Legislador i Administració
| Autor | Miquel Roca i Junyent |
| Cargo | Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Soci President de Roca Junyent Advocats. Professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra. Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Educació a Distància i per la Universitat de Lleó. Membre de diverses comissions d’experts creades en l’àmbit del dret administratiu, internacional i m |
| Páginas | 5-6 |
Page 5
Han estat precisament les seves paraules les que m’han suggerit, en un exercici de certa continuïtat, reflexionar sobre alguns elements que, directament o indirectament, perjudiquen aquell valor fonamental de la seguretat jurídica. Aquest és un concepte ample que, de fet, es projecta en molts àmbits i actuacions i que en cadascun d’aquests pot afectar al ciutadà perjudicant els seus drets i les seves garanties.
En l’actualitat, tota la Unió Europea, però molt singularment Espanya, està patint una nova forma d’inseguretat jurídica: la invasió administrativa del camp constitucionalment reservat al legislador. Efectivament, avui no legislen només les Corts Generals, sinó que comparteixen aquesta funció d’una manera totalment impròpia molts òrgans administratius, reguladors, supervisors i controladors de l’activitat dels particulars que, en el suposat emparament d’una norma legislativa, defineixen en la pràctica condicions, requisits i exigències que desborden amplament la norma que pretesament pretenen desplegar.
En l’actualitat, tota la Unió Europea, però molt singularment Espanya, està patint una nova forma d’inseguretat jurídica: la invasió administrativa del camp constitucionalment reservat al legislador
Aquestes actuacions sovintegen i agafen la forma de Decrets, Ordres i Circulars i a vegades pura i simplement el de Resolucions individualitzades que generen una Doctrina que després justifica una aplicació més generalitzada. Aquesta situació és en la realitat de la nostra societat tan freqüent que arriba fins i tot a caracteritzar la funció d’aquests òrgans i entitats administratives.
El legislador s’està veient substituït per aquest tipus d’actuacions d’òrgans que ell ha creat. El fill s’oblida del pare que li ha donat la vida, s’indisciplina i fa la seva via al marge de la norma que el va crear.
Se sent superior al legislador; per raó de la seva especialitat creu que en sap més, i es legitima a sí mateix per interpretar la norma jurídica com ell creu convenient en les funcions que s’atribueix a sí mateix, sempre conduïdes des de la prepotent afirmació de que és l’autèntic garant del sector que simplement se li ha encomanat supervisar.
La relació clàssica del principi de la jerarquia normativa comença a formar part de l’arqueologia jurídica; ha estat plenament superada per una inversió normativa que
Page 6
tendeix a fer de la norma administrativa de desplegament legislatiu la peça fonamental de l’edifici jurídic a la que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba