Crònica legislativa: Illes Balears

El Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca, en sessió tinguda el 28 de desembre de 2006, va aprovar les bases de la convocatòria de subvencions adreçada a les corporacions locals de Mallorca per a equipaments destinats al foment de l’economia i l’ocupació per a l’any 2007, amb una destinació de 70.000 euros. Quan es faci publicitat de l’activitat subvencionada a Mallorca o qualsevol altre territori de parla catalana, es farà ús, com a mínim, de la llengua catalana. En cas d’utilitzar-se diverses llengües, el català tindrà el tracte de preferència (Butlletí Oficial de les Illes Balears —boib— núm. 16, d’1 de febrer de 2007).

El Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca, en sessió tinguda el 28 de desembre de 2006, va aprovar les bases de la convocatòria de subvencions adreçada a les corporacions locals de Mallorca per a accions i programes de foment de l’economia i l’ocupació per a l’any 2007, amb una destinació de 80.000 euros. Quan es faci publicitat de l’activitat subvencionada a Mallorca o qualsevol altre territori de parla catalana, es farà ús, com a mínim, de la llengua catalana. En cas d’utilitzar-se diverses llengües, el català tindrà el tracte de preferència (boib núm. 17, de 3 de febrer de 2007).

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 22 de gener de 2007, va aprovar les bases de la convocatòria d’ajuts a les revistes locals de Menorca en llengua catalana per a l’any 2007, amb una destinació de 12.000 euros (boib núm. 25, de 15 de febrer de 2007).

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 26 de març de 2007, va concedir aquests ajuts (boib núm. 68, de 8 de maig de 2007).

Resolució del president del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears de 12 de març de 2007, per la qual convoca ajuts per a donar suport a la projecció dePage 252 pel.lícules en llengua catalana, amb una destinació de 60.000 euros (boib núm. 70, de 10 de maig de 2007).

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 22 de gener de 2007, va aprovar les bases de la convocatòria del suport genèric a la producció editorial i fonogràfica en llengua catalana per a l’any 2007, amb una destinació de 6.000 euros (boib núm. 25, de 15 de febrer de 2007).

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 30 d’abril de 2007, va concedir aquests ajuts (boib núm. 74, de 19 de maig de 2007).

Resolució del president del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, de 19 de gener de 2007, per la qual convoca subvencions per a donar suport a la promoció de la cultura de les Illes Balears a l’exterior i entre illes, destinades a creadors, intèrprets, entitats i associacions sense ànim de lucre, amb una destinació de 105.000 euros (boib núm. 27, de 20 de febrer de 2007).

Resolució del president del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, de 19 de gener de 2007, per la qual convoca subvencions per a donar suport a la promoció de la cultura de les Illes Balears a l’exterior i entre illes, destinades a empreses culturals i creadors, artistes i intèrprets professionals, amb una destinació de 105.000 euros (boib núm. 27, de 20 de febrer de 2007).

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 19 de febrer de 2007, va aprovar les bases de la convocatòria d’ajuts per al foment de l’ús del català en els comerços, establiments turístics i clubs esportius de Menorca per a l’any 2007, amb una destinació de 36.789 euros (boib núm. 36, de 8 de març de 2007).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 30 d’abril de 2007, per la qual convoca ajuts per a promoure l’assistència al cinema en llengua catalana durant l’any 2007, amb una destinació de 90.000 euros (boib núm. 71, de 12 de maig de 2007).

Page 253

El 4 de juny de 2007, el Ple del Consell Insular de Mallorca va aprovar la convocatòria dels Premis Mallorca 2007 de creació literària en les modalitats de narrativa en català (dotat amb 70.000 euros) i de poesia en català (dotat amb 10.000 euros) (boib núm. 90, de 19 de juny de 2007).

Resolució del director general de Planificació i Centres Educatius de 25 de gener de 2007, per la qual convoca els exàmens lliures de les escoles oficials d’idiomes de les Illes Balears per al curs 2006/2007 (boib núm. 22, de 10 de febrer de 2007).

Resolució de la directora general de Formació Professional, de 20 de febrer de 2007, per la qual convoca les proves d’accés als cicles formatius de formació professional en el sistema educatiu i es concreten aspectes sobre la seva organització, com l’ús i el coneixement de la llengua catalana (boib núm. 33, de 3 de març de 2007), i Resolució de la Direcció General de Formació Professional, de 12 de juny de 2007, per la qual convoca amb caràcter extraordinari les proves d’accés als cicles formatius de formació professional en el sistema educatiu i es concreten aspectes sobre la seva organització, com l’ús i el coneixement de la llengua catalana (boib núm. 94, de 26 de juny de 2007).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 13 de març de 2007, per la qual regula la convocatòria i la selecció dels centres d’educació infantil i d’educació primària sostinguts amb fons públics per a implantar mesures de foment de la competència lingüística dels alumnes en llengües estrangeres per al curs 2007/2008 (boib núm. 42, de 20 de març de 2007).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura, de 4 d’abril de 2007, mitjançant la qual regula la convocatòria i la selecció de centres docents sostinguts amb fons públics d’educació infantil i/o d’educació primària de les Illes Balears, per a la implantació del programa d’elecció de la llengua del primer ensenyament (boib núm. 58, de 19 d’abril de 2007). Resolució del conseller d’Educació i Cultura d’1 de juny de 2007, per la qual determinaPage 254 els centres seleccionats en els quals s’implantarà l’Ordre de 13 de setembre de 2004 (boib núm. 130, de 18 de setembre de 2004), a partir del curs 2007/2008 (boib núm. 86, de 9 de juny de 2007). Resolució del conseller d’Educació i Cultura, de 20 de juny de 2007, per la qual modifica la Resolució d’1 de juny de 2007 (boib núm. 95, de 28 de juny de 2007).

Resolució del director general de Política Lingüística, de 10 d’abril de 2007, per la qual fa pública la relació de persones que han superat les proves de la convocatòria de novembre de 2006 per a l’obtenció del certificat de coneixements orals de català (certificat A) de la Direcció General de Política Lingüística (boib núm. 64, de 28 d’abril de 2007).

Resolució del director general de Política Lingüística, de 31 de maig de 2007, per la qual modifica la Resolució del director general de Política Lingüística de 30 d’octubre de 2006, per la qual convoca les proves de l’any 2007 per a l’obtenció dels certificats oficials de coneixements de català que expedeix la Direcció General de Política Lingüística (boib núm. 85, de 7 de juny de 2007).

Resolució del director general de Política Lingüística, de 30 de maig de 2007, per la qual fa pública la relació de persones que han superat les proves de la convocatòria de gener de 2007 per a l’obtenció dels certificats de coneixements de català de la Direcció General de Política Lingüística (boib núm. 86, de 9 de juny de 2007).

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió tinguda el 20 de març de 2007, va aprovar la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que deroga la Llei 2/1989, de 22 de febrer, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears. L’objecte de la nova llei és la regulació de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears i la determinació del rè-Page 255gim jurídic del personal que la integra, en l’exercici de les competències atribuïdes per l’Estatut d’autonomia i en el marc de la normativa bàsica de l’Estat. La Llei pretén establir el model propi de funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, entesa en sentit ampli, que té com a objectius principals la professionalització de les empleades i dels empleats públics que la integren, la modernització de l’Administració pública i la millora en la qualitat del servei públic. Per a aconseguir aquests objectius, la llei configura un sistema propi de carrera administrativa i crea la figura del personal directiu, estableix sistemes d’avaluació del rendiment i potencia la Inspecció General i l’Escola Balear d’Administració Pública (boib núm. 49, de 3 d’abril de 2007).

Pel que fa al contingut de les relacions de llocs de feina, l’article 30 estableix que les relacions de llocs de feina de personal funcionari i de personal laboral han d’incloure el nivell exigit de coneixement de la llengua catalana, en els termes que s’estableixen reglamentàriament respecte de cadascun dels llocs.

Pel que fa als requisits d’accés a la funció pública autonòmica, segons l’article 50, un dels requisits generals és acreditar el coneixement de la llengua catalana que es determini reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents.

Pel que fa a les regles generals del concurs de mèrits o del concurs específic, l’article 76 estableix que el barem de la convocatòria ha de recollir, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, la valoració del nivell de coneixement de la llengua catalana.

Pel que fa a les convocatòries, tant de concurs com de lliure designació, l’article 80 estableix que han d’incloure els requisits exigits per a ocupar el lloc de feina, inclòs el nivell de coneixement de llengua catalana, si escau.

Pel que a les condicions i els efectes de la mobilitat interadministrativa, l’article 96 estableix que el personal funcionari procedent d’altres administracions públiques que obtingui destinació en un lloc de feina de l’Administració autonòmica, i que no pugui acreditar el nivell mínim exigit de coneixement de la llengua catalana, queda obligat a assolir-lo i acreditar-lo, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

Pel que fa als deures del personal funcionari al servei de l’Administració de la comunitat autònoma, l’article 124 estableix que el personal fun-Page 256cionari al servei de l’Administració de la comunitat autònoma està obligat a conèixer les llengües oficials en el nivell que es determini reglamentàriament, i facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzarles en les relacions amb l’Administració autonòmica.

L’article 137 estableix que es consideren faltes molt greus la discriminació per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, sexe, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

(Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears —Bopib— núm. 175, de 30 de març de 2007).

Anunci d’adjudicació del contracte de consultoria i assistència per a la impartició, la coordinació i el seguiment dels cursos de llengua catalana corresponents als plans de formació de llengües dels anys 2007 i 2008, en la modalitat a distància per al personal de la comunitat autònoma de les Illes Balears i altres administracions, amb un import d’adjudicació de 190.000 euros (boib núm. 28, de 22 de febrer de 2007).

Resolució del conseller d’Interior de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de 23 de març de 2007, per la qual dóna publicitat a la convocatòria conjunta i a les bases comunes, específiques i de determinació autonòmica per les quals s’han de regir els concursos ordinaris per a la provisió de llocs de treball reservats a personal funcionari d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional. Pel que fa al coneixement de la llengua catalana, es valorarà com a mèrit amb un màxim de 1,50 punts. Certificat de coneixement de llenguatge administratiu (certificat E): 1,50 punts; certificat de coneixements superiors de català, orals i escrits (certificat D): 1,20 punts, certificat de coneixements mitjans de català, orals i escrits (certificat C): 0,85 punts. La possessió d’un nivell superior exclourà la valoració dels nivells inferiors que es posseeixen (boib núm. 48, de 31 de març de 2007).

Resolució del president de l’Escola Balear d’Administració Pública, de 3 de maig de 2007, per la qual aprova la modificació del calendari de les proves de llengua catalana organitzades per l’Escola Balear d’Administració Pública per a l’any 2007 (boib núm. 74, de 19 de maig de 2007).

Page 257

Decret 4/2007, de 2 de febrer, pel qual es regula el procediment que ha de seguir la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a la tramitació de queixes d’usuaris de serveis turístics (boib núm. 20, de 8 de febrer de 2007).

La Llei 1/1998, de 10 de març, de l’Estatut dels consumidors i usuaris de les Illes Balears considera els usuaris de serveis turístics com a consumidors en sentit tècnic, però es tracta de consumidors particularment necessitats de protecció. La Llei 2/1999, de 24 de març, general turística de les Illes Balears, regula en el títol primer, capítol II, secció primera, els drets dels usuaris de serveis turístics. Entre aquests figura el dret a formular queixes, de conformitat amb l’article 43 d’aquesta Llei, que ara desplega el Decret 4/2007:

Article 3. Fulls i mitjans de formulació de queixes.

1. Les queixes poden formular-se mitjançant el sistema de fulls o a través de mitjans informàtics, electrònics o telemàtics, en els termes establerts per l’article 3 i concordants del Reial decret 772/1999, de 7 de maig, pel qual es regula la presentació de sol.licituds, escrits i comunicacions davant l’Administració general de l’Estat, l’expedició de còpies de documents i la devolució d’originals i el règim de les oficines de registre.

L’annex I d’aquest Decret estableix el model de full de queixes.

2. Els establiments turístics que s’indiquen en l’annex II estan obligats a tenir fulls de queixes a disposició dels clients, d’acord amb la normativa vigent, i han de lliurar-los, en qualsevol moment, a requeriment d’aquests.

3. Els fulls de queixes s’han d’ajustar al model oficial que figura com a annex I d’aquest Decret i han d’estar integrats per un joc unitari d’impresos, compost per un foli original de color blanc, una còpia de color rosa i una altra de color groc. Els fulls han de ser emplenats i presentats d’acord amb les instruccions que consten en l’anvers del model oficial esmentat.

4. A cada establiment s’ha d’anunciar, de manera visible i inequívoca, expressada en català, castellà, francès, anglès i alemany, que hi ha fulls de queixes a disposició dels clients. En el mateix anunci ha de constar, en la mateixa forma visible i inequívoca i en els mateixos idiomes utilitzats, el termini establert per l’article 5 d’aquest Decret per formular les queixes.

5. Els establiments que ofereixin la variant denominada “tot inclòs” han d’expressar detalladament els serveis inclosos en l’oferta, tant en els fullets i programes publicitaris com en anuncis situats a l’establiment mateix, que s’han de col.locar en llocs visibles. Igualment, han d’anunciar tots aquells serveis que no hi estiguin inclosos amb la clara indicació del preu.

Article 4. Idioma de presentació de queixes.

Les queixes poden formular-se en els mateixos idiomes en els quals s’a-Page 258nuncia que hi ha fulls de queixes a disposició dels clients i en l’idioma propi de la persona reclamant. Si fos necessari, la Conselleria de Turisme o els consells insulars, segons atribució de competències, poden encarregar-ne la traducció privada. Les traduccions oficials o realitzades per traductors intèrprets jurats només s’han de fer a instància de la persona reclamant i a càrrec seu.

El 21 de febrer de 2007, les Corts Generals van aprovar la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (boib núm. 32, d’1 de març de 2007, que estableix el marc següent en matèria lingüística).

Preàmbul: La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat.

Article 4:

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.

2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.

3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

Article 5: El Govern ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles lingüístics i culturals amb les Illes Balears. A aquests efectes, el Govern de les Illes Balears i l’Estat, d’acord amb les seves respectives competències, podran subscriure convenis, tractats i altres instruments de col.laboració.

Article 14.3: Els ciutadans de les Illes Balears tindran dret a dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada.

Article 19.3: Les administracions públiques de les Illes Balears garantiran l’ús de la llengua de signes pròpia de les persones sordes, que haurà de ser objecte d’ensenyament, protecció i respecte.

Article 35: La Comunitat Autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les modalitats insulars del català, de Ma-Page 259llorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.

La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les Illes Balears. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears podrà participar a una institució adreçada a salvaguardar la unitat lingüística, formada per totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana.

Article 77: El Consell Audiovisual de les Illes Balears es configura com a una entitat pública independent, la missió de la qual és vetllar en els mitjans de comunicació social de titularitat pública pel compliment dels principis rectors del model audiovisual, concretament: promoure les condicions per garantir la informació veraç, objectiva i neutral, i promoure la societat de la informació; garantir l’accés dels grups polítics i socials representatius als mitjans de comunicació social; fomentar el pluralisme lingüístic en els mitjans de comunicació; que es compleixin els principis que inspiren el model lingüístic de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears; garantir i afavorir l’accés de les persones amb discapacitat auditiva o visual als mitjans de comunicació social i a les noves tecnologies.

Article 90.2: Els mitjans públics de comunicació vetllaran pel compliment del model lingüístic previst a l’Estatut d’autonomia.

Article 97.2: En la resolució dels concursos i de les oposicions per proveir els llocs de magistrats i jutges serà mèrit preferent l’especialització en el dret civil de les Illes Balears i el coneixement de català.

Article 99.2: Els notaris, els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles seran nomenats per la Comunitat Autònoma de conformitat amb les lleis de l’Estat. Per a la provisió d’aquestes places seran mèrits preferents l’especialització en dret civil de les Illes Balears i el coneixement de la llengua catalana. En cap cas no es podrà establir l’excepció de naturalesa i veïnatge.

Article 119: La Comunitat Autònoma de les Illes Balears podrà subscriure protocols per a la celebració d’actes de caràcter cultural a altres comunitats autònomes, especialment amb les que es comparteixen la mateixa llengua i cultura.

Disposició addicional segona: La Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sent la llengua catalana també patrimoni d’altres comunitats autònomes, podrà sol.licitar al Govern de l’Estat i a les Corts Generals els convenis de cooperació i de col.laboració que es considerin oportuns per salvaguardar el patrimoni lingüístic comú, així com per efectuar la comunicació cultural entre les comunitats abans esmentades, sense perjudici dels deures de l’Estat establerts a l’apartat 2 de l’article 149 de la Constitució, i del que disposa l’article 145 d’aquesta.

Disposició transitòria segona: 2. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears disposarà dels mitjans necessaris perquè tots els funcionaris i el personal laboral destinats a les Illes puguin adquirir el coneixement de la llengua i de la cultura de les Illes Balears.

Page 260

Les reaccions davant aquest nou marc, semblant al modificat, foren escasses. Els sectors castellanistes minoritaris (El Mundo/El Día de Baleares, Círculo Balear, AFAeducación, Nuevas Generaciones del pp, Iniciativa Cívica Mahonesa...) van celebrar que no s’hi inclogués el deure de conèixer el català, i que, per contra, s’hi inclogués la referència a les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, malgrat que haurien preferit que s’hi mantingués el text de la Proposta de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 13 de juny del 2006, segons el qual «les modalitats insulars del català —mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc— seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua». En aquells dies, l’oposició va considerar que la decisió del pp d’anomenar les modalitats insulars del català era un intent de secessionisme lingüístic o de foment electoralista dels particularismes locals. El tomb polític esdevingut arran dels resultats de les eleccions autonòmiques del 27 de maig de 2007 hauria confirmat aquesta deducció. Una vegada perdut el control polític de la televisió pública balear, el pp es va agafar a la taula de salvació de les modalitats lingüístiques per a desbaratar la decisió d’aplicar l’article 28 de la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears («1. El català, ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i de televisió i en altres mitjans de comunicació social de titularitat de l’Administració Autònoma o sotmesos a la seva gestió. 2. El Govern de la Comunitat Autònoma ha d’impulsar la normalització de la llengua catalana a les emissores de ràdio i canals de televisió estatals o privats, a fi de promoure l’ús del català com a llengua pròpia de les Illes Balears»).

Per als partidaris de l’equiparació de les dues llengües oficials a les Illes Balears, la reforma continua discriminant els catalanoparlants. L’Obra Cultural Balear (ocb), la institució cívica i cultural de més influència a les Balears pel que fa a la promoció de la llengua catalana, considera que aporta pocs aspectes positius respecte del marc legal anterior. Resumint la seva anàlisi, l’ocb lamenta: a) que no inclogui el deure de conèixer el català; b) que ometi els drets dels consumidors i usuaris a adreçar-se a les empreses i als establiments oberts al públic, i a ser atesos en qualsevol de les dues llengües; c) que la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia se circumscrigui a l’àmbit de l’ensenyament; d) que no reclami a l’Estat un reconeixement per la persecució secular del català; e) que segregui la tradició literària autòctona de l’àmbit lingüístic català (art. 35); f) que no estableixi la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament; g) que l’article 77 no faci una referència explícita a la llengua catalana; h) que en els articles 97.2 i 99.2 restin pendents l’acreditació i el nivell adequat i suficientPage 261 per a les funcions que s’han de desplegar; i) que l’article 119 i la disposició addicional segona siguin inconcrets. Finalment, l’ocb troba a faltar, en el nou capítol II, «Relacions amb la Unió Europea», del títol VII, «Relacions institucionals», alguna referència al reconeixement de l’oficialitat del català en la Unió Europea i la seva presència en organismes internacionals. Així mateix, considera que les Corts Generals haurien hagut de tenir present la ratificació espanyola de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, en què s’assumeix el nivell màxim de suport i protecció a les llengües estatals diferents de la castellana.

Resolució del conseller d’Educació i Cultura, de 29 de gener de 2007, per la qual autoritza la cessió gratuïta d’ús a la Fundació Pública Antoni M. Alcover de dues calaixeres de fusta en les quals hi hagué les cèdules del Diccionari català-valencià-balear i algunes cèdules digitalitzades, propietat de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per al Museu del Diccionari i de les Rondalles de la Fundació esmentada (boib núm. 22, de 10 de febrer de 2007).