L administració i disposició dels béns dels menors ad quirits per títol successori. Estudi especial de l autorització parental per als actes de disposició (1a Part)
| Autor | Esteve Bosch Capdevila. |
| Cargo | Professor Dret Civil de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). |
| Páginas | 82-107 |
El Govern de la Generalitat ha presentat al Parlament de Catalunya(1) un projecte de Llei reguladora de la potestat dels pares, que vindrà a completar la regulació catalana en matèria de Dret de Família, com a pas previ cap a l'ela-boració definitiva del Codi de Família. Mentrestant, la pàtria potestat es regeix a Catalunya bàsicament pel Codi civil, en la seva qualitat de Dret supletori. Fins al moment, el Legislador català només ha regulat parcialment la pàtria potestat en el sí d'altres institucions jurídiques, no en sí mateixa. Deixant de banda les normes més incidentals(2), únicament hi ha normativa catalana pròpia respecte a la funció general de la pàtria potestat(3), la seva pròrroga o rehabilitació(4), i alguns dels seus aspectes patrimonials, concretament el règim d'administració i disposició del béns dels menors adquirits per títol successori(5).
Aquesta darrera qüestió, regulada als arts. 65 i 66 CS, que ha suposat una modificació parcial de la normativa del Codi Civil aplicada a Catalunya, serà l'objecte del nostre estudi. Aquests preceptes concedeixen al causant la possibilitat d'establir normes relatives a l'administració dels béns que els successors menors d'edat adquiriran per títol successori i segueixen, en línies generals, el mateix règim que el Codi Civil (art. 164). La novetat es troba en l'article 66.1, que permet substituir l'autorització del jutge, necessària segons l'article 166 Ce per a dur a terme determinats actes dispositius, per la dels dos parents a qui es refereix l'article 149 CS. Aquesta és la veritable innovació dell capítol VIIIè del Llibre primer del CS, que s'emmarca en la idea de confiar en la família tant o més que en l'autoritat judicial.
El treball es dividirà en dues parts. En la primera s'estudiarà el règim d'administració i disposició dels béns dels menors adquirits per títol successori, mentre que en la segona ens centrarem en l'estudi concret de l'autorització parental.
- algunes conseqüències de la impossibilitat d'exercici: Art. 13.1.b) LPMA, que preveu que quan els pares estan impossibilitats per exercir llur potestat es pot adoptar la mesura d'acolliment preadoptiu com a pas previ per a l'adopció.
- conseqüències de la privació de la pàtria potestat: Arts. 13.1,14.1,18.2.a), 24.1.b) i 25.a) LPMA; 5.1, 5.3 i 20.1.2 LTIT.
- Legitimació per demanar la privació : Art. 6.2 LPMA.
- Suspensió : Arts. 3.2 LPMA i 20.1.2. LTIT.
1a. Part:¨L'Administració i Disposició dels béns dels menors adquirits per títol succesori
Els titulars de la pàtria potestat o el tutor són els administradors legals dels béns dels menors (Arts. 164.1 Cc i 48.1.2n. LTIT). Ara bé, aquesta administració legal té una sèrie d'excepcions,tal com estableixen els articles 164.2 Cc, 10 i 57.a LTIT i 65.1 CS, una de les quals es refereix als béns que aquests menors han adquirit per títol successori. Així, aquest últim precepte diu que "Els béns adquirits per títol successori per menors d'edat han d'ésser administrats per la persona que el causant hagi designat en heretament, testament o codicil, o, faltant aquesta designació, pels titulars de la pàtria potestat o pel tutor".
Es parteix, per tant, d'un règim normal d'administració, el que correspon a pares i tutor, que pot venir alterat per la voluntat del causant(6). Aquest pot no tan sols designar les persones encarregades de l'administració (Art. 65.1 CS), sinó també establir el seu règim(7) . Diu l'art. 66.2 que "Si el causant ha disposat altrament, s'aplica en tot cas la seva voluntat, àdhuc en el cas que afecti la llegítima".
Juntament amb aquestes normes que donen preferència a la voluntat del causant, els articles 65 i 66 CS contenen dues previsions de diferent naturalesa:
- L'article 65.2 excepciona el règim normal d'administració en preveure una designació legal o judicial d'un administrador (tutor o administrador especialment designat) per al cas que qualsevol dels titulars de la pàtria potestat hagi estat declarat indigne o desheretat, si el causant no disposa altra cosa. Diu el precepte que : "Si el pare o la mare han estat declarats indignes o han estat desheretats, els béns del menor han d'ésser administrats pel tutor o per l'administrador especialment designat".
- I l'article 66.1 permet, si el causant no diu altra cosa (art. 66.2), substituir l'autorització judicial per la parental : "Per a la disposició o el gravamen de hens de menors adquirits per títol successori, no cal l'autorització judicial quan a més de consentir-la el o els titulars de la pàtria potestat, l'autoritzen els dos parents a qui es refereix l'article 149, les regles del qual s'apliquen supletòriament".
1. L'ÀMBIT D'APLICACIÓ DELS ARTICLES 65 I 66 CS
En aquest apartat analitzarem l'àmbit d'aplicació dels articles 65 i 66 CS, els requisits subjectius i objectius per a què actuin : el "menor d'edat" i els béns que poden ésser sotmesos a un règim especial d'administració(8).
1.1. El menor d'edat.
El capítol VIIIè. es titula "els béns dels menors adquirits per herència". A quins menors es refereix, només als subjectes a pàtria potesat o també als sotmesos a tutela? Sembla que l'art. 66.1 és aplicable només al menor d'edat subjecte a pàtria potestat, com es desprèn del concret contingut de l'articulat: "... quan a més de consentir-la el o els titulars del la pàtria potestat..." No serà aplicable, per tant, als menors subjectes a tutela, de manera que per a disposar dels béns d'aquests farà falta necessàriament autorització judicial (Art. 62.1 LTIT), llevat que el disponent hagi establert una altra cosa (Art. 10 LTIT). Ara bé, la regulació de l'art. 65.1 és aplicable a tots dos supòsits: l'art. 65.1 parla d'administració pel tutor, i estableix un règim que coincideix amb el de l'art. 10 LTIT.
Quant al major d'edat sotmès a pàtria potestat prorrogada, tot i que els articles 65 i 66 parlin de "menors", entenem que igualment estan compresos. No hi ha dubte que ho estan en la norma de l'art. 65.1. Més problemàtic és incloure'ls dins l'àmbit de l'art. 66.1 CS. En principi es podria pensar en la seva exclusió(9), en base a l'assimilació d'aquesta situació a la d'una persona subjecta a tutela exercida pels seus pares, com sembla indicar-ho la regulació de la institució en la LTIT(10). No obstant,els articles 84 i 85 LTIT no parlen de tutela exercida pels pares, sinó de "pàtria potestat prorrogada o rehabilitada", que es regirà per les seves normes generals i, si bé l'article 66.1 CS parla de "menors", ho fa contemplant el supòsit de fet normal de la pàtria potestat, tot seguint l'enunciat del capítol VIIIè., volent establir una diferenciació entre els subjectes a aquesta i els sotmesos a tutela, no entre els menors i els majors d'edat sotmesos a la pròrroga de la pàtria potestat. Som partidaris, per tant, no d'una interpretació literal sinó àmplia de l'article 66.1 CS.
La norma no s'aplica, lògicament, als menors emancipats, ja que no estan sota pàtria potestat, regint-se els seus actes dispositius pel que disposa l'article 323 Cc(11).
1.2. Els béns que poden ésser sotmesos a un règim especial d'administració: "Els béns adquirits per títol successori".
El requisit exigit amb caràcter general per a l'aplicació dels articles 65 i 66 CS és que es tracti de béns adquirits per títol successori. En principi sembla per tant que, per raons sistemàtiques, el seu àmbit es limiti als béns adquirits "mortis causa" pels menors. L'enquadrament dins el Codi de Successions així ho exigeix, ja que no seria admissible que dins d'aquest cos legal es regulessin aspectes de la pàtria potestat amb un caràcter més general. La menció que es fa a l'adquisició dels béns dels menors per "herència" (com diu l'enunciat del capítol), o per "títol successori" (com diu l'articulat) és el que justifica la seva inclusió dins el Codi de Successions, tot i que de manera discutible, ja que el marc propi per regular l'administració i disposició de béns del menor és en seu de pàtria potestat(12).
Nosaltres entenem, no obstant, que aquest règim no es limita únicament als béns adquirits per herència, sinó que també és aplicable a la resta de béns adquirits a títol lucratiu per menors. Aquests béns no es regiran per la normativa del Codi Civil, sinó precisament pels articles 65 i 66 CS, en donar-se els requisits exigits per l'article 4.1 Cc per a la seva aplicació analògica : l'existència d'una llacuna de llei(13), que no hi ha cap norma que expressa o tàcitament exclogui l'aplicació de l'analogia, i l'existència d'identitat de raó entre el supòsit no previst -l'atribució lucrativa entre vius- i el contemplat per la norma en qüestió -l'adquisició per títol successori-. En tots dos casos -herència i donació-, és l'atribució lucrativa del disponent el que legitima l'exclusió del régim normal d'administració(14) i permet crear, dins del patrimoni general del menor, un patrimoni especial o separat caracteritzat per l'existència d'una pluralitat de béns amb un tractament unitari: el règim especial d'administració. Aquest és el nexe d'unió que atorga a aquests béns una individualitat respecte a la resta del patrimoni. La possibilitat d'exclusió dels pares és una conseqüència lògica de l'arbitri del disponent : si aquest és lliure per realitzar l'atribució, s'ha d'admetre que la pugui fer imposant algunes limitacions, com pot ésser el nomenament d'un administrador especial.
I així ho preveu l'esmentat projecte de llei (arts. 19 i 23), que parlen simplement de béns "adquirits pel fill a títol gratuït".
2. L RÈGIM ESPECIAL D'ADMINIS TRACIÓ : LA PRIVACIÓ DE LA FACULTAT ADMINISTRATIVA ALS PARES O TUTOR
2.1. L'administració com a facultat que permet realitzar actes dispositius.
L'art. 65 CS permet al causant nomenar un administrador. Una primera qüestió és la de veure quines facultats té. Cal partir de la inexistència de correlació entre els termes "administració", "administrador" i "acte d'administració". Si caracteritzem aquest últim com un acte destinat a l'explotació i obtenció dels rendiments normals d'una...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba