Els reptes de futur per a les administracions públiques catalanes derivats de les noves directives de contractació pública
| Autor | Marc Vilalta Reixach |
| Cargo | Professor agregat de Dret administratiu, Universitat Oberta de Catalunya |
| Páginas | 137-139 |
IDP Número 19 (Octubre, 2014) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
RESSENYA
Marc Vilalta Reixach
137
Data de publicació: octubre de 2014
Els reptes de futur per
a les administracions públiques
catalanes derivats de les noves
directives de contractació pública
Marc Vilalta Reixach
Professor agregat de Dret administratiu
Universitat Oberta de Catalunya
El dia 24 d’octubre va tenir lloc la jornada sobre els
Reptes per a les administracions públiques catala-
nes derivats de les noves directives de contractació
pública, organitzada conjuntament per la Comissió
Jurídica Assessora i els Estudis de Dret i Ciència
Política de la UOC.
La jornada, a la qual van assistir més d’un cente-
nar de persones, va servir per a posar en comú
alguns dels aspectes més rellevants de la nova
normativa europea en matèria de contractació
pública —en concret, la Directiva 2014/23/UE, re-
lativa a l’adjudicació de contractes de concessió; la
Directiva 2014/24/UE, sobre contractació pública, i
la Directiva 2014/25/UE, relativa a la contractació
per entitats que operen en els sectors de l’aigua,
l’energia, els transports i els serveis postals— i,
sobretot, analitzar quin és l’impacte que aquesta
nova regulació pot tenir en les administracions
públiques de Catalunya.
En la primera intervenció, a càrrec de la Sra. Neus
Colet i Arean, cap de la Secretaria Tècnica de
laJunta Consultiva de Contractació Administrativa
de la Generalitat de Catalunya, es va parlar de les
novetats principals del nou marc normatiu europeu
sobre contractació pública. La presentació, d’una
banda, de la complexitat actual de l’ordenament
jurídic espanyol en aquesta matèria, i de l’altra, dels
aspectes comuns més destacables de les tres noves
directives europees —especialment en allò que es
refereix al canvi en la cultura de gestió d’aquest
àmbit— i també dels antecedents i els terminis, van
centrar l’exposició; si bé també hi va haver l’ocasió
d’assenyalar la novetat d’alguns dels conceptes o
nocions més rellevants encunyats per la nova nor-
mativa i d’advertir d’algunes de les qüestions sobre
les quals caldrà restar més atents en la transposició
per part del dret espanyol.
La segona intervenció, a càrrec del Sr. Francisco
Blanco López, cap del Servei de Contractació i Su-
port en Matèria d’Assegurances, de la Subdirecció
General de Riscos i Assegurances del Departament
d’Economia i Coneixement de la Generalitat de
Catalunya, va tractar de l’impuls de les clàusules
IDP Número 19 (Octubre, 2014) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
Eloi PuigEloi Puig
Jose R. Agustina
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
138
Els reptes de futur per a les administracions públiques catalanes...
Eloi Puig
Eloi Puig
Marc Vilalta Reixach
138
socials, ambientals i d’innovació en la contractació pública,
una de les perspectives més interessants que vincula la
contractació pública amb l’assoliment dels objectius d’algu-
nes polítiques determinades en l’àmbit europeu. En la seva
ponència es va remarcar la complexitat de la implementació
d’aquest tipus de clàusules, complexitat que condueix a una
preparació interna dels contractes en un escenari nou,
que requerirà, d’una manera molt particular, integrar els
elements tècnics, i també es va fer èmfasi en la necessitat
de fer un balanç real de l’aplicació de les clàusules socials
i ambientals i d’aplicar canvis organitzatius rellevants en
aquest àmbit.
En tercer lloc, el Dr. Marc Vilalta Reixach, professor agregat
de Dret administratiu de la UOC, va abordar un dels temes
que planteja més qüestions des del punt de vista de l’abast
de l’aplicació de la normativa de contractació pública i que
ha generat, també, una jurisprudència europea important:
les relacions entre els poders públics en l’àmbit contractual.
El Dr. Vilalta Reixach va començar la intervenció amb una
contextualització general de la qüestió i, a partir d’aquí, va
exposar sistemàticament el règim jurídic dels dos supòsits
de possible exclusió de la normativa contractual pública: els
casos d’autoprovisió (in house provindig) i els casos dels con-
venis de col·laboració. Amb relació als primers, va concretar
i analitzar críticament els diversos criteris o requisits, amb
les precisions que en fa la nova normativa; i, amb relació
als segons, va afirmar la conveniència d’una esfera pròpia
i la necessitat d’una normativa interna que detalli millor
els termes de la seva exclusió de la normativa contractual.
Finalment, va cloure la intervenció amb un balanç sobre
la certa flexibilitat que introdueix la nova normativa, però
també amb els requisits que caldrà tenir en compte.
En quart lloc, un dels temes més vinculats a la bona gestió
administrativa en l’àmbit contractual, la transparència, sim-
plificació i flexibilització dels procediments de contractació,
va ser abordat pel Dr. Agustí Cerrillo i Martínez, catedràtic
de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya.
D’entrada, en va presentar els nombrosos continguts i impli-
cacions, i també els diversos moments en què són presents
els mecanismes de transparència en l’àmbit contractual,
amb les diverses variants de transparència activa, passiva
i col·laborativa. També van ser objecte de reflexió, dins de
la transparència, els límits a la seva aplicació, la confiden-
cialitat i el tema molt rellevant dels conflictes d’interessos.
Finalment, van ser objecte d’atenció els diversos àmbits
d’aplicació de la simplificació (simplificació normativa i
simplificació de procediment, de terminis, de càrregues,
etc.) i de la flexibilització dels procediments (procediments
negociats, innovació, acords marc), amb la referència a un
element transversal a tots aquests aspectes, un element
d’importància renovada: l’ús dels mitjans electrònics.
Posteriorment, la jornada va centrar l’atenció en un dels
aspectes que ha generat més problemes pràctics en l’àmbit
contractual: la modificació dels contractes. Aquesta ponèn-
cia va ser a càrrec de la Sra. Francesca Mas i Casanovas,
lletrada responsable dels Serveis Jurídics Generals de la
Comissió Jurídica Assessora, que va començar per indicar
la novetat que representa que les directives europees in-
cloguin aquesta qüestió i per recordar la importància de la
jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
en aquest àmbit. A continuació, va fer una anàlisi detallada
i sistemàtica de l’article 72 de la Directiva 2014/24/UE, que
regula aquesta qüestió, amb la classificació dels diversos
supòsits que fan possible modificar els contractes sense
haver d’iniciar un nou procediment de contractació, tot
confrontant-los amb les previsions de l’actual normativa
espanyola de contractes públics. Això va permetre un balanç
relatiu al signe més o menys restrictiu de la nova normativa
europea, que també va ser objecte d’una atenció especial
en el torn de preguntes.
Finalment, la sisena intervenció va ser a càrrec de la Sra.
Maria Eugènia López Mora, vocal del Tribunal Català de Con-
tractes del Sector Públic, que va tractar de la jurisprudència
comunitària aplicada pel Tribunal Català de Contractes del
Sector Públic. La seva intervenció va mostrar aspectes de
la doctrina d’aquest òrgan en aplicació de la jurisprudència
europea i vinculats a les noves directives.
En definitiva, la jornada —que s’emmarca en la voluntat de
transferir la recerca dels Estudis de Dret i Ciència Política
al conjunt de la societat— va servir per a debatre, d’una
manera concreta i rigorosa, quins són els desafiaments que
les administracions públiques catalanes hauran d’afrontar
amb el nou marc normatiu plantejat per les directives en
matèria de contractació pública. En aquest sentit, es va
poder constatar com, malgrat que encara queda molt camí
per a recórrer pel que fa a la definició i la simplificació del
marc normatiu, les novetats que s’hi introdueixen poden
tenir un impacte notable i poden contribuir a una flexibilitat
més gran en els procediments de contractació i en la seva
gestió, a un increment de la transparència i a l’eficiència en
la utilització dels recursos.
IDP Número 19 (Octubre, 2014) I ISSN 1699-8154 Revista dels Estudis de Dret i Ciència Política
Eloi PuigEloi Puig
Jose R. Agustina
www.uoc.edu/idp
Universitat Oberta de Catalunya
139
Els reptes de futur per a les administracions públiques catalanes...
Eloi Puig
Eloi Puig
Marc Vilalta Reixach
139
Citació recomanada
VILALTA REIXACH, Marc (2014). «Els reptes de futur per a les administracions públiques catalanes
derivats de les noves directives de contractació pública». IDP. Revista d’Internet, Dret i Política. Número
19, pàg. 137-139. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa]
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s’indiqui el contrari– a
una llicència deReconeixement-Sense obres derivades 3.0Espanya de Creative Commons.
Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre’ls públicament sempre que citeu l’autor, la revis-
ta i la institució que els publica (IDP.Revista d’Internet, Dret i Política; UOC); no en feu obres
derivades. La llicència completa es pot consultar ahttp://creativecommons.org/licenses/by-
nd/3.0/es/deed.ca.
Sobre l’autor
Marc Vilalta Reixach
mvilaltare@uoc.edu
Professor agregat de Dret administratiu
Universitat Oberta de Catalunya
Professor agregat dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya. El seu
treball es centraprincipalment en l’àmbit del Dret administratiu i, específicament, en els temes relacionats
amb el Dret local, les relacions interadministratives i la contractació pública.
Abans de la seva incorporació a la UOC, es va llicenciar en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona,
on també va cursar estudis de postgrau en matèria de comerç i contractació. Posteriorment, es va
traslladar al Departament de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, on es va doctorar en
Dret i en la qual actualment és també professor de Dret administratiu i Dret local.
Marc Vilalta també és sostdirector de l’Observatori de Dret Públic, IDP Barcelona i membre de l’Instituto
de Derecho Local de la Universitat Autònoma de Madrid. A més a més, durant aquest període ha tingut
l’oportunitat d’ampliar els seus estudis a l’estranger i ha realitzat estades d’investigació a Itàlia i als
Estats Units, així com a l’Acadèmia Europea de Dret Públic.
Edifici Barcelona Growth Centre
C. Roc Boronat, 117
08018 Barcelona
