Els drets reals

Autor:Adolfo Lucas Esteve
Pàgines:29-45
 
EXTRACTO GRATUITO
DRET CIVIL CATALÀ IV | DRETS REALS
CAPÍTOL 1
ELS DRETS REALS
1. Concepte i característiques
En el dret civil podem identicar tres conceptes bàsics: subjecte de dret, objecte de
dret i relació jurídica. El primer fa referència a la persona com a titular de drets i obli-
gacions, el segon fa referència al béns com a objecte sobre els quals recau el poder de les
persones, i la relació jurídica fa referència al vincle que existeix entre el subjecte i l’objecte
de dret i entre els subjectes de dret. Des d’aquesta perspectiva, els drets reals estableixen
la relació dels subjectes de dret amb els objectes de dret, és a dir, de les persones sobre els
béns. Una part de la doctrina considera que no hi pot haver relació entre les persones i
les coses i prefereixen parlar d’un poder de les persones sobre les coses; tanmateix, aquest
poder indica una relació en sentit ampli, una relació de poder.
El concepte de drets reals deriva del llatí (iura in re), que fa referència als drets sobre
les coses (res, rei) i, per tant, en parlar dels drets reals fem referència als drets que tenen
com a objecte les coses i confereixen un poder sobre elles. Així doncs, podem denir els
drets reals com el poder que l’ordenament jurídic atorga sobre un bé i que pot ser total
(la propietat) o parcial (drets reals limitats) i que pot consistir en la possibilitat d’usar i
gaudir el bé, adquirir-lo amb preferència a una altra persona o afectar un bé per garantir el
compliment d’una obligació. En paraules de RUGGIERO, els drets reals «són aquells que
atribueixen un senyoriu, que és de vegades ple i il·limitat, s’exercita en tota la seva extensió
sobre la cosa subjecta al poder de la persona i dóna lloc a la propietat, que és el dret real
més complet, i altres vegades és menys ple, s’exercita de forma limitada sobre alguna utili-
tat econòmica d’aquesta i dóna lloc als drets reals menors o sobre cosa aliena.»
Tots els drets reals comporten un poder sobre un bé, ja sigui ple o limitat. Per exem-
ple, el poder d’usar i gaudir d’una cosa (usdefruit), el poder de construir sobre el terreny
d’un altre (superfície) o el poder de vendre una cosa aliena per satisfer un crèdit garantit
(hipoteca). Així, en parlar dels drets reals sempre hem de poder identicar el poder d’una
persona sobre un bé, poder que moltes vegades és evident (propietat) i altres vegades és
menys visible (cens o opció), però que sempre existeix.
Les característiques bàsiques dels drets reals són dues: la immediatesa i l’ecàcia
erga omnes. La immediatesa fa referència a l’element intern, és a dir, a la relació del titular
amb el bé, i indica un poder directe sobre el bé sense intervenció de cap altra persona; en
30 ADOLFO LUCAS
DRET CIVIL CATALÀ IV | DRETS REALS
canvi, l’ecàcia erga omnes és l’element extern, és a dir, la relació del titular (subjecte actiu)
amb la resta de la societat (subjecte passiu), i indica que el poder del titular es pot fer valer
davant de tothom.
a) Immediatesa o inherència
Els drets reals es caracteritzen pel fet de conferir al seu titular un poder directe i im-
mediat sobre els béns, sense necessitat ni mediació de ningú. Es tracta d’un poder autònom
i independent en què el titular pot exercir les seves facultats sense subordinació a cap altra
persona. El titular del dret real pot obtenir les utilitats de la cosa i assolir el seu objectiu
immediatament sense necessitat d’un subjecte passiu obligat personalment, ja que no pre-
cisa d’un acte aliè per satisfer el seu interès.
La immediatesa és una característica que s’observa clarament en els drets reals pos-
sessoris, amb l’exemple paradigmàtic de la propietat, però s’ha qüestionat aquesta imme-
diatesa amb relació a determinats drets reals: els drets reals de garantia sense possessió
(hipoteca), els drets d’adquisició preferent (opció, tanteig i retracte) o, ns i tot, en al-
tres drets reals (cens). No obstant això, és necessari destacar que els poders atribuïts per
aquests drets (realització del valor, adquisició preferent, garantia directa d’una prestació
periòdica dinerària) poden ser exercitats pel seu titular sense necessitat d’un acte aliè del
subjecte passiu i, per tant, també són poders immediats. En aquest sentit, cal distingir entre
els conceptes d’ús del bé i de poder directe, ja que es pot tenir un poder sobre el bé que no
consisteixi en el seu ús ni comporti la possessió. Per exemple, en els drets reals d’adquisició
preferent o en alguns drets reals de garantia.
b) Ecàcia erga omnes
Els drets reals confereixen un poder que es pot oposar davant de qualsevol persona
i, amb caràcter general, es pot fer valer davant de la societat. Aquest poder erga omnes
dues vessants: com a dret i com a càrrega. Com a dret, el dret real confereix un poder sobre
la cosa allà on sigui: «ubi rem meam invenio, ibi vindico» (allà on hi hagi la cosa, allí puc
inuir sobre ella). Aquesta vessant positiva, com a dret, té una contrapart negativa, com a
càrrega, que grava el dret de propietat, en virtut de la qual «res transit cum onere suo» (la
càrrega sempre acompanya la cosa amb independència de qui en sigui el titular en cada
moment).
El fet que els drets reals confereixin un poder directe que es pot oposar erga omnes,
comporta tres conseqüències:
Exclusivitat. Els titulars de drets reals tenen un poder exclusiu sobre el bé i poden
impedir als tercers qualsevol actuació sobre el bé que pertorbi el seu dret. L’exclusivitat
del titular té dues manifestacions. D’una banda, preventiva: fent publicitat del seu dret ex-
clusiu amb la nalitat d’evitar una pertorbació per part de tercers. En aquest sentit, la pu-
blicitat que confereix el Registre de la Propietat o la possessió determina l’oponibilitat del
dret real. I d’altra banda, repressiva: davant dels tribunals, per posar  a una pertorbació
efectiva, fet que permet al titular del dret real acudir als tribunals per defensar l’exclusivitat
del seu poder sobre el bé.
Abstenció. L’ordenament jurídic protegeix el titular del dret real i, en conseqüència,
imposa als tercers no titulars un deure d’abstenció. Els tercers han de respectar el dret real
del titular i no poden impedir l’exercici de les facultats que constitueixen el seu contingut.

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA