Notes d'interés lingüístic en set processos de crims medievals (lleida, s. XV)

Per confeccionar les notes que segueixen ens hem basat en set manuscrits que es troben a I'Arxiu Municipal de la Paeria de Lleida, en la secció denominada «Llibres de Crims». Aquests textos formen part d'un material que ja fou objecte del nostre estudi no fa gaires anys.¹

Els especialistes en el tema diuen, amb rao, que encara cal transcriure i buidar una pila de textos medievals inédits, sobretot aquells que pertanyen a la varietat lingüística occidental, per tal d'anar coneixent la nostra tradició en tots els ámbits d'ús de la Ilengua.

Intentem contribuir a aquesta recuperado per mitjá d'un material que és important en un doble vessant: el filológic i el sociolingüístic. Pel que fa a la filología, encara que els processos esmentats puguin encabir-se en un subsistema gramatical, s'hi evidencia una estandardizado l'instrument de la qual fou la Cancellería Reíal. Si entrem en l'ámbit sociolingüístic, al costat de formules jurídiques comunes en aquests tipus de llenguatge processal, ais manuscrits es reflecteix la parla colloquial del poblé, qualsevol que en sigui la categoría social, parla que en aqüestes ocasions, en un registre molt formal, se'ns presenta matisada i precisa per tal d'objectivar al maxim els fets.

Els temes dels processos son variats (nafres, bruixeria, robatoris, etc.), pero tots teñen una estructura formal comuna: la introducció a carree dels paers de torn (data i presentació dels fets), les deposicions dels testimonis i de Pinculpat, i la sentencia, que es podia acomplir o no. L'escrivá-notari feiaPage 48 per transcriure fidelment tot el judici, encara que els encapc.alaments i la sentencia son plens de formules estereotipades i de llatinismes.

Cada procés, dones, forma una unitat de discurs, amena, i sempre amb un estil ágil, gens encarcarat.

Els judiéis son de l'época en qué els reís de la casa Trastámara (Ferran d'Antequera, Alfons' el Magnánim i Joan II) accediren al poder. Els Ileida-tans es dedicaven sobretot a l'agricultura, i no hi havia indicis de desenvolu-pament industrial. En un gráfic de poblado consultat² trobera una illustració clara deis estaments socials: sobre un cens de població de 10.000 habitants, la má menor en constituía el 68 %, la má mitjana el 3 % i la má major el 29%.

Les cobertes que els resguarden son de pergamí. Al llom, generalment es consigna el període de temps que comprenen. A la portada de les cobertes hi ha rnots escrits amb carácters ¡Ilegibles.

La lletra és de tipus processal del segle xv, pero els carácters varien molt ja que acostumaven a actuar-hi escrivans diferents. Els processos están escrits a un corondell.

Els textos que fem servir com a base de treball pertanyen ais anys se-güents: 1402 (procés I), 1411 (procés II), 1412 (procés III), 1428 (procés IV), 1438 (procés V), 1442 (procés VI), 145³ (procés VII). Per manca d'espai ens és impossible de publicar els set processos integres, pero al costat de cada parágraf estudiat consignarem el número de manuscrit per tal de situar-Io en el temps, el número de registre, el número de foli si hi consta, i la línia o línies.

Pel que fa a la transcripció, hem adoptat el criteri d'autoritat de Joan Co-romines, que estableix un seguit de regles en la introdúcelo de dos estudis: les Homilies d'Organya i les Vides de Sants? Aquí només en comentem al-gunes particularitats:Page 49

1. Accentuem els mots d'acord amb Tactual pronuncia deis parlars del Segriá.

2. Desenvolupem les abreviaturas sense indicar-ho.

3. Transcrivim entre paréntesis tots els mots o parágrafs que ais manus-crits están ratllats, sempre que siguin Ilegibles.

Quant a la bibliografía, les fonts lexicográfiques consultades han estat: Diccionari Etimológic i Complementan de la Llengua Catalana, 5 vol, (DECL), Diccionarí Catala-Valenciá-Balear (DCVB), Diccionari Aguiló (DA), Diccionario Crítico Etimológico de la Lengua Castellana (DCEL). Tant d'aquestes fonts com de la resta de bibliografía, en donem una relació completa al final del treball.

Dividim el nostre estudi en tres apartats:

1. Novetat de mots o expressions segons les fonts consultades.

2. Reforcament de formes ja documentades (o de datado anterior en aquests processos).

3. Formules jurídiques.

1. Novetat de mots o expressions segons les fonts consultades

   ANAR (... de mal enteniment): «no-mas vehé que anaven de mal enteniment» (III.805.f.°82v67). Aquest verb és corrent que regeixi cas donant lloc a frases fetes com anar de corcoll, anar de bblit, etc. L'expressió anar de mal enteniment, pero, no rhem trobada documentada a cap de les fonts lexicografiques consultades. Significaría 'teñir mala intenció'.

   ANIMA (Dir no en sa...): «Interrogat si ell testis (sab) ha consentit que la dita roba fos furtada / ala fembra de qui ere, e dix que no en sa ánima» (I.800.sf.°v79-80). No hi ha doc. antiga d'aquesta expressió. Deu equivaler a 'amb decisió absoluta', o a 'amb tota ránima'.

   APARELLAT: «a cap de una stona torna ab / -r hom no masa aparellat, quax xarchot» (I.800.sf.°v38-39). El sentit de 'mal vestit' que aquest mot té al context no es recull a les fonts lexicografiques.Page 50

   APUNYAT: «e akres / desús dits ab les dites armes apunyades corregeren amunt» (VII.817i.°95v22-23). Amb el significa! de 'empunyar' no hi ha doc. antiga.

   CAURE (...en ban): «declararen lo dit / Galceran Narbó ésser caygut en ban de l- marabatins com afet acordat» (II.804i.°31r69-70); «declararen los díts en Pere Saurí notari, son nebot Loys / Senant e Lorenc Guitart ésser cayguts quiscuns en ban» (III.805.f.°83r92-93); «judicaren en Miquell Cívera, fill de na-Maria / jásala, ésser caygut en ban de sexanta sois» (VI.814.f.°60vl44-145). A la bibliografía consultada no hem trobat doc. d'aquest régim de caure, en el sentit de 'ser multat'.

   Cimejar: «entant que lo fill d'en Moyet cetneya- / li un deis darts» (11.804. f.o30v31-32). Aquest verb no s'enregistra enlloc. Suposem que significa, peí context, 'tirar al cap', per analogía del cim amb el cap, la part mes elevada del eos.

   COLGAR (...de brega): «e aquí ell amonestá-1 tant / com poch en-semps ab en Nicholau Gralla draper que-í colgués de brega» (III.805i.°82v68-69). No hi ha doc. d'aquesta perífrasi en cap de les fonts consultades. Segons el context, i ates el sentit figurat que hi pren colgar, significaria 'deixar correr, parar la baralla'.

   ENVESTIR (,..de brega): «e lo dit en Saurí / fonch sempre aquí per envestirlo de brega» (III.895.f.°81v44-45). No hem trobat cap esment d'aquesta expressió, amb el sentit de 'escometre algú en so de brega o de baralla'. (Cf. moure (...de brega).)

   ESPIOT: «pará-s a-la porta de casa ab dos darts, e lo pare ab un spiot o / lan-ca» (II.804.f.°30v29-30). El context és prou explícit, es tracta d'una 'llanca'. Aquesta arma, pero, no l'hem trabada enregistrada a les fonts consultades. Tanmateix, a l'entrada espeto del DCEL, llegim «Spitus figura en las Glosas del Reichenau (s. vni); [...]; parece ser vocablo distinto del alem. spiess (con i larga en los dialectos alemánicos, a diferencia del anterior), a, alem. ant. spioz, sajón ant. spiot, escand. ant, spjót, 'venablo' [...]. I mes avall, «El francés antiguo tiene una variante espiot []

   MOURE (...de brega): «e mogueren de brega lo dit en Fresquet» (III.805. f.o81r20); «e aquí aprés algunes rahons que ageren mogeren-se de brega» (V.813i.°114v45). En el primer cas, el verb té un sentit transitíu i deu equivaler a la locució que trobem sv nou, -va (DECLL), moure de noves, doc. a Muntaner, amb el significat de 'provocar a baralla'. En el segon cas,Page 51 en canvi, la forma pronominal ens forca a buscar-hi un altre sentit, potser el de 'actuar en so de baralla'.

   NOVEJAR: «ell testis stant en I'obrador hoy navegar en Pere Saurí notari / e Nicholau Fresquet corredor» (III.805i.°81v28-29); «veé una fembra que-í navegare ab i- kom» (I.800.sf.°r42). No hi ha precedents d'aquest verb en les fonts consultades. Suposem que és una mena de derivat postnominal de nova, igual com esmentar prové de estnent. 'Discutir, barallar-se'.

   PARADA (Estar en...): «E en aquest en-demig vench lo fill / d'en Pere Roger qui stava ja en parada» (VI.814i.°58v44-45). 'Estar a í'aguait'. No hi ha doc. antiga d'aquesta expressió a les fonts lexicográfiques consultades.

   PICAR: «tramés-li la dita / pilota de plom que protava e doná-li en la má dreta / a ell deposant. E ell deposant, sentint-se pical, arren- / cha la spasa e broquer que portava» (VI.814.f.D58v40-41-42-43). 'Colpejar'. No hi ha doc. antiga amb aquesta accepció.

   PREVENCIÓ: «E interrogat sobre la dita pervenció a ell lesta e declarada» (II. 8O4.f.°30v43); «fonch interrogat sobre les coses en la dita / prevenció contengudes» (VII.817.f.°95r8-9). 'Advertiment, disposició'. A les fonts consultades no es contempla aquest mot pertanyent al llenguatge judicial.

   PROMOVEDOR: «Interrogat si ell testis sab qui fonch promovedor de-la dita brega» (III.805i.°81v42). Al DCVB no hi ha doc. antiga d'aquest mot. 'Comendador, iniciador'.

   REUMA: «qué és 350, que no fas / sino anar hi venir?, qualque relma t'ich fa venir?» (VI.814.f.°59r66-67). 'Impuls?' (cf. passió). Al DCVB (sv) no hi ha doc. antiga d'aquest mot usat, com aquí, en sentit figurat. Pel que fa a la forma relma

   TROTAR: «e lo dit en Pere Saurí / fonch exit per altra part que ell tsetis no-1 vehé, trotant ell ab dos o tres / d'altres» (III.805i.°81v32-33-34). 'Caminar molt de pressa'. Hi ha un esment de trotar amb aquesta significado al DCVB (sv trotar,1), pero és contemporani.

   VENTURA (Donar mala...): «pregantJo que-ls degués castigar sino, per lo cap d'eytal, ell los donaría / mala ventura sils en-contrava» (II.804.f.o30r25-Page 52 26). 'Fer caure en desgracia'. No hem trobat exemplificada aquesta ex-pressió.

   VILLA: «fonch dit que lo fill d'en Moyet havia dit que un vilá blau que porta / sa muller d'él confessant, ell confessant nol li havia fet mas altrí» (II.804.f.°30r21-22). 'Peca de vestir'. Al DCVB no s'enregistra, pero al DECL (sv cota) Coromines cita un doc. del 1045, per ilíustrar el mot COT, extret del Cartulari de St. Cugat: «uno coto albo et una vellada [...]»; i, mes avall, diu: «(vellada seria també origináriament un vesti-ment pelos que abrigava [...])». Al DCEL (sv villa) trobem: «una variante [de villano'], al principio apocopada por fonética sintáctica, vi-lian [...], aparece ya en Berceo (Mil., 762d), con uso independiente, y luego se substantivó en Aragón con el sentido de 'prenda usada por los rústicos'.

   XARXOT: «e a cap de una stona torna ab / i- hom no masa aparellat, quan xarcbot, e lo dit xarcbot / a manament del dit hom pres la roba» (1.800. sf.ov38-39-40). 'Molt deixat en el vestir'. Al DCVB no hi ha cap doc. antiga del mot, i es considera propi de l'Empordá i de Barcelona.

2. Kejorqament de formes ja documentades (o de datado anterior en aquests processos)

   AMONESTAR: «e aquí ell amonesta\ tant / com poch» (ni.805.f.D82v68-69). A l'edat mitjana s'usava tant en el sentit de 'advertir' com de 'renyar'. Actualment, aquest verb ha quedat relegat al llenguatge eclesiástic.

   BASCA: «E lo dit Johan Calbet / dix casi burlant al dit Miquell Civera quines basque(t)s / havia que no fahia sino entrar hi exir en lo dit / carrero. E lo dit Miquell respós e dix que ell no me- / nave basques, mas que guardas ell si menave / basques^ (VI.814i.D60r96-97-98-99-100-101). Doc. des del segle xin, 'angoixa'. Menar basques, en canvi, és una expres-sió indocumentada pero que podríem relacionar amb menar enveja, respecte, etc. (DCVB, sv menar).

   BRAVEJAR: «e així / an a-bravegar aquests studiants?» (V.813.f.°H4v39-40); «E aquí / lo dit Miquell comengá de bravegar» (VI.814.58v27-28). La 1.a doc. d'aquest mot, a les fonts consultades, data del 1460, i nosaltres l'enregistrem el 1438 i el 1442, respectivament, amb el significat de 'manifestar bravesa'.Page 53

   CONTINENT (Fer... de, En...): «alfa la spasa fettt / continent de donar al dit mossén lo paher en / so de stocada» (VIL817.f.°99r234-235-236); «E ell testis en ) continent isqué del forn» (II,804.f.°30v50-51). Les dates res-pectives d'aquests parágrafs son el 1453 i el 1411. Trobem una citació de Tirant (DCVB, sv) amb un sentit semblant al que recollim a la primera frase, 'en actitud de', formant part de l'expressió feta fer continent de; peí que fa a la locució en continent, a la mateixa font lexicográfica hí ha una citació de les Constitucions de Tortosa, amb el sentit del 'tot seguit'.

   CONTRIBUIR: «e contñbukie / ab la dita Antoneta com amich» (V.813i.°115 v92-93). La 1.a doc. és de l'any 1495, en el sentit de 'teñir tractes', i no-saltres l'enregistrem el 1438.

   DESPIT: «a despit de qui digua que / no, jo passaré per ací!» (VI.814.f.°58 v36-37); «dius-ho per mi, que noy trop despit?» (VI.814.f)58v38). És curios que el mot, primer formant part de la locució prepositiva i després com a substantiu, el trobem al mateix procés i amb poques línies de diferencia. Sembla que la locució hagi fet que aparegui el substantiu. En tots dos casos potser hi podríem veure un acostament a la significado etimológica de 'menyspreu'.

   ENQUESTA: «procehiren a'reebre sa encuesta» (I.800.sf.Dr7). Mot usat en el sentit de 'investigado judicial'. 1.a doc. des de Pere IV.

   ESMENT (Haver...): «e com haguessen esment / de roba» (I.800.sf.Dr44). La 1 ." doc. data de principi del segle xiv. Les locudons haver esment i pren-dre esment haurien donat origen a esmentar, verb que trobem només a Ausiás i que no torna a aparéixer fins al segle xix (cf. DECDD, sv ment). Reforcem, dones, aquesta teoriá.

   FUR: «E la vos lo dit mossén lo paer lo pres e dix: teniu-vos / per pres al paher, e lo dit mossén Tallada síndich del dit studi dix: / a-la ffe, mossén, nol pendreu que no és de vostre ffor» (VII.817.f.c97vl50-151-152). Forma que s'ajusta a l'etimologia (11. forum), que aquí trobem en l'aspecte jurídic, 'jurisdicció', i que alterna des deis inicis amb fur (cf. DECLL, sv fur). Coromines diu que fur «predomina mes de pressa en les fonts oddentals i for resisteix mes en les del ne», i que «En els textos poste-riors [a Llull] va preponderant mes el sentit legal o legislatiu, almenys en la variant fur, mentre que for persisteix en aecs. económiques o gene-ralitzades». Tant la primera afirmació com la segona no es compleixen en aquest judici de l'any 1453.Page 54

   GRIMEU: «torna al dit / hostal hon havien lexat -i- cot negre e Paltre de / co-tonina, -i- camarró e -r grimeu-» (I.800.sf.°vl9-20-21), Peca de vestir que s'esmenta en doc. aragonesos des del 1397, pero de doc. catalans només n'hi ha un que recull el DA, datat l'any 1416. Nosaltres enregistrem el mot l'any 1402, i és curios que qui Pesmenta siguí un testimoni anomenat Caterina la navarra,

   INTIMAR: «la qua] ferma de dret / fonch intimada ais dits senyós de pahers» (VI.814.f.°60vl48-149). 'Comunicar, fer saber'.

   JUSTAR: «foren justats / en la casa de la paheria los prohómens» (11.804i."31 r67-68). 'Aplegar'. En aquest sentit es troba a Llull i Jaume I.

   LLAGUIAR: «e ell testis li digués que no laguias» (I.800.sf.°v37). Verb usat en forma intransitiva, que alternava amb l'ús transitiu a l'edat mitjana. Sig-nificava 'retardar, entretenir'.

   LLEVAR (...de carrera): «e dix: sperat-me ací e jo iré a l'altre part e que-i lev de carrera» (III.805.f.D82v70); «ell testis pregant-lo que no / fes res e que-j levas de carrera la dita qüestió» (VI.814.f°60rl09-110). 'Dirimir, solucionar una qüestió'. Frase verbal estudiada per Hortensia Coromines⁴ i de la qual dona abundosos exemples medievals. Fins i tot recomana que Fexpressió es torni a usar per bandejar el cale del castellá quitar de en medio. I també Germá Colón⁵ comenta a fons l'esmentat gir i en proporciona testimoniatges de les terres valencianes. Nosaltres n'afegim dos mes de les terres de ponent, el primer de l'any 1412 i el segon del 1442.

   METRE: «més-se en propbsit / de venir ací en Leyda» (I.800.sf.°rll-12); «e lo dit studiant metéis en so de tirar ab / la spasa contra lo dit mossén lo paer» (VII.817i.°98rl69-170). En el primer cas es tracta d'una perífrasi incoativa que equivaldría a 'proposar-se'. En el segon context el verb forma part d'una locució i significaría 'posar-se en actitud'.

   MÓN (Tot lo..., Al...): «bo serie que levássem aquesta qüestió de tu ab Senta Ffe, / com lo dit Senta Ffe menace que matará a-tot lo món» (VII.817. f.o96v89-90); «e dix si-no / saber res sobre les coses en la dita pervenció contengudes ni sab al món ni / ho'it dir qui ho hage feyt» (IV.809.Page 55 f.oLXXIIII.v87-88-89). En el primer cas es pot tractar d'un castellanisme equivalent a 'tothom'; al DCVB, pero, hi ha dues citacions d'aquesta ex-ptessió, una d'un ms. del segle xiv sobre un text de l'any 1215, i una altra de final del segle xvn. Nosaltres l'enregistrem el 1453. En el segon con-text, al món és una expressió usada actualment ais parlars del Segriá, gramaticalitzada i amb la vocalització normal de que parla Coromines (DECL, sv món); al món es pronuncia aumon i equival a 'enlloc1. En l'ar-ticle esmentat Coromines afegeix: «cosa que passa per ser típica de Menorca». També l'ha sentida, pero, a Ponts i a Cubells.

   MOT (De... a...): «e interrogat / sobre les coses en la dita prevenció conten-gudes a ell testis lestes de mot / a moti> (V.813.f.°115r51-52-53). 'Sense deixar cap mot'. Locució doc. a Curial,

   NOVA: «hoy novegar en Pere Saurí notari / e Nicholau Fresquet corredor bavents de males noves, e ell testis hoynt-los / isqué e féu que-s partiren deles noves» (III.805i.°81v28-29-30); «bavia aüdes de males noves ab Nicholau Fresuqet» (III.805.f.D82v66); «E stant en aqüestes noves ell testis hoy un colp de spasa» (II.804.f.°30v49); «E en aquest instant / de aqüestes noves» (VI.814.f.°60rll4-115). Noves, normalment usat en plural, de vegades formava part de locucions verbals com passa en les dues primeres cites, haver de noves; significava 'teñir discussions, disputes'. Al DECL (sv nova) n'hi ha doc. abundants des del 1270. En el tercer i quart contextos, en canvi, el mot té significado d'ell mateix, 'raons, pa-raules'.

   PASSIÓ: «Ii dix que per qué / anave e venie tan sovin per alí, car qualque passió I loy menave» (VI.814.f.c58rl5-16-17). 'Pertorbació produida per l'odi'. Trobem un sol doc. amb aquest sentit al DA (sv passió), de l'any 1521, i nosaltres l'enregistrem el 1442.

   PILA: «E ell confessa/n/t aná-se-n ves la pila de Sent Anto- / ni per lavar-se les mans» (V.813.r°114v32-33). 'Recipient de pedra per contenir aigua'. Al DCVB només es cita un doc. de l'any 1617.

   PODER (Fer son...): «tenia a l'altra part lo dit sudiant que mossén / lo paer tenia, fabia son poder de tolre-lo-y» (VII.817.f.°98rl80-181). 'Maldar per'. Doc. a Eiximenis i a Metge.

   QÜESTIÓ: «jóvens sou, anau-vos-ne en bona hora, no hajau / qüestió» (VI.814. f.°59v76-77); «E lo dit / Johan respós e dix que ell no volia haver qüestió ni / debat en neguna manera manera» (VI.814.f.°60rl 10-111-112); «dix Johan Calbet: ti ab mi vols haver / qüestió» (VI.814.f.°60rl26-127);Page 56 «bo serie que Ievássem aquesta qüestió de tu ab Senta Ffe» (VII.817í.°96 v89). 'Discussió, baralla'. Doc. a Pere IV. (Cf. nova.)

   RAMAT: «foren ja aquí un ramat de studiants» (VII.817.96vlO2). 'Conjunt de persones'. La primera doc. (DCVB, sv) data del segle xvn, i nosaltres l'enregístrem el 1453.

   REQUERIR: «mossén, yous requir que / píengau aquest home!» (VII.817. fo96r56-57); «requir-vos que prengau aquest ma-feytor» (VII.817.£.a97 rll3); «e requirí moltes vegades al dit mossén Vallterra que-1 prengués» (VII.817.f.°97v158). 'Demanar com a obligatori', doc. des d'Eiximenis.

   SENYOREJAR: «e ha vist quel dit Ffrancí se- / nyoregave la dita Antona com

   AMIGUA» (V.813.f.°115r74-75). 'Teñir sotmesa una persona', ja des de

   LLULL. SOLTAR: «e quant / fonch baíx veu ell testis que jal havia soltat lo dit paer AL DIT STUDIANT» (VII.817i.°98rl72-173). 'Deixar anar algú que está pres1.

   La n'hi ha exemples a Pefe IV.

   TRAMETRE (...per): «hi ell testis trames per lo barber hi féu-la curar / de-la naffra» (IV.809.f°.LXXIIII.r59-60). 'Enviar a buscar algú'. Doc. a Pe- re IV.

   TROSSELL: «lo dit hom porta 'i- trosell de roba hon / havie gonelles» (1.800. sf.ov34-35). 'Farcell, bolic'. Al DCVB (sv) trobem citat un doc. de PArxiu General del Regne de Valencia, de l'any 1420, «[...] e un trosell de roba [...]».

   VEDAR: «cap d'eytal jurant de / Déu, qué-us hi va a-vós si jo vag e vinch, vedar / m'o eu vos?» (VI.814.f.°58rl8-19-20); «germá, pensau de passar en bona hora, car jo / a vos ni a nengú no vet la carrera del Rey» (VI.814. f° 60rl21-122). 'Prohibir, impedir'. Doc. des de Llull.

3. Formules jurídiques

   3.1. Encapsalaments de data:

   - «Dilluns qui-s comptave -xn- del mes de juny en l'anny de-la nativitat / de Nostre Senyor mil -cccc- dos» (I.800sf.°rl-2).

   - «Dilluns qui'S comptava 'Xix- octobre any mil -cccc- -xi-» (II. 8O4.f.°30rl).Page 57

   - «Dissapte a -xin- de agost any -mcccc- XII» (III.805.f.°81rl).

   - Dimecres quis comtaven onze dies del mes de agost any mili / -cccc- -xxviii» (IV.809Í,°.LXXIII.rl-2).

   - «Vie quinta marcii anno mccccxxxiii» (V.813i.c114r).

   - «Dilluns a -xvni- del mes de juny, any mili -CCCC- qua- / ranta e dos» (VI.814.f.°58r1-2).

   - «Dimecres qui-s comptave XXX- mensis de maig del any mil CCCCUI10» (VII.817í.°95r1).

   3.2. Presentado del tribunal que jutja:

   - «pervench a audiencia del molt honorable [...]; per co los dits lochtinent e pahers / volent saber la veritat, procehiren areebre sa enquesta en la forma / següent» (I.800.sf.°r2 a 8).

   - «pervench a-audiencia deis honráis [...]; per 50 los dits / cort e pahers, volents punit los malfey/t/ós per saber miJs la veritat / del fet, procehiren a en-querir e rebre Uur enquesta en la forma que-s / seguex» (II.804.f.°30rl a 11).

   - «pervench aaudiéncia deis honrats[...]; per co los dits lochtinent cort e pahers, volents saber lo fet / de-la veritat, procehiren aenquerir e fer llur enquesta en la forma / següent» (III.805. f.°81rl a 10).

   - «pervench ha ohida hi audiencia del honorable[...]; e los dits honorables cort hi veguer / e paés volents sobre lo fet de-la veritat inquirir, procehiren / a-pendre lur enquesta sots la forma següent» (IV.809.LXXIII.r2 a 10).

   - «Pervench a-audíéncia deis molt honorables[...]; per qué com tais no degen passar sens degut / cástich e punido, volents saber la veritat, proceyren a rebre en- / questa en la forma següent» (V.8l3i°114rl a 8).

   - pervench a audiencia del honorable» (VI.814.f.c58r2).

   - «pervench / a-audiencia deis honorables» (VII.817.f.°95r1-2).Page 58

   3.3. Procediment de declarado deis testimonis:

   - «testis jurada e interrogada lo dia e anny damunt / dits. E interrogada sobre la preinserta prevenció a ella testis lesta etc.» (1.800 .sf.Dr9-10).

   - «testis produhit, jurat e interrogat lo dia e anny / damunt dits» (I.800.sf.°v28-29).

   - «qui en son feyt propri sens de segrament e en feyt / d'altri ab segrament, jura dir veritat» (I.800.s£.Vf8-49).

   - «qui en son fet propri sens / sagrament e entant com toqua fet d'altri, testis qui jura dir veritat de / go que sápia ni sia interrogat» (II.804.f.°30rl2-13-14).

   - «enterrogada de dir la veritat sobre la dita / pervenció la qual en son fet propri sens jurament hi en lo / fet d'altri ab jura-ment, jura de dir veritat» (IV.809.f.°.LXXIII.rl2-13-14).

   - «Qui en son feyt propri fo interrogat sens sagrament hi en feyt d'altri, jura / ais sants quatre envangelis dir veritat la qual sápia» (IV.809.f.°.LXXIIII.v85-86).

   - «testis citada, jurada e interrogada» (V813.f.°116vl23).

   - «testimoni lo qual jura / dir veritat sobre fo que será interrogat» (VII.817i.°95r5-6).

   - «testis citat, jurat e interrogat dir tota veritat que sápie / de go que sabrá e será interrogat sobre les coses en la dita prevenció / contengudes» (VII.817.f.°87rl22-123-124).

   3.4. Sentencies:

   - «Fuit publicata presens inquisitto dicto delato per honorabilem Ceraldum Mallol, domicellum locutenentem curie llerde, assi-dentibus sibi honorabili Jobanni Navarra, etc.» (I.800.sf.°r).

   - «los quals prohomens, present lo dit lochtinent de cort, declararen lo dit / Galceran Narbó ésser caygut en ban de -l- mara-batins com a-fet acordat, / per qué consellaren que-ne sien haüts» (II.804.f.°31r69-70-71).

   - «Los quals prohómens, present lo honrat en Benet papera don-zell lochtinent de / cort e veguer, declararen los dits en Pere Saurí notari, son nebot Loys / Senant e Lorenc. Guitart ésserPage 59 cayguts quiscuns en ban en l'ordenament / contengut de naffra de cap» (ni.805l.o83r91-93-94).

   Los quals prohomens, vista e hoída la desús dita enquesta e los / testimonis sobre aquella rebuts, judicaren en Miquell Ci-vera, fill de-na Maria / (¿ásala, ésser caygut en ban de seixanta sois, e Johan Calbet ésser absolt. / Lo desús dit Miquell Civera, attés que ere coronat, no / foncb executat, per co com fermá de dret davant son jutge, lo qual / és l'official del reverent senyor Bisbe de Leyda, la qual ferma de dret / fonch intimada ais dits senyós de pahers

   (VI.814Í °60vl43 a 149).

Aguiló, Marian: Materials lexicografía aplegáis per M. Aguiló i Fuster, re-visats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu, 8 vols., IEC, Barcelona, 1914-1934.

Alcover-Moll: Diccionari Catala-V alencia-Balear, 10 vols., Palma de Mallorca, 1926-1968.

Coromines, Joan: Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, 4 vo-lums, Gredos, Madrid, 1954-1957.

Coromines, Joan: Diccionari etimolbgic i complementan de la llengua catalana, 5 vols., Curial/Caixa de Pensions, Barcelona, 1980-1985.

-----------------------

[1] Processos de crims del segle XV a Liada: transcripció i estudi lingüístic. Tesi de Uicenciatura llegida el curs 80-81 a la Universitat de Barcelona. Fou dirigida peí Doctor Joan Veny i Ciar, Está a punt de publicar-la l'Institut d'Estudis Ilerdense.

[2] Lladonosa, Josep, Historia de Ueida, vol. i, Tárrega, 1972, p. 643.

[3] Homilies d'Organya, nova edició inclosa a Entre dos llenguatges, vol. i, Curial, Barcelona, 1976-77. Vides de Sants, dins Lteures i converses d'un filóleg, Club Editor, Barcelona, 1971, ps. 276-362.

[4] Coromines, Hortensia, El cátala antic llevar de carrera 'dirimir, solucionar', dins Estudis Romanía, publicats a cura de R. Aramon i Serra, i, Barcelona, 1947-48, ps. 131-133.

[5] Colón, Gertna, L'expressió «llevar de carrera», dins La llengua catalana en eh seus textos, vol. n, Curial, Barcelona, 1978, ps. 15-19.