El nou article 183 bis del Codi Penal

Autor:Maria Gil Barberà
Cargo:Advocada
Páginas:12-29
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 12

1. - Introducció

Acaba de promulgar-se la Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal (BOE de 23 de juny de 2010). L ’evolució social a la qual es troba sot-mès el nostre ordenament jurídic i l’avanç de noves formes de criminalitat, acompanyat per la sensació d’impunitat d’algunes figures delictives previstes en el Codi Penal de 1995, van provocar un veritable moviment polític i doctrinal tendent a efectuar una nova regulació de moltes institucions penals, infiuenciada potser per alguns esdeveniments de gran ressò mediàtic i de resultat certament tràgic, especialment en relació amb delictes sexuals i de terrorisme. El resultat d’aquesta pressió institucional no ha estat un altre que la nova Llei Orgànica 5/2010, 22 de juny, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, que va ser aprovada pel Ple del Senat el dia 9 de juny de 2010, sense introduir cap modificació respecte al text que va sortir del Congrés i que, després de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat el 23 de juny de 2010, va entrar en vigor als sis mesos de la seva publicació (Disposició Final Setena). Aquesta nova normativa no constitueix una modificació més del vigent Codi Penal de 1995 (recordem que existeixen fins a vuit reformes prèvies i parcials), sinó que pot ser qualificada com una veritable codificació no només per la introducció de nous delictes tendents a donar resposta a les noves formes de criminalitat, sinó també per la cobertura legal que es pretén de moltes de les qüestions resoltes per la nostra jurisprudència que eren de difícil interpretació pels Tribunals. Resulta evident que la mera lectura del text de la Llei Orgànica 5/2010 permet configurar la reforma com una modificació de gran importància, afectant no només a la part general del Codi Penal sinó també en la part especial, en introduir un bon nombre de delictes (des de la pirateria marítima o aèria a delictes econòmics, com l’estafa d’inversió de capital, els nous tipus en matèria borsària o la corrupció en el sector privat), o afegint noves formes comitives a delictes i arrelats (delictes sexuals, l’estafa, els danys, els delictes contra l’ordenació del territori els delictes en matèria de medi ambient, etc.) o fins i tot retocant els marcs lògics de múltiples tipus delictius. Aquesta extensa modificació del Codi Penal, que té com a eix vertebral la nova regulació d’un sistema jurídic substantiu complet de la responsabilitat penal per a les persones jurídiques, pretén constituir un avanç en matèria de llibertat i seguretat,

Page 13

establint-se com pressupostos i justificació de la nova normativa els següents: a) Una necessària harmonització jurídica europea que exigeix adaptacions de les nostres normes penals. Aquesta Llei ha suposat la incorporació al Dret espanyol de diverses normes de la Unió Europea, tal com estableix la disposició final Sisena (Decisió marc 2003/568/JAI, del Consell, de 22 de juliol de 2003, relativa a la Lluita contra la Corrupció en el Sector Privat; Decisió marc 2004/68/JAI, del Consell, de 22 de desembre de 2003, relativa a la Lluita contra l’Explotació Sexual dels Nens i la Pornografia Infantil; Decisió marc 2004/757/JAI, del Consell, de 25 d’octubre de 2004, relativa a l’establiment de disposicions mínimes dels Elements constitutius de Delictes i les Penes aplicables en l’Àmbit). b) Una urgent i important correcció de les mancances detectades en l’aplicació de les normes vigents, així com dels efectes distorsionadors, que han provocat els diversos canvis introduïts en l’estructura del Codi Penal, especialment, en matèria de gran controvèrsia doctrinal i jurisprudencial. c) Una adequada resposta penal davant el sorgiment de noves qüestions que necessiten d’un abordatge més complet i profund, amb específica referència al crim organitzat i a la responsabilitat penal de les persones jurídiques. En definitiva, la nova Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica el Codi Penal de 1995, no només incideix en el text penal substantiu, sinó que també "aprofita l’ocasió" per introduir una tutela civil específica dels drets de les víctimes, mitjançant la modificació de la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge (disposició final segona), així com per donar nova redacció dels preceptes de la Llei d’Enjudiciament Criminal relatius al lliurament vigilada de drogues (art. 263 bis) i la conceptualització de delinqüència organitzada (art. 282 bis) i i fins i tot per donar cabuda a una nova regulació dels efectes judicials (art. 367) i de la prova per a la detecció de drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques en els conductors de vehicles de motor i ciclomotors en l’àmbit dels judicis ràpids (art. 796). Juntament amb això, tampoc s’oblida de l’adaptació de la Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial, als efectes d’atribuir a la Sala del Penal de l’ udiència Nacional la A competència per a l’enjudiciament, llevat que correspongui en primera instància a els jutjats centrals penals, de les causes pels delictes de fabricació de targetes de crèdits i dèbits falses i xecs de viatgers falsos, sempre que siguin comesos per organitzacions o grups criminals [art. 65.1 b) LOPJ]. Dit això, en aquest treball s’analitzarà una petita part de la Part Especial, concretament, el nou article 183 bis, l’anomenat delicte del CHILD GROOMING o ciber assetjament infantil. En aquest sentit convé senyalar en primer lloc que el Títol VIII sobre el Delictes contra la Llibertat e Indemnitat Sexual és un dels que més ha patit els vaivens del legislador. Ja va ser objecte d’una amplia reforma per mitjà de la LO 11/1999, de 30 d’abril, que va tenir per objecte casi exclusiu aquesta part del Codi Penal. Posteriorment van ser retocats amb ocasió de la LO 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social d’estrangers; llei que va afectar a l’article 188 del Codi penal, dintre dels delictes relatius a la prostitució. De nou, la LO 15/2003, de 25 de novembre, va tornar a modificar la regulació. Finalment, la LO 5/2010, de 22 de juny, també ha afectat de forma severa a aquest grup de delictes. Ni que dir que en res contribueix a la seguretat jurídica aquest continu goteig de reformes i contrareformes en un àmbit central del dret penal. Ens trobem davant d’una matèria sobre la que la literatura és inabordable. Com és conegut, històricament es parlava de delictes contra l’honestedat -expressió que apareix encara en el dret vigent (article 105 LECr)-. Posteriorment en la reforma del CP de 1989 es va transformar la rúbrica en delictes contra la llibertat sexual, per, finalment, acollir l’actual que sembla subratllar que, des de la perspectiva legislativa, hi ha un doble objecte de protecció: la llibertat sexual, per una part, i la indemnitat sexual, per una altra. Aquest últim concepte s’introdueix en la mesura en què s’estima que és difícil entendre

Page 14

que és la llibertat sexual el protegir quan el subjecte passiu és un menor o un incapaç ja que no es pot protegir el que no es té, ni fàctica ni jurídicament. En aquests supòsits, és preferible parlar d’indemnitat sexual (tinguis en compte que la pròpia CE reconeix un dret autònom, qualificat pel TC com bé constitucionalitzat, a la protecció de la joventut i la infància, article 20.4 que s’ha de completar en aquest context amb els articles 39.4, 43 i 49 CE), el que no impedeix que, ocasionalment, confiueixin ambdós béns jurídics (v.gr. Violació agreujada per la concurrència de la circumstància de l’article 180.3) Tanmateix senyalar que els continguts d’aquesta última reforma i que afecten a aquest Títol VIII sobre el Delictes contra la Llibertat i Indemnitat Sexual són els següents: en primer lloc, amb caràcter general, s’introdueixen per als delictes sexuals la nova mesura de llibertat vigilada (art. 192.1) i la pena de privació de la pàtria potestat (art. 192.3); en matèria d’agressions sexuals, en segon lloc, s’incrementa la pena màxima del tipus bàsic de l’art. 178 i la mínima per als supòsits agreujats de l’art. 180, passant de quatre a cinc anys, a més d’alguna modificació menor; en tercer lloc, en els delictes d’abusos del règim comú -subjectes passius majors de tretze anys-, s’introdueix en l’art. 181 una nova modalitat, d’anul·lació de «la voluntat de la víctima mitjançant l’ús de fàrmacs, drogues o qualsevol altra substància natural o química idònia a aquest efecte», i es modifica una mica la redacció de l’abús fraudulent front a víctimes entre tretze i setze anys pel que fa als delictes d’agressions i abusos comesos contra menors de tretze anys; en quart lloc, aquests es regulen en un nou capítol II bis, de manera separada (nou art. 183), i s’introdueix el nou delicte de preparació -també limitat a menors de tretze anys- que és el que anomenem assetjament per mitjà de tecnologies de la informació (art. 183 bis), acompanyant la reordenació d’un increment de la majoria de les penes previstes fins ara. En cinquè lloc, pel que fa als delictes relatius a la prostitució i als referits a la pornografia infantil, en ambdós casos, respecte de menors,s’incrimina expressament la conducta del client de menors prostituïts...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA