Leigh Oakes; Jane Warren, «Language, Citizenship and Identity in Quebec»
| Autor | Josep Cru |
| Cargo | Linguapax |
| Páginas | 496-498 |
Oakes, Leigh; Warren, Jane, Language, Citizenship and Identity in Quebec, Palgrave Macmillan, Language and Globalization Series, 2007, 280 pàg., ISBN 1-4039-4975-1.
Page 496
Aquest llibre és una anàlisi clara i concisa de com el Quebec està gestionant la creixent diversitat cultural i lingüística de la seva societat, atorgant un paper fonamental en aquest procés a la funció que la llengua francesa ha de complir-hi com a vehicle d’integració de la població al·lòctona i com a llengua pública comuna.
El llibre comença amb una introducció a la metodologia i als con-Page 497ceptes que es fan servir de manera recurrent al llarg del llibre: etnicitat, nacionalisme, globalització i ciutadania. Una de les idees clau que s’hi presenten és la transició que s’ha produït a l’esfera sociopolítica del Quebec, que ha passat en els últims temps d’una concepció ètnica de ciutadania a una concepció de caire més cívic, amb una intenció inclusiva i un important component intercultural i que, d’altra banda, el diferencia de les polítiques multiculturals aplicades a la resta del Canadà. En aquest context de canvi intern, les autoritats quebequeses consideren la globalització com una oportunitat d’internacionalització i de reafirmació política del Quebec en relació tant amb el conjunt de l’Amèrica anglòfona com amb la Francofonia.
Pel que fa a la segona part del llibre, que comença amb el capítol cinc, es tracten qüestions de planificació lingüística, que han afectat tant el corpus com l’estatus de la llengua, prenent com a punt de partida la Revolució Tranquil·la dels anys seixanta. La preocupació de la població per la qualitat i la varietat de la llengua autòctona ha tingut històricament conseqüències com ara inseguretat lingüística i estereotips negatius associats a les diferents varietats locals de la llengua francesa. Segons els autors, cal un enfocament més plural i obert que celebri la diversitat de les varietats locals, una aproximació que, de fet, encaixa millor amb el nou model cívic de ciutadania que promou el Quebec.
La tercera part del llibre fa un repàs dels tres grans grups no francòfons que viuen al Quebec (els anglòfons, la població immigrada i els pobles aborígens) i sobre quina relació han establert amb el Quebec i amb la llengua francesa. Pel que fa a la població immigrada, és necessari recordar que les competències del Govern quebequès sobre immigració han permès que el coneixement del francès sigui un criteri de selecció clau a l’hora de privilegiar l’entrada de persones estrangeres al país. La situació diferenciada entre el cas particular de Mont-real (i la seva àrea metropolitana) i la resta del Quebec és també un tema destacat: segons diversos estudis, el manteniment de les llengües originàries i, per tant, el bilingüisme i el trilingüisme sembla que són tendències socials dominants en les pràctiques comunicatives dels immigrants a Mont-real. Com a conseqüència, són cada vegada més comunes les identitats culturals i lingüístiques múltiples i heterogènies a la capital econòmica del Quebec. La particular situació sociolingüística de Mont-real, on conviuen de partida dues llengües dominants amb una alta vitalitat i, fins a cert punt, antagòniques, és probablement la raó per la qual la retenció de la llengua originària dels immigrants en aquesta ciutat és la més alta de tot el Canadà.
És important assenyalar l’èmfasiPage 498dels autors al llarg del llibre en el fet que les situacions sociolingüístiques són dinàmiques i que, per tant, les polítiques lingüístiques, enriquides amb les aportacions dels debats públics, s’han d’adaptar també als ràpids canvis socials. Segons els autors, les autoritats quebequeses són conscients que han de saber aprofitar una nova realitat que s’ha tornat més complexa en una oportunitat per al país.
El llibre es tanca amb una valoració del projecte cívic de ciutadania intercultural del Quebec, obrint diversos interrogants sobre el possible èxit d’aquest nou model. Una de les qüestions crucials serà sens dubte com fer del francès la llengua dominant o d’ús preferent en el repertori lingüístic de la població en general i d’un jovent multilingüe en particular, sobretot a la regió de Mont-real. Segons diversos estudis, sembla que aquest últim grup tendeix a adoptar cada cop més una actitud funcional i utilitària cap al repertori de llengües que dominen, deixant els components identitaris que van associats a les llengües en un segon pla.
La situació sociolingüística del Quebec difereix en alguns aspectes essencials de la realitat de la comunitat lingüística catalana i en són exemples significatius, en primer lloc, l’existència d’una població aborigen que lluita pels seus drets lingüístics i per la supervivència de les seves llengües autòctones; en segon lloc, la pertinença a la Francofonia i la posició encara rellevant del francès com a llengua internacional i, en tercer lloc, el fet que el Quebec tingui un Ministeri de la Immigració i de les Comunitats Culturals propi amb competències sobre la regulació de la immigració econòmica (però no sobre els reagrupaments familiars ni els refugiats). Tot tenint en compte aquestes especificitats, és indubtable que el Quebec segueix sent una referència internacional ineludible pel que fa a la recuperació i la normalització de la llengua pròpia de les nacions sense estat i a la gestió de la creixent diversitat lingüística al si de societats cada cop més complexes, com ara la catalana. En aquest sentit, doncs, no és estrany que els autors, professors de sociolingüística al Regne Unit i a Austràlia, respectivament, s’hagin interessat per la realitat sociolingüística del Quebec. És, en definitiva, un llibre que hauria de servir també per enriquir un debat que al nostre país és del tot pertinent i necessari.
