Estat espanyol (BOE d'1 de juliol a 31 de desembre de 1994)

En aquest àmbit cal lamentar el Reial Decret 1410/1994, de 25 de juny (boe núm. 172, de 20 de juliol) del Ministeri de Defensa, pel qual s'aprova el Reglament del Servei Militar. Títol i Drets i deures del militar de lleva. Capítol i Drets. Article 9 Drets «1. El militar de Ueva és titular dels drets i llibertats establerts a la Constitució, d'acord en el seu exercici amb l'establert a la mateixa Constitució, en les disposicions de desenvolupament d'aquesta, en la Llei orgànica del servei militar, en les Reials ordenances i en les Lleis penals i disciplinàries militars. 2. En particular, són drets del militar de lleva els següents: (...) b) No ésser objecte de discriminació per raó de naixement, raça, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social». Capítol n Deures. Article 10 Deures «1. El militar de lleva està obligat pels deures establerts a la Constitució, en la Llei orgànica del servei militar, en les Reials ordenances i en la resta de l'ordenament jurídic. 2. En particular, són deures del militar de lleva els següents: (...) d) Conèixer i utilitzar el castellà en els actes i les relacions del servei».

Com a desenvolupament de l'Ordre d'l de juny de 1994 (boe núm. núm. 141, del 14) per la qual es regulen els premis nacionals del Ministeri de Cultura i es convoquen els corresponents a l'any 1994, cal esmentar

Page 235

sis resolucions de 7 de juliol de 1994 (boe núm. núm. 168, del 15) de la Direcció Genera] del Llibre i Biblioteques, i una Resolució de 10 d'octubre de 1994 (boe núm. 252, del 21) de la Direcció General de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, totes del Ministeri de Cultura. Aquestes resolucions estan destinades a la concessió dels premis següents:

Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. Segons el punt segon, «hi optaran les obres (...) escrites en qualsevol llengua espanyola», i segons el punt cinquè, «2. Els Vocals del Jurat seran designats (...) tenint en consideració (...) llurs coneixements per a valorar les obres (...) editades en les diferents llengües espanyoles. (...)».

Premi Nacional de les Lletres Espanyoles. Des del 1984 es convoca aquest premi de reconeixement del conjunt de l'obra literària d'un autor espanyol, «escrita en qualsevol de les llengües espanyoles», i segons el punt quart, «2. Els Vocals del Jurat seran designats (...) tenint en consideració (...) llurs coneixements per a valorar els autors i les obres en els diferents àmbits lingüístics espanyols. (...)».

Premi Nacional a la millor traducció. D'acord amb el punt segon, hi poden optar «els llibres traduïts de qualsevol llengua estrangera a qualsevol de les llengües de l'Estat espanyol», i segons el punt quart, «2. Els Vocals del Jurat seran designats (...) tenint en consideració (...) llurs coneixements per a valorar i enjudiciar els traductors i les obres editades en les diferents llengües espanyoles i les llengües originals dels llibres traduïts. (...)».

Premi Nacional a l'obra d'un traductor. Punt segon: «Podran ser seleccionats els traductors espanyols, sigui quina sigui la llengua/llengües (íí'c) utilitzades en el desenvolupament de la seva tasca, que hagin dedicat especial atenció a la traducció d'obres estrangeres a qualsevol llengua espanyola». Punt quart: «2. Els Vocals del Jurat seran designats (...) tenint en consideració (...) llurs coneixements per a valorar i enjudiciar els traductors i les obres traduïdes en els diferents àmbits lingüístics espanyols. (...)».

Premi nacional d'història d'Espanya. Segons el punt quart, «hi optaran les obres escrites en qualsevol llengua espanyola», i segons el punt cinquè, «2. Els Vocals del Jurat seran designats (...) tenint en consideració (...) Uurs coneixements per a valorar les obres (...) editades en les diferents llengües espanyoles. (...)».

Page 236

Premis nacionals de literatura, en les seves modalitats de poesia, narrativa, assaig i literatura dramàtica. D'acord amb el punt segon, «hi optaran les obres escrites en qualsevol llengua espanyola», i segons el punt tercer «Per a cada un dels quatre premis es constituirà un Jurat la composició del qual serà la següent: (...) Sis professors, escriptors, crítics o persones relacionades amb el món de la cultura, (...) amb especial consideració de les diferents llengües espanyoles. (...)».

Premis nacionals de teatre, «que recompensaran el conjunt de la tasca teatral realitzada durant 1993, en qualsevol de les llengües espanyoles, (...)».

Així mateix, cal esmentar:

Ordre de 22 de juliol de 1994 (boe núm. 178, del 27) reguladora dels fitxers de tractament automatitzat de dades de caràcter personal del Ministeri de Cultura i dels seus organismes autònoms. En els annexos es preveu una base de dades de traductors espanyols.

Ordre de 5 d'octubre de 1994 (boe núm. 246, del 14) per la qual s'actualitzen els límits quantitatius d'ajudes a la cinematografia establerts pel Reial decret 1282/1989, de 28 d'agost (referenciat en la Crònica del núm. 15 d'aquesta revista, p. 200), modificat pel Reial decret 1773/1991, de 13 de desembre. Apartat l.c de l'Ordre: «(...) Quan es tracti de pel·lícules la versió original de les quals es faci en alguna llengua oficial espanyola reconeguda en el respectiu Estatut com a pròpia d'una Comunitat Autònoma, els ingressos bruts "de taquilla establerts en l'article 7.2 del Reial decret" queden fixats en 10.000.000 de pessetes, sempre que almenys el 50 per 100 dels ingressos esmentats siguin obtinguts per l'exhibició de la pel·lícula en la seva versió corresponent a la llengua original (...)».

Reial decret 2045/1994, de 14 d'octubre (boe núm. 251, del 20) del Ministeri per a les Administracions Públiques, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica del Ministeri de Cultura. «Article 6. Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques. U. Correspon a la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques el desenvolupament de les funcions següents: /) La promoció i difusió nacional i internacional de les lletres espanyoles.» «Article 7. Direcció General de Cooperació Cultural. U. Correspon a la Direcció General de Cooperació Cultural el desenvolupament de les funcions següents:/) El suport, la promoció i la cooperació en la realització d'activitats tendents a la projecció exterior de la cultura espanyola, com també prestar la seva assistència en la difusió de les llengües espanyo-

Page 237

les. Disposició addicional única. Supressió d'òrgans. Queden suprimits els òrgans següents: b) Amb rang de Subdirecció General: 8. Centre de les Lletres Espanyoles.»

Dintre d'aquest període cal destacar la Llei orgànica 16/1994, de 8 de novembre (boe mini. 268, de l'endemà; correcció d'errades al núm. 285, del 29) de reforma de la Llei orgànica 6/1985, d'l de juliol, del Poder Judicial, les referències lingüístiques de la qual es van reproduir en la Crònica del número 6 d'aquesta revista, pp. 203 i 204.

Pel que fa a la nova Llei orgànica, cal remarcar la modificació de l'article 231.4 en un sentit positiu: «4. Les actuacions judicials realitzades i els documents presentats en l'idioma oficial d'una Comunitat Autònoma tindran, sense necessitat de traducció al castellà, plena validesa i eficàcia. D'ofici es procedirà a la seva traducció quan hagin de tenir efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats a la Comunitat Autònoma, llevat que es tracti de Comunitats Autònomes amb llengua oficial pròpia coincident. També es procedirà a la seva traducció quan les lleis ho disposin així o a instància de part que al·legui indefensió.»

Observeu que la modificació consisteix a eliminar la previsió explícita que es procedeixi a la traducció d'ofici dels documents presentats en l'idioma oficial d'una Comunitat Autònoma per mandat del jutge. Diguem, encara, que el grup parlamentari del Partido Popular, amb data 9 de febrer de 1995, ha interposat dn recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra aquest article, és a dir, contra la modificació operada respecte a l'anterior redacció del 231.4, a més d'altres articles de la Llei orgànica. No l'ha interposat ningú, en canvi, contra les disposicions que referenciem a continuació, i que incorporen a la Llei orgànica del poder judicial noves referències lingüístiques:

Article 110

2. El Consell General del Poder Judicial, en l'àmbit de la seva competència i amb subordinació a les lleis, podrà dictar reglaments de desenvolupament d'aquesta Llei per a establir regulacions de caràcter secundari i auxiliar. Aquests reglaments podran regular condicions accessòries per a l'exercici dels drets i deures que conformen l'estatut judicial sense innovar aquells ni alterar aquest en el seu conjunt. Podran aprovar-se en els

Page 238

casos en què siguin necessaris per a l'execució o aplicació d'aquesta Llei, en aquells en què es prevegi així en aquesta o una altra Llei i, especialment, en les matèries següents:

b) Valoració com a mèrit preferent del coneixement de la llengua i el dret propis de les Comunitats Autònomes en la provisió de places judicials en el territori de la Comunitat respectiva.

Creiem que el caràcter potestatiu d'aquest reglament encaixa malament amb el caràcter preceptiu que té l'elaboració d'un reglament que determini «els criteris de valoració sobre el coneixement de l'idioma i del Dret Civil Especial o Foral de les (...) Comunitats Autònomes [que en gaudeixen] (sic; v. art. 341 de la Llei orgànica 6/1985 a la pàgina i el número esmentats d'aquesta revista), com a mèrit preferent en els concursos per a òrgans jurisdiccionals del seu territori.»

Article 216 bis 3

2. En el supòsit que hi hagi diversos peticionaris per a l'atorgament de la mateixa comissió de servei [A Jutges i Magistrats], la Sala de Govern corresponent, en proposar amb preferència aquell qui estimi més idoni, haurà de valorar les circumstàncies següents:

d) El coneixement del dret o de la llengua i el dret substantiu propis de la Comunitat Autònoma en què hagi de tenir lloc la comissió.

Article 313

2. En el barem [de les bases dels concursos entre juristes de competència reconeguda] s'establirà la valoració dels mèrits següents:

g) En les Comunitats Autònomes amb llengua i drets propis, Dur coneixement es considerarà com a mèrit que caldrà valorar en concurrència amb els anteriors.

Article 431

2. Tindran preferència [per a la provisió temporal de vacants de jutges] aquell[e]s [persones] en qui concorrin més mèrits d'acord amb el barem següent, sempre que no concorrin altres circumstàncies que en comportin la manca d'idoneïtat:

f) En les Comunitats Autònomes amb llengua i drets propis, llur coneixement es considerarà com a mèrit.

Aprofitem l'avinentesa per reproduir l'article 471 de la Llei orgànica 6/1985, no modificat: «En els concursos per a la provisió de places [de personal al servei de l'Administració de Justícia] en el territori d'aquelles

Page 239

Comunitats Autònomes que tinguin una llengua oficial pròpia, es valorarà com a mèrit el coneixement d'aquesta en els termes que s'establiran reglamentàriament». Recordem que aquest article ha estat desplegat pel Decret 2003/1986, article 51.6, reproduït en el número 9 de la Revista, p. 170, i que en cada número posterior a aquell recollim les convocatòries que apliquen aquella previsió.

En aquest àmbit cal esmentar les disposicions següents:

Resolució de 2 de juny de 1994 (boe núm. 164, d'11 de juliol) de la Direcció General de Coordinació i de l'Alta Inspecció del Ministeri d'Educació i Ciència, per la qual es dóna publicitat al Conveni subscrit entre el Ministeri d'Educació i Ciència i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a la col·laboració en la planificació educativa. «Tercera. Les activitats de la Comissió de Direcció [que preveu la clàusula anterior del conveni] s'orientaran fonamentalment a l'intercanvi d'informació i a la proposta de criteris i mesures que permetin la màxima eficàcia en la planificació i utilització dels mitjans i recursos destinats al sistema escolar a la Comunitat, especialment en els aspectes referits a: g) Presència de les peculiaritats pròpies de la Comunitat en els plans d'estudi que es desenvolupen en els centres de l'àmbit de la Comunitat. Quarta.— Per al desenvolupament de les funcions indicades en la clàusula anterior, totes dues Administracions es comprometen a: J) La Comunitat podrà proposar al Ministeri la inclusió en el currículum escolar de continguts o orientacions pedagògiques relacionats amb les peculiaritats històriques, culturals, socials (...) pròpies de la Comunitat.»

Resolució de 5 de juliol de 1994 (boe núm. 168, del 15) de la Direcció de l'Escola Oficial de Turisme del Ministeri de Comerç i Turisme, per la qual es convoquen els exàmens d'ingrés per al curs 1994/1995 i s'esta-bleixen els terminis per a la matrícula. El punt 5.2 preveu un coneixement «dels idiomes anglès, francès i/o alemany per als aspirants. En el cas de candidats de nacionalitat no espanyola, hauran d'acreditar el domini de l'idioma espanyol».

Resolució de 19 de juliol de 1994 (boe núm. 191, d'11 d'agost; correcció d'errades al boe núm. 228, de 23 de setembre de 1994) de la Secretaria d'Estat d'Educació del Ministeri d'Educació i Ciència, per la qual s'es-

Page 240

tableixen orientacions per a la distribució d'objectius, continguts i criteris d'avaluació per cadascun dels mòduls en els quals s'estructura el currículum de l'educació secundària per a persones adultes. Annex 1. Distribució setmanal de períodes Iectius. Preveu l'horari de llengua castellana i literatura i d'«Idioma estranger». Annex n. Objectius, continguts i criteris d'avaluació. Camp de la Comunicació. Introducció. (...) «En aquest camp del coneixement, s'engloba l'aprenentatge de la Llengua Estrangera, però independentment. Així mateix, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears incorporarà ací la Llengua Catalana i la Literatura (...). Objectius generals. 3. Conèixer í valorar la realitat plurilingüe d'Espanya i de la societat í les variants de cada llengua, superant estereotips sociolingüístics i considerant els problemes que plantegen les llengües en contacte». Altres punts d'aquest camp fan referència a aspectes lingüístics generals. En els mòduls corresponents es preveu l'estudi dels trets principals de les llengües d'Espanya, la identificació d'aquestes i altres aspectes relacionats amb elles. En el camp de la comunicació referit a les llengües estrangeres (francès i anglès) lògicament també es fan reflexions generals sobre la diversitat de llengües i cultures.

Ordre de 21 de juliol de 1994 (boe núm. 177, del 26) del Ministeri d'Educació i Ciència, per la qual es regulen els aspectes bàsics del procés d'avaluació, acreditació acadèmica i mobilitat de l'alumnat que cursi la formació professional específica establerta en la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu (rld núm 17, pàgines 310 i 311). Punt tercer. 5. «En les Comunitats Autònomes les llengües de les quals tinguin estatutàriament atribuït caràcter oficial, el Llibre de qualificacions de formació professional podrà ser redactat en la llengua corresponent, de manera que ha de ser expedit, en tot cas, de forma bilingüe quan ho demanin els alumnes i ha de figurar sempre el text castellà quan el Llibre hagi de tenir efectes fora de l'àmbit de la Comunitat».

Ordre de 4 d'agost de 1994 (boe núm. 191, de 111) del Ministeri d'Educació i Ciència, sobre ensenyament de les matèries cultura clàssica i segona llengua estrangera en l'educació secundària obligatòria.

Resolució de 3 d'octubre de 1994 (boe núm. 245, del 13) de la Direcció General de Relacions Culturals i Científiques del Ministeri d'Afers Exteriors, per la qual es convoquen beques per a lectorats d'espanyol a universitats estrangeres.

Ordre de 10 d'octubre de 1994 (boe núm. 256, del 26) del Ministeri d'Educació i Ciència, per la qual s'estableixen les normes generals i de

Page 241

procediment a què s'han d'atenir les convocatòries específiques d'ajudes per a la formació contínua de professors i formadors de llengües estrangeres d'acord amb l'Acció i del Programa Lingua.

Ordre de 13 d'octubre de 1994 (boe núm. 250, del 19) del Ministeri d'Educació i Ciència, per la qual es regulen l'organització i funcions de les unitats de programes educatius de les direccions provincials del departament. Cinquè. 2. «A la Direcció Provincial de Balears hi haurà (...) un Departament de Normalització Lingüística».

Resolució de 20 d'octubre de 1994 (boe núm. 282, de 25 de novembre) de la Reial Acadèmia Espanyola, per la qual s'anuncia el premi «Ri-vadeneira». «Tema.— Estudi sobre qualsevol qüestió de Lingüística o de Literatura Espanyola. Condicions generals. Els treballs han d'estar escrits en castellà (...)».

Resolució de 2 de novembre de 1994 (boe núm. 274, del 16) de la Direcció General de Renovació Pedagògica del Ministeri d'Educació i Ciència: currículum de la matèria «cultura clàssica» per a la seva impartició en el segon cicle de l'Obligatòria. Es refereix a l'«espanyol» i a les diverses llengües d'Espanya en els objectius generals i els continguts, entre altres aspectes lingüístics.

Ordre d'li de novembre de 1994 (boe núm. 275, del 17) del Ministeri d'Educació i Ciència. Regula els ensenyaments complementaris de llengua i cultura espanyoles per a alumnes espanyols residents a l'exterior. L'Ordre desplega la secció segona del capítol m del Reial Decret 1027/1993 que vam reproduir íntegrament en la Crònica del número 21, p. 108 i següents. A la pàgina 126 ja denunciàvem el «regust preconstitucional del Reial Decret, tant terminològic com de contingut, ja que només parla de la difusió de l'espanyol i la llengua i cultura espanyoles», regust que es manté en l'Ordre present.

És tradicional en aquestes cròniques denunciar la manca de respecte al pluralisme lingüístic per part, especialment, del Ministeri d'Educació i Ciència, justament el Ministeri del qual depèn l'educació dels ciutadans del futur. Com es pot apreciar en les normes referenciades, el tarannà no ha canviat.

Page 242

En aquest àmbit cal continuar blasmant, com ja és tradicional en aquest apartat de les cròniques, els intents d'imposició sistemàtica del castellà, directament o remetent a les normes generals d'etiquetatge, imposició contrària tant al dret intern com al de la Unió Europea:

Otdre de 4 de juliol de 1994 (boe núm. 162, del 8) del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, sobre utilització i comercialització d'enzims, microorganismes i els seus preparats en l'alimentació animal. Article 6.3: «Totes les indicacions hauran de figurar, almenys, en la llengua espanyola oficial de l'Estat».

Reial decret 1185/1994, de 3 de juny (boe núm. 167, de 14 de juliol), del Ministeri de Sanitat i Consum, sobre etiquetatge de productes del tabac distints de les cigarretes i pel qual es prohibeixen determinats tabacs d'ús oral i s'actualitza el règim sancionador en matèria de tabac. Article 4. «En les labors de tabac destinades a ser comercialitzades dins de l'àmbit territorial de les Comunitats Autònomes que tinguin una altra llengua oficial a més de la de l'Estat, podran imprimir-se totes les advertències també en la llengua pròpia de la comunitat de què es tracti, en el qual cas, a part de I'l per 100 de la superfície de la unitat d'envasat destinada d'acord amb l'article 3 [que preveu les advertències], es destinarà, almenys, un altre 1 per 100 de la superfície total de la unitat d'envasat per a l'advertència en la llengua de la Comunitat Autònoma corresponent.» Observem que el legislador té tan assumit que tot ha d'anar en castellà que, bé que el text de les advertències apareix redactat en castellà —com, si no— de fet no es diu explícitament enlloc que hagin d'anar en aquesta llengua. El text és semblant al de l'article 7.1 del Reial decret 510/1992, que vam reproduir en la Crònica del número 18, p. 283.

Ordre de 16 de setembre de 1994 (boe núm. 227, del 22) del Ministeri de la Presidència, Modifica l'Ordre d'l de juliol de 1987, per la qual s'aprova la Norma general de qualitat per al iogurt destinat al mercat interior, que ja vam criticar en la Crònica del número 11 d'aquesta revista, p. 289. Novament l'apartat 11 remet al Reial decret 212/1992, blasmat en el número 18 d'aquesta revista, p. 281.

Reial decret 1679/1994, de 22 de juliol (boe núm. 229, de 24 de setembre), del Ministeri de la Presidència, pel qual s'estableixen les condicions sanitàries aplicables a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Quant a l'etiquetatge (articles

Page 243

4.3, 5.5, l.l.e, i Annex C, capítol rv B), hom remet també al Reial decret 212/1992 esmentat. Pel que fa al «certificat sanitari firmat per Tautorítat competent del país tercer exportador» de llet o productes lactis a l'Estat espanyol, «estarà redactat almenys en la llengua oficial de l'Estat espanyol» (article 22.J). Alguns productes espanyols destinats a l'exportació han de dur el mot anglès «export» (article 23).

És especialment preocupant el cas de l'Ordre de 10 d'octubre de 1994 (boe núm. 246, del 14) del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es modifica l'Ordre de 23 de maig de 1986 (boe núm. 135, de 6 de juny de 1986), per la qual s'aprova el Reglament general tècnic de control i certificació de llavors i plantes de viver. Mentre a l'Ordre modificada no vam saber trobar cap referència lingüística, al final de l'apartat 20 de l'Ordre modificadora s'hi ha afegit un paràgraf que diu que «totes les indicacions contingudes a l'etiqueta hauran de figurar, almenys, en la llengua oficial de l'Estat».

Reial decret 2087/1994, de 20 d'octubre (boe núm. 301, de 17 de desembre) del Ministeri de la Presidència, pel qual s'estableixen les condicions sanitàries de producció i comercialització de carns fresques d'aus de corral. Article 14 Importacions procedents de països tercers «5. (...) El text del certificat [d'inspecció veterinària] es redactarà, almenys, en espanyol (...)».

Reial Decret 2163/1994, de 4 de novembre (boe núm. 276, de 18 de novembre) del Ministeri de la Presidència. Implanta el sistema harmonitzat comunitari d'autorització per comercialitzar i utilitzar productes fito-sanitaris. L'article 12.a remet al Reial decret 2216/1985 blasmat en la Crònica del número 7 d'aquesta revista, p. 239. Així mateix, l'article 27.1 imposa expressament la llengua oficial de PEstat en les etiquetes.

Reial decret 2208/1994, de 16 de novembre (boe núm. 284, del 28), del Ministeri de Sanitat i Consum. Regula els medicaments homeopaties d'ús humà de fabricació industrial. Els articles 2.2 i 5.4, darrer paràgraf, imposen expressament la llengua oficial de l'Estat en les etiquetes.

Circular 8/1994, de 22 de desembre (boe núm. 312 supl., del 30), del Departament de Duanes i Impostos Especials de l'Agència Estatal del Ministeri d'Economia i Hisenda, per la qual s'aproven les instruccions per a la formalització del Document Únic Administratiu (dua). Annex Instruccions per a h formalització del dua, capítol lr. Instruccions preliminars,

Page 244

c forma de presentació «(...) el document haurà d'emplenar-se en l'idioma espanyol (...)».

Com es pot apreciar, el criteri lingüístic a l'hora d'aplicar normes comunitàries va des de la pura imposició de l'espanyol (Reial decret 2087/1994), passant per la mateixa imposició preconstitucional però amb terminologia constitucional (resta de les disposicions que la fan), i encara altres criteris. Serven silenci sobre això dues ordres de 28 d'octubre de 1994 (boe núm. 264, de 4 de novembre) del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per les quals s'aproven els reglaments tècnics de control de la producció i comercialització dels materials de reproducció de les plantes ornamentals i de les plantes ornamentals, la primera, i de plançons d'hortalisses i material de multiplicació d'hortalisses distint de les llavors, la segona.

Altres disposicions que fan referències lingüístiques són:

Reial decret 2044/1994, de 14 d'octubre (boe núm. 298, de 14 de desembre), del Ministeri de la Presidència, pel qual s'estableixen les condicions sanitàries i de sanitat animal aplicables al sacrifici d'animals de caça silvestre i a la producció i comercialització de les seves carns. Article 13 Importacions procedents de països tercers «5. (...) El text del certificat "sanitari i d'inspecció veterinària" es redactarà almenys en la llengua del país de destinació i en la del país d'introducció de la carn a la Unió Europea (...)». En l'Annex i, capítol ix (Certificat d'inspecció veterinària), es diu que aquest certificat haurà d'estar redactat, almenys, en la o les llengües oficials del lloc de destinació. (...)». Algunes normes preceptuen la inclusió de mots concrets com el mot anglès «export» (article 14), o el mots «espaíía en majúscules o la lletra E en majúscula» o «caza» (Annex i, capítol vn, 3.a.l i d.\).

Dues ordres de 2 de novembre de 1994 (boe núm. 270, de 1'11) del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ratifiquen el Reglament de la denominació específica «Orujo de Galícia» i del seu Consell Regulador, la primera, i la denominació d'origen «Chacolí de Bizkaia-Bizkaiko Txa-kolina» i del seu Consell Regulador, la segona. Annex de la primera «Article 2.1. La protecció atorgada s'estén al nom de la denominació específica "Orujo de Galícia", a la seva traducció a altres llengües (...)». Diversos articles de la segona esmenten la denominació d'origen en castellà i èuscar. L'article 22.1 de l'annex diu que «En les etiquetes de vins embote-

Page 245

Ilats figurarà obligatòriament de forma destacada el nom de la denominació d'origen, indistintament en èuscar Í/° en castellà (...)».

En aquest àmbit cal esmentar les disposicions següents:

Reial decret 1774/1994, de 5 d'agost (boe núm. 234, de 30 de setembre), pel qual es regulen els concursos de trasllats d'àmbit «nacional» per a la provisió de places corresponents als cossos docents que imparteixen els ensenyaments establerts en la Llei orgànica d'ordenació general del sistema educatiu. En l'annex i (especificacions a què han d'ajustar-se els barems de prioritats en l'adjudicació de destinacions, per mitjà de concurs d'àmbit «nacional», en el cos de mestres), apartat g), i en l'annex n (especificacions a què han d'ajustar-se els barems de prioritats en l'adjudicació de destinació, per mitjà de concurs d'àmbit «nacional», en els cossos de professors d'ensenyament secundari, professors tècnics de formació professional, catedràtics de música i arts escèniques, professors d'arts plàstiques i disseny, mestres de taller d'arts plàstiques i disseny i professors d'escoles oficials d'idiomes), es diu el següent: «Altres mèrits./ Per altres mèrits diferents dels anteriors podran assignar-se entre (...) punts. La norma de procediment determinarà quins han de ser aquests mèrits, entre els quals figuraran (...), si s'escau, els derivats de les peculiaritats lingüístiques que corresponguin al perfil dels llocs dependents de Comunitats Autònomes la llengua pròpia de la qual tingui el caràcter d'oficial quan

Page 250

d'aquestes peculiaritats no es derivin requisits per a optar al seu exercici.

Ordre d'l d'octubre de 1994 (boe núm. 237, del 4) del Ministeri d'Educació i Ciència, per la qual s'estableixen normes de procediment aplicables als concursos de trasllats d'àmbit nacional, que han de convocar-se durant el curs 1994/1995, de funcionaris dels cossos docents que imparteixen els ensenyaments establerts en la Llei orgànica d'ordenació general del sistema educatiu. En el model de sol·licitud de l'Annex i (sol·licitud de participació en el concurs de trasllats de mestres 1994-95 i en els seus procediments previs) apareix l'expressió acientífica —fet que denunciem repetidament des d'aquestes pàgines, í al qual té una especial afecció el Ministeri d'Educació— llengua valenciana, expressió que la legislació fins ara sempre ha evitat. També trobem la distinció entre les llengües catalana i basca per comunitats autònomes, cosa que no es fa amb el castellà i que també anem denunciant. A sobre, en l'annex n (sol·licitud de participació en el concurs de trasllats dels cossos de professors d'ensenyament secundari, professors tècnics de formació professional, com també els cossos que imparteixen ensenyaments artístics i d'idiomes 1994-95), trobem que un dels codis diu «espec. y vernàculo». D'altra banda, l'annex m (especificacions a què han d'ajustar-se els barems de prioritats en l'adjudicació de destinacions, per mitjà de concurs d'àmbit «nacional», en el cos de mestres), a la clàusula 2.3.2, i l'annex rv (barem de prioritats en l'adjudicació de destinació, per mitjà de concurs d'àmbit «nacional», en els cossos de professors d'ensenyament secundari, professors tècnics de formació professional, catedràtics de música i arts escèniques, professors d'arts plàstiques i disseny, mestres de taller d'arts plàstiques i disseny i professors d'escoles oficials d'idiomes), a la clàusula 2.3, diuen: «Exclusivament per a places situades en el País Basc:/ La convocatòria específica corresponent a les places ubicades en el País Basc podrà assignar fins a un màxim de 5 punts als mèrits que s'hi determinin en funció de les peculiaritats lingüístiques a què es refereix l'apartat g] de l'annex i del Reial decret 1774/1994, de 5 d'agost», transcrit damunt.

Ordre d'li d'octubre de 1994 (boe núm. 250, del 19) del Ministeri d'Educació i Ciència, per la qual es regulen les titulacions mínimes que han de posseir els professors dels centres privats d'educació infantil i primària. Els apartats lO.c) i d) i 11 regulen els coneixements de les llengües francesa i anglesa, i l'apartat dotzè diu que «les administracions educatives competents determinaran els requisits que hagin de reunir els profes-

Page 251

sors que imparteixin els ensenyaments de les llengües pròpies de les Comunitats Autònomes». No es fa referència als requisits exigibles de coneixement de la llengua oficial pròpia.

Ordre de 13 d'octubre de 1994 (boe núm. 249, del 18) del Ministeri d'Educació i Ciència, per la qual es convoca concurs de trasllats de funcionaris docents dels cossos de professors d'ensenyament secundari, professors tècnics de formació professional i professors que imparteixen els ensenyaments artístics i d'idiomes. Parla d'aspectes lingüístics en les bases 3.3.2, 8.1.5, 9.1.1.g) i 19. La base 8.1.5 diu que «els professors titulars de les especialitats de Llengua i Literatura Catalana (Illes Balears), Llengua i Literatura Valenciana, i Llengua Catalana i Literatura podran sol·licitar indistintament les places vacants corresponents al Cos de Professors d'Ensenyament Secundari existents a Balears, València i Catalunya, respectivament, de conformitat amb el que disposa l'Ordre present». La base novena 1.1.g) (aspirants seleccionats en els procediments selectius convocats per l'Ordre de 21 de març de 1994; rld núm. 22, p. 219 a 221) diu que «(...) La destinació que els pogués correspondre estarà condicionada (...) en el cas dels seleccionats que superaren el procediment selectiu a les Illes Balears (...), a més, a I'acreditació del coneixement de la Llengua Catalana, a través de la titulació o la superació del curs al qual s'al·ludeix en l'apartat 8.3.7 de l'Ordre de 21 de març de 1994», referen-ciada en la Crònica anterior, p. 219 a 221.

Ordre de 17 d'octubre de 1994 (boe núm. 258, del 28) del Ministeri d'Educació i Ciència, per la qual es convoca concurs d'àmbit «nacional» i processos previs per a la cobertura de llocs vacants del cos de mestres existents en col·legis públics d'educació primària, infantil i educació especial, llocs itinerants del primer cicle de I'eso, d'educació d'adults i centres de nova creació, pertanyents a l'àmbit de gestió del Ministeri d'Educació i Ciència. Es refereix a aspectes lingüístics en la base novena i en diversos apartats dels annexos.

Resolució de 15 de novembre de 1994 (boe núm. 294, de 9 de desembre) de la Secretaria General Tècnica del Ministeri d'Educació i Ciència, per la qual es fa pública la convocatòria de 30 places per a professors bilingües en escoles elementals, cinc places per a professors d'espanyol com a segona llengua, i cinc places per a professors en l'àrea de ciències, en escoles secundàries, ofertes pel Departament d'Educació de l'Estat de Califòrnia (Estats Units) per al proper curs 1995-1996.

Page 252