Jurisprudencia ambiental en Catalunya (segundo semestre 2017)
| Autor | Aitana De la Varga Pastor |
| Páginas | 1-20 |
REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Vol. VIII Núm. 2 (2017): 1 – 20
-Crònica-
[DOI: http://dx.doi.org/10.17345/rcda.1866] 1
JURISPRUDENCIA AMBIENTAL EN CATALUNYA
(SEGUNDO SEMESTRE 2017)
JURISPRUDÈNCIA AMBIENTAL A CATALUNYA
(SEGON SEMESTRE 2017)
AIT ANA DE L A V ARGA PA STO R
Professora agregada
Universitat Rovira i Virgili
A. De la Varga Pastor RCDA Vol. VIII Núm. 2 (2017)
2
Sumari: 1. Visió general; 1.1. Contaminació acústica; 1.2. Conflicte competencial sobre
autorització d’abocaments al riu Ebre; 1.3. Autorització ambiental i gestió de residus. Tipus de
residus; 1.4. La “baixa” d e llicències com a mesura de regulació de la concentració hotelera e n
pla especial i la seva il·legalitat; 1.5 La manca d’informació pública i participació com a motiu de
nul·litat del Pla Director Urbanístic per a la Delimitació i Ordenació del Centre Direccional de
Cerdanyola, de Cerdanyola del Vallès.
1. Visió general
Durant aquest període el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
s’ha pronunciat en diverses sentències en què s’han dirimit qüestions
relacionades amb el medi ambient. No obstant això, en aquesta ocasió el
nombre no ha estat molt elevat, almenys pel que fa a les sentències publicades
fins al moment de redactar aquesta crònica en la base de dades anomenada
Cendoj, que ens serveix de referència.
1.1. Contaminació acústica
En aquest període trobem dues sentències sobre contaminació acústica que
exposem a continuació. Mentre que en la primera es desestima la pretensió, en
la segona s’estima.
La Sentència de 4 de maig de 20171 resol, desestimant-lo de nou, el recurs
contenciós administratiu contra la sentència d’instància que desestima les
pretensions de la senyora que va interposar el recurs. El motiu principal
d’aquests recursos són les molèsties que la part actora deia que patia com a
conseqüència dels sorolls i vibracions provinents del bar situat al costat del seu
domicili.
En instància, la part actora va demanar la nul·litat de la llicència del bar on es
generaven els sorolls molests, i va considerar que els sorolls i les vibracions del
bar li havien generat unes molèsties que li havien vulnerat drets fonamentals,
per la qual cosa va demanar una indemnització. A més a més, va al·legar
inactivitat de l’Ajuntament en qüestió. No obstant això, la sentència d’instància
que es basava en l’“orfandat probatòria” va considerar que aquestes molèsties
no estaven provades, ja que havia de ser la part actora qui les provés. A més,
es donen com a bons els mesuraments realitzats a l’exterior i l’interior de
1 STSJ CAT 4656/2017 - ECLI: ES:TSJCAT:2017:4656 (ponent: Héctor García Morago)
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba