Sobre l'origen de dret
| Autor | Carles Duarte i Montserrat |
| Páginas | 39-41 |
Page 39
El mot català dret 'justícia', com el francès droit, l'italià diritto, el castellà derecho, etc, prové del llatí directum (que presenta variants con dèrèctum, considerada menys clàssica tot i que es documenta ben aviat en llatí, o drictum, contracció de derectum afavorida per la identitat de les dues primeres vocals; d'aquestes variants deriven diverses de les formes romàniques),1 amb el sentit de 'dret, just o correcte, dreturer', en oposició a 'tort, pervers'.
En llatí dlrectum es deriva de dïrigó 'dirigir, menar en diferents direccions, marcar la línia que s'ha de seguir' i aquest darrer de rego 'dirigir dretament'.2
En les llengües germàniques trobem, per a l'expressió del concepte jurídic, mots del mateix origen (d'una arrel indoeuropea reg-'recte; dirigir dretament, dirigir')3 i de formació equivalent, com l'alemany Recht, el suec r'àtt, el noruec retí, l'holandès recht, etc.4 L'anglès law expressa —alhora que 'llei'— 'dret' i prové de lie amb el sentit de 'jeure, posar, situar'.5
Ara bé, l'aplicació del terme dlrectum 'dret, recte' al significat 'justícia' comporta un trencament del sistema tradicional llatí, en què el concepte 'justícia, dret' s'expressava amb el mot ius (que designava, amb un cert pa-Page 40rallelisme en relació amb els termes grecs dike i thémis, el dret humà en contrast amb el dret diví, designat amb la paraula fas).
Aturem-nos, però, a examinar les nocions habitualment associades a 'dret, justícia' en la designació d'aquest concepte dins de les llengües indoeuropees. D'entrada cal dir que totes les societats es regeixen per unes normes, de vegades més simples, de vegades més complexes i regulades; ert certs casos tàcites o orals, en altres casos establertes en textos legals, etc. Aquesta diversitat de concepció del sistema jurídic d'una comunitat explica precisament que en les llengües indoeuropees no descobrim una única vinculació del concepte 'dret' a una noció determinada, ans diverses i amb significatius matisos diferencials6
Una de les nocions essencials és 'ordre', que a l'origen té una clara vinculació amb l'organització o disposició de la realitat feta pels déus. Aquesta aplicació té, doncs, en l'antiguitat un rerafons religiós i moral, valor a hores d'ara clarament difuminat. També és important la noció de 'costum, ús', que es refereix a la norma jurídica com a reflex d'un comportament consuetudinari, o la de 'fet fermament, establert' o 'situat' (recordem el mot alemany Gesetz 'llei' —provinent de setzen 'posar, col·locar'—), o la de 'mostrat o dit' —sobretot com a expressió d'autoritat—, o la de 'base o fonament', etc.
En català trobem representades algunes d'aquestes formulacions, com ara els mots: ordinacions, ordenances; usatges, costums; establiments, constitucions; bases, etc.
Pel que fa a la noció de 'mostrar o dir', recordem que els jutges pronuncien sentència o que el mot jutge prové del llatí iudex, format a partir de ius 'justícia, dret' i de dico 'mostrar, dir'.
El terme ius, que tenia també el significat de 'reglament, estatut, ordre', és, com hem dit, el tradicional en llatí per a la designació de 'dret' en sentit jurídic. A l'origen indicava 'estat de regularitat, de normalitat'. Pel seu interès reproduïm un fragment que s'hi refereix d'un treball d'Émile Benveniste: «c'est d'un concept qui n'est pas seulement moral, mats d'aborà religieux que le mot tire sa valeur: la notion indo-européenne de conformité à une règle, de conditions à remplir pour que l'objet (chose ou personne) soit agréé, qu'il remplisse son office et qu'il ait tou te son efficace»7
Per acabar aquest article, presentarem de maneta succinta l'origen dels mots fur i llei.
Del mot català fur diguem que es deriva del llatí forum, que del significat 'recinte sense edificar' passà a designar 'plaça de mercat' i, en acabat, 'centre dels afers públics', d'on 'tribunal de justícia', que actuava a la plaça del forum. En baix llatí, forum prengué també els valors de 'preu a què és ven una cosa' i de 'llei, dret'. En català el doble descabdellament jurídic iPage 41econòmic s'anà reduint progressivament devers un predomini del sentit jurídic. Pel que fa a l'origen del mot llatí forum, Pokorny el 'arrenglera' entre els derivats d'una arrel indoeuropea amb el significat bàsic de 'porta' (com el llatí fores, de la mateixa família etimològica que forum).8
Quant al mot llei, prové del llatí lex 'llei religiosa —antigament—, llei en general, proposició de llei', que Pokorny9 explica com a pertanyent a l'arrel indoeuropea leg— 'recollir; recol·lecció', de la qual deriva també el verb llatí lego 'arreplegar, collir, recollir'. L'explicació de lex a partir de l'esmentada arrel seria a través de la noció 'col·lecció de prescripcions'.
-------------------------
[1] Vegeu Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. III, Barcelona (Curial Edicions Catalanes) 1982, p. 200 i ss.
[2] Vegeu A. Ernout, A. Meillet, Dictionnaire etymologique de la langae latine. Histoire des mots, París (ed. Klinsieck) 1979, ps. 567-569.
[3] Vegeu Julius Pokorny, Indogermanische Etymologysches Wörterbuch, Berna i Munic (Francke) 1959-1969, 2 vols.
[4] Vegeu per exemple Friedrich Kluge, Etymologyscbes Worterbuch der deutscben Sprache, Berlín-Nova York (Walter de Gruyten) 1975, 21a. ed.
[5] Vegeu, per exemple,EricPatridge,Origini,Londres-Hemley(Routledge& Kegan Paul) 1966, 4a. ed., i Ernest Weekley, An Etymological Dictionary of Modern English, Nova York (Dover Publications) 1967, 2 vols.
[6] Émile Benveniste, Le vocabulaire des institutions indoeuropéennes, París {Les Éditions de Minuit) 1969, 2 vols., sobretot el llibre segon, dedicat al dret, dins del segon volum, ps. 97-175.
[7] milè Benveniste, op. cit., p. 119. Cr., però, Pokorny, vol. I, p. 512.
[8] Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. IV, Barcelona (Curial Edicions Catalanes) 1984, s.v. «fur», i Pokorny, vol. I, ps. 134 i 278.
[9] Veg. Pokorny, op, cit. s.v. «le-g». Cf., però, també Ernout-Meillet, op. cit. s.v «lex».
