Les ordinacions municipals de l'alguer (1526)

AutorRafael Caria
Páginas45-70

    Arxiu Històric de l'Ajuntament de l'Alguer. «Ordinationes ffacte pro magnificos [...] Consiliarios Civitatis Alguerii», 1526, dins Llibre de Privilegis (Còdex D), II. 93-100.

Page 45

Les Ordinacions que avui proposo a l'atenció de la catalanística és un text de caràcter jurídico-administratiu emanat de l'Ajuntament de l'Alguer l'any 1526, destinat a disciplinar l'activitat del mostassaf en relació amb la vida econòmica de la ciutat. Amb la seva publicació persegueixo bàsicament dos objectius: divulgar un text alguerès d'un període no gaire trepitjat pels historiadors de la llengua catalana en l'enclavament sard; proposar una primera aproximació al seu estudi lingüístic i lexicogràfic.

Ja en un altre lloc (Caria, RdA, i, 33-53) he tingut l'oportunitat de tractar de l'evolució històrica que el català va tenir a l'Alguer a partir de la segona meitat del segle xvi, particularment com a conseqüència de la pesta del 1581, que obligà la ciutat-fortalesa, gairebé despoblada, a obrir, a cavall del xvi, les portes als «foresters» sards, genovesos, napolitans i sicilians. També vaig evidenciar l'escassetat d'edicions de textos en català, referides a èpoques anteriors a la segona meitat del 1500, expressió de la municipalitat algueresa en època tardo-medieval (Caria, RdA, i, 35). Els textos autòctons del 1400 alguerès es refereixen a una quarantena de folis cartacis en català o bé en llatí (Era, 1927, 129 i ss), de temes diferents. Si mirem després les mostres de textos «algueresos» de la primera meitat del xvi fins ara publicats veiem que s'aturen exclusivament a la «Relació sobre la vinguda a l'Alguer del rei Carles V» (Guarnerio, AGI, ix, 261-364).

Quan vaig escriure sobre aquests àmbits m'havia, de temps enrere,

Page 46

prou endinsat en la recerca documental del segle xvr, en què es produeixen a l'Alguer esdeveniments de notable relleu històric i social; però sobretot vaig esbrinar que, com justament anotava algun jurista català de principi d'aquest segle (Anguera de Sojo, 1914, 8 i ss.), la vida de l'Alguer i dels algueresos havia continuat sent, fins aleshores, la d'una comunitat catalana en totes les seves expressions institucionals, disciplinada per un dret civil i penal que era igual al de les altres ciutats reials del domini lingüístic, i particularment al de Barcelona.

Són els codis i la documentació reial guardada en l'arxiu històric del municipi alguerès i sobretot l'autòctona del 1400, a la qual feia suara referència, els que ens ofereixen la veritable dimensió social, jurídica i administrativa d'aquesta comunitat que, a partir de la seva conquesta per part del rei Pere III el 1354, començà a gaudir, per comunïcatio, dels mateixos drets de Barcelona i de Càller, inclòs el privilgi atorgat l'any 1401 pel rei Martí als ciutadans de Càller i de l'Alguer, de ser representats per un «Síndich» a les corts reials (Anguera de Sojo, 1914, 38; Era, 1938, 426). Es veritat que la dimensió del proteccionisme ètnic era íntimament lligada a raons d'ordre econòmic d'una banda i militar de l'altra, o sigui a mesura del paper consignat per la història als ciutadans catalans de l'Alguer, a defensa dels interessos reials al «Cap de Dalt» de Sardenya. Fou l'esmentat rei que va establir entre altres coses: «Que ningú puga fer mercaderia, tenir Botiga, ni vendre ni comprar a menut en LAlguer, si no es Català, o Aragonès. A los forasters se permit poder vendrà y comprar en gros las suas mercaderias, y traurelas a foras de la Ciutat. Que ningú official foraster puga exercitar, ni fer lo seu offici y art en all Lalguer, sinó es Català, o Aragonès. Que los soldats que tenen salari de sa Mages-tat y habitan o habitaran en lalguer sian obligats a fer guardià en totas las torras de la Ciutat. Que ningun frare Menor, ni de qualsevol altre religió puga habitar en lalguer, sinó es Català, o Aragonès, y se mane als habitadors que no gozen, ni presumescan de rebre als tals, en pubïich, ni en secret «(Còdex D, doc. núm. 35, c. 57, Càller, 15 de febrer de 1355). Per això s'entén també com, després del domini català a l'Alguer, els reis castellans mai no havien volgut modificar l'statu quo jurídic i administratiu de la ciutat, perpetuant, d'època en època, els privilegis i les prerrogatives atorgades pels reis catalans a Barcelona o a Càller com el Ceterum (Di Tucci, 1925, 12: «F« l'inizio delL· Cagliari aragonese [està per catalana NdA], // Coeterum, che riporta la convenzione, ei indica puré le linee iniziali e l'assetto fondamentale delia città [...]. La città, con una ripartizione territoriale in pieno riscontro con uguak distinzione giuridica e conforme a quella che camtterizzò il comune medievale, si divise in contada, suburbio

Page 47

e cïttà propriamente detta») o el «Recognoverunt proceres» (Dl Tucci, 1925, 18:

Si el conjunt de privilegis ofereixen una visió del dret barcelonès aplicat a l'Alguer com a ciutat portuària, oberta per això al dret mercantil amb les terres d'ultramar, existeix una legislació que pertany a la tradició jurídica sarda relativa a l'agricultura, just perquè una part de la població extra moenia provenia del terra endins illenc.

El Consell General de l'Ajuntament alguerès, puix que havia aconseguit el jus statuendi, igual que el de Barcelona, podia manar «crides» o bé «ordinacions» amb comminació de penes, fins i tot corporals, fins a la mutilació, integrant, a l'ocasió, les normes del dret sard, ja codificat en la Carta de Logu. Aquesta mena de legislació municipal es promulgava o posava al pas, cada any a partir de) 1582, el dia de Sant Pau, el 29 de juny, quan l'ajuntament assumia el nou encàrrec (Era, 1934, 329, n. 39).

Les Ordinacions en qüestió, com es nota, foren emanades en una època anterior i el mes de desembre, o sigui cinquanta anys abans que comencés la susdita tradició.

El text que avui es publica, el vaig transcriure del Còdex D, o sigui del Llibre de Privilegis existent en l'Arxiu històric de la ciutat de l'Alguer que va integrar, el 1499, el Llibre vell, referit al mostassaf i que va faltar a les disponibilitats de l'Arxiu, al final del segle passat, alhora que un jurista alguerès -Antoni Era, en una expedició a Madrid el 1954 amb el fi d'inventariar les actes dels parlaments sards duts a la capital ibèrica per Eduard Toda, llavors cònsol a Càller-, va trobar, sense por d'equivocacions, el Llibre vell a la Biblioteca Nacional de Madrid (Era, ASS, xxiv, 485-497), on, encara avui, malauradament reposa.

Les raons per a la formació del còdex, escrit majoritàriament en llatí, però també en català i en castellà, en gòtic bastard i cursiva cancelleresca, són relacionades, en principi, amb la venda i protecció del corall alguerès: «Lo present libre es estat nombrat per nosaltres consellers de la vila de Alguer, lo qual te dotze coherns y en cashun cohern ha vint cartes [...] lo qual libre es e te a servir per scriure e continuar tots los contractes ques faran en la dita vila e termens de aquella de tots los coralls e teralls se vendran...» (ascal, Còdex D, í. lv); amb el temps, inclogueren disposicions reials, municipals i governatorials de caràcter econòmic i tributari, de franquícies fiscals i comercials i fins i tot sanitàries, a prevenció de la salut dels habitadors algueresos. Per això, el text en qüestió, més enllà de les normes i sancions que trobem esmentades a cada capítol, allà

Page 48

on es violen, és una mostra molt interessant de la llengua formal utilitzada i entesa per tothom en l'enclavament català de Sardenya, a l'època de Carles V, car les disposicions mateixes «fuerunt publicate alta et intelti-gibili voce per loca solita et consueta civitatis Alguerii pro Angelum Figera curritorem publicum et iuratum eiusdem civitatis [...]».

La publicació d'aquest document, si bé limitadament a les matèries disciplinades, ofereix un primer espill tant pel que fa a la qualitat de la llengua catalana utilitzada a l'Alguer al 1526, com pel que fa a l'escassís-sim pes que el sard i el castellà havien jugat fins aleshores en el vocabulari dels algueresos. Va remarcada per això la presència de substantius com ara anyom «anyell» (rew 290; dcvb, i, 735) o morxa

El vocabulari dels algueresos mantenia, per força coses, un caràcter necessàriament conservador, o sigui el d'un enclavament aïllat on tot el que arribava del continent català es fossilitzava en el llenguatge dels par-lants i dels amanuenses. Al temps en què foren redactades les Ordina-cions, l'Alguer, igual que la resta de Sardenya, havia ja passat sota el domini dels Trastàmara a conseqüència del Compromís de Casp, i després als reis catòlics. Alhora que la pressió del castellà s'accentuava cada vegada més a la resta de l'illa, a l'Alguer hom mantenia la llengua i tota institució catalana amb el vist-i-plau del reis «espanyols» (Loddo-Canepa, 1974, i, 33 i ss.).

És simptomàtic el limitat nombre de castellanismes, tant pel que fa als substantius com als adverbis, que figuren en el document en qüestió, alhora que el text manté una notable genuïnitat i fidelitat a la tradició ortogràfica catalana. A tal propòsit són interessants alguns rastres valencians que surten en el text, sigui també pel que fa a la fonètica i la morfo-sintaxi.

Per altra banda, alhora que es donava als forasters la ciutadania algueresa després d'un llarg període de residència a la «vila» (Pillito, 1863, 57), trobem les primeres atestacions del sard en el document en qüestió, limitadament a un conjunt de termes ara relacionats amb la ramaderia, ara amb la pesca lacustre, ara amb el comerç de les pells, etc.

En conclusió les Ordinacions representen d'alguna manera un aspecte del modus vivendi d'aquesta comunitat, catalana per força coses i catala-

Page 49

nitzadora de tota humanitat que d'època en època s'ha inurbat dins de la ciutat-fortalesa, arrelant-s'hi i integrant-se amb l'ètnia originària.

Per això hom comprèn que la presència d'aquests escassos mots «forasters» en aquesta època és limitada als àmbits on els algueresos tenien forçadament contactes, per raons de mercat, amb les llengües veïnes, o bé per factors migratoris i de treball cap a l'Alguer ara de ciutadans logu-doresos, ara barbaricins, ara calleresos, etc.

S'explica, per tant, no solament la presència de mots com arbarjos, lluades, mazella, foresos, etc, sinó també llur continuïtat d'ús, almenys per alguns d'aquests, dins el món de pastors o pagesos, pervinguts als nostres dies, amb les respectives tradicions de treball. A partir de les susdites consideracions crec oportú d'evidenciar alguns aspectes de caràcter lingüístic sobre el text, deixant a altres una anàlisi més completa de la que segueix:

Grafies

Com he ja dit abans, les influències del castellà no són presents en aquest període de la vida institucional algueresa; per això només trobem algun ús espars de « o de z per a /s/, que també trobem en més documents de l'època.

També són freqüents les vacil·lacions gràfiques ix, x, i en alguns casos ; i tj davant e, o bé les confusions.de s z ç, etc, ben normals en la llengua medieval.

Fonemes palatals
  1. Palatal nasal sonora (/n/). La grafia habitual és ny, com per exemple senyal, any, menys, etc; tenim només dos casos on es troba utilitzat «: Senor i enganat.

  2. Palatal lateral sonora (/II/). Normalment és representada per la // com ara llibre, llevar, lliura, etc; però en algun cas aïllat es troba /, per influència de la tradició llatina i, doncs, catalana medieval, com per ex.: libre, loctinent, lobar, etc (Coromines, 1976, i, 51, ss.; Duarte, Alsina, 1984, i, 182, ss.).

  3. Palatal fricativa sorda (/n/). En posició final darrere vocal és sempre ix, com per exemple mateix, puix, entresteix, etc; en posició intervocà-

    Page 50

    lica interna al mot es troba ix amb la variant x, com en els casos següents: coneixensa, graixes, o bé, reconexer, exides, etc.

  4. Palatal africada sorda (/c/). Es troba només en posició interior de mot representada amb dígraf eh, com per ex.: entorchas; mentre que en posició final o bé després de i es troba g com per ex.: mig.

  5. Palatal fricativa sonora (/z/) i palatal africada sonora Hg/). Aquests dos fonemes, els proposem junts car l'alguerès, com el valencià i l'occidental, els converteix a una mateixa pronúncia africada jg /. Al text en qüestió els trobem representats per;' i tg com en jornada, jurats, menjar, pluja, formaje, etc, i formatge, missatge, mitga, jutge, salvatge, etc.

Fonemes alveolars
  1. Fricativa sorda (jsj) relativa a les grafies c i ç, Es nota l'ús sense excepció de c davant e, i (cancellers, licencia), i ç davant a, i, o [falca, contenció, açò), i a final de mot (terç, març). Per les grafies s i ss es noten algunes confusions en l'ús de la s per la ç (onsas), o de ss per ç iplassa) o c (nasio, condissio).

Fonemes velars
  1. Oclusiva sorda (/&/). En posició incial de mot la grafia és qu davant e, i; exemples: que, aquelles, quinze, equivalent; davant a, o, u la grafia és c; exemple: cavaller, consellers, cuitar; davant « pronunciada i d'acord amb la tradició gràfica catalana s'escriu c; exemple: cuyt. En posició final l'arxifonema velar jkj és representat sempre amb eh., exemple: sinch, magnifich.

  2. Oclusiva sonora (fgf). La grafia és gu davant e, i; exemple: veguer, anguilas.

Fonètica Vocalisme tònic

En les Ordinacions no s'observen gaires diferències respecte a la llengua normativa moderna. L'ús de a és dominant en les formes cultes descendents del llatí; exemple Sanet Thomas, Sanet Miquel.

Page 51

Vocalisme àton

Les vocals a i e àtones. Algunes vegades trobem distintes gràficament les dues vocals com a conseqüència de la diferenciació que existia en el català occidental entre els fonemes jaj i jej (Caria, RdA, i, 39, n. 37). De fet l'ús de a per e es troba quasi sempre en la síl·laba inicial (ansalades, IL·nsar, ramuüat, klmut), però també final (obratga, primas, soks).

Les vocals o i u àtones. Només en un cas, cullida, es troba atestada la neutralització de o en u, en un context on aquesta neutralització és antiga i estesa (precedint una /i/ tònica).

Morfosintaxi
Formació del plural

El grup n's, en els proparoxítons llatins, es manté coherent amb el tractament del català occidental; exemples: azens, cans, probomens, etc.

Els mots que al singular acaben en -$, o -x, al plural afegeixen -os; exemples: gloriosos, mateixos.

Possessius

Els possessius predominants són els següents: so», sa, sos, ses, sua, seu.

Numerals

Els cardinals detectats són els següents: hun, dos, tres, quatre, sinch, sis, vuit, nou, dotze (doze), quinze, dihuit, sinquanta, etc; dos té caràcter invariable tant masculí, com femení, mentre que dihuit és la forma típicament valenciana.

L'article

Els articles predominants en les Ordinacions són lo, los, la, les.

Page 52

Els indefinits

Els indefinits enregistrats en les Ordinacions són els següents: ningun, ninguna, algun, alguna, cada, tot, caseu, cascuna, altra, altres, qualsevol, tal, mateix.

Lèxic
Sardismes

arbarjos: pretèrit, procedeix de l'ar. al-bazz «teixit gruixut de llana» del qual es troba esment en llatí medieval (albasius), i en diferents variants en molts dialectes de l'italià (dei, i, 106: albàgio.ï). Com es nota la lliçó de les Ordinacions és diferent de la que menciona els Estatuts de Sàsser del 1316 (Tola, 1850, 30: «de cascatuna falda de albache») i tot ens fa suposar que arbarjos sigui la variant logudoresa, per epèntesi de la jrj, del pisà arbagio (MalagÒli, 1939, 11). És evident que la lliçó va ser trasplantada a l'alguerès com a conseqüència dels contactes comercials que la ciutat catalana tenia amb el seu terra endins més pròxim logudorès. El context en el qual la lliçó es troba esmentada i el significat que en dóna Spano (Spano, i, 36: albache) fa deduir que efectivament es tracta d'un teixit gruixut de llana, apte a defensar del fred una persona, del qual es feia venda als pastors algueresos, amb altres tipus semblants com els foresos i les sarjes. La lliçó és encara viva en el sard mentre que en l'alguerès ha desaparegut.

foresos (fure'zus): és el nom amb el qual encara avui en sard, i evidentment també en l'alguerès del camp, hom designa, per extensió semàntica, un particular drap de llana grossera, perquè és d'ovella i fabricada manualment; el teixit té color blanc, o negre i tal vegada verd oliva. Tanmateix a l'Alguer l'expressió idiomàtica arribada als nostres dies com a terme de comparació «negre com lo /orés», ens diu que el teixit més conegut pels algueresos era evidentment de color negre. Forés; i no fures (Sanna, 1988, 554), és la Mico catalanitzada del sard mer. i barb. foresi, i ve del 11. fore(n)sis «home del camp, pagès» (rew 3434; des, i, 532: foresi). Com ha passat a tots els mots plans forasters introduïts en l'alguerès que han estat transformats en aguts per caiguda de l'última síl·laba o vocal terminal (Caria, 1990, 106: campí); el mateix fenomen ha passat a forés(i).

Page 53

lluades (ludras): adjectiu derivat del nom sard de Yeuphorbia cupanii, o sigui la lua del qual prové el derivat postverbal luare amb el sentit d'enverinar les aïgues dels rius per pescar més fàcilment anguiles i altres peixos, segons la prohibició que surt als Estatuts de Sàsser del 1316 (Tola, 1850, 56: «Ordinamus qui alcuna persone non àeppiat luvare nen ésser, nen istare cum sos luvatores in tottu su districtu de Sassari»). La lliçó fou catalanit2ada pels algueresos mitjançant la palatització de la / inicial (Caria, 1986, 67: «Aquesta calma de vent té sabor de llua»), i pervindria, segons Wagner, del 11. lués (dei, iii, 2280: Lue; des, n, 40: Lúa; Guarnerio, agi xin, 120) amb el sentit de «verí, morb pestilencial», acollint, d'aquesta manera, l'accepció proposada pel canonge Spanu el segle passat (Spano, I, 302: Lua). Les arrels lingüístiques podrien semblar de procedència germànica lu(v)a (dcech, ni, 704-36) però amb la lliçó sarda no sembla haver-hi cap tipus de relació semàntica.

mazella (mazétta): substantiu postverbal, ve del 11. macèllàre «bèstia morta per maltractament i violència» (rew 5199; des, n, 50: makeddàre) amb la mateixa accepció que trobem al text. La lliçó és típica del Iogudo-rès (Spano, II, 277), d'on evidentment ha penetrat en l'alguerès amb les antigues migracions pastorals i de la qual es troba esment en documents del xvn (ascal, b. 852, fase. 58-1, Registro degli estimi delle ghiande prati-cati L·l Consiglio nei querceti di Valverde e Putifigari, 1657-1675: «...i tro-bantse alli present han trobat en lo lloch dit la punta de Petinado las cabràs y de aquellas ne macheUaren una sacaya de serial a orelh trunca y l'altra bogada denanüs»).

moy: pretèrit, prové del 11. mòdius «recipient per mesurar àrids» (rew 5629), lliçó de la qual es troba esment per primera vegada en la documentació sarda medieval (csnt, lb, 3: «et deibili .x. motos de tridicu et .i. defaba»; Merci, 1992, 38) com a variant dels dialectes centrals (des, II, 122: móyu). La lliçó de les Ordinacions, al contrari, és campidanesa (Wagner, 1984, 355), àrea de la qual l'Alguer, després de la seva conquesta, va tenir prou influència deguda als freqüents contactes i immigracions d'aquelles poblacions (Caria, 1990, 78) És sobretot en l'àrea campidanesa que, encara avui, perviu el substantiu com a llinatge (Manconi, 1987, 90).

quisorjo (kizçïïgu): ve del 11. occisórius ja citat per Tertúlia (De anima-lia, 33), amb el sentit «animal de sacrifici» (Georges-Calonghi, 1954, 1874). L'accepció sarda, en totes les seves variants, és la de «porquet de llet, d'alguns mesos de vida» (des, II, 183: okkisóru). D'aquesta lliçó, que

Page 54

és bàsicament la variant logudoresa, se'n troba una variant ortogràfica en el ja citat document del 1675 (ascal, b. 852, fase. 58-1, Registro degli estimi, cit.: «...los porchs ixint del littu del cantar del Marques ab serial de orellas truncas ambas y macheliaren un oguísorgíu»). La lliçó és encara en ús dins el vocabulari específic dels pastors algueresos.

Castelknismes vedusto, candilles (?)

Toponímia

la Casa de la Ciutat (Caria, 1993, 67); la plassa de la Carra [ + ]; lo fossar de Sanet Miquel [fi; lo cap de Marratge (Caria, 1993, 133); Por-tixol (Caria, 1993, 131)

Lèxic institucional i administratiu

Jurats, Prohomens, Deputats, Mostessaph, Veguer, Governador, Consellers, Cavaller, Loctinent general, Revesador

Lèxic específic referit A

  1. pesos, mesures i monedes: a ull, reffinar, senyalar, dinal, romana, lliura, balanses, canes, nacses, scandellara, pams de mompeller, berengue-res, servidores, raher,

  2. mercaderies: cànem, olandas, cambraios, cotoninas, bambasinas, fus-tanis.

  3. hortalisses í fruites: arròs, nous, amellas, vellanas, castanyes, figues, pansas, olivas, llimons, cansalades, taronges, naps, sebes, porros, alls, cols.

  4. carnisseria: bou, vaqua, vedell, frexures, peus, cap, carn mazella, malalta, morta de mal, scorxar, bestias brutas, azens, cans, ronyó, ventres, budells, lloms, melça, tela, costelles, spina, ovella, moltó, porch, qui-sorjo, cabrits, anyons, porch salvatge, cabirol, cervos, tnufflons.

  5. pescateria: peix vermell, peix blanch, morenas, congras, calamars, peix de stany, salpas, peix de canya, jarret, bogues, sardines, seclets, polps,

    Page 55

    sipies, moixó, scanyanelles, tonyna, anguilas, Uagostas, lomantols, cabràs, peix de closca, bestina, mussola, casso, ragada, gat, scat, peix fumat, peix sech, peix ramullat.

  6. forners: coure pa, pa blanch o ros, dau, scalfar lo pa, scalfar lo forn, panada, forment, mattafara, garbell, ordis.

  7. candelers: candeler de cera, blens, cotó, candeles, aciriets, siriots, entorchas quadrades, siris rodons, destopo, seu, candilles, fondràs, fil de stopa, ly.

  8. blanquers i assaonadors: asaunador de cuyram, spenar, llenar, mur-sas, banys, adop, adobador, greix de porch o de truja.

  9. sabaters: obraria, tallar, cosir, cordonar, obratge, forradures, orlas, solas, sabates de dona, sabates de homens, descosides, badanes de colar, parell, somada.

    Page 56

    Transcripció del text

    Ara oiats ques mana y notiffiqua y fa saber lo noble Don Pedró de Fferreres Veguer real de la Ciutat del Alguer, veus portant del Governador per la Sacra Sezarea Chatolica imperial Magestat, Rey nostre Senor ab voluntat y ordinacio dels magniffis de consellers mossèn Galceran Des-peres, cavaller, Anthoni Lluis Sarrovira, Duran Guio, Miquel Briolf, Io-han Ribes, a conto generalment del qual se vol ley, grau, nasio, condissio, o stament sian que tingan y observan les ordinations devall scriptes, e contra aquellas no fassan, ni contravinguen per alguna via, causa, o raho, si las penas de vall scriptes, cuitar desijen les quals als contrafahents iure-missiblament seran executades cassant, abullint y anullant, totes e qualsevol altres ordinations per lo passat son states fetes sins la present jornada, assi fetes no fassan sols se hagen a tenir les presents de servar les quals son del tenor següent.

    Per quant en lo llibre vell del honorable mostessaph havia molts Capi-tols y ordinatyons obscures, e inpraticables, e mal usades per hont de cada dia se seguien moltes qüestions, contradictions entre lo dit mostassaph e los poblats de la present Ciutat, per hont lo dit mostassaph no podia be ni degudament fer son offici, e per llevar y remoure totes les preteses qüestions lo dia de la festa dels gloriosos sancts ignoscents, que als xxvm de mes de desembre del any de la nativitat de nostre Senor Deu Jesús Crist mdxxvh. Essent Veguer real lo noble don Pedró de Ferreres, e consellers los magnifichs mossèn Galceran Desperes, cavaller, Anthoni Lluis Çarrovira, Duran Guio, Miquel Briolf, et Iohan Ribes, quals estat proposat per los dits consellers dins la casa de la Ciutat celebrant lo consell general que en tal jornada se acostuma celebrar ab los cent jurats, proho-mens, deputats de la Ciutat. La gran confusió e verietat del dit libre vell, de dit mostassaph, del qual ha aparegut a tots los dits jurats, prohomens, y diputats, que lo dit libre se agues de adobar, corregir y declarar per que nostre Senor Deu ne sia llohat y la sacra Sezarea chatolica magestat del emperador Rey y Senor nostre ne sia servit per los pobles de dita Ciutat sien ben regits y governats, y lo dit mostassaph puga be y degudament fer son offici, e tot lo dit consell de bon accordi tots conformes y de bona voluntat donaren facultat als dits consellers inseguint los vots he des Iibres del dit consell e tenint plena potestat per lo privilegi atorgat per sa imperial y real magestat de poder be y degudament ordenar ab summa diligència, an ordenat capitulat, declarat, lo dit libre, en la forma que seguex.

    Page 57

    Primerament: après que lo dit mostassaph serà elet per lo molt Senor Serenissim loctinent general e per lo senor Governador per lo magnifich Veguer lo dia de la festa del gloriós apòstol Sanet Thomas, lo dit mostassaph presterà sagrament y homenatge en poder del dit seiïor de be y leal-ment regir son offici y que estarà a consell de dits consellers.

    Capítol I

    Item', es stat ordenat per los dits consellers que si entre lo dit mostassaph e qualsevol altra persona haurà alguna contensio sobre los ca-pitols, e ordinations per dits consellers fetes y fahedors en lo present libre en tal cas la interpretació e de-ckratio de dits capítols he ordinations se aja de fer per los dits consellers, e no per deguna altra persona, e que en lo interim non sia feta execussio alguna de dita contenció fins tant que los dits consellers ajen declarat dita consençio.

    Capítol II

    Item que lo dit mostassaph aja de regir personalment son offici y no puga ser sostituhit algú, e si per cars lo dit mostassaph fos absent de la Ciutat o que fos malalt que no pogués regir en tal cas lo dit mostassaph puga sostituir en los seu una altra persona equivalent ab voluntat dels consellers.

    Capítol III

    Item que lo dit mostassaph en lo introhit de son offici aja de pagar al magnifich Veguer sinch liures per raho del dret que li toca de les penes ordenades en lo present libre.

    Capítol IIII

    Item que lo dit mostassaph aja de tenir un missatge, o dos, per fer los manaments y execussions que lissi-tes li seran.

    Capítol V

    Item que lo dit mostassaph que lo introit de son offici ab veu de publica crida per los locs acostumats de la present Ciutat manam a totom generalment que dins xv dies ajen de portar los pesos e mesures e lo dit mostassaph ab los originals de la casa de la Ciutat aja de reveure e rrefinar aquells per tal que sien yguals e juts he posarà en cascuna mesura, o pes, lo seu senyal, après que laura reffinat pagar li an per cascuna mesura o pes que senyalarà sis dines tant solament.

    Capítol VI

    Item que tots los pesos he mesures que serviran per originals aquells tals ajen de estar dins la casa de la Ciutat en una caxa tancats en clau, e lo mostassaph quant aura de aquells pendra copia per reffinar

    Capítol VII

    Item que qualsevol cos as axi de menjar com de altres ques porran

    Page 58

    vendre a pes o mesura, aquellas tals se ajen a vendre a pes o a mesura, e no a ull de bon albitre per que degu no sia enganat ni fraudat.

    Capítol VIII

    Item per reffinar y senyalar o [...] pagaran dos sous tant solament.

    Item de mig moy de rreffinar y senyalar pagaran dos sous.

    Item de mig almut de rreffinar y senyalar pagaran un sou.

    Item Es entès emperò que si les dites mesures seran justas y bonàs pagaran tant solament per lo senyal sis dines tant solament.

    Capitol VIIII

    Item per cascuna pinta que raffi-nara de vendre vi, pagarà doze diners y per lo senyal no mes.

    Ítem per cascuna mitga pinta per refinar y senyalar pagaran nou diners, e no mes.

    Item per cascun dinal per refinar y senyalar pagaran sis diners e no mes.

    Ítem Es entès que si dites mesures seran justes y bones que no agen de pagar si no sis dines per lo senyal y no mes.

    Capitol X

    Item tota romana que pesarà de una lliura fins en sinquanta, pagarà de reffinar un sou.

    Item tota romana que pesarà de sinquanta lliuras fins en quaranta quintars pagarà de rreffinar dos sous.

    Es entès que si dites romanes saran justas y no auran menester reffinar per reconexer aquelles pagaran un sou tant solament.

    Capitol XI

    Item lo pes de una lliura fins ens sinch lliures que pesarà, pagarà sis dines.

    Item pesos menuts so es devallant de una liura per onsas quant e mig quart, pagaran per caseu tres diners e no mes.

    Item de rreffinar balanses tant grans com petites pagarà un sou tant solament.

    Es entès que si dites balanses seran justas e pesos que no valra reffinar per reveure aquelles pagaran per caseu tres diners.

    Capitol XII

    Item las canas que comaran draps de Ui y de canes agen de ésser de dotze pams, de monpeller, e pagaran per reffinar dita cana dotze diners e per mitga cana nou diners.

    Item les canes que mesuraran draps de llana sian de deu pams de monpeller, pagaran per reffinar com dites e no mes.

    Es entès que si dites canes o mit-gas canas seran trobades justes que no calegua aquellas reffinar, sinó reveure pagaran per cascuna e per senyalar sis diners, e no mes.

    Item que quals se vol cana, o mitga cana aja de tenir los dos caps bol-lats de fferro, sots pena de tres sous e no mes.

    Page 59

    Capítol XIII

    Item que si serà trobat algun pes, o mesura que no seran senyalades de dit mostassaph, he aquelles tals seran justes, e bones que lo dit mostassaph no puga executar de pena alguna, emperò lo dit mostassaph posarà lo seu senyal de aquellas e pagaran sis diners per senyal si senyalades no seran, e les qui seran trobades justas e senyalades, no agen a pagar cosa alguna.

    Capítol XIIII

    Item si serà trobat alguna mesura, o pes que sia nacsa o fals tal pes, o mesura, si serà presa per lo mostassaph, lo dit mostassaph en pre-sensia de dos testimonis sendeUara aquellas e si les trobarà f alsas y nac-ses com dites se lassara e compra aquellas que clavarà aquellas a las portas de la Casa de la Ciutat, e executarà, al senor veguer seran les me-suras de pena de vuit sous.

    Capítol XV

    Ítem qualsevol persona que farà mesura, pesada, o falca lo dit mostassaph en presencia de dos testimonis scandellara dita mesura, o pesada, e serà falca pagarà de pena sinch sous.

    Capitol XVI

    Item es estat ordenat per los dits consellers que lo dit mostassaph sia jutge e conega qüestions y differen-cies de obres, de portals, de finestras, de spilleres, de parets mitge-res de envans, y de exides de parets, en los carrers, e de cases con-semblants summariament e de plaseus scrits e aço ab dos vehedors ellegits per los consellers, e si tnes-ter serà ab los dits consellers, jutga-ran e declararan aquelles, causa lo dit mostassaph per quiscuna declaració sinch sous de salari.

    Capitol XVII

    Ítem que lo dit mostassaph tots los dissaptes, e vigilias de f est as so-lemnas aja demanar ab veu de crida publica per los lochs acostumats que tot hom fassa nets carrers y carrerons, caseu per sa encontrada, e ajen de llansar les brutures en lo loch acostumat sots pena de sinch sous.

    Capitol XVIII

    Item que ninguna persona no gose llansar ffems ni deguna altra manera de bruturas en lo carrer, ni sen-drades sots pena de sinch sous, y axi mateix, cavalls, azens, cans, dins la Ciutat sinó fora de la muralla, sots la dita pena so se entén que sien morts.

    Capitol XVIIII

    Item que qualsevol persona que lansara de dia, o de nit, berengue-res, o servidores, en qualsevol carrer de la present Ciutat sinó en los lochs acostumats fora de la present muralla sots pena de sinch sous, e si aquell qui la aura llansada no tin-

    Page 60

    dra de que pagar aja de estar xv dies a la presó y si seran en carrer se-noryals ajen de pagar deu sous y en coneixensa dels consellers.

    Capítol XX

    Item que ninguna persona no gose lansar fems, ni deguna altra manera de bruturas en lo carrer quant plou per que lo riu de la pluja, ho porta tot al port de la present Ciutat per hont es gran dan sots pena de xx sous, e si lo qui lansat aura, no tindrà de que pagar aquell tal aja de star trenta dies en la presó.

    Capitol XXI

    Item que ningú no gos lansar aigües brutas per port as ni per fines-tras, fins sia feta la primera guardià de la serca e qui la lançara aja de dit dos vegadas gara de vall sots pena de sinch sous.

    Capitol XXII

    Ítem que degu no gos donar, o posar a menjar a cavall, o a iumenta alguna en la porta del carrer, per lo perill que concorra sots pena de tres sous

    Capitol XXIII

    Item que ningú no gos vendre una cosa per altra ni falsifficar mercaderies degunas sots pena de tres liures.

    Capitol XXIIII

    Item que ningun forester no gos vendre tots draps de li y de cànem olandas, mitgas olandas, cambraios, cotoninas, bambasinas, fustanis blanchs, negres, y de altras colors, sinó ab cana de doze pams de mom-peller, sots pena de tres liuras.

    Draps mercaders

    Capítol XXV

    Item qualsevulla mercader forester qui vendrà teles sia tengut y obligat donar al comprador per tavas de ditas telas deu pams per centenar de canas, comensant de sinquanta ca-nas en amunt sots pena de tres liuras.

    Capitol XXVI

    Item que tot forester aja de vendre tots los arbarjos, foresos, sarjes, ab cana de doze pams de mompel-ler sot pena de tres liures.

    Mercaders

    Capítol XXVII

    Item que ningú no gos vendre tota manera de draps de llana fina sinó ab cana de deu palms de mompeller sots pena de tres liures.

    Capitol XXVIII

    Item que qualsevol venedor qui vendrà draps de llana que sian triats ajen de donar de preses mig païm de cana sots pena de tres liures.

    Capitol XXVIIII

    Item que qualsevol venedor vendrà draps en gros, axi de pesses sia

    Page 61

    tengut obligat al comprador ferli bons noranta palms, dos pams, mes o menys, ab cap y coha, sots pena de tres liures.

    Capítol XXX

    Item que ningú no gos mesurar draps de llana sinó sobra taula y per terç sots pena de tres liures.

    Capítol XXXI

    Item que tota manera de velluts, drap dor, y de sedàs, se agen de ca-nar ab cana de deu palms de mon-peller sots pena de tres liures.

    Ortelans

    Capítol XXXII

    que qualsevol mercader que vendrà olis, tant en gros quant en menut, tant en la duana, quant fora de la duana, no sia tengut ni obligat donar al mostassaph cosa deguna puix pagar les mesures al mesurador real puix paga los drets reals y de la Ciutat.

    Capítol XXXIII

    Item qualsevol persona qui portarà vitualles per vendre dins la present Ciutat, axi com son, arròs, nous, amellas, e vellanas, castanyes, figues, pansas, olivas, llimons, tota natura de llegums y qualsevol altras fruit as, que lo dit venedor no sia tengut ni obligat donar cosa alguna al dit mostassaph sinó tant solament un sou, sí lo dit mostassaph li presentarà pesos o mesures y no en altra manera puix paga los drets reals y de la Ciutat.

    Capítol XXXIIII

    Item qual se vol persona que portarà formatges en la plassa de la car-ra per vendre aquells o en alia part, cansalades, o altres graixes, per vendre a menut que no aja de donar cosa alguna al dit mostassaph, sinó tant solament un sou, asso si li prestarà los pesos y no en alia manera puix paga los drets reals y de la Ciutat.

    Capítol XXXV

    Item que qualsevol llenyader fo-rester no puga vendre les somades de la lenya, sinó en questa manera, del primer dia de abril fins per tot lo mes de setembre, la somada del cavall a raho de tres sous e la del aze a raho de dos sous e mig, e del primer dia de octubra, fins per tot lo mes de març, la somada del cavall, a raho de quatra sous, e la del aze, a raho de tres sous, sots pena de dos sous, e los hàbitadors sis diners mes en lo situ.

    Capítol XXXVI

    Item qualsevol persona qui portarà fruitas, tant verdas quant sequas, o qualsevol altra graixa dins la present Ciutat per vendre que aja de star y vendre aquellas, a menut al poble, y no pugan vendre, ni altre comprar en gros fins tres dias sien

    Page 62

    passats sens lissençia del mostassaph, sots pena de sinch sous, tant lo venedor quant lo comprador.

    Ortelans

    Capítol XXXVII

    Item qualsevulla ortola que farà ortalla per vendre que totes las an-salades agen de ésser de bonàs er-bes, netes, e domestiques, e que no pugan vendre ortalla deguna si no la que serà cullida lo dia mateix, sots pena de dos sous y perdre la ortalla y no si comprera taronges, naps, se-bes, porros, y alls, ni cols cabdelle-des y de tronxo.

    Capitol XXXVIII

    Item qualsevulla malmera que no puga pendre mes avant de sis sous per raser, e que si falsificaran la farina y no donarà lo just, si serà trobat sian algú pague de pena sinch sous.

    Capitol XXXVIII

    Item que deguna persona no gose posar bèstia deguna dins lo fossar de Sanet Miquel ni stendre robe deguna dins dit fossar sots pena de dos sous

    De Carnisçers

    Capitol XXXX

    Item que tot carnissier que vendrà carns, aja de vendre aquellas al preu que aura asegurat ab los dits consellers sots pena de tres sous, e ajen de vendre aquelles bones aco-neguda del mostassaph y de dos pro-homens.

    Capitol XXXXI

    Ítem que tot carnisser que serà obligat a la Ciutat sia tengut y obligat tallar al poble tots los dissaptes de vespres en avall y totes les vigi-lias de las festas solempnas sots pena de deu sous.

    Capitol XXXXII

    Item que tot carnisser sia tengut y obligat tots los dissaptes e vigilias de festas solempnas de natejar y res-car les taulas, y pilons, a hont tallarà la carn, e ajen de scombrar la plas-sa y carrer de dites carnissaries, y Iançar les brutures en lo loch acostumat sots pena de tres sous

    Capitol XXXXIII

    Item que degun carnisser no gos infflar bèstia deguna ab la boca si no ab manxas, sots pena de perdé la carn, que serà donada als pobres del spital, y pagarà al mostassaph tres sous.

    Capitol XXXXIIII

    Item que si algun carnisser per cars se esgarrarà algun bou, vaqua, o vedell, sia tengut aqueE tal de matar-lo y tallar lo de present si vendre lo deurà, y noi tinga sgarrat per que la carn se entresteix sots pena de sinch sous, y perdre la carn sia donat als pobres del spital.

    Page 63

    Capítol XXXXV

    Item que ningun carnisser no puga fer tornas ningunes sinó la natura mateixa que serà la pessa major sots pena de sinch sous ni puga fer tornas de frexures, peus ni cap.

    Capítol XXXXVI

    Item que negun carnisser no gos vendre deguna natura de carn ma-zella, malalta, morta de mal, ni morta per ella mateixa sots pena de vint sous, e la carn sia Ilansada als valls de la muralla.

    Capítol XXXXVII

    Item que degun scorxador de carns per vendre y menjar, si en algun dia scorxara bestias brutas, com son cavalls, azens, o cans, o vers semblants en aquell dia no puga scorxar bèstia deguna per vendre y menjar sots pena de sinch sous.

    Capitol XXXXVIII

    Item degun carnisser no gos inf-flar ronyó algú, (de) deguna bèstia sots pena de tres sous, ni axi mateix, puga tenir ventres, ni budells sobre taules, ni pilons hont talla les carns sots dita pena.

    Capitol XXXXVIIII

    Item que degun carnisser no gose llevar lo greix de ningun ronyó de bèstia deguna sots pena de sinch sous.

    Capitol L

    Item que degun carnisser no gos vendre una carn per altra, so es ovella per moltó, truja per porch mascle, bou ni vaqua per vedell sots pena de vint sous.

    Cabrits

    Capitol LI

    Item es stat ordenat que tots los cabrits y anyons se agen a vendre a raho de tres sous la pessa y que sien bons a coneguda del mostassaph sots pena de dos sous.

    Capitol LII

    Item que tot venedor de carns salades de porch que sia feta dins la present Ciutat se aja de vendre a raho de vuit dines la liura si es mascla, si serà femella, a raho de sis diners la liura, e si serà portada de muntanya puga vendre a raho de deu diners la liura, e que tota sia bona e mercan-tinol sots pena de sinch sous.

    Capitol LIII

    Item que qualsevol persona que farà albitre de vendre carns, salvatgines, si serà forester, aqueïlas, aja de vendre en las carnassaries, e si serà hàbit ador, puga vendre aquelles en las casas propias, lo preu de aquelles es lo porch salvatge, axi mascle, com femella, a raho de quatre diners la Iiura, e lo cabirol que sia gras, a dit preu, cervos, mufflons mascles, o femelles, a raho de tres diners la liura, pagant lo dret enpe-ro al arrendador de les carns y as so a pena de deu sous.

    Page 64

    Formatges

    Capítol LIII

    Item que tot venador de formajes o revenador qui vendrà a menut y a tall que tal formatge sia aforat per lo mostassaph ab dos prohomens que lo preu corresponga, al preu valra quintar en la plassa a pena de sinch sous.

    Porchs

    Capítol LV

    Item que totes les menuccies dels carnatges se agen de vendre en la forma següent la spina de porch ve-dusto se aja de vendre dihuit diners la spina, del quisorjo quinze diners, la morxa ab la sanch setze diners, la ffrexura ab la tela, ventre, y mel-ça un sou, los lloms y ronyons, quatre diners, lo parell de les costelles, sis costelles per quiscuna part un sou sots pena de sinch sous.

    Llet

    Capítol LVI

    Item que ningun no gos posar ay-gua dins la llet sots pena de sinch sous y perdre la llet.

    De Pescadors

    Capítol LVII

    Item es stat ordenat per los ma-gnifichs consellers que tot pescador o venedor de peix aja de vendre y servir primer que degun al senyor serenissim Loctinent general, al senyor governador, als magnifich Veguer y consellers, capellans y frares, trobantse presents los compradors dels sobre dits y essent request pague les sots pena de sinch sous.

    Capítol LVIII

    Item que tota manera de peix, vermell, blanch, morenas, congras, y calamars, se ajen de vendre a raho de sis diners la liura sots pena de sinch sous y tot peix de stany y salpas que sien smocades e tot peix de canya que es vendrà a hull que les ponga sis diners la liura

    Capítol LVIIII

    Item lo jarret, bogues, sardines, se-clets, polps, e sípies a raho de quatre diners la liure y que no y agen mescla de altre peix, com es moixó y scanyavelles sots pena de sinch sous, es entès dels polps que pasa-ran una liura lo que no pasaran se poguen vendre a dos liures.

    Capítol LX

    Item tota to(n)yina, emperador a raho de sis diners la liura.

    Item les anguilas a raho de deu diners la liura que sian frescas y no lluades.

    Item lo moixó, líagostas, loman-tols, cabràs tot peix de closcha a raho de tres diners la liura.

    Item tota bestina com es musso-la, casso, ragada, gat, scat o altra consemblant smoradas, llevadas alas y morrosj se agen de vendre a raho

    Page 65

    de tres diners la liura y no mes tots sot pena de sinch sous.

    Capítol LXI

    Item tot peix íumat y sech se aja de vendre a raho de dotze diners la liura eccepto los mognedos (?) que valgué xvi diners la liura y no mes avant.

    Item lo peix ramullat a raho de vuit diners la liura sots pena de sinch sous.,

    Capítol LXII

    Item que tot pescador qui pescarà peix en las mars de la present Ciutat so es del Cap de Marratge fins a Portixol a quel tal peix agen a portar y vendre en la present Ciutat, so es que noi puguen portar ni vendre fora de la Ciutat sots pena de vint sous.

    Capítol LXIII

    Item que qualsevol pescador, o altra persona, no puga salar ni fer sa-ladures de ninguna natura de peix, per fer albitre per revendre si donchs no avia molta abund ànsia de peix en la present Ciutat y aso a coneguda del tnostassaph sots pena de vint sous.

    Fforners

    Capítol LXIIII

    Item es stat ordenat per los dits consellers que degun forner no gos pendre per pagar de coure pa, sinó tant solament lo vintè so es de vint pans hu, e si serà, mes o menys, pen-dra per portata lo que li tocarà, e si lo pa serà de dos qualitats, so es blanch o ros aja de pendre del hu, o del altre per sa portata e si pagaran per diners, pagaran tres sous per raher, y no mes, aço a pena de deu sous.

    Capítol LXV

    Item que tot forner sia tengut y obligat a pendre lo pa comprat y aquell aja de restituir per lo mateix com te, e si res y mancarà sia tengut a pagar lo dau axí mateix sí lo pa serà guastat per culpa sua aja de pagar tot lo dau y pagarà de pena de sinch sous.

    Capítol LXVI

    Item que degun forner no gose pendre ny ferse pagar tant en fes-tas anyals com en les festes solemp-nas, mes avant del preu sobre dit so es lo vintè o tres sous per raher no mes, axi mateix que dit forner ny missatge per ell pugan pendre ny demanar strenas degudas sots pena de deu sous.

    Capítol LXVII

    Item que tot forner sia tengut y hobligat de scalfar lo forn per coure pa tota vegada que per lo mos-tassaph serà request a pena de vint sous.

    Capítol LXVIII

    Item que tot forner sia tingut y obligat a tots sos parroquians coure

    Page 66

    una cassola fins en dos. Dos pana-des sens pagar deguna en la setmana, e si no serà parròquia ajan de pagar per cascuna casolà, o panada un diner tant solament y no mes, sots pena de sinch sous.

    Capítol LXVIIII

    Item que tot flaquera, o fflaquera que faran pa per vendre agen y de-guen fer aquell be y degudament ben pastat, y ben cuyt y ajen a donar lo pes just segons per lo mostassaph los serà hordenat, corresponent al preu valdrà lo forment e aço a pena de sinch sous y sia tornat lo pa al venedor.

    Capitol LXX

    Item que tot forner o altra persona no puga vendre sendra mes avant de dotze diners lalmut, e que sia bona y sens mattafara deguna, e sia colada per garbell, y aço sots pena de dos sous.

    De Taverners

    Capitol LXXI

    Item es stat ordenat que degun taverner o venedor de vi no gos posar aygua ni falsificar lo vi, ni posar aygua en les mesures sots pena de vint sous y perdre lo vi que sia donat als pobres del spital.

    Capitol LXXII

    Item que degun taverner o venedor de vi no puga vendre un matex vexell de vi a dos preus, so es al primer preu aura scomensat a vendre, aja de acabar aquell, es entès que-puga avalar de preu y no puga minvar de pena de dos sous.

    De Candelers

    Capitol LXXIII

    Item es stat ordenat que tot candeler de cera aja deffer los blens de cotó, y no de altra cosa, es entès que candeles, diuals fins aciriets, de pes de una onsa fins a siriot de una liu-ra síen tots los blens com dites de cotó e de una liura en sus axi entor-chas, quadrades, o siris rodons agen de ésser los blents la mytat de cotó, e l'altra mytat destopa cuyta, e que no y aja en la serà mattaffara alguna sots pena, per la factura dels blens sinch sous, e si la serà serà fal-sificada manualment feta pague de pena qui tal aura fet tres liuras y la serà sia donada a la seu.

    Capitol LXXIIII

    Item que tot candeler que farà candeles de seu per vendre aja affer aquelles ben fetes de bon seu, y be cuyt y ben trampat que no hajen de fondràs, e sien los blens de cotó; la mayor part a menut ajan de respondre a XIII y XIII candilles a menut, al hun fil de stopa o de ly sia cuyta dita stopa e ajen se a vendre a raho de dos sous la liura, e no mes, he ajen a vendre a menut un diner y dos diners, tot sots pena de sinch sous.

    Page 67

    De Forments

    Capítol LXXV

    Ítem es stat ordenat que tot venedor de forments, y ordis agen a mesurar ab mesures justas ordenades per la Ciutat, he ajen de om-pli[r] aquelles ab pala y no en altra manera, he que dits forment, y orde sien bons mercantivols, rehebedors tot sots pena de deu sous.

    Capítol LXXVI

    Item es stat ordenat qualsevol persona que comprarà qual se vol manera de mercaderies axi de menjar com de altra qual se vol cosa dins la present Ciutat, si per los habita-dors de la Ciutat serà request de voler part de dites coses, aquell tal qui comprat aura sia tengut y obligat fer-los ne part al preu que costat li aura es entès emperò que lo dit comprador qui comprat aura se puga retenir y pendre lo terç de dites mercaderies, acceptat no sian vituvalles y aço sots a pena de vint sous.

    De Blanquers

    Capítol LXXVII

    Hem es stat ordenat per los dits concellers que qualsevol blanquer y asaunador de cuyram sia tengut y hobligat be y lealment tot lo cuyram so es de be spenar, y de be ben llenar aquell y de be donari bon compliment de mursas y de banys, tot lo que mester serà per lo adop de dit cuyram e que no puga ésser

    Iliurat lo dit cuyram a son senor que no sia revist per lo mostassaph y re-vesadors elegits per los consellers, e si serà bo y rebedor sia marcat per dit mostassaph, he pagaran per dita revisió als revesadors deu sous. Sinch sous lo adobador, e sinch sous lo senor del cuyram, e si serà trobat cuyram cremat aquell tal cuyram sia cremat de foch en la plassa, he pagarà al dit mostassaph, vint sous per pena e pagarà lo cuyram al senor de qui serà.

    De Assaunadors

    Capítol LXXVIII

    Ítem que tot assaunador de cuyram qui be y lealment aja de assau-nar aquell, ab greix de porch, o de truja segons, quant serà mester, e si serà cars, que fos anyada que no y agues graixa de porchs, que no pogués assaunar dit cuyram, en tal cars puga lo dit assaunador assaunar ab altre greix demanant lissencia al dit mostassaph, ab consentiment dels consellers, fent lo contrari del sobre, totes les dites coses pagarà de pena tres liures al dit mostassaph.

    De Sabaters

    Capítol LXXVIIII

    Ítem es stat ordenat per los dits consellers que tot sabater aja de fer tota lo obraria be y degudament, so es ben tallar, ben cosir, y ab bon fil, y ben forrat, fent lo contrari pa-gue de pena al mostassaph sinch sous

    Page 68

    sinó tendra altre dain, y aquell tal obraria sia descusit y tornat al sabater, e pagarà lo sabater ultra la pena del dit mostassaph, sinch sous als revesadors, e si dit obraria serà de cuyram cremat que aquell tal obraria sia donat als pobres del spi-tal he pague tres liures de pena al mostassaph.

    Capitol LXXX

    Item que dengun sabater no gos vendre hobraria fet de moltó per cordonar sots pena de vint sous, he lo dit obraria sia donat als pobres del spital, es entès que si lo sabater manifestarà al comprador lo obraria, cent de moltó, e lo preu sia con-dessent, no sia obligat en res puix lo preu sia per obratga de moltó.

    Capitol LXXXI

    Item que tot sabater no puga posar en obratge de cordona, moltó, salvo en forraduras, y orlas sots pena de deu sous.

    Capitol LXXXII

    Item que tot sabater aja de posar de las solas de las sabatas bones y sufficients segons la condissio y qualitat per qui forniran que si las solas que seran primas que son bones per sabates de dona, no les pugan posar, he sabates de homens e si serà fet lo contrari tals solas sien descosides per los revesadors, e pague de pena lo sabater sinch sous al mostassaph y sinch sous als revesadors.

    Capitol LXXXIII

    Item que totes les sabates de dona que seran fetas de badanes de colar se ajen a vendre a raho de tres sous e mig lo parell e no mes sots pena de sinch sous.

    Capitol LXXXIIII

    Item que ninguna persona no gos vendre badanes sens que no sian re-gonegudes per lo mostassaph, y re-vessadors sots pena de vint sous pagarà lo seüor de les badanes deu sous al mostassaph y revessadors.

    Item que la somada de la palla no puga valer mes de quatre sous de stiu y de in vern sis sous, a saber es de for ment y la de ordi tres y de in-vern quatra, sots pena de 38 sous als habitadors y als strangers que no puguen vendre a negun foc sinó ab licencia de ses magnificències o del mostassaph sot la dita pena que sels dara lo foc, y preu.

    Capitol LXXXV

    Item es stat ordenat per los ma-gnifichs consellers que tots los sobre dits capítols he ordenations se ajen a tenir y observar e si entre lo mostassaph y deguna alia persona aura alguna contradictio sobre dits capítols he ordinations per los dits consellers fetes y fahedores, en lo present libre, o farà del present li-bre, e en tal cars volen los dits consellers que la interpretació y declaració de aquells se aja de fer y conèixer per los dits consellers e no per deguna alya persona, e que en

    Page 69

    lo interim lo dit mostassaph no puga fer esecucio alguna de dita contencio fins que los dits consellers ajen declarat y indicat aquella, e que lo dit mostassaph y aquells ab qui serà feta dita contenció agen de estar y lohar lo que per dits consellers serà declarat y indicat sumàriament y de pla sens scrits alguns y que de dita declaració dengu de les parts no puga appellar ans aquella agen de lohar y servar.

    Sos y mals costums que en lo Iibre vell son stats, y per levar aquells que nenguna persona privada ni lo mateix mostassaph, no puga ordenar, capitular, ni postillar, en lo present Libre sins tant solament los mateixos consellers asignats de ma del notari, y scriva de la Casa de la Ciutat, E si serà fet lo contrari volen los dits Consellers que sia nulla, e de deguna valor com si fet no fos.

    Finis laus dei

    Capítol LXXXVI Item es stat ordenat per los abu-

    Que quidem [...] capitula et ordinaciones in eodem expresse fuerunt pu-blicate alta et intelligibili voce per loca solita et consueta civitatis Alguerii pro Angelum Figera curritorem publicum et iuratum eiusdem civitatis [...] presentibus emisso die videlicet veneris inter xvnn mensis januarii arino a nativitate Domini M quingentesimo vigesimo sexto videlicet Francisco De Toia, scriptore regente et dicto curritore palam et publkante pro ut idem curritor retulit et fidem fecit in Antonio Miralles notario publico et scribe domus consilii civitatis Alguerii.

Bibliografia

J. O. Anguera de Sojo, El dret català en l'illa de Sardenya, Barcelona 1914.

A. M. Badia i Margarit, Gramàtica històrica catakna, València 1984.

C. Battistt, G. Alessio, Dizionario etimològica italiano (dei), v, Florència 1975.

G. Bonazzi, Il condaghe Ai San Pietro di Silki, Sàsser 1900.

J. Calaresu, El llibre de privilegis (Còdex D) de l'Arxiu Històric Municipal de l'Alguer, tesi de llicenciatura, Universitat de Sàsser, any 1991 (Rel. Prof. Francesco Manconi).

R. Caria, L'Alguer, llengua i societat, Sàsser 1986.

-, Il monào del Càlic, Sàsser 1990.

-, L'alguerès des d'una perspectiva històrica, dins Revista de l'Alguer, i (1990), pp. 33-53; n (1991), pp. 119-133.

Page 70

-, Toponomastica algherese, II, Introàuzione alio studio nei nomi di luogo delia città, del territorio e delle coste di Alghero, Sàsser 1993. J. Coromines, Entre dos llenguatges, 3 vol., Barcelona 1976. -, Diccionari etimològic complementari de la llengua catahna (declc), 9 vol., Barcelona 1983-1991.

R. Di Tucci, II Libro verde delia città di Cagliari, Cagliari 1925 C. Duarte, A. Alsina, Gramàtica històrica del català, 3 vol., Barcelona 1984.

-, Llengua i administració, Barcelona 1983. A. Era, Le raccoUe di carte speciahnente dei re aragonesi e spagnoli (1260-1715) esistenti nell'Archivio del Comune di Alghero, Sàsser 1927. -, Ordinanze e deliberazioni del Consiglio Civico di Alghero (1582-1649), a Testi e documenti per la storia del diritto agrario in Sardegna, Sàsser 1938, pp. 389-436. -, Rekzione di una misúone di studio a Madrid nel 1953, a ass, xxtv (1954), pp. 184-497.

Georges-Calonghi, Dizionario delia lingua latina, Torí 1954. P. E. Guarnerio, Ildialetto catalana di Alghero, a «Archivio Glottologico Italiano» (agi), ix (1885), pp. 261-364. J. Gulsoy, Estudis de gramàtica històrica, Barcelona 1993.

F. Loddo-Canepa, La Sardegna dal 1478 al 1793, n, Sàsser 1974.

G. Malagòli, Vocabohrio pisano, Florència 1939.

L. Manconi, Dizionario dei cognomi sardi, Cagliari 1987.

-, Castigo de Dios. La grande peste barocca nella Sardegna di Filippo IV, Roma 1994.

J. Martí Mestre, Les ordinacions de h costa marítima del Regne de València, València 1991.

W. Meyer-Lübke, Romaniscbes etymologisches wórterbuch, Heidelberg 1972.

P. Merci, II condaghe di San Nicol· di Trullas, Sassari 1992.

F. A. Roca Traver, Ordenaciones municipales de Castellón de la Plana durante la Baja Edad Media, València 1952. J. Sanna, Diccionari català de l'Alguer, Barcelona 1988.

G. Spano, Vocabokriu sardu-italianu e italianu-sardu, Cagliari 1851.

P. Tola, Codice degli Statuti della Republica di Sassari (1316), Cagliari 1850. M. L. Wagner, Dizionario etimologico sardo, ed. anas., 3 vol., Heidelberg 1960. -, Fonètica storica del sardo, Introducció i traducció a cura de G. Paulis, Cagliari 1984.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR