L'assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat
| Autor | Margarida Sanjaume Navarro |
| Cargo | Cap del Departament d'Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya |
| Páginas | 175-185 |
L’ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC EN LA REDACCIÓ DE LES LLEIS: GARANTIA DE
QUALITAT
Margarida Sanjaume Navarro∗
Resum
El 2013 la Direcció General de Traducció de la Comissió Europea va encarregar un estudi a la Universitat de Torí sobre
el control de qualitat dels textos d’administracions públiques i organismes internacionals, especícament de les lleis
i altres documents públics, amb l’objectiu de tenir una perspectiva de les millors pràctiques pel que fa al control de
qualitat en el procediment de redacció dels textos normatius. L’Ocina de Publicacions de la Unió Europea va publicar
l’estudi el mateix any 2013, en la col·lecció Studies on Translation and Multilingualism.
En aquest article es fa un resum de les recomanacions de l’estudi de la Comissió Europea i d’alguns dels procediments
que destaca com a bones pràctiques; es descriu el procés d’assessorament lingüístic durant la tramitació de lleis i altres
normes al Parlament de Catalunya, i es proposen mesures per a impulsar l’assessorament tècnic durant la redacció de
les lleis, que n’assegura la qualitat textual i la seguretat jurídica.
Paraules clau: tècnica normativa; tècnica legislativa; assessorament lingüístic; redacció de lleis; llenguatge legislatiu;
control de qualitat.
LINGUISTIC ADVICE IN THE DRAFTING OF LAWS: A GUARANTEE OF QUALITY
Abstract
In 2013, the European Commission’s Directorate-General for Translation commissioned a study by the University of
Turin on the quality control of texts from public administrations and international bodies, specically laws and other
public documents, to gain a view of the best practices with regard to the quality control in procedures for drawing up
normative texts. The Publications Ofce of the European Union published the study in the same year, in the collection
Studies on Translation and Multilingualism.
This article provides a summary of the European Commission study’s recommendations and some of the procedures
it highlights as good practices. It describes the linguistic advisory processes during the processing of laws and other
regulations in the Parliament of Catalonia and proposes measures for promoting technical advisory services during the
drafting of laws, to ensure their textual quality and legal certainty.
Keywords: Regulatory standards; legislative standards; linguistic advice; drafting of laws; legislative language; qua-
lity control.
∗ Margarida Sanjaume Navarro, cap del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya. msanjaume@
parlament.cat
Citació recomanada: Sanjaume navarro, Margarida. «L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat».
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017, p. 175-185. DOI: 10.2436/rld.i68.2017.3009.
Margarida Sanjaume Navarro
L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 176
Sumari
1 Introducció
2 L’estudi de la Comissió Europea sobre el control de qualitat dels textos normatius
3 Algunes de les millors pràctiques: el Trentino-Südtirol, Suïssa i Suècia
3.1 El Trentino-Südtirol
3.2 Suïssa
3.3 Suècia
4 L’assessorament en l’elaboració de les lleis a Catalunya
5 Conclusions i propostes
6 Referències bibliogràques
Margarida Sanjaume Navarro
L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 177
«The linguistic shape of a legislative project is not a container
added to the nal product, but a fundamental component of its
development.»1
1 Introducció
El 2013 la Direcció General de Traducció de la Comissió Europea va encarregar un estudi a la Universitat
de Torí sobre el control de qualitat dels textos d’administracions públiques i organismes internacionals, i
especícament de les lleis.
La idea de la Comissió Europea era tenir una perspectiva de les millors pràctiques pel que fa al control
de qualitat en el procediment de redacció dels textos normatius, inclosos els procediments de co-drafting
(corredacció o redacció paral·lela en dues llengües) i la traducció en el cas dels països i regions plurilingües.
L’equip de recerca de la Universitat de Torí, encapçalat per la professora de dret comparat Silvia Ferreri,
i per mitjà de les universitats dels països inclosos en l’estudi, va entrevistar diferents responsables de
les institucions públiques que s’encarreguen d’elaborar, revisar i traduir textos normatius en diferents
països i regions, tant monolingües com plurilingües, entre els quals hi havia Catalunya, i concretament el
Parlament de Catalunya. El resultat és un estudi molt complet, que recull les respostes als qüestionaris i a
les entrevistes dels responsables dels àmbits de la redacció, la revisió i la traducció de textos legislatius en
governs i parlaments de catorze països i sis organismes internacionals, en destaca les millors pràctiques i
fa recomanacions. L’Ocina de Publicacions de la Unió Europea va publicar l’estudi el mateix 2013, en la
col·lecció Studies on Translation and Multilingualism.
En aquest article es fa un resum de les recomanacions de l’estudi de la Comissió Europea i es descriuen
alguns dels procediments d’elaboració de normes que l’estudi destaca com a bones pràctiques. També es
descriu el procés d’assessorament que se segueix durant la tramitació de lleis i altres normes al Parlament de
Catalunya, i es proposen mesures per a impulsar l’assessorament tècnic en la redacció de les lleis, de manera
que s’assegurin la qualitat textual i la seguretat jurídica de les normes.
2 L’estudi de la Comissió Europea sobre el control de qualitat dels textos normatius
L’estudi de la Comissió Europea analitza diferents tipus de documents institucionals, especialment de
caràcter normatiu, des del punt de vista del control de la qualitat textual. La nalitat primordial de la recerca
és tenir una visió comparativa dels procediments institucionals de producció de documents i identicar les
millors pràctiques en l’àmbit de l’elaboració dels documents públics, com ara les lleis, que tenen una gran
incidència social.
L’estudi vincula les polítiques de redacció legislativa de qualitat als principis de democràcia i transparència
i als drets dels ciutadans. Quan parla de «redacció legislativa de qualitat» fa referència a la redacció i
al llenguatge legislatiu que segueixen els principis generals de claredat, ecàcia, uniformitat, concisió i
coherència textual, amb el benentès, però, que les lleis i els textos normatius en general depenen, en
darrer terme, de la voluntat política. L’estudi també constata que el llenguatge legislatiu és un llenguatge
d’especialitat en què la precisió és fonamental, i es demana com es poden conjuminar aquestes necessitats,
les de claredat, comprensibilitat i accessibilitat, amb les de precisió i formalitat del llenguatge de les normes,
sense que cap en resulti perjudicada d’una manera o altra. És per això que la recerca se centra en la pràctica
de les administracions públiques i organismes internacionals pel que fa als aspectes lingüístics de la redacció
de documents públics i a l’ecàcia i l’organització en aquest àmbit. Examina les polítiques, els mecanismes
i els circuits de feina en les institucions, i identica les funcions i els serveis que en són responsables, per
saber en quin moment i com es duu a terme el control de qualitat dels documents.
1 Document Quality Control in Public Administrations and International Organisations (2013), p. 192.
Margarida Sanjaume Navarro
L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 178
A partir de la recerca comparativa dels diferents procediments de redacció, revisió i traducció de lleis, i
de la identicació de les millors pràctiques en el control de qualitat dels textos, l’estudi apunta algunes
recomanacions per a redactar textos públics de qualitat, especialment normes.
Per exemple, sobre el procediment legislatiu a Alemanya, especica que:
«El 2007 i el 2008, el Ministeri [de Justícia] va dur a terme un projecte sobre la “legislació comprensible”.
Les conclusions van ser que la comprensibilitat i la claredat dels projectes i proposicions de llei podrien
millorar signicativament si des del mateix inici s’hi implicaven experts adequats, juristes i lingüistes.»2
Amb referència als procediments de consolidació legislativa i de refosa de textos legislatius, l’estudi de la
Comissió Europea fa aquesta recomanació:
«Quan la feina d’una comissió legislativa és reredactar, consolidar o refondre legislacions antigues i
complexes, un expert lingüístic o més d’un (en funció del nombre de llengües implicades) hauria de formar
part de la comissió legislativa i treballar-hi de manera regular.»3
Pel que fa a la traducció de les lleis, l’estudi assenyala que en contextos plurilingües s’evitarien ambigüitats
en les diferents versions lingüístiques d’un mateix text si, a l’hora de redactar el text original del projecte,
s’hi impliquessin també els lingüistes, i no només en el moment de la traducció. Es recorda, a més, que els
traductors professionals saben que per a determinar si un text està ben escrit cal primer intentar traduir-lo
i així identicar-hi possibles ambigüitats, incoherències estilístiques o, ns i tot, errors textuals. Per tant,
insisteixen a recomanar la incorporació de lingüistes en la fase inicial de redacció dels textos:
«Les ambigüitats del text original també s’haurien d’evitar integrant lingüistes en la fase de redacció, i no
només en el moment de la traducció.»4
Aquesta és la principal recomanació que es repeteix al llarg de l’estudi: que en la fase inicial de redacció
dels textos hi han d’intervenir no només juristes, sinó també lingüistes, per a assegurar-ne la qualitat textual i
també per a garantir la seguretat jurídica dels mateixos afectats per la norma. En general, lingüistes i juristes
s’haurien d’integrar en el procediment legislatiu des del mateix moment en què comença.
Recorden també que tenir garantit el suport dels polítics i dels gerents o directors de l’Administració és
fonamental perquè aquest control de qualitat dels textos legislatius sigui no només recomanable, sinó
obligatori. A més, les administracions haurien de tenir els recursos adequats, armen, per a planicar i dur a
terme activitats sistemàtiques de formació en tècniques de redacció i d’estil legislatius, seguint els principis
de precisió, concisió i claredat en el llenguatge legislatiu.
En aquest sentit, l’estudi europeu esmenta un informe de la Comissió sobre l’Administració Pública, de la
Cambra dels Comuns del Parlament Britànic, sobre l’ús i el mal ús del llenguatge ocial, en què s’adverteix
que els ciutadans s’haurien de poder queixar del llenguatge confús i ambigu, de la mateixa manera que ho
farien davant qualsevol altra mostra d’administració decient, i tant el govern com els organismes del sector
públic hi haurien de respondre adequadament. L’informe britànic, en les seves conclusions, ho resumeix així:
«Un bon govern requereix un bon llenguatge; mentre que un mal llenguatge és senyal d’un govern decient.»5
3 Algunes de les millors pràctiques: el Trentino-Südtirol, Suïssa i Suècia
L’estudi sobre el control de qualitat dels documents públics destaca com a experiències positives, entre
d’altres, a més del Canadà i Alemanya, també el Trentino-Südtirol, Suïssa i Suècia, on lingüistes i juristes
especialitzats assessoren des de l’inici del procediment legislatiu.
2 Document Quality Control (2013), p. 64.
3 Íd., p. 214.
4 Íd., p. 209.
5 House of Commons, Public Administration Select Committee, Bad Language Report: The Use and Abuse of Ofcial Language,
2009: https://www.publications.parliament.uk/pa/cm200910/cmselect/cmpubadm/17/17.pdf.
Margarida Sanjaume Navarro
L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 179
3.1 El Trentino-Südtirol
A la província autònoma de Bozen, de la regió italiana del Trentino-Südtirol, on el corpus legislatiu és en
italià i en alemany, hi ha plena cooperació entre juristes i lingüistes en la fase inicial de redacció dels textos.
Els departaments governamentals redacten els projectes de llei i després els envien a revisar a dues ocines,
l’Ocina Jurídica, que els revisa des del punt de vista jurídic, i l’Ocina d’Afers Lingüístics6, responsable de
la revisió des del punt de vista lingüístic.
Aquesta Ocina d’Afers Lingüístics de Bozen també tradueix els textos a l’alemany o a l’italià, i al ladí, i
treballa en estreta cooperació amb la Comissió Mixta de Terminologia, Terkom, especialitzada en terminologia
jurídica i administrativa en les tres llengües de la regió i que gestiona la base de dades terminològiques
trilingüe Bistro, d’accés públic.7
Durant el procés d’elaboració de les lleis, els lingüistes poden debatre ambigüitats o dubtes dels textos amb
els redactors, i els mateixos redactors poden demanar consell jurídic o lingüístic al personal de les ocines
(juristes i lingüistes). I quan s’ha aprovat una llei i se’n fan les versions lingüístiques ocials, encara es pot
millorar la versió original si s’hi detecten problemes de claredat textual.
Des del 1997 ofereixen una guia legislativa amb directrius tècniques per a la redacció de lleis, d’accés
públic.8 Aquestes directrius de tècnica normativa es complementen amb cursos de formació per a redactors i
altres tècnics que participen en la redacció de lleis i normes en general.
3.2 Suïssa
A Suïssa, el procediment de tramitació de les lleis comença al Bundesrat, el Govern federal, que presenta
els projectes de llei a l’Assemblea federal. Durant el procediment previ de preparació dels projectes, se sol
consultar els serveis jurídics i lingüístics de la Cancelleria federal.
En l’àmbit de l’Administració federal es va crear la Comissió Interna de Redacció9, responsable del control de
qualitat de la normativa. La Comissió, interdisciplinària i interdepartamental, és integrada per lingüistes dels
Serveis Lingüístics centrals de la Cancelleria Federal i per juristes de l’Ocina Federal de Justícia. Aquesta
composició afavoreix la sinergia entre el coneixement jurídic i la competència lingüística, i garanteix alhora
que es tinguin en compte les dues perspectives. Aquest organisme té la funció de revisar tots els projectes
de llei i altres propostes legislatives de l’Administració federal, per determinar si els textos compleixen els
principis de comprensibilitat, correcció lingüística i coherència textual i terminològica. Té la responsabilitat,
doncs, d’examinar la qualitat lingüística, la redacció i l’estructura de les lleis en alemany i en francès, i també
en italià, i emetre una avaluació imparcial dels textos. Aquesta feina de revisió té lloc en la fase inicial del
procediment legislatiu, quan encara és possible fer-hi correccions substancials.10
L’Administració federal també disposa de la Guia de legislació,11 en alemany i en francès, per a la redacció
de textos legislatius de qualitat.
Cal tenir en compte que el país es compon de tres grans regions lingüístiques i culturals: l’alemanya, la
francesa i la italiana, a més de les valls on es parla romanx. En el referèndum del 2001, la població romanx
va adoptar el romanx grisó (Rumantsch Grishun) com a idioma ocial del cantó, i per tant les lleis del cantó
dels Grisons ara es publiquen en romanx grisó. Aquest canvi els permet continuar avançant en la xació de
la terminologia jurídica.
6 http://www.provincia.bz.it/avvocatura/temi/testi-normativi-aspetti-linguistici.asp.
7 http://bistrosearch.eurac.edu/.
8 Testi normativi: aspetti linguistici e tecnica legislativa: http://www.provincia.bz.it/avvocatura/temi/testi-normativi-aspetti-
linguistici.asp.
9 Verwaltungsinterne Redaktionskommission, VIRK, i també Commission interne de rédaction o Comissione interna di redazione,
CIR: https://www.bk.admin.ch/themen/lang/04921/05462/index.html?lang=fr.
10 Document Quality Control (2013), p. 191.
11 Guide de législation: Guide pour l’élaboration de la législation fédérale: https://www.bj.admin.ch/dam/data/bj/staat/legistik/
hauptinstrumente/gleitf-f.pdf.
Margarida Sanjaume Navarro
L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 180
El centre de bases de dades terminològiques Termdat, que depèn de l’Administració federal suïssa, és un
recurs molt útil per als lingüistes i els juristes, perquè conté terminologia jurídica i administrativa en els
quatre idiomes ocials de Suïssa –alemany, francès, italià i romanx–, i també en anglès.12
3.3 Suècia
En el cas de Suècia, hi ha cinc universitats que imparteixen el grau de «Redacció administrativa clara», per
formar experts en aquest camp. El programa universitari inclou assignatures com ara gramàtica, retòrica,
pragmàtica, planicació i política lingüístiques, comunicació, tècniques en línia i anàlisi textual. Gairebé
cada entitat pública (ajuntaments, ministeris o direccions nacionals) té experts en redacció.13 En l’àmbit
judicial hi ha hagut iniciatives en què treballen conjuntament juristes i lingüistes.
En l’àmbit legislatiu, a l’Administració del Govern suec hi ha l’Àrea de Revisió dels Projectes de Llei,
integrada per cinc juristes i cinc lingüistes revisors especialitzats que sistemàticament revisen en equip els
projectes de llei, els decrets i els reglaments governamentals que els arriben dels ministeris. Un cop revisats,
l’Àrea retorna els documents, amb les esmenes lingüístiques, jurídiques i de tècnica normativa (assumides en
equip), al responsable ministerial corresponent. Els projectes i els decrets ministerials no es poden tramitar ni
publicar sense aquesta revisió prèvia. El Govern suec defensa aquest procediment per principis democràtics,
per qualitat, per transparència i també per estalvi econòmic, perquè acaba sent més productiu invertir just
al principi del procés d’elaboració dels documents, i així s’eviten possibles processos judicials o legislatius
posteriors que poden ser molt costosos. Perquè no hem d’oblidar que el fet que una llei sigui clara, precisa i
ben redactada n’afavoreix l’aplicació i el compliment.
Aquest mateix organisme suec mixt, compost per juristes i lingüistes, també elabora guies de redacció
clara, organitza la formació dels redactors jurídics i treballa amb les comissions legislatives, que són les que
redacten textos normatius.
L’estudi de la Comissió Europea sobre el control de qualitat dels documents públics recomana explícitament
el model suec:
«El model que s’hauria de seguir per a assolir una legislació de bona qualitat és el que estableix que tots els
projectes de llei han de ser revisats per un òrgan centralitzat, en què juristes i lingüistes treballen conjuntament
(vegeu Suècia).» 14
4 L’assessorament en l’elaboració de les lleis a Catalunya
Al Parlament de Catalunya, l’assessorament lingüístic, juntament amb l’assessorament jurídic, en l’elaboració
de lleis i normes va començar en el mateix moment del restabliment del Parlament, el 1980. Aquella primera
etapa va coincidir amb el sorgiment de moviments internacionals de renovació del llenguatge ocial de les
institucions, inclosa la llengua de les lleis, amb l’objectiu de fer normes i textos ocials més comprensibles.
A Catalunya, seguint aquests corrents de modernització, lingüistes i juristes van contribuir a la xació d’un
estil propi per al llenguatge juridicoadministratiu i especícament per al llenguatge legislatiu.
Amb el temps, l’assessorament tècnic durant la tramitació de les normes al Parlament amb relació a l’estil
legislatiu i la tècnica normativa es va regularitzar i, nalment, es va incloure en el Reglament amb la reforma
del 2005.
El Reglament del Parlament vigent regula especícament l’assessorament jurídic i l’assessorament lingüístic
en el procediment legislatiu:
«La mesa de la comissió és assistida per un lletrat del Parlament, encarregat d’assessorar-la jurídicament en
totes les iniciatives i els procediments que s’han de substanciar, i de coordinar l’assistència que els serveis
12 https://www.bk.admin.ch/themen/sprachen/00083/00854/index.html?lang=en.
13 Ingemar Strandvik, responsable de gestió de qualitat a la Divisió de Traducció de la Comissió Europea, en la I Jornada sobre
la Modernització del Llenguatge Jurídic Espanyol (Universitat de Barcelona): «La modernización del lenguaje jurídico en Suecia:
¿enseñanzas aplicables a otras tradiciones?» (2012).
14 Document Quality Control (2013), p. 214.
Margarida Sanjaume Navarro
L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 181
del Parlament presten a la comissió, i pels serveis lingüístics en la formalització de resolucions i acords.»15
El Reglament fa també una referència explícita a l’adequació lingüística i a la tècnica normativa per a
millorar la redacció de les lleis:
«Correspon a la ponència, assessorada pels serveis jurídics i lingüístics, d’elevar a la comissió propostes
de tècnica legislativa i d’adequació a les regles i als usos formals i lingüístics del Parlament respecte als
projectes i les proposicions de llei.»16
Amb la reforma del 2015, arran de l’aprovació de la Llei de transparència, el Reglament del Parlament també
regula el procediment de consolidació legislativa, en què s’estableix un nou text amb valor legal que integra
la legislació vigent sobre una matèria o un sector determinats, i per a aquest procediment estableix la creació
d’una comissió de consolidació legislativa, encarregada de tramitar els projectes i les proposicions de textos
consolidats, que ha de tenir assessorament jurídic i assessorament lingüístic.17
En tot cas, el Reglament determina que, per a un bon funcionament, el Parlament ha de disposar, entre altres
serveis, d’assessorament lingüístic:
«El Parlament ha de disposar dels mitjans humans i materials necessaris per a complir amb ecàcia i amb
eciència les seves funcions, especialment pel que fa als serveis permanents d’assessorament jurídic,
lingüístic, econòmic i sociopolític, i ha de tenir el suport dels serveis de documentació i dels serveis tècnics,
tots ells dirigits administrativament per funcionaris del Parlament.»18
Actualment, quan el Parlament comença la tramitació d’un projecte de llei o una proposició de llei, l’assessor
lingüístic assignat hi fa, si cal, propostes de revisió d’acord amb l’estil i el llenguatge de les lleis, conjuntament
amb el lletrat. Quan la comissió legislativa nomena la ponència (grup més reduït de diputats) amb l’encàrrec
d’examinar les esmenes presentades pels grups parlamentaris al projecte o proposició de llei i fer-ne l’informe
valoratiu, el lletrat i l’assessor lingüístic hi presenten, si cal, propostes tècniques per a millorar la redacció
del text. Es procura que els dictàmens de la comissió legislativa es publiquin amb les propostes de tècnica
normativa i d’estil legislatiu incorporades. Un cop aprovada la llei, es tradueix a les altres llengües ocials,
l’espanyol i l’occità, en la varietat aranesa.19
En la revisió lingüística dels textos legislatius es té en compte l’adequació a la normativa lingüística, el
registre i els aspectes estilístics (llenguatge d’especialitat, genuïnitat); l’adequació als principis de la tècnica
normativa o de funcionalitat, és a dir, precisió (coherència terminològica), concisió i claredat, i també
l’adequació als principis de neutralitat, objectivitat i vigència.
Els principis i els criteris de redacció que s’apliquen als textos legislatius estan especicats en el Llibre d’estil
de les lleis i altres textos del Parlament de Catalunya,20 que el 2013 van elaborar els assessors lingüístics
del Parlament encarregats de la revisió lingüística dels projectes de llei i de les proposicions de llei, i també
dels altres textos que aproven els òrgans parlamentaris. En aquest llibre d’estil es van compilar i actualitzar
els criteris d’estil i de tècnica normativa aplicats al llarg de les diverses legislatures des del restabliment
del Parlament de Catalunya, que ja s’inspiraven en els corrents de modernització del llenguatge jurídic i
legislatiu que hi havia en altres països, i molt especialment en les guies de redacció normativa del Quebec.21
15 Art. 49 del Reglament del Parlament de Catalunya (RPC), ed. 2016 (text pendent de refosa), en línia: http://www.parlament.cat/
document/cataleg/165484.pdf [consulta: febrer 2017].
16 Art. 118.2 RPC.
17 Art. 144 RPC.
18 Art. 240.1 RPC.
19 Sobre la traducció de les lleis al Parlament de Catalunya, vegeu Jordi Parramon i Blasco (2017), «Leyes sin futuro. El uso de
los tiempos en la traducción de textos normativos», http://ec.europa.eu/translation/spanish/magazine/documents/pyc_151_es.pdf, i
Joan Fibla Sancho (2016), «L’occità al Parlament de Catalunya: la Llei de l’occità, aranès a l’Aran»: https://eapc-rld.blog.gencat.
cat/2016/07/21/loccita-al-parlament-de-catalunya-la-llei-de-loccita-aranes-a-laran-joan-bla-sancho/.
20 Llibre d’estil de les lleis i altres textos del Parlament de Catalunya (ed. 2017), en línia: http://www.parlament.cat/document/
intrade/6412.
21 Sparer, Michel; Schwab, Wallace. Rédaction des lois : rendez-vous du droit et de la culture (1980).
Margarida Sanjaume Navarro
L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 182
El Llibre d’estil de les lleis i altres textos del Parlament de Catalunya pretén ser una ajuda i una referència
per als tècnics del Parlament, per als tècnics del Govern que participen en l’elaboració de projectes de llei, per
als tècnics dels grups parlamentaris, que sovint han de redactar textos parlamentaris (propostes de resolució,
mocions, proposicions de llei, declaracions, esmenes a projectes o proposicions) i per als mateixos diputats
del Parlament. Aquest llibre d’estil s’actualitza periòdicament i és accessible en línia des de la intranet i el
web del Parlament de Catalunya, a la secció «Recursos lingüístics».22 En aquesta mateixa secció es divulguen
recomanacions, estudis i informes lingüístics i altres recursos útils per a la redacció de textos parlamentaris.
La col·laboració amb el Centre de Terminologia Termcat, que depèn de la Generalitat de Catalunya, i l’Institut
d’Estudis Catalans és imprescindible en la xació de la terminologia que generen els textos normatius.23
Pel que fa a la formació, i com a complement imprescindible, el Govern de Catalunya, en col·laboració
amb el Parlament, ha organitzat diversos cursos sobre l’elaboració de les lleis.24 Aquests cursos, impartits
per tècnics de l’Administració de la Generalitat i per lletrats i lingüistes del Parlament, tenen la nalitat
de formar en tècnica normativa els tècnics que sovint han de redactar projectes de llei o que participen
en el procediment legislatiu. Els lingüistes del Parlament també imparteixen cursos de llenguatge jurídic,
especícament de llenguatge legislatiu, en postgraus sobre assessorament lingüístic.
5 Conclusions i propostes
En l’estudi de la Comissió Europea es reitera la necessitat que la feina d’assessorament lingüístic s’integri
des del primer moment de la redacció del text, i ho exemplica amb les paraules d’un funcionari de la secció
de revisió lingüística del Govern federal suís:
«Per a assolir un elevat nivell de qualitat textual, s’hauria de tenir en compte l’aspecte lingüístic dels
projectes i les proposicions de llei des del començament, planicant l’activitat de manera que s’hi impliquin
especialistes lingüístics al llarg de tot el procediment d’elaboració.»25
De manera que una de les principals conclusions de l’estudi de la Comissió Europea és que:
«Els polítics s’haurien d’assegurar que l’assessor lingüístic és present des de la primera reunió de la comissió
[legislativa], tal com ja es fa amb els assessors jurídics.»26
La col·laboració dels assessors jurídics i dels assessors lingüístics, que revisen els textos normatius i proposen
redaccions d’acord amb la tècnica i l’estil legislatius, contribueix, sens dubte, a fer lleis més comprensibles
i, en denitiva, a garantir la seguretat jurídica.
Les conclusions de la recerca de la Comissió Europea destaquen també que són molt recomanables les
guies i directrius de tècnica legislativa i les bases de dades terminològiques, que han de ser d’accés públic, i
recomanen una formació adequada i especíca dels redactors i els tècnics que intervenen en l’elaboració de
les lleis i altres documents públics.
A Catalunya, des del principi del restabliment de les institucions democràtiques hi havia aquesta consciència
de fer lleis clares, precises i entenedores, i en aquest sentit es van elaborar directrius de tècnica normativa, tant
al Govern com al Parlament. Actualment, però, caldria prendre un seguit de mesures per a millorar aquesta
necessària qualitat tècnica de les lleis i dels altres documents que elaboren i publiquen les institucions i els
organismes públics.
En el cas dels documents públics en general, caldria seguir la recomanació d’incloure l’assessorament
lingüístic des de la fase inicial de redacció ns a la fase de traducció.
22 http://www.parlament.cat/web/documentacio/recursos-linguistics/index.html.
23 http://www.termcat.cat/.
24 http://exteriors.gencat.cat/ca/detalls/noticia/curs-00034.
25 Document Quality Control (2013), p. 192.
26 Íd., p. 236.
Margarida Sanjaume Navarro
L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 183
Pel que fa a l’elaboració de lleis i normes, s’hauria d’assegurar l’assessorament tècnic i la supervisió de qualitat
en la fase de redacció dels avantprojectes, en l’àmbit de l’Administració del Govern, per a aplicar-hi les regles
de tècnica normativa i d’estil del llenguatge normatiu que caracteritza les lleis de Catalunya. En la tramitació
parlamentària, s’hauria de garantir la incorporació efectiva de lingüistes revisors especialitzats en llenguatge
legislatiu i tècnica normativa des de l’inici del procediment legislatiu, i de manera imprescindible en el cas de
les ponències redactores, tal com es fa en altres països i com recomana l’estudi de la Comissió Europea.
De fet, es pot assegurar millor la qualitat textual i la seguretat jurídica de les normes si les revisen lingüistes
i juristes experts des de la fase inicial del procés de redacció. Aquesta intervenció ha d’abastar tot el
procediment legislatiu, des del projecte i les esmenes dels grups parlamentaris ns a l’establiment nal del
text al Parlament, incloses també les diferents versions lingüístiques de la norma, de manera que la presència
reconeguda d’assessors lingüístics al llarg del procés de redacció dels textos legislatius, i també en el procés
de traducció, esdevingui part integrant fonamental del procediment.
D’altra banda, seria una bona inversió de futur tant la formació universitària com la recerca en redacció
legislativa i tècnica normativa. La formació hauria d’incloure disciplines jurídiques i lingüístiques, en
màsters especícs o en graus universitaris. I, pel que fa a la recerca, seria convenient que es dugués a terme
amb la col·laboració i la coordinació dels àmbits del domini lingüístic català en què s’elaboren lleis, decrets,
reglaments i altres normes. La coordinació en la xació de criteris comuns de tècnica normativa, inclosos
els de llenguatge i redacció, seria, doncs, un dels objectius de la recerca, que hauria de tenir en compte les
aportacions de lingüistes i juristes com les de l’antic Grup d’Estudis de Tècnica Legislativa (Gretel); les
aportacions internacionals com les de l’anomenat Plain Legal Language, i les d’experts en jurilingüística, a
més de les guies i recursos actuals de tècnica normativa i redacció legislativa, com el mateix Llibre d’estil de
les lleis i altres textos del Parlament de Catalunya.
6 Referències bibliogràques
avvocatura della Provincia autonoma di Bolzano - alto adige. Testi normativi: aspetti linguistici
e tecnica legislativa. http://www.provincia.bz.it/avvocatura/temi/testi-normativi-aspetti-linguistici.asp
[consulta: desembre 2016].
BuSSe, Dietrich. «La comprensibilitat de les lleis: un problema jurídic des del punt de vista lingüístic».
Revista de Llengua i Dret, núm. 22, desembre del 1994, p. 7-24. http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/
rld/article/view/523 [consulta: desembre 2016].
dePartament d’aSSeSSorament lingüíStic del Parlament de catalunya. Llibre d’estil de les lleis i altres
textos del Parlament de Catalunya. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2013 (actualització: febrer 2017).
En línia: http://www.parlament.cat/document/intrade/6412.
duarte i montSerrat, Carles. «El lenguaje jurídico catalán, entre la tradición y la modernidad». En: Hacia
la modernización del lenguaje jurídico: contribuciones a la I Jornada sobre la modernización del lenguaje
jurídico español. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012.
— «El llenguatge administratiu i jurídic: una renovació persistent», en Revista de Llengua i Dret, núm. 51,
2009, p. 39-46.
— «Qüestió d’estil», en Llengua, Societat i Comunicació, núm. 6, 2008, p. 15-20. En línia: http://www.raco.
cat/index.php/LSC/article/view/138260 [consulta: gener 2017].
eSPallargaS, Agustí. «Aspectes del tractament de la terminologia en els textos aprovats pel Parlament
de Catalunya: les denicions en les lleis.» Comunicació presentada a la IX Jornada de la SCATERM:
«Terminologia i llenguatge jurídic». Universitat Autònoma de Barcelona, 18 de maig de 2011.
euroPean union. Joint Practical Guide of the European Parliament, the Council and the Commission for
persons involved in the drafting of European Union legislation. 2015. En línia: http://eur-lex.europa.eu/
content/techleg/KB0213228ENN.pdf [consulta: febrer 2017].
Margarida Sanjaume Navarro
L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 184
euSko legeBiltzarra = Parlamento vaSco. Hizkuntza Gutxituak Administrazioan. Lenguas minoritarias en
la Administración. Vitoria - Gasteiz, 2010.
Ferreri, Silvia (dir.). Document Quality Control in Public Administrations and International Organisations.
A Study. European Commission. «Studies on translation and multilingualism», 2/2013. Luxembourg:
Publications Ofce of the European Union, 2013. En línia: http://bookshop.europa.eu/en/document-quality-
control-in-public-administrations-and-international-organisations-pbHC0113339/?CatalogCategoryID=9.
EKABstN84AAAEjuJAY4e5L [consulta: desembre 2016].
FiBla Sancho, Joan. «L’occità al Parlament de Catalunya: la Llei de l’occità, aranès a l’Aran». Apunt al blog
de la Revista de Llengua i Dret, 21 de juliol de 2016. [En línia].
gémar, Jean-Claude (dir.). “De la traduction juridique à la jurilinguistique: la quête de l’équivalence”. En:
Meta, vol. LX, núm. 3, desembre 2015.
— “Le discours du législateur en situation multilingue: traduire ou corédiger les
lois?”. LeGes, núm. 3 (2001), p. 13-32. En línia: <http://www.bk.admin.ch/themen/
lang/00938/02124/02645/index.html?lang=de&download=M3wBPgDB_8ull6
Du36WenojQ1NTTjaXZnqWfVpzLhmfhnapmmc7Zi6rZnqCkkIR9gniBbKbXrZ6lhuDZz8mMps2gpKfo>
[consulta: febrer 2017].
— Langage du droit et traduction: Essais de jurilinguistique = The language of the law and translation:
Essays on Jurilinguistics. Montréal: Éditeur Ofciel du Québec, 1982. També en línia: <http://www.cslf.
gouv.qc.ca/bibliotheque-virtuelle/publication-html/?tx_iggcpplus_pi4%5Ble%5D=publications/pubf104/
f104p1ch1.html> [consulta: gener 2017].
gené, Maria. «El dret a la comprensibilitat del llenguatge jurídic català i els principis que el sustenten». Apunt
al blog de la Revista de Llengua i Dret, 30 de juny de 2016. [En línia] [Consulta: gener 2017].
govern de la generalitat. dePartament de governació. comitè aSSeSSor Per a l’eStudi de l’organització
de l’adminiStració. Manual d’elaboració de les normes de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: 1992.
En línia: www.gencat.cat/governacio-ap/publ/DGIOA/EN/21NORMES.PDF
gretel. Manual d’adequació jurídico-formal: llibre d’estil per a l’elaboració de disposicions jurídiques.
Ministeri de Justícia de la República Federal d’Alemanya. Barcelona: Atelier, 2001.
— La redacció de les lleis. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1995.
mellinkoFF, David. The language of the law. Eugene, Oregon: Resource Publications, 2004.
meStreS i Serra, Josep M. «La docència jurilingüística a les universitat dels Països Catalans». Revista de
Llengua i Dret, núm. 66, desembre del 2016, p. 239-260. [En línia] [Consulta: febrer 2017].
migliore, Paola. «Document Quality Control in Public Administrations and International Organisations:
Best Practices and Recommendations», in LeGes, 2015/2, p. 367–384. En línia: https://www.bk.admin.ch/
themen/lang/00938/02124/09634/index.html?lang=fr [consulta: desembre 2016].
moraleS moreno, Albert. «Apunts sobre la negociació de la terminologia i el vocabulari de les lleis». Apunt al
blog de la Revista de Llengua i Dret, 27 d’abril de 2017. [En línia]
— «Redacció legislativa i terminologia: els casos de “nació”, “entitats locals” i “en tot cas” durant el procés
de redacció i aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006», en Terminàlia, núm. 14, 2016, p.
16-23.
Pagano, Rodolfo. Introduzione alla legistica: L’arte di preparare le leggi. 3 ed. Milano: Giuffrè, 2004.
Parramon i BlaSco, Jordi. «Leyes sin futuro. El uso de los tiempos en la traducción de textos normativos».
A: Punto&coma: Boletín de los traductores españoles de las instituciones de la Unión Europea. Núm.
Margarida Sanjaume Navarro
L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 185
151 (gener-febrer 2017), p. 10-13. En línia: http://ec.europa.eu/translation/spanish/magazine/documents/
pyc_151_es.pdf.
Pou, Agustí. «Terminologia jurídica catalana: algunes qüestions relatives a la consolidació de l’ús», en
Indexació, terminologia i llenguatge jurídic. Lluc Potrony i Joan M. Romaní (cur.). Barcelona: Societat
Catalana de Terminologia. Societat Catalana d’Estudis Jurídics, 2011.
PuBlic adminiStration Select committee, houSe oF commonS, Bad Language: The Use and Abuse of Ofcial
Language. 30 November 2009. En línia: https://www.publications.parliament.uk/pa/cm200910/cmselect/
cmpubadm/17/17.pdf [consulta: febrer 2017].
Sanjaume, Margarida. «L’assessorament lingüístic al Parlament: ús i difusió de la terminologia legislativa»,
en Difusió i ús dels termes: Espais Terminològics 2012. Vic: Eumo, 2012. També en línia: http://www.
parlament.cat/document/intrade/7757.
— «Quan les paraules són llei», en III Seminari de Correcció de Textos. Barcelona: Institut d’Estudis
Catalans, 2004. També en línia: http://www.parlament.cat/document/intrade/6277.
Solano, María Rosa. «La intermediación lingüística de los profesionales en Filología de la Asamblea Legislativa».
A: Revista Parlamentaria. Asamblea Legislativa de Costa Rica, vol. 16, núm. 2 (2008), p. 151-195.
SouSa rodrigueS, Giovana de. «El lingüista en el Parlamento», en Lenguas, lenguaje y lingüística:
contribuciones desde la lingüística general. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, 2015.
En línia: http://dadun.unav.edu/handle/10171/39955 [consulta: gener 2017].
SParer, Michel; SchwaB, Wallace. Rédaction des lois : rendez-vous du droit et de la culture. Québec,
Éditeur ocial, 1980. Conseil supérieur de la langue française. També en línia: http://www.cslf.gouv.
qc.ca/bibliotheque-virtuelle/publication-html/?tx_iggcpplus_pi4[le]=publications/pubb101/b101ch1.html
[consulta: gener 2017].
Strandvik, Ingemar. «EU Translation – Legal Translation in Multilingual Lawmaking». En: Le onzième
forum international sur le thème « Joies et peines de la vie des traducteurs et des interprètes? ». EULITA:
Belgrade, 2013. En línia: http://www.eulita.eu/fr/le-onzieme-forum-international-sur-le-theme-%C2%AB-
joies-et-peines-de-la-vie-des-traducteurs-et-des-inter [consulta: gener 2017].
— «La modernización del lenguaje jurídico en Suecia: ¿enseñanzas aplicables a otras tradiciones?». En:
Hacia la modernización del lenguaje jurídico. Contribuciones a la I Jornada sobre la modernización del
discurso jurídico español. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012.
— «Transparencia, gobernanza y traducción: ¿ha llegado la hora de un enfoque funcional?». En: Actas del I
Congreso sobre el español como lengua de traducción. Centro Virtual Cervantes. Esletra I, 2002. En línia:
http://cvc.cervantes.es/lengua/esletra/esletra_01.htm.
tierSma, Peter M.; Solan, Lawrence M. (ed.). The Oxford Handbook of Language and Law. New York:
Oxford University Press, 2012.
viver Pi-Sunyer, Carles. «Tècnica legislativa: estat de la qüestió i balanç (provisional) d’una dècada». En:
Autonomies: revista catalana de dret públic. Núm. 21 (1996), p. 15-30.
wiSSik, Tanja. «La terminología jurídica bilingüe y la normalización en Alto Adigio-Tirol del Sur:
experiencias y reexiones». En: Nomografía y corredacción legislativa. Instituto de Estudios Vascos. Bilbao:
Publicaciones de la Universidad de Deusto, 2009.
wydick, Richard C. Plain English for Lawyers. 4a ed. Durham: Carolina Academic Press, 1998.
