decret. L'article 37 disposa que el no compliment de les disposicions del Decret per part dels empleats públics és Page 100 perseguible per la via disciplinària i, eventualment, també per la via penal.

Tots els òrgans administratius, serveis i empreses concessionàries de serveis públics han de formular els seus actes en la llengua usada inicialment pel ciutadà. Quan s'adrecen al ciutadà per iniciativa pròpia, han d'utilitzar la seva llengua «presumpta» (mutmaßliche Sprache/lingua presunta). Si aquestes disposicions no es compleixen, el ciutadà pot interposar un recurs de nul.litat, d'acord amb l'esquema següent.

En el termini de deu dies, el ciutadà presenta el recurs (per escrit o oralment) davant l'òrgan afectat o davant l'alcalde del seu ajuntament. El recurs deixa l'acte sense efecte. En el termini de deu dies, l'òrgan respon si el recurs és fonamentat: si ho és, l'acte es repeteix en la llengua requerida; si no, es comunica la notícia a l'interessat i l'acte recupera el seu efecte. Si passat aquest termini de deu dies no hi ha resposta, l'acte esdevé definitivament sense efecte. Quan el recurs és refusat, el ciutadà interessat (o un diputat o un regidor) pot presentar recurs davant la secció autònoma de Bolzano del Tribunal Regional de Justícia Administrativa, que ha de sentenciar en el termini de 60 dies.

La presentació del recurs exigeix l'aportació del certificat oficial de pertinença a un grup lingüístic només quan l'òrgan actua d'ofici i la llengua presumpta no és la llengua efectiva del ciutadà.

Si un procediment iniciat a la província de Bolzano-Bozen ha de continuar en una altra província de l'Estat, la traducció a l'italià dels actes fets en alemany es fa d'ofici.

Pel que fa als ciutadans de llengua ladina, l'article 32 del dPR 574/1988 els reconeix el dret d'usar la seva llengua en les seves relacions amb els serveis de l'Administració pública, els ens locals i les institucions escolars de les localitats ladines (excepte les forces armades i la policia), així com amb els serveis provincials que, tot i tenir la seu fora de les localitats ladines, s'ocupin exclusivament o principalment de qüestions que interessin la població ladina. Els òrgans esmentats tenen l'obligació de contestar oralment en ladí, o bé per escrit en alemany i italià, amb el text ladí a continuació. (A partir del Decret legislatiu 446/1996, el ladí també pot ser usat amb les empreses concessionàries de serveis públics que operen exclusivament en les localitats ladines. La resposta d'aquestes empreses es fa d'acord amb el mateix criteri anterior.) Amb la resta de serveis de l'Administració pública de la província, els ciutadans ladins poden usar l'alemany o l'italià. Page 101

La Justícia

Abans del dPR 574/1988, els ciutadans de llengua alemanya podien relacionar-se en alemany amb les autoritats judicials, però les actes eren redactades en italià, així com les sentències i els certificats penals. Per obtenir-ne una traducció a l'alemany calia demanar-ho expressament. Els ciutadans de llengua alemanya podien relacionar-se en alemany amb la policia judicial i tributària (Gerichts- und Steuerpolizei/polizia giudiziaria e tributaria), tot i que ocasionalment calia aportar un intèrpret. Un agent de policia que desconegués l'alemany podia arrestar vàlidament un ciutadà de llengua alemanya, encara que aquest no pogués fer ús del seu dret d'expressar-se en alemany.

El dPR 574/1988 disposa que en el cas d'arrest o detenció d'un ciutadà l'autoritat judicial o l'òrgan de policia té l'obligació de preguntar-li quina és la seva llengua materna, i d'efectuar l'interrogatori en aquesta llengua. Si el ciutadà refusa de respondre, cal procedir en la llengua presumpta. En qualsevol altre supòsit fora de l'arrest o la detenció, un procés penal s'inicia en la llengua materna presumpta de l'imputat, amb el benentès que aquest té un termini de deu dies per contestar en la llengua usada i declarar l'altra llengua com a llengua materna. Passat aquest termini, l'imputat encara pot declarar l'altra llengua com a llengua materna en el primer interrogatori. A partir d'aquest moment tots els actes successius es fan en la llengua materna declarada, i es tradueixen a aquesta llengua totes les actuacions anteriors fetes en l'altra llengua.

La desviació del procés penal monolingüe es pot produir en els tres casos següents. En primer lloc, els testimonis són interrogats en la seva llengua materna, encara que sigui diferent de la llengua del procés. En segon lloc, els imputats de llengua alemanya que hagin triat l'italià com a llengua del procés poden utilitzar l'alemany en el marc del seu interrogatori, i a l'inrevés (d'acord amb la Sentència 271/1994 del Tribunal Constitucional, que revisarem a la Secció 4). En tercer lloc, els advocats defensors que no siguin d'ofici també poden intervenir en la seva llengua materna, encara que sigui diferent de la llengua del procés. En tots dos casos, això sí, les intervencions es traslladen a l'acta en la llengua del procés. Cal dir que també existeix la possibilitat de canviar totalment la llengua del procés. L'imputat ho pot demanar una sola vegada en qualsevol moment del procés (tant en primera instància com en apel.lació), amb el benentès que aquest canvi de llengua no comporta la traducció d'ofici de les actuacions anteriors.

Les regles del procés penal monolingüe s'apliquen quan hi ha un sol imputat o quan hi ha dos o més imputats que declaren la mateixa llengua Page 102 materna o es posen d'acord sobre una llengua comuna. En els altres casos, el procés és bilingüe.

Pel que fa als processos civils, cada part escull la llengua que prefereix. Si els primers actes de cada part són fets en la mateixa llengua, tot el procés és monolingüe (punt confirmat per la Interlocutòria 411/1997 del Tribunal Constitucional, que revisarem a la Secció 4). Altrament, el procés és bilingüe: tots els actes es tradueixen d'ofici, i les sentències es redacten en totes dues llengües. Quan la part que inicia el procés és l'Administració pública, s'ha d'adreçar al ciutadà en la seva llengua presumpta; si el ciutadà vol contestar aquesta llengua, ha de presentar el certificat de pertinença lingüística previst pel dPR 752/1976. Si un procés iniciat en alemany o en alemany i italià és portat a òrgans jurisdiccionals de fora de la regió Trentino-Alto Adige, ha de ser traduït a l'italià (art. 25), amb el benentès que els ciutadans germanòfons de la província de Bolzano-Bozen tenen dret a fer les seves declaracions o manifestacions en alemany davant qualsevol òrgan jurisdiccional ordinari, administratiu i tributari del país (art. 24).

Segons el dPR 574/1988, finalment, els ciutadans de llengua ladina tenen dret a fer les seves declaracions en ladí en tots els processos que se celebrin dins la província de Bolzano-Bozen, amb l'assistència d'un intèrpret jurat. En general, els ladins tenen la facultat d'escollir l'alemany o l'italià com a llengua del procés.

@@3.3. La proporció ètnica

El sistema de la proporció ètnica és una mesura inicialment destinada a superar els efectes de la política d'exclusió de la funció pública a què van ser sotmesos els ciutadans de llengua alemanya entre 1919 i 1945. La part essencial del sistema consisteix a reservar per a ciutadans de llengua italiana, alemanya i ladina una quota de llocs de treball que correspongui a la proporció sobre la població del Tirol del Sud que cada grup lingüístic representa d'acord amb l'últim cens lingüístic.

Segons l'Estatut d'autonomia, el sistema de la proporció ètnica s'aplica a la provisió de llocs de treball en la funció pública, a la composició dels òrgans dels ens públics locals i a la distribució de béns assistencials, socials i culturals. L'antic Estatut de 1948 només feia esment dels ens públics locals (art. 54), però l'Estatut de 1972, a més de confirmar l'aplicabilitat de la proporció a aquests ens (art. 61), la va estendre a les administracions estatals (art. 89). La norma que regula el sistema de la proporció ètnica és la Page 103 mateixa que regula el bilingüisme obligatori en la funció pública, és a dir, el dPR 752/1976. Una modificació important d'aquest Decret va esdevenir l'any 1997; arran d'una Sentència adversa del Tribunal Constitucional (la 260/1993, que revisarem a la Secció 4), l'svp va forçar la inclusió d'un article 32 bis al dPR 752/1976, que va ser saludat per la premsa sud-tirolesa com «la salvació de 4.500 llocs subjectes a la proporció ètnica». Aquest article 32 bis, introduït pel Decret legislatiu 354/1997, disposa que el personal que ingressi a les societats privades que hagin assumit o assumeixin funcions de les dissoltes empreses estatals de correus i telecomunicacions i de ferrocarrils també està subjecte a la proporció ètnica.

La taula 9 conté la llista d'organismes públics subjectes a la proporció ètnica:

Taula 9. Organismes públics subjectes a la proporció ètnica

Ens públics locals

Administració provincial, personal de l'Assemblea provincial, ajuntaments, unitats sanitàries locals, cos de bombers de Bolzano-Bozen, administració regional, personal de l'Assemblea regional, Cambra de Comerç de Bolzano, Institut de l'Habitatge Protegit, consorci elèctric de Bolzano-Bozen i Merano-Meran, con sorci de transport de Bolzano-Bozen, Merano-Meran i Laives-Leifers...

Administracions estatals

Totes les administracions estatals, amb les excepcions següents: personal de les institucions militars, càrrecs directius de l'Administració civil, personal de les forces de policia, personal administratiu del Ministeri de Defensa, personal docent estatal.

Ens estatals auxiliars

inps-nisf, inail (des de 1976); inpdap (des de 1997).

Administració de justícia

Personal administratiu de les oficines judicials, magistrats de la jurisdicció ordinària, magistrats de la Secció de Bolzano-Bozen del Tribunal de Comptes.

Quan va entrar en vigor l'Estatut d'autonomia, l'any 1972, de 7.131 places de l'Administració estatal subjectes a la proporció ètnica, només 662 (el 9,3 per cent) eren ocupades per membres dels grups alemany i ladí, que d'acord amb el cens de 1971 representaven el 66,7 per cent de la població. Page 104

L'Estatut va fixar un termini de trenta anys perquè cada grup lingüístic as solís la quota que li corresponia, tant en les administracions estatals com en els altres organismes.

En les administracions estatals, el 31 de desembre de 1999 la proporció de treballadors de cada grup lingüístic era la següent:

Taula 10. Proporció percentual de funcionaris a l'Administració estatal per grup lingüístic

Font: astat.

Com es pot veure, a dos anys vista del termini fixat per l'Estatut, els grups lingüístics encara no havien assolit en les administracions estatals les proporcions que tenen en el conjunt de la població (67,99 per cent per al grup lingüístic alemany; 27,65 per a l'italià i 4,36 per al ladí).

En les administracions locals, en canvi, les proporcions sí que es poden considerar pràcticament assolides. El 31 de desembre de 1999 els ciutadans de llengua alemanya ocupaven el 67,7 per cent de les places; els ciutadans de llengua italiana, el 28,8 per cent; i els ciutadans de llengua ladina, el 3,6 per cent. La taula 11 resumeix les dades per àrees de l'Administració.

Fora de l'Administració, el principal àmbit d'aplicació de la proporció ètnica és l'habitatge públic. Cal tenir present que entre 1935 i 1942 es van construir a la província 3.100 habitatges, que van ser assignats íntegrament a famílies italianes. Dels 5.500 habitatges construïts entre 1950 i 1959 només el 5 per cent va ser assignat a famílies alemanyes. L'any 1984, dels 12.024 habitatges existents, 8.226 eren ocupats per famílies italianes (68,4 per cent); 3.676, per famílies alemanyes (30,6 per cent) i 122, per famílies ladines (1 per cent). El sistema proporcional instaurat l'any 1972 es va fle- Page 105 xibilitzar l'any 1988, quan es va introduir un sistema combinat que també té en compte les demandes de cada grup. D'altra banda, els subsidis a l'habitatge no estan subjectes al principi de proporció ètnica.

Taula 11. Proporció de funcionaris a les administracions locals per grup lingüístic

Com hem fet amb el separatisme lingüisticoescolar i el bilingüisme obligatori, volem cloure aquesta secció amb una breu referència al grau d'acord que el sistema de la proporció ètnica suscita entre els ciutadans sud-tirolesos.

Al Social Survey de 1997 es va demanar als entrevistats que mostressin el seu acord o desacord amb un seguit d'aspectes de la proporció ètnica. Tres quartes parts dels entrevistats es van mostrar d'acord/bastant d'acord amb l'enunciat següent: «Der ethnische Proporz ist eine Einrichtung, die zum friedlichen Zusammenleben der Sprachgruppen beiträgt / La proporzione etnica è un'istituzione che contribuisce alla pacifica convivenza dei tre gruppi linguistici in Alto Adige.» Per grups lingüístics, els entrevistats més favorables van ser els de llengua alemanya (86 per cent) i ladina (81 per cent); entre els entrevistats de llengua italiana, l'acord amb aquest enunciat es va situar en el 54 per cent. Aquestes dades revelen una millora de la valoració de la proporció respecte a estudis anteriors: en l'enquesta de l'astat de 1991, les respostes afirmatives a la pregunta «Trägt der ethnische Proporz zum friedlichen Zusammenleben bei?»¹⁷ van constituir el 63,1 per cent entre els entrevistats de llengua alemanya, el 60,8 entre els de llengua ladina i només el 37,7 per cent entre els de llengua italiana (Atz, 1992: 95).

Al Social Survey de 1997 es va demanar més concretament als entrevistats si estaven d'acord o no amb la proporció en l'assignació d'habitatges Page 106 socials i en els concursos per a llocs de treball a l'Administració pública. Els resultats per grups lingüístics es poden veure a la taula següent:

Taula 12. Grau d'acord amb determinats aspectes de la proporció ètnica

[GRAFICOS NO INCLOSOS]

Font: astat.

Com es pot veure, els ciutadans de llengua alemanya i ladina donen un suport majoritari al sistema, mentre que els de llengua italiana són clarament reticents, fins al punt que més de la meitat (el 56 per cent) es mostren en desacord amb l'aplicació del sistema en la provisió de llocs per a l'Administració pública.

@4. La legitimitat constitucional del model sud-tirolès

La legislació que regula la qüestió lingüística al Tirol del Sud és fruit d'un laboriós pacte polític entre l'svp, representant de la minoria de llengua alemanya, i l'Estat italià, obligat pel Tractat de París i per la pressió internacional subsegüent. Una conseqüència clara d'aquesta circumstància és que el Tribunal Constitucional italià ha deixat aquesta legislació intacta, i normalment l'ha interpretada de manera favorable als interessos de la minoria de llengua alemanya. Com hem anunciat a la introducció, dedicarem aquesta secció a una revista ràpida de la jurisprudència constitucional recent més rellevant sobre la legislació que regula la qüestió lingüística al Tirol del Sud. Parlarem només de la proporció ètnica (4.1) i de la regulació sobre l'ús de les llengües en l'Administració i la Justícia introduïda pel dPR 574/1988 (4.2), perquè el sistema lingüisticoescolar, que de bon començament va ser el punt menys controvertit del Tractat de París, no ha estat objecte de cap contenciós constitucional significatiu, i l'obligació de conèixer Page 107 l'italià i l'alemany per accedir a la funció pública va ser confirmada per una

Sentència (la 312/1983) que ja va merèixer una ressenya al número 5 de Revista de Llengua i Dret.

@@4.1. Jurisprudència constitucional sobre la proporció ètnica

Sentència 285/1987. L'objecte d'aquesta Sentència va ser l'aplicabilitat de la proporció ètnica al Mediocredito Trentino-Alto Adige, un ens públic local. Responent afirmativament, el Tribunal Constitucional va remarcar que les normes sobre la proporció que es deriven dels articles 61 i 89 de l'Estatut són normes constitucionals que expressen directament el principi general de protecció de les minories lingüístiques consagrat per l'article 6 de la Constitució italiana.

Sentència 768/1988. La província autònoma de Bolzano-Bozen va impugnar la Llei estatal 210/1985, per la qual es va instituir l'ens Ferrovie dello Stato com a successor de l'Azienda Autonoma Ferrovie dello Stato, amb l'argument que no preveia l'aplicació de la normativa vigent en matèria de proporció ètnica. El Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional la Llei en la mesura que no preveia aquesta aplicació. La importància d'aquesta Sentència rau en el fet que l'ens Ferrovie dello Stato no formava part de l'Administració estatal i en gran part operava amb un personal no funcionari.

Sentència 260/1993. La província autònoma de Bolzano-Bozen va impugnar dos articles de la Llei estatal 58/1992, per la qual es van privatitzar els serveis de telecomunicacions d'ús públic gestionats per l'Azienda di Stato per i servizi telefonici (asst) i per l'Administració de correus i telecomunicacions. El personal d'aquestes empreses tenia la possibilitat d'optar per continuar en la funció pública i passar a un altre ens de l'Administració estatal o per perdre l'estatus de funcionari i passar a dependre de l'empresa concessionària d'aquests serveis en règim de dret privat. La província entenia que aquesta última possibilitat, que implicava sostreure el personal afectat de l'obligació de respectar la proporció ètnica, violava els articles 89 i 100 de l'Estatut (proporció ètnica a les administracions estatals i drets lingüístics dels ciutadans de llengua alemanya), així com els decrets de desplegament corresponents, en particular el dPR 752/1976.

En aquest cas, a diferència de l'anterior, el Tribunal Constitucional va considerar que la qüestió de constitucionalitat plantejada no era fonamentada. Al seu parer, les normes invocades per la província de Bolzano-Bozen Page 108 no eren apropiades per limitar la facultat del Parlament italià per reorganitzar l'Administració pública. D'altra banda, tècnicament la Llei impugnada no havia derogat cap aspecte del dPR 752/1976, sinó simplement remogut un pressupòsit de fet per a la seva aplicació.

Com hem dit a la Secció 3, aquesta Sentència del Tribunal Constitucional va conduir l'svp a exigir al Govern italià una regulació que impedís el desmantellament del sistema de proporció ètnica per mitjà de la privatització d'empreses estatals. El resultat de quatre anys de negociacions va ser el Decret legislatiu 354/1997, que va inserir, en el Decret que regula la proporció ètnica (el 752/1976), l'article que hem revisat anteriorment, segons el qual «le assunzioni di personale [...] nelle società, negli enti pubblici economici o negli enti comunque denominati o strutturati che abbiano assunto o assumano funzioni delle disciolte aziende delle Poste e telecomunicazioni o delle Ferrovie dello Stato, vengono realizzate nel rispetto delle quote proporzionali di ciascuno dei gruppi linguistici italiano, tedesco e ladino, in rapporto all'ultimo censimento ufficiale della popolazione».

Sentència 271/1994. El 22 de juny de 1993 el jutge de primera instància de Bolzano-Bozen va plantejar una qüestió de constitucionalitat sobre l'article 17.6 del dPR 574/1988, per presumpta violació dels articles 3 (igualtat) i 24 (dret de defensa) de la Constitució italiana, per tal com impedeix al ciutadà expressar-se en la seva llengua materna, si és diferent de la llengua del procés, i de l'article 100 de l'Estatut d'autonomia (drets lingüístics dels ciutadans de llengua alemanya), per tal com preveu la nul.litat dels actes fets en alemany si no és la llengua del procés.

El cas es va plantejar en un procés penal amb dos imputats de llengua alemanya que tot i haver triat l'italià com a llengua del procés havien demanat de fer «declaracions espontànies» i respondre a l'«interrogatori» en la seva llengua materna.

El Tribunal Constitucional va considerar no fonamentada la qüestió, perquè el jutge a quo no havia tingut en compte l'aplicabilitat de l'article 109.2 del nou Codi de procediment penal, segons el qual els ciutadans italians pertanyents a una minoria lingüística reconeguda tenen el dret a ser interrogats o examinats, a petició pròpia, en la seva llengua materna.

Sentència 16/1995. El 4 de novembre de 1993 el jutge de primera instància de Bolzano-Bozen va plantejar una qüestió de constitucionalitat Page 109 sobre l'article 15.5 del dPR 574/1988, per presumpta violació dels articles 3 (igualtat) i 24 (dret de defensa) de la Constitució italiana, per tal com no permet als advocats d'ofici que tinguin una llengua diferent de la del procés penal de fer les seves intervencions orals en la seva llengua materna.

Segons el Tribunal Constitucional, el jutge a quo parteix de la premissa incorrecta que les situacions del defensor di fiducia i del defensor d'ofici són idèntiques i, per tant, no justifiquen un tractament diferenciat. El Tribunal Constitucional, en canvi, considera justificada la diferència de tractament: l'imputat pot triar un advocat dins d'un grup lingüístic diferent del seu, si ho creu convenient per assegurar-se una millor defensa, però quan s'ha de procedir a la designació d'un advocat d'ofici, cessa la connexió entre la derogació del procés monolingüe i la garantia del dret de defensa. D'altra banda, les normes d'actuació del nou Codi de procediment penal preveuen que es nomeni un advocat d'ofici pertanyent al mateix grup lingüístic de l'imputat.

Interlocutòria 277/1997. El 18 de març de 1996 el jutge instructor del Tribunal de Bolzano-Bozen va plantejar una qüestió de constitucionalitat sobre l'article 20.3 del dPR 574/1988, segons el qual: «Gli atti e i documenti del processo civile comunque notificati ad istanza di parte debbano essere tradotti in lingua italiana a richiesta del destinatario, che deve chiedere la traduzione a mezzo di ufficiale giudiziario entro otto giorni dal ricevimento della notifica.»

El dubte del jutge es referia al fet que l'article 20.3 imposés la necessitar de demanar la traducció també en la hipòtesi que el destinatari fos un ciutadà de llengua italiana de fora de la província de Bolzano-Bozen, en comptes de preveure que els actes redactats en alemany fossin traduïts a l'italià d'ofici. El cas s'havia plantejat quan una societat comercial de la província de Latina involucrada en un procés civil a la província de Bolzano- Bozen havia sol.licitat la nul.litat d'un acte de citació pel fet d'estar redactat en una llengua diferent de la italiana. Segons el jutge, l'article 20.3 (en la hipòtesi especificada) podria infringir els articles 3 (igualtat), 24 (dret de defensa) i 116 (autonomia regional especial del Trentino-Alto Adige) de la Constitució italiana.

En la seva resposta, el Tribunal Constitucional va declarar la qüestió «manifestamente inammissibile per difetto di rilevanza», atès que en el domicili processal (no la seu social) de la societat comercial afectada era a la ciutat de Bolzano-Bozen. Page 110

Interlocutòria 411/1997. El 15 de juliol de 1996 el jutge instructor del Tribunal de Bolzano-Bozen va plantejar una qüestió de constitucionalitat sobre l'article 20.1 del dPR 574/1988, segons el qual, en els judicis civils, la llengua escollida per cada part «rimane immutata per l'intero grado del giudizio».

El cas es va plantejar en un procés civil que es desenvolupava en alemany quan una de les parts va canviar d'advocat i el nou advocat va sol.licitar les actes en italià. Segons el jutge, l'article 20.1 podria infringir els articles 6 (protecció de minories lingüístiques) i 24 (dret de defensa) de la Constitució italiana, en el sentit que la prohibició de canviar la llengua del procés comportaria una lesió inadmissible del dret de defensa.

En la seva resposta, el Tribunal Constitucional va declarar la qüestió no fonamentada. Tot i reconèixer el lligam entre la facultat de canviar la llengua del procés i el dret de defensa, el Tribunal va considerar que aquesta facultat no podia ser il.limitada, i que les altres exigències constitucionalment rellevants no feien irracional que el legislador hagués optat per la regla de la immutabilitat.

Sentència 213/1998. El 29 de novembre de 1996, en el curs d'un procés penal amb un imputat del grup lingüístic alemany de la província de Bolzano-Bozen, el jutge del Tribunal Militar de Verona va plantejar una qüestió de constitucionalitat sobre els articles 1, 13, 15 i 24 del dPR 574/1988. Aquests articles, que exclouen del seu àmbit d'aplicació els òrgans jurisdiccionals militars, podrien infringir els articles 3 (igualtat), 6 (protecció de minories lingüístiques), 10.1 (conformitat de l'ordenament jurídic italià amb el dret internacional) [en relació amb l'article 6.3 de la Convenció de Drets Humans], 24 (dret de defensa) i 116 (autonomia regional especial del Trentino-Alto Adige) de la Constitució italiana, i l'article 100 de l'Estatut d'autonomia (drets lingüístics dels ciutadans de llengua alemanya).

En la seva Sentència, el Tribunal Constitucional va considerar que no s'havia vulnerat cap dels paràmetres invocats. Respecte als articles 6 i 116 de la Constitució i 100 de l'Estatut, el Tribunal Constitucional va observar que la protecció de la minoria de llengua alemanya no es basa en el principi de personalitat sinó en el principi de territorialitat;¹⁸ per aquesta raó, els Page 111 drets lingüístics dels ciutadans alemanys de la província de Bolzano-Bozen es limiten a les relacions amb els òrgans jurisdiccionals «situati nella provincia» o «aventi competenza regionale», i el Tribunal Militar de Verona no és una «competenza regionale». Pel que fa als articles 10.1 i 24 de la Constitució, el Tribunal Constitucional va sostenir que en el procediment penal militar els drets lingüístics dels membres de minories lingüístiques reconegudes ja quedaven recollits per l'article 109.2 del Codi de procediment penal (per remissió de l'article 261 del Codi penal militar). Segons aquest article, «davanti all'autorità giudiziaria avente competenza di primo grado o di appello su un territorio dove è insediata una minoranza linguistica riconosciuta, il cittadino italiano che appartiene a questa minoranza è, a sua richiesta, interrogato o esaminato nella madrelingua e il relativo verbale è redatto anche in tale lingua. Nella stessa lingua sono tradotti gli atti del procedimento a lui indirizzati successivamente alla sua richiesta».

Finalment, sobre la presumpta violació de l'article 3 de la Constitució, per una diferència no raonable entre l'ús de la llengua alemanya en el procediment penal ordinari i en el procediment penal militar, el Tribunal Constitucional va manifestar que l'aplicació de l'article 109.2 del Codi de procediment penal salvava aquesta diferència i, per tant, evitava la imputació de desigualtat.