Crònica legislativa: Catalunya

Resolució de 13 de novembre de 2000 (DOGC núm. 3278, d’1 de desembre) del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, de convocatòria dels XIII Premis a la Investigació sobre Comunicació de Masses:

Annex

Els estudis es poden redactar indistintament en català o en castellà i la seva extensió ha de ser de més de 150 folis i menys de 300 folis.

En aquest àmbit s’han publicat les disposicions següents:

Decret 222/2000, de 26 de juny (DOGCnúm. 3175, de 5 de juliol) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, de reestructuració de la Direcció General d’Administració Local:

Page 160

Article 9

Servei de Demarcacions Territorials

9.2. El Servei de Demarcacions Territorials s’estructura en les seccions següents:

Secció de Delimitació Territorial.

Secció de Règim Territorial.

9.4. A la Secció de Règim Territorial li corresponen les funcions següents:

b) Tramitar els expedients de canvis de nom, de títol o de capitalitat dels ens locals.

c) Formular i mantenir el Registre d’entitats locals de Catalunya.

Mitjançant aquest Decret es deroga l’homònim anterior, és a dir, el Decret 49/1989, de 13 març, de reestructuració de la Direcció General d’Administració Local.

Llei 9/2000, de 7 de juliol (DOGCnúm. 3189, de 24 de juliol) de la Presidència de la Generalitat, de regulació de la publicitat dinàmica a Catalunya:

Disposicions addicionals

Segona

Les corporacions locals han d’afavorir, estimular i fomentar l’ús de la llengua catalana en totes les modalitats de publicitat dinàmica, d’acord amb les mesures establertes per l’apartat 2 de l’article 37 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

Apleguem també, en aquest àmbit, les novetats relatives als reglaments d’ús de la llengua catalana:

Edicte de 20 de juny de l’Ajuntament d’Avià (DOGC núm. 3176, de 6 de juliol de 2000), sobre aprovació d’un reglament:

L’Ajuntament d’Avià, en sessió plenària tinguda el dia 4 de maig de 2000, va aprovar inicialment el Reglament per a l’ús de la llengua catalana.

L’acord, juntament amb el projecte de reglament, estarà exposat al públic, pel termini de trenta dies, a efectes d’examen i reclamacions.

Altres edictes o anuncis sobre aprovació inicial, redactats en termes semblants, són els següents:

Edicte de 6 d’octubre de 2000 (DOGC núm. 3252, de 25 d’octubre) de l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar, sobre aprovació d’un reglament.

Edicte de 6 de novembre de 2000 de l’Ajuntament de Forallac (DOGC núm. 3273, de 24 de novembre), sobre aprovació d’un reglament.

Anunci de l’Ajuntament de Navarcles de 29 de novembre de 2000Page 161(DOGC núm. 3286, de 15 de desembre), sobre aprovació d’una ordenança.

En altres casos l’Edicte o Anunci es refereix ja a l’aprovació definitiva:

Edicte de 18 d’agost de 2000, de l’Ajuntament del Catllar (DOGC núm. 3219, de 5 de setembre), sobre aprovació d’un reglament:

Es fa públic que va quedar aprovat definitivament el Reglament municipal per a l’ús de la llengua catalana en aquest Ajuntament, i d’acord amb el que està establert legalment s’ha procedit a publicar-ne el text íntegre en el bop de Tarragona núm. 189, de 14.8.2000.

Semblantment s’esdevé en l’Anunci de 22 de setembre de 2000 de l’A- juntament de Navàs (DOGCnúm. 3246, de 17 d’octubre), sobre aprovació d’un reglament.

Diferent és el cas de l’Anunci de 5 d’octubre de 2000 de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat (DOGCnúm. 3270, de 21 de novembre), sobre aprovació d’un reglament, que no es refereix pròpiament a un reglament d’ús:

Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat

Títol preliminar

Article 5

La utilització de la llengua catalana a l’Ajuntament

1. La llengua pròpia d’aquest Ajuntament és el català. En conseqüència, tota la documentació municipal serà redactada en aquesta llengua.

2. El que es disposa a l’apartat anterior no perjudicarà, en cap cas, el dret de tot/a ciutadà/ana a relacionar-se amb l’Ajuntament en llengua castellana, i a obtenir les certificacions o d’altra documentació, a la que tingui dret, en aquesta llengua, si així ho demana.

3. La documentació que hagi de tenir efectes fora de Catalunya es redactarà també en llengua castellana. Si és adreçada a organismes de la Unió Europea, en qualsevol de les llengües oficials. En cas de discrepàncies d’interpretació, prevaldrà el redactat original en català.

Resolució de 7 de juliol de 2000 (DOGCnúm. 3193, de 28 de juliol) del Departament de Justícia, de modificació dels Estatuts del Col.legi de Farmacèutics de la província de Tarragona:

Page 162

Annex

Modificació d’Estatuts del Col.legi de Farmacèutics de la província de Tarragona

Títol 1

Del Col.legi

Article 2

[...].

L’idioma oficial del Col.legi de Farmacèutics de la província de Tarragona és el català.

En els Estatuts anteriors, de data 16 d’octubre de 1985, no hi constava cap referència lingüística.

Resolució de 20 d’octubre de 2000 (DOGCnúm. 3254, de 27 d’octubre) del Departament de Justícia, per la qual, havent-ne comprovat prèviament l’adequació a la legalitat, s’inscriuen al Registre de col.legis professionals de la Generalitat de Catalunya els Estatuts del Col.legi de Publicitàries i Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya:

Títol 1

Del Col.legi

Capítol 2

Fins i funcions

Article 7

El català és la llengua pròpia del

Col.legi. El castellà és també llengua oficial.

Resolució de 20 de desembre de 2000 (DOGCnúm. 3293, de 28 de desembre) del Departament de Justícia, de modificació dels Estatuts del Col.legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya:

Capítol 1

Normes generals

Secció 1ª

Denominació, règim

Article 8

El català és la llengua pròpia del Col.legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya i el castellà n’és també llengua oficial.

Pel que fa a la llengua, no hi ha canvis respecte a la Resolució anterior, de 28 de juliol de 1987.

En aquest àmbit cal esmentar les disposicions següents:

Page 163

Resolució de 28 de juny de 2000 (DOGCnúm. 3179, de 10 de juliol) de la Institució de les Lletres Catalanes, per la qual es fa pública la convocatòria per a la concessió dels Premis de la Institució de les Lletres Catalanes per a l’any 2000:

Annex

Bases

1. Es convoquen els Premis de la

   Institució de les Lletres Catalanes en les modalitats següents:

   a) Assaig.

   b) Teatre.

   c) Traducció al català.

   d) Literatura infantil.

   e) Literatura juvenil.

2. Poden optar als Premis les obres originals en llengua catalana i les traduccions al català en el cas de l’apartat c).

   Resolució de 28 de juliol de 2000 (DOGCnúm. 3202, de 10 d’agost) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a organismes de l’àmbit socioeconòmic, universitats i entitats privades sense finalitat de lucre, destinades a iniciar o mantenir un procés de formació lingüística de la llengua catalana al període octubre 2000-juny 2001, i se n’aproven les bases:

   Annex

   Bases

1. Aquesta línia d’ajuts té per objecte la concessió de subvencions, destinades al manteniment de centres d’autoaprenentatge de les universitats i a l’organització de cursos de català per a adults adreçats al personal de l’àmbit professional de les organitzacions sindicals, empresarials i col.legis professionals, i per a la població en general, en el cas de les entitats privades sense finalitat de lucre, que es realitzin dins el període d’octubre de 2000 a juny de 2001.

2. Poden optar a les subvencions regulades en aquestes bases les universitats, els col.legis professionals, les organitzacions sindicals, les organitzacions empresarials i les entitats privades sense finalitat de lucre que realitzin activitats destinades a iniciar o mantenir un procés de formació lingüística en català segons la base 1 d’aquest annex.

5. Els sol.licitants hauran de presentar la documentació que s’especifica tot seguit.

   5.2. Abans del 3 de novembre de 2000, han de presentar:

   a) Document acreditatiu de l’organització dels cursos de català per a adults i centres d’autoaprenentatge.

   b) Fotocòpia del contracte del professor del curs, degudament segellat per l’Oficina de Treball, que haurà de cobrir el període d’activitat que consti al document indicat al subapartat a).

   c) Fitxa del professor del curs o del professor responsable del centre d’autoaprenentatge i documentació acreditativa de la titulació i la capacitació professional que s’hi declara.

   Page 164

   d) Informe detallat del curs o del centre d’autoprenentatge.

   e) Fitxes d’inscripció dels alum- nes.

   Els documents indicats als subapartats a), c), d) i e) s’han de presentar en els impresos normalitzats a què fa referència la base 3.

6. Les sol.licituds seran analitzades per la Direcció General de Política Lingüística, que elevarà la proposta de Resolució al conseller de Cultura. La proposta de Resolució, que indicarà la part del programa d’activitats presentat que és objecte de subvenció, serà motivada i es basarà en l’aplicació dels criteris següents:

   a) Repercussió social dels projectes presentats.

   b) Incidència en el món laboral, empresarial, professional i associatiu.

   c) Manteniment d’un servei lingüístic.

   d) Desenvolupament de plans de formació global que abastin les necessitats de l’organització.

   f) Desenvolupament d’actuacions adreçades a sectors deficitaris pel que fa a la llengua catalana.

   Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol (DOGCnúm. 3199, de 7 d’agost; correcció d’errades: DOGCnúm. 3305, de 15 de gener de 2001) del Departament de Cultura, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport:

   Títol 1

   De les entitats esportives a Catalunya

   Capítol 3

   De les federacions esportives catalanes.

   Article 25

   [...].

   —5 Les federacions catalanes, per raons històriques, culturals, esportives i de veïnatge, han de fomentar d’una manera especial, en la mesura en què ho permetin les respectives reglamentacions competitives, la cooperació i la coordinació amb les entitats esportives dels països de llengua catalana, tot promovent seleccions conjuntes, integrades per esportistes dels respectius països, en competicions esportives.

En aquests sectors cal assenyalar les disposicions següents:

Ordre de 27 de juliol de 2000 (DOGCnúm. 3201, de 9 d’agost) del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, per la qual s’aproven les bases que han de regir la concessió d’ajuts a les universitats públiques i privades de Catalunya per a projectes i activitats de normalització lingüística, i es procedeix a la seva convocatòria:

Page 165

Ordeno:

Article 1

Aprovar les bases que han de regir la present convocatòria, les quals figuren a l’annex de la present Ordre.

Article 2

Obrir la convocatòria per a la concessió d’ajuts a les universitats públiques i privades de Catalunya per als seus projectes de normalització lingüística.

Article 3

L’import global màxim destinat a aquesta convocatòria és de 40.000.000 de ptes. (240.404,84 euros), que aniran a càrrec de les partides 26.03.480.04/3 i 26.03.447.02/6 del pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2000.

Annex

Bases que regeixen la concessió d’ajuts a les universitats públiques i privades de Catalunya per als seus projectes de normalització lingüística:

1. Objecte: suport i potenciació pel que fa als diversos projectes i activitats que les universitats de Catalunya, a través dels seus respectius serveis lingüístics, presentin amb l’objectiu d’aprofundir i avançar en la tasca de normalització duta fins ara.

2. Sol.licitants: les universitats públiques i privades de Catalunya.

3. Termini per a la realització del projecte o activitat: any 2000.

4. Quantia de l’ajut: l’import de l’ajut està en funció del projecte i del calendari d’execució presentat. La quantitat concedida cobrirà totalment o parcialment les despeses del projecte.

8. Avaluació i selecció: per avaluar, a més de la documentació demanada a la base 6 de la present convocatòria, es prioritzaran els projectes i activitats relatius a les accions següents:

   a) Els plans de dinamització lingüística per afavorir l’ús del català en la docència.

   b) Els plans d’actuació en centres o àmbits més deficitaris de cada universitat.

   c) L’elaboració de materials inter- universitaris de suport a la docència en català.

   d) Els plans per al seguiment de la qualitat lingüística.

   e) Classes de català per al professorat que vulgui impartir la docència en llengua catalana i no tingui el domini del català oral o escrit suficient.

   La selecció serà feta per una comissió nomenada a aquest efecte pel director general d’Universitats.

   Decret 269/2000, de 31 de juliol (DOGCnúm. 3200, de 8 d’agost; correcció d’errades: DOGCnúm. 3241, de 9 d’octubre) del Departament d’U- niversitats, Recerca i Societat de la Informació, pel qual s’aprova la modificació de determinats articles dels Estatuts de la Universitat Rovira i Virgili i es disposa la publicació del text íntegre dels Estatuts.

   Aquesta modificació dels Estatuts és deguda a la necessitat d’adaptarlos a les prescripcions de la Llei 16/1998, de 28 de desembre, dels consellsPage 166socials de les universitats públiques de Catalunya, modificada per la Llei 3/1999, de 26 d’abril, i no comporta modificacions en els articles amb referències lingüístiques, que reproduïm tot seguit:

   Estatuts de la Universitat Rovira i Virgili.

   Títol 1

   Naturalesa, fins i competències de la Universitat Rovira i Virgili.

   Article 7

   La llengua catalana és la llengua pròpia de la Universitat Rovira i Virgili, sens perjudici dels drets lingüístics que derivin de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

   Títol 4

   Òrgans d’assessorament i suport.

   Capítol 2

   Comissió de política lingüística.

   Article 78

   78.1. La Comissió de política lingüística de la Universitat Rovira i Virgili és l’òrgan al qual competeix, dins el procés de normalització lingüística de la Universitat Rovira i Virgili, fixar els objectius normalitzadors, temporalitzar-los, establir les estratègies d’actuació i els recursos necessaris, i fer un seguiment de l’aplicació d’aquesta planificació.

   78.2. La Comissió de política lingüística lliurarà periòdicament a tots els òrgans de govern col.legiats de la Universitat un informe referent als temes que són de la seva competència.

   78.3. La Junta de govern n’aprovarà la composició.

   78.4. La Comissió de política lingüística elaborarà el seu propi reglament, el qual haurà de ser aprovat per la Junta de govern.

   Títol 11

   Personal d’administració i serveis.

   Article 147

   En l’exercici de la seva autonomia i d’acord amb la legislació vigent, la Universitat Rovira i Virgili prendrà les mesures necessàries per tal de garantir les possibilitats de mobilitat del personal d’administració i serveis respecte a les altres administracions públiques, tant de Catalunya i dels països de parla cata- lana, com de la resta de l’Estat espanyol.

   Resolució de 13 de setembre de 2000 (DOGCnúm. 3234, de 28 de setembre) del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, per la qual s’atorguen ajuts a diverses universitats estrangeres per als seus lectorats de català a temps parcial durant el curs 2000/01:

   Article 1

   Atorgar a les diverses universitats estrangeres que es detallen a l’annex de la present Resolució, per l’import que es fa constar, els ajuts que s’hi detallen per als seus lectorats de català a temps parcial durant el curs 2000/01.

   Page 167

   Article 3

   Les universitats beneficiàries hauran de justificar haver destinat l’ajut a la finalitat per a la qual ha estat concedit, en el termini de tres mesos després de realitzada l’activitat, de la manera següent:

   a) Memòria de l’activitat realitzada, adreçada a la Direcció General d’U- niversitats.

   b) Declaració de la universitat en la qual manifesti la seva voluntat de continuar amb el lectorat el proper curs o no.

   L’incompliment d’aquestes condicions per part de la universitat en els terminis establerts pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, sense una justificació suficient, podrà comportar la no renovació dels acords subscrits o que es puguin haver subscrit entre aquest Departament i la universitat. El beneficiari es compromet que, a tot el material imprès relacionat amb aquests lectorats, es farà constar la col.laboració i el suport de la Generalitat de Catalunya.

   Decret 320/2000, de 27 de setembre (DOGCnúm. 3242, de 10 d’octubre) del Departament d’Ensenyament, de reestructuració del Departament d’Ensenyament:

   Capítol 1

   Organització general del Departament

   Article 2

   El Departament d’Ensenyament, sota la dependència del seu titular, exerceix les seves funcions mitjançant els òrgans superiors següents:

   La Secretaria General.

   La Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa.

   [...].

   Capítol 3

   Secretaria General

   Article 15

   De la Secretaria General depenen els òrgans següents:

   a) Subdirecció General de la Inspecció de Serveis.

   c) Subdirecció General d’Estudis i Organització.

   Article 17

   Corresponen a la Subdirecció General de la Inspecció de Serveis les funcions següents:

   e) Vetllar, en la seva actuació com a acció inspectora, pels aspectes relatius als elements funcionals, personal i materials i al règim econòmic, als procediments i a la normalització lingüística.

   Article 22

   De la Subdirecció General d’Estudis i Organització depenen els serveis següents:

   b) Servei d’Estadística i Documentació.

   Article 27

   Corresponen al Servei d’Estadística i Documentació les funcions següents:

   f) Coordinar la xarxa de normalització lingüística del Departament.

   Page 168

   Capítol 4

   Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa

   Article 48

   A la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa corresponen les funcions següents:

   i) Formular els plans d’actuació necessaris per a la plena efectivitat de la normalització lingüística.

   Article 49

   De la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa depenen els òrgans següents:

   d) Servei d’Ensenyament del Català.

   Article 66

   Corresponen al Servei d’Ensenyament del Català les funcions següents:

   a) Coordinar l’assessorament en matèria d’ensenyament del català.

   b) Analitzar i proposar solucions organitzatives i didàctiques per a la confecció de projectes de normalització lingüística.

   c) Valorar els resultats assolits en els processos de normalització lingüística en l’àmbit escolar.

   d) Realitzar estudis i investigacions sobre l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalanes, d’acord amb criteris sociolingüístics i en el marc dels procediments generals d’avaluació del sistema educatiu del Departament d’Ensenyament.

   e) Preparar estudis i estimular l’elaboració de recursos didàctics i metodològics per a l’ensenyament en català.

   f) Qualsevol altra que li sigui encomanada en relació amb les anteriors.

   Article 67

   Del Servei d’Ensenyament del Català depèn la Secció Tecnicopedagògica.

   Article 68

   Corresponen a la Secció Tecnicopedagògica les funcions següents:

   a) Assessorar en matèria d’ensenyament del català.

   b) Elaborar estudis de sociolingüística escolar, analitzar els processos de normalització i preparar informes i instruments de suport didàctic i d’avaluació.

   c) Qualsevol altra que li sigui encomanada en relació amb les anteriors.

   Aquesta disposició deroga el Decret 57/1993, de 9 de març, de reestructuració del Departament d’Ensenyament (RLD núm. 20, pàg. 157-58).

   Resolució de 28 de novembre de 2000 (DOGCnúm. 3284, de 13 de desembre) del Departament d’Ensenyament, per la qual es convoca la realització de la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior de formació professional específica corresponent a l’any 2001.

   No presenta novetats respecte a la prova immediatament anterior, convocada per Resolució de 7 d’abril de 2000 (RLD núm. 34). Les referències lingüístiques són les següents:

   Page 169

   El Decret 332/1994, de 4 de novembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de formació professional específica a Catalunya (DOGCnúm. 1990, de 28.12.1994), modificat pel Decret 130/2000, de 3 d’abril (DOGCnúm. 3114, de 5.4.2000), preveu que per accedir a aquests ensenyaments cal estar en possessió de la titulació corresponent, o superar una prova regulada pel Departament d’Ensenyament, d’acord amb els requisits que s’estableixen.

   Així mateix, l’esmentat Decret preveu la convocatòria anual d’aquestes proves, les quals es realitzaran en els centres públics que determini el Departament d’Ensenyament.

   Per tot això,

   Resolc:

10. Prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà: objectius, contingut i desenvolupament

    10.1. Objectius de la prova.

    L’objectiu de la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà és que l’aspirant demostri tenir la preparació suficient per cursar amb aprofitament aquests ensenyaments.

    Per tal de valorar l’esmentada preparació, i tenint present la naturalesa d’una prova puntual, es formulen, com a referència, i amb les adaptacions escaients, els següents objectius derivats dels objectius generals de l’educació secundària obligatòria establerts en el Decret 96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació curricular dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 1593, de 13.5.1992):

4. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana, caste- llana i, si escau, aranesa, i almenys en una llengua estrangera.

   10.2. Contingut de la prova.

   La prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà és única per a tots els cicles formatius.

   La prova es desenvoluparà en tres parts, agrupant les àrees de llengua cata- lana, llengua castellana, matemàtiques, tecnologia, ciències de la naturalesa, ciències socials, educació visual i plàstica i llengua estrangera de la forma que s’indica i amb la distribució següent:

   Part A: a partir d’un text caldrà realitzar els exercicis i les qüestions de llengua (català o castellà) i de tecnologia, ciències de la naturalesa, ciències socials i educació visual i plàstica.

   Part B: consistirà en la realització dels exercicis de llengua estrangera (anglès o francès).

   Part C: a partir d’un text caldrà efectuar els exercicis i les qüestions de llengua (catalana o castellana, és a dir, la llengua que no hagués sortit a la part A) i de matemàtiques.

   Els temaris i els criteris d’avaluació de la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà són els que consten a l’annex 1 de la Resolució de 19 de febrer de 1997, de la Direcció General d’Ordenació Educativa, per la qual s’ordena la realització de la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior de formació professional específica per al curs 1997-98 (Full de Disposicions i Actes Administratius del Departament d’Ensenyament núm. 650, de març de 1997).

   Page 170

11. Prova d’accés als cicles formatius de grau superior: objectius, parts i desenvolupament

    11.1. Objectius de la prova.

    L’objectiu de la prova d’accés als cicles formatius de grau superior és que l’aspirant acrediti la seva maduresa en relació amb els objectius del batxillerat i les seves capacitats referents al camp professional de què es tracti. D’aquesta darrera part podran quedar exemptes les persones que acreditin, amb documents públics, una experiència laboral que es correspongui amb els ensenyaments professionals que vulgui cursar.

    Per tal de valorar la maduresa i capacitats de l’alumne, i tenint present el tipus de prova, es formulen, com a referència, i amb les adaptacions escaients, els següents objectius, derivats dels objectius generals del batxillerat establerts en el Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat (DOGCnúm. 2181, de 13.3.1996):

1. Usar amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita, en llengua catalana i castellana i, si escau, aranesa, i emprar els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, científics i icònics adequats al tipus de missatge volgut.

2. Comprendre i saber-se expressar amb fluïdesa i correcció, oralment i per escrit, en el registre estàndard d’almenys una llengua estrangera.

   11.2. Parts de la prova.

   La prova constarà d’una part comuna a tots els cicles i d’una part específica.

   a) Part comuna.

   Comprendrà continguts de les matèries següents:

   Llengua catalana, llengua castellana, idioma estranger (anglès, francès, ale- many o italià) i història.

   11.3. Desenvolupament de la prova.

   [...].

   La part comuna es desenvoluparà en dos blocs temporals de dues hores de durada: en el primer bloc es faran els exercicis corresponents a les matèries de llengua catalana i de llengua castellana i en el segon bloc els corresponents a l’idioma estranger (anglès, francès, alemany o italià) i història. Entre els dos blocs temporals hi haurà un descans de trenta minuts.

Anunci de 17 de juliol de 2000 (DOGC núm. 3220, de 6 de setembre) del Departament de Treball, pel qual es fa pública la modificació dels Estatuts d’organització empresarial denominada Federació Catalana de Promotors Constructors d’Edificis (fecapce):

[...].

La modificació afecta, per acord de l’Assemblea General, el domicili social, els articles 23 i 30 dels seus Estatuts, la redacció dels Estatuts en català i fer ús del bilingüisme; queden idèntics els àmbits funcional i el territorial.

[...].

Resolució de 24 de juliol de 2000 (DOGC núm. 3202, de 10 d’agost) del Departament de Cultura, de convocatòria de premis per a recerques i treballs de sociolingüística corresponents a l’any 2000:

Page 182

Article 1

Convocar els premis següents:

Premi Tomàs Garcés a treballs de dret lingüístic o sobre l’ús oficial de les llengües.

Premi Valentí Almirall a propostes i experiències de planificació lingüística i de dinamització lingüística.

Annex

1. Premis que es concediran

   Es concediran els premis Tomàs Garcés i Valentí Almirall. Els premis podran ser declarats deserts o se’n podrà concedir ex aequo més d’un. Es podrà concedir un accèssit per a cada un dels premis convocats. En el cas que un premi sigui declarat desert, es podrà concedir fins a un màxim de dos accès- sits més.

3. Sol.licitants

   Poden optar als premis tant les persones físiques com les jurídiques. Els treballs els pot haver realitzat una sola persona o diverses persones en equip.

   Els treballs que es presentin han de ser inèdits i no haver estat becats ni premiats pel Departament de Cultura ni per cap altra institució.

   El personal adscrit a la Direcció General de Política Lingüística no podrà optar a cap d’aquests premis.

4. Jurat

   Per a cada premi hi haurà un jurat que examinarà els treballs presentats, integrat per tres vocals designats pel director general de Política Lingüística més un secretari amb veu però sense vot. En serà president el director general de Política Lingüística, qui, en cas d’empat, pot decidir amb vot de qualitat. Els vocals de cada jurat hauran de presentar un breu informe on valorin els aspectes rellevants que han estat tin- guts en compte per a la concessió dels premis i dels accèssits.

   Els vocals del jurat del premi Tomàs Garcés són proposats pel Consell dels Col.legis d’Advocats de Catalunya.

   Els vocals del jurat del premi Valentí Almirall han de pertànyer a alguna de les xarxes de serveis lingüístics.

En aquest àmbit, durant aquest període, s’han publicat dues resolucions, de les quals reproduïm només els termes jurídics i econòmics.

Resolució d’11 de juliol de 2000 (DOGCnúm. 3192, de 27 de juliol) del Departament de Cultura, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat:

Resolc:

1. Donar publicitat als termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del

   Termcat durant el primer quadrimestre de 2000, que figuren a l’annex de la present Resolució, els quals s’acompanyen de les definicions i d’equivalènciesPage 183en altres llengües.

2. En virtut del Decret 36/1998, de 4 de febrer, els departaments de la Generalitat han d’emprar els termes de l’annex per designar en català els conceptes a què es refereixen en la seva documentació tècnica i administrativa.

   Dret. Economia

   acte de partició m

   es acto particional

   Acte jurídic pel qual s’extingeix la indivisió d’un patrimoni comú.

   despatx de lliure pràctica m

   es despacho a libre práctica

   fr mise en libre pratique

   en release for free circulation

   Despatx en una duana comunitària d’un producte procedent d’un país extracomunitari, que li permet de circular lliurement a l’interior de la Unió Europea.

   emprenedor -a m i f

   es emprendedor

   fr entrepreneur

   en entrepreneur; entrepriser

   Persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial.

   emprenedoria f

   fr entrepreneuriat; esprit d’entreprise

   en entrepreneurship

   Qualitat de la persona que crea, desenvolupa i implanta projectes empresarials.

   executant m i f

   es ejecutante fr exécutant

   en executant

   Creditor demandant en un judici executiu.

   executat -ada m i f

   es ejecutado

   fr exécuté

   en executed

   Deutor demandat en un judici executiu.

   forest comunal f

   es monte comunal

   fr forêt collective

   it bosco comunale

   en community forest

   Forest la titularitat de la qual pertany a ens locals i l’aprofitament, als veïns.

   forest veïnal de mancomú f

   es monte vecinal en mano común

   fr bois communal en propriété collective

   it terreno demaniale per usi civici

   en communal forest

   de Gemeindeland in Gemeinschafts- hand

   Forest la titularitat i l’aprofitament de la qual pertanyen mancomunadament als veïns d’un nucli de població.

   immatriculació f

   es inmatriculación

   fr immatriculation

   it immatricolazione

   en registration

   Page 184

   Primera inscripció d’una finca en el Registre de la Propietat, que obre un foli registral.

   immatricular> v tr

   es inmatricular

   fr immatriculer

   it immatricolare

   Fer una primera inscripció d’una finca en el Registre de la Propietat, que obre un foli registral.

   imputat -ada m i f

   es imputado

   fr prévenu

   en suspect

   Persona a qui s’imputa un delicte.

   Nota: Aquest terme s’utilitza des que s’observen indicis que el delicte pot ser atribuït a algú fins que no se’n fa l’acusació formal, moment en què l’imputat passa a ser acusat.

   invalidació

   f sin. compl. exclusió f

   es tacha

   Acció i efecte de desestimar, un jutge o un tribunal, un testimoni o la seva intervenció.

   invalidar

   v tr sin. compl. excloure v tr

   es tachar

   Desestimar, un jutge o un tribunal, un testimoni o la seva intervenció.

   Nota: Els termes invalidar o excloure han de tenir com a subjecte un jutge o un tribunal, mentre que el subjecte de rebutjar ha de ser una de les parts litigants. El verb castellà tachar, en canvi, no fa aquesta distinció de subjectes.

   litispendència f

   es litispendencia; pendencia

   fr litispendance

   it litispendenza

   en action pending in another court

   de Rechtshängigkeit

   Estat d’un plet en tramitació a l’espera que se’n dicti sentència definitiva.

   rebre a prova v tr

   es recibir a prueba

   fr examiner les preuves

   en admit as evidence, to; admit to proof, to

   Obrir el període del judici en què els litigants poden proposar les proves que considerin convenients.

   rebuig m

   es tacha

   Acció i efecte d’al.legar, una de les parts litigants, algun motiu legal perquè un testimoni o un membre del jurat no intervingui en el procés.

   rebutjar v tr

   es tachar

   Al.legar, una de les parts litigants, algun motiu legal perquè un testimoni o un membre del jurat no intervingui en el procés.

   Nota: El terme rebutjar ha de tenir com a subjecte una de les parts litigants, mentre que el subjecte d’invalidar o d’excloure ha de ser un jutge o un tri-Page 185bunal. El verb castellà tachar, en canvi, no fa aquesta distinció de subjectes.

   recepció a prova f

   es recibimiento a prueba

   en discovery of evidence

   Acció d’obrir el període del judici en què els litigants poden proposar les proves que considerin convenients.

   registral adj

   es registral

   fr d’enregistrement; propre à un registre

   en registral; registration

   Relatiu o pertanyent al registre.

   suspès -esa adj

   es suspenso

   fr défaillant

   en defaulter

   Dit de la persona física o jurídica declarada en estat legal de suspensió de pagaments.

   terme rodó m

   es término redondo

   Territori exempt de la jurisdicció dels municipis amb què limita.

   terme rodó m

   es término redondo

   Conjunt de predis d’un mateix propietari que no inclouen dins dels seus límits cap heretat aliena.

   testimoniança f

   sin. compl. testimoni m

   es testimonio

   fr témoignage

   it testimonianza

   en certified copy

   Transcripció total o parcial d’un document, de la literalitat de la qual respon un funcionari proveït de fe pública, fent ús de les seves atribucions.

   Nota: Quan un notari conserva el document original en el seu protocol, aquesta transcripció s’anomena còpia.

   testimoniar v tr

   es testimoniar

   fr témoigner

   en bear witness, to; testify, to

   Comprovar, un funcionari proveït de fe pública, fent ús de les seves atribucions, que la còpia total o parcial d’un document concorda literalment amb l’original.

   tracte successiu m

   es tracto sucesivo

   fr titres successifs

   en chain of title

   Continuïtat ininterrompuda de les transmissions entre els titulars successius d’una finca o un dret en el Registre de la Propietat.

   tràfic jurídic m

   es tráfico jurídico

   fr activité juridique; commerce juridique

   en legal transactions

   Conjunt d’actuacions jurídiques que tenen lloc en un temps i un espai determinats.

   Page 186

   Resolució de 26 de setembre de 2000 (DOGCnúm. 3245, de 16 d’octubre) del Departament de Cultura, per la qual es publiquen termes norma- litzats pel Consell Supervisor del Termcat:

   Resolc:

1. Donar publicitat als termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el segon quadrimestre de 2000, que figuren a l’annex de la present Resolució, els quals s’acompanyen de les definicions i d’equivalències en altres llengües.

2. En virtut del Decret 36/1998, de 4 de febrer, els departaments de la Generalitat han d’emprar els termes de l’annex per designar en català els conceptes a què es refereixen en la seva documentació tècnica i administrativa.

   Annex

   Dret

   acte obstatiu m

   es acto obstativo

   Acte formal que impedeix a algú de dur a terme una acció, tot i estar-hi legalment autoritzat.

   denunciar un contracte loc v

   es denunciar un contrato

   fr dénoncer un contrat

   en repudiate a contract, to

   Manifestar, una de les parts, la voluntat de rescindir un contracte.

   dispensa sindical f

   es rebaje sindical

   Temps dins de la jornada laboral que les empreses cedeixen als representants sindicals perquè es dediquin a les activitats que els són pròpies com a tals.

   per persona interposada loc adv

   es por interpósita persona; por persona interpuesta

   fr par personne interposée

   en through an intermediary

   Mitjançant una persona que en un acte jurídic simula actuar en nom propi, però que hi intervé per encàrrec i en benefici d’una altra.

   practicar v tr

   es practicar

   fr pratiquer

   Dur a terme, especialment proves o diligències.

   suborn de funcionari m

   es cohecho

   fr corruption de fonctionnaires

   en bribery; corruption; subornation

   Delicte que comet tant el funcionari que fa o deixa de fer un acte relacionatamb l’exercici de les seves funcions a canvi de regals, oferiments o promeses, com la persona que l’indueix a come- tre’l.

   testaferro m i f

   sin. compl. persona interposada f

   sin. compl. prestanoms m

   es interpósita persona; persona inter- puesta; testaferro

   Page 187

   fr personne interposée

   it interposta persona

   en intermediary

   Persona que en un acte jurídic simula actuar en nom propi, però que hi intervé per encàrrec i en benefici d’una altra.

Assenyalem en aquest apartat les disposicions següents:

Resolució de 6 de juliol de 2000 (DOGCnúm. 3195, d’1 d’agost) del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, de convocatòria del procés selectiu per a l’accés a l’habilitació de guia de turisme de Catalunya:

Annex

Bases

2. Requisits generals de participació a la convocatòria

   2.2. Per ser admesos en el procés selectiu per l’obtenció de l’habilitació com a guia de turisme de Catalunya cal complir els requisits següents:

   2.2.6. Tenir coneixements de llengua catalana i de llengua castellana, els qual s’acreditaran en la forma que especifica la base sisena de la present convocatòria.

6. Proves d’habilitació

   D’acord amb el que estableix l’article 9 del Decret 5/1998, de 7 de gener , les proves d’habilitació consistiran en els exercicis següents:

   d) Acreditació del coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya.

   Per tal d’acreditar un coneixement suficient de les dues llengües oficials de Catalunya, una part d’aquesta prova haurà de ser en català i una altra part en castellà.

   El resultat serà d’apte o no apte. És imprescindible, en compliment de l’article 6, apartat d), del Decret 5/1998, ser considerat apte per tal de ser habilitat com a guia de turisme de Catalunya.

   La qualificació global d’aquesta prova tercera serà d’apte o no apte.

   Es tracta de la primera convocatòria d’aquest procés selectiu d’acord amb el Decret 5/1998, de 7 de gener, damunt esmentat.

   Resolució de 31 de juliol de 2000 (DOGCnúm. 3226, de 15 de setembre) de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, del Departament de Governació i Relacions Institucionals, per la qual es fa pública la realització de cursos de llengua catalana, llenguatge administratiu, redacció de documents administratius i redacció d’informes, propostes i resolucions per a personal de l’Administració de la Generalitat i de l’Administració de l’Estat a Catalunya:

   Page 188

1. Destinataris

   Personal al servei de l’Administració de la Generalitat i de l’Administració de l’Estat a Catalunya.

2. Programa i nivells

   Els programes han estat elaborats per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

   Els nivells són els següents:

   A: no catalanoparlants.

   B: elemental de catalanoparlants. c: nivell de suficiència.

   LA: llenguatge administratiu.

   RL: redacció de documents administratius.

   RI: redacció d’informes, propostes i resolucions.

   Resolució de 19 de desembre de 2000 (DOGCnúm. 3292, de 27 de desembre) del Departament d’Interior, per la qual es convoca un curs per a l’obtenció del certificat d’aptitud de professor de formació viària.

   Conté les mateixes prescripcions lingüístiques que la convocatòria anterior, de data 3 de novembre de 1998 (RLD núm. 31, pàg. 254-55), tret que en l’anterior no s’explicitava la possibilitat de reclamar per denegació de l’exempció de català de la base actual 3.2, que transcrivim tot seguit:

   Annex

   Bases

3. Comunicació de dates i de llistes

   3.1. Abans del termini de tres mesos a comptar des de la data de finalització del termini de presentació de sol.licituds, el president del Servei Català de Trànsit aprovarà mitjançant Resolució la llista provisional d’admesos i exclosos d’aquesta convocatòria. La Resolució esmentada es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i indicarà els llocs on s’exposen les llistes completes i certificades tant dels aspirants admesos, fent-hi constar els que resten exempts de la prova de llengua catalana, com dels exclosos i dels motius de la seva exclusió.

   3.2. [...]

   En el cas que als aspirants se’ls hagi denegat l’exempció de la prova de llengua catalana, poden presentar les possibles reclamacions adreçades a esmenar els defectes que s’hagin pogut produir en la llista provisional, i aportar la documentació necessària.

   Una vegada transcorregut un termini no superior a quinze dies hàbils des de la finalització del termini anterior, es faran públiques, mitjançant Resolució del president del Servei Català de Trànsit i pel mateix procediment, les llistes definitives dels aspirants admesos i exclosos i dels motius d’exclusió així com els aspirants exempts de realitzar la prova de llengua catalana, amb indicació de la data, l’hora i el lloc de realització de la primera i segona prova.