A propòsit de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013
| Autor | José-Javier Cuevas Castaño |
| Cargo | Notari jubilat |
| Páginas | 70-73 |
Page 70
La Sentència es refereix al mateix cas (Assumpte C-415/11) plantejat pel Jutjat Mercantil núm. 3 de Barcelona en el qual l’Advocada General, Sra. Juliane Kokott, va formular unes conclusions que ara són seguides substancialment pel Tribunal, la doctrina del qual podria resumir-se dient que s’acullen les pretensions del consumidor-deutor hipotecari respecte a les facultats del Jutge per determinar, fins i tot d’ofici, el caràcter abusiu de clàusules utilitzades en la contractació amb consumidors, a les quals resultaria plenament aplicable la Directiva 93/13.
Amb aquesta Sentència, el Tribunal segueix la pauta que ja havia marcat en una altra anterior, de 14 de juny de 2012, en la qual ja s’afirmava amb tota rotunditat que «les clàusules abusives no vincula-
Page 71
ran el consumidor» i que «el Jutge nacional ha d’apreciar d’ofici el caràcter abusiu d’una clàusula contractual i, d’aquesta manera, esmenar el desequilibri que existeix entre el consumidor i el professional».
La nova Sentència resol, en primer lloc, la situació que es planteja en el sistema processal espanyol, on es prohibeix al Jutge que coneix d’un procés declaratiu vinculat al procediment d’execució hipotecària adoptar mesures cautelars que garanteixin la plena eficàcia de la seva decisió final, i no només quan apreciï el caràcter abusiu, d’acord amb l’article 6 de la Directiva, d’una clàusula continguda en un contracte celebrat entre un professional i un consumidor, sinó també quan comprovi que aquesta clàusula resulta contrària a les normes nacionals, fet que li correspon a ell verificar.
El Jutge nacional ha d’apreciar d’ofici el caràcter abusiu d’una clàusula contractual i, d’aquesta manera, esmenar el desequilibri que existeix entre el consumidor i el professional
Sobre aquest punt, el Tribunal declara que un règim processal d’aquest tipus pot menyscabar l’efectivitat de la protecció que pretén garantir la Directiva; per això tal règim és oposat a la Directiva 93/13 del Consell, de 5 d’abril de 1993, la qual cosa, sens dubte, obligarà a un replantejament radical dels procediments executius del nostre sistema processal, amb la ineludible conseqüència d’haver de prescindir del numerus clausus de les causes d’oposició, fet que significarà una modificació substancial dels articles 695 i s. LEC, reguladors de l’oposició a l’execució sobre béns hipotecats o pignorats. La Sentència ha fet saltar per l’aire el que constituïa l’essència i raó de ser del procediment executiu, que ara com ara es...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba