Els béns i el patrimoni
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 45-54 |
Page 45
El Codi civil de Catalunya regula els béns en el títol I, i inicia l’estudi del llibre V amb l’objecte sobre el qual recauen els drets reals. Els béns són objectes de dret i, per tant, objecte de negoci jurídic i de drets reals. Tot i que el Codi no els defineix expressament, sí que regula les seves característiques principals, fet que permet definir els béns com aquells objectes susceptibles d’apropiació. Així doncs, els béns reuneixen dues característiques. D’una banda, són objectes de dret i poden ser materials o immaterials i, d’altra banda, han de ser susceptibles d’apropiació, és a dir, poden ser objecte «d’adquisició, transmissió i protecció jurídica» (treballs preparatoris del llibre V). Aquesta característica de l’apropiabilitat la recull el Codi en relació a la cosa (art. 511-1.2 CCCat), però la considero extrapolable a tots els béns. Així, es requereix que els béns siguin susceptibles d’apropiació. Per tant, no és necessari que hi hagi un propietari actual, sinó que pugui haver--n’hi en algun moment. El Codi no exigeix cap altre requisit i, en conseqüència, no és necessari que els béns tinguin alguna utilitat concreta ni que tinguin valor econòmic i, per tant, els objectes sense valor ni utilitat aparent també són béns (per exemple, una pedra del carrer).
La definició del bé com a objecte d’apropiació és molt àmplia i inclou gran nombre d’objectes: des d’una taula o un ordinador, fins a les quotes de contaminació o la imatge d’una persona. En canvi, no són béns aquells que estan fora del nostre abast o que no poden ser objecte de propietat (el mar obert, el sol o l’aire) ni tampoc són béns les persones ni els drets personalíssims ni els animals.
Des d’una visió global, es pot afirmar que el Codi realitza una divisió tripartida dels elements que configuren la realitat jurídica i distingeix entre persones, animals i béns. Les persones són els subjectes de dret (art. 211-1.1 CCCat) i els animals i els béns són objectes de dret. A més, els béns (i els animals) es poden dividir en béns intra comercium i béns extra comercium. Els primers poden ser objecte d’apropiació i de tràfic jurídic i els segons no ho poden ser. En aquest sentit, els béns extra comercium no són objecte d’apropiació i, consegüentment, no són béns en el sentit del Codi civil català, ja que al Codi només li interessa estudiar els béns que poden ser objecte de drets reals i de negoci jurídic.
Page 46
Els béns extra comercium estan fora del tràfic jurídic i són:
-
Els «béns» de domini públic que estan afectes a l’ús general o al servei públic (art. 5 LPAP), per exemple els carrers, el mar o la platja. Segons l’article 30 LPAP: «los bienes de dominio público o demaniales son inalienables, imprescriptibles e inembargables»; i b) Els béns il·legals, sobre els quals l’ordenament jurídic prohibeix el tràfic, la possessió i la propietat, per exemple les drogues o les espècies animals protegides.
Mereixen un apartat especial els béns constituïts per algunes parts dels cos humà, que es converteixen en béns quan no estan vinculades a l’existència d’una persona, per exemple: òrgans, material genètic, sang o el cadàver, ja que aquests béns no poden ser objecte de negocis jurídics onerosos, però res no impedeix que siguin objecte de negocis gratuïts.
Amb relació als animals, el Codi estableix que no són béns, però se’ls pot aplicar les regles dels béns. Analitzarem aquestes dues afirmacions per separat:
-
Els animals no són béns, ja que el Codi estableix que: 1) d’una banda, els animals «no es consideren coses» (art. 511-1.3 CCCat) i, d’altra banda, «Es consideren béns les coses i els drets patrimonials» (art. 511-1.1 CCCat). Per tant, si els animals no són coses i tampoc no són drets patrimonials, la conclusió evident és que no són béns. 2) Amb relació als animals, «només se’ls apliquen les regles dels béns en allò que permet llur naturalesa» (art. 511-1.3 CCCat). Per tant, d’aquesta afirmació es poden inferir dues conseqüències. D’una banda, si se’ls pot aplicar «les regles dels béns» és que no són béns, ja que se’ls hi aplica una normativa diferent a la que els correspon segons la seva naturalesa jurídica, i, d’altra banda, en alguns casos, ni tan sols es podran aplicar les regles dels béns (per exemple, en relació a les espècies animals protegides, que no poden ser objecte de tràfic jurídic).
-
Això no obstant, als animals se’ls pot aplicar les regles dels béns en allò que permeti llur naturalesa (art. 511-1.3 CCCat). I, per tant, en alguns casos, poden ser objecte de titularitat, adquisició, transmissió i protecció jurídica. En aquest sentit, sembla evident que el patrimoni d’una persona, per exemple un ramader, també està integrat pels animals que li pertanyen i pot negociar normalment en el tràfic jurídic amb aquests animals.
En conclusió, els animals són, simplement, animals. Fet que suposa diferenciar jurídicament entre tres elements diferents que configuren la realitat jurídica: persones, animals i béns (coses i drets patrimonials). La diferenciació entre béns i animals suposa un avenç espectacular en la protecció dels animals i manté una coherència imprescindible amb tota la legislació administrativa i, fins i tot, penal de protecció de moltes espècies. No obstant això, la distinció entre animals i béns és un canvi molt important amb relació a la naturalesa jurídica del animals que, des del dret romà, s’havien considerat béns o coses, i comporta la desaparició de la categoria dels béns semovents referida als animals.
Els béns es poden classificar en coses i drets patrimonials (art. 511-1 CCCat). Així, els béns es converteixen en una categoria genèrica que engloba tant les coses com els drets patrimonials. La base d’aquesta distinció es fonamenta en la corporeïtat: les coses són
Page 47
corporals i els drets patrimonials són incorporals. De manera gràfica, «si pot caure al peu i fer-te mal, llavors és una cosa.» D’aquesta manera, el dret català acaba amb una llarga ambigüitat, que utilitzava els conceptes béns i coses de forma alternativa i pràcticament com a sinònims (per exemple, l’article 333 CCE) i estableix clarament la seva classificació. Els béns són tots els objectes susceptibles d’apropiació; si són corporals són coses, i en cas contrari són drets patrimonials.
-
Les coses
ALBALADEJO defineix cosa com a «toda entidad, material o no, de naturaleza impersonal que tenga propia individualidad y sea susceptible como un todo de dominación patrimonial, constitutiva de un derecho independiente.» Aquesta definició està referida al Codi civil espanyol i, per tant, atès que l’article 511-1.2 CCCat estableix que es consideren coses els objectes corporals, en el dret civil català hauríem d’excloure d’aquesta definició els béns immaterials i limitar-ho únicament a les entitats materials.
Així doncs, segons la definició del Codi són necessàries dues característiques: corporalitat i susceptibilitat d’apropiació.
• Corporalitat. La corporalitat comporta, d’una banda, que ha de ser un objecte material i tangible, dotat de substància i de forma; i, d’altra banda, que ha de tenir individualitat pròpia, és a dir, que ha de ser una unitat separada i independent de qualsevol altra, fet que permet la titularitat per una persona (o diverses) amb independència de qualsevol altra circumstància.• Susceptibilitat d’apropiació. Les coses han de ser objecte d’apropiació i que aquesta apropiació sigui legal, és a dir, que sigui admesa i protegida per l’ordenament jurídic. Per tant, se n’exclouen les apropiacions de béns il·legals o de domini públic. La susceptibilitat d’apropiació no vol dir que hi hagi un propietari actual, sinó que el puguin tenir en algun moment. Així, per exemple, una res nullius és una cosa tot i no tenir un propietari actual.
Les energies també són coses, en la mesura que ho permeti la seva naturalesa i, segons acabem de comentar, hauran de ser corporals i susceptibles d’apropiació. En matèria d’energia, hem de buscar un criteri ampli de corporeïtat, que no es refereixi tant a un cos material, sinó a una entitat distingible, ja que hi ha energies poc tangibles, com l’energia elèctrica. A més, la possibilitat de ser apropiades ha de posar-se en relació amb l’expressió «en la mesura que ho permeti la seva naturalesa» i, per tant, hi ha fonts d’energia que són apropiables i altres no. Per exemple: podem adquirir l’energia derivada del sol, però no podem apropiar-nos de la font d’aquesta energia.
-
Els drets patrimonials
El Codi distingeix entre coses i drets patrimonials: les coses són els béns corporals i els drets patrimonials són els...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba