L'Extinció de les unions estables de parella i del matrimoni; en especial efectes post-mortem.
| Autor | Maria Gabriela Boldó |
| Cargo | Jutgessa substituta |
INTRODUCCIÓ.
Els objectius d'aquest treball son tenir un coneixement més profund i pràctic de la llei 10/98, 15 de juliol, d'unions estables de parella (LUEP) i, en concret, de la seva extinció amb l'objectiu d'estudiar la resposta que el poder legislatiu dona a les demandes socials i, en especial, al col·lectiu homosexual i a les parelles heterosexuals que tot i desitjant-ho no poden contraure matrimoni.
Les finalitats de la llei, com així explica en la seva presentació i Preàmbul, son la regulació sistemàtica de les unions estables de parella tant homosexual com heterosexual. Defineix a les parelles heterosexual com aquelles que tenen un caràcter estable, que poden contraure matrimoni i que si no ho fan és perquè no volen, front les parelles homosexuals que no es poden casar encara que ho desitgin per tenir barrat el pas al matrimoni, d'acord amb la interpretació que el Tribunal Constitucional fa de l'art 32 de la Constitució. Conclou la presentació dient que estem davant d'una regulació necessària, innovadora, prudent i meditada que té per finalitat pal·liar les situacions injustes que poden derivar-se del trencament de la convivència i protegir-ne al més dèbil.
La metodologia consisteix en l'estudi de les causes de l'extinció de l'unió estable de parella i els seus efectes, per centrar-me específicament en l'extinció per defunció d'un dels membres i els seus efectes tant des del punt de vista patrimonial com successori; comparar les mateixes situacions dins del matrimoni per tal de valorar com ha resolt el legislador les diferents situacions convivencials basades amb la more uxorio que es donen a la nostra societat.
Per acabar analitzar les Sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees que he trobat més significatives, no tant respecte de l'extinció per causa de mort si no al fet mateix de l'unió.
Com a conclusions més importants cal destacar que el legislador tot i que és pioner en la regulació de les unions homosexuals no arriba a equiparar-los al matrimoni en quant a filiació ni matèria successòria. La regulació que fa de les parelles heterosexuals es confosa i no dona resposta a les a les unions estables de parella que no es poden casar.
EXTINCIÓ DE LES UNIONS ESTABLES DE PARELLA. LES CAUSES I EL SEU ESTUDI.REQUISITS I EFECTES DE L'EXTINCIÓ. LES CAUSES D'EXTINCIÓ DEL MATRIMONI, ESTUDI COMPARAT.
L'EXTINCIÓ DE LES UNIONS ESTABLES DE PARELLA.
L'art 12 de la LUEP preveu que:
-
Les unions estables s'extingeixen per les causes següents:
a- Per comú acord.
b- Per voluntat unilateral d'un dels membres de la parella notificada fefaentment a l'altre.
c- Per defunció d'un dels membres.
d- Per separació de fet de més d'un any.
e- Per matrimoni d'un dels membres.
-
Els dos membres de la parella estan obligats, encara que sigui separadament, a deixar sense efecte l'escriptura pública que, si s'escau, s'hagués atorgat.
-
L'extinció implica la revocació dels poders que qualsevol dels membres hagi atorgat a favor de l'altre.
L 'art 30 regula extinció de la unió homosexual i preveu les mateixes causes només hi ha una particularitat en l'apartat 2 en establir que els dos membres de la parella, estan obligats encara que sigui separadament, a deixar sense efecte l'escriptura pública en què es va constituir.
Només de la lectura de l'apartat segon dels dos articles ja hi trobem diferències significatives respecte de l'unió heterosexual i homosexual. Aquesta diferència té una explicació en la forma de constitució de l'unió estable de parella. La constitució de les unions estables de parelles heterosexuals que conviuen maritalment pot tenir lloc, bé, atorgant escriptura pública manifestant la voluntat d'acollir-se a aquesta llei, bé, per la convivència marital durant un període ininterromput de dos anys, no sent necessaris aquests dos anys quan hi hagi descendència comuna; per aquesta raó l'article 12 preveu la possibilitat que no s'hagués atorgat escriptura pública.
En canvi, la constitució de les unions de parella homosexuals només pot tenir lloc quan els membres de la parella, que conviuen maritalment, manifesten la voluntat d'acollir-se a la mateixa i , per aquest motiu el legislador usa una terminologia diferent i no usa el terme si s'escau.
LES CAUSES D'EXTINCIÓ I EL SEU ESTUDI
Les causes d'extinció de la unió es podrien classificar entre extinció voluntària i involuntària i dins de les causes d'extinció voluntàries es podria fer una subclassificació en unilaterals o bilaterals.
Com a causes d'extinció involuntàries tindríem la defunció d'un dels membres de la parella, com a causa d'extinció voluntària bilateral trobaríem l'extinció per mutu acord i la resta les classificaríem com a causes d'extinció involuntàries unilaterals.
No obstant aquesta primera classificació cal fer una reflexió sobre la causa prevista a la lletra d de l'art 12; és a dir, la separació de fet de més d'un any.
Aquesta separació no ens diu, el legislador, si ha de ser de mutu acord o no.
Davant d'aquesta omissió i després de tornar a llegir les diferents causes d'extinció de l'art 12, crec que la interpretació més ajustada a la voluntat del legislador és que aquest supòsit s'apliqui quan no estem davant d'una separació de fet de mutu acord, ja que si no s'hauria de reconduir a l'art 12. a de la llei.
Malgrat aquesta conclusió, crec que aquest article no acaba d'aconseguir una uniformitat davant la diversitat de supòsits que es poden plantejar ja que ens trobem, d'una banda, amb el cessament per mutu acord i d'una altra amb la voluntat unilateral d'un dels membres notificada fefaentment a l'altre i la separació de fet de més d'un any. Si el legislador ha pensat en una causa d'extinció unilateral perquè cal preveure dos supòsits diferents, entenc que es dona una duplicitat de causes davant d'una mateixa situació com és el cessament de la convivència de manera unilateral. L'única explicació seria que el legislador volgués preveure el supòsit que l'unió s'extingeix per voluntat unilateral d'un dels membres de la parella i aquesta decisió no es notifica fefaentment a l'altre.
D'aquesta manera, transcorregut un any és salvaria el defecte formal i es podria considerar extingida la relació. Si no fos així hi hauria un cessament en la convivència que no es podria reconduir a cap de les causes d'extinció que estableix la llei
a- per mutu acord.
És la primera de les causes que preveu la LUEP per extingir la unió estable de parella, tan homosexual com heterosexual sense que la llei estableixi cap requisit més. D'acord amb el que exposàvem a l'apartat anterior, sembla que és en aquest apartat on hauríem d'incloure la separació de fet de mutu acord, sense necessitat de cap més requisit, ni tan sols el transcurs d'un any.
b- per voluntat unilateral d'un dels membres de la parella, notificada fefaentment a l'altre.
A més a més de la duplicitat plantejada aquesta causa d'extinció planteja una sèrie de problemes pel que fa al tema de la notificació fefaent a l'altre membre de la parella.
Cal posar aquest requisit en relació al que preveu l'apartat 2 d'aquest mateix article i també en relació a l'art 17. L'apartat 2 de l'art 12 preveu que els casos en que la unió s'hagués constituït per escriptura pública n'hi haurà prou en deixar-la sense efecte, per tant, això ens fa pensar que quan es deixi sense efecte aquesta nova situació serà comunicada immediatament pel notari i això ens permetrà tenir-ne un coneixement fefaent.
Malgrat això, cal tenir present, com ja hem dit, que l'art 1 de la LUEP preveu dues maneres diferents de constituir una unió heterosexual: la primera, que s'hagi formalitzat per escriptura pública, manifestant la voluntat d'acollir-se a la llei, la segona, per la convivència marital per un període ininterromput de dos anys, i en el supòsit de descendència comuna, deixa de ser necessària la convivència ininterrompuda durant aquests dos anys.
Per tant, sembla que la notificació fefaent es farà en principi per via notarial en els casos en que expressament s'hagi atorgat escriptura pública de constitució, però en els casos en que l'unió no s'hagi formalitzat per escriptura pública, la llei no preveu com s'ha de fer aquesta notificació fefaent. Penso que es podrien aplicar els art de la LEC 1/2000 relatius a les notificacions. Es podria considerar que s'ha produït una notificació fefaent tal com preveu l'article 12, quan s'ha emès una declaració de voluntat unilateral no subjecte a condició ni termini i sapiguem del cert que el convivent, destinatari de la mateixa, l'ha rebuda. Alguns autors assenyalen que n'hi hauria prou amb un emplaçament, altres opinen que és necessària escriptura pública de revocació. La secció 18 de l'Audiència Provincial de Barcelona va considerar, en una sentència de 9 de març del 2000, que l'emplaçament al demandat fet degudament en forma n'hi ha prou per considerar que s'ha notificat fefaentment l'extinció de la relació.
L'esmena n. 76 del grup parlamentari popular establia la necessitat d'expressar aquesta voluntat davant de notari i notificar-ho de manera fefaent. Segons MARTÍN GARRIDO, sembla que l'extinció de les unions constituïdes per escriptura pública no es produeix pel fet d'atorgar una nova escriptura sinó simplement per la concurrència de qualsevol causa d'extinció. Pensa que potser el legislador hagués hagut de distingir entre els casos d'extinció involuntaris i els voluntaris unilaterals, i exigir només en aquests últims l' escriptura pública revocatòria.
El problema pràctic que planteja és que moltes parelles no van al notari per atorgar l'escriptura pública de constitució i, per tant, no hi ha cap motiu per pensar que hi aniran per deixar sense efecte l'unió.
En els casos en que no es faci aquesta notificació fefaent i no hi hagi mutu acord ens trobem amb dos solucions possibles, la primera reconduir el problema a la separació de fet de més d'un any com a causa d'extinció de la relació sense cap més requisit, la segona, si aquest cessament fos...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba