Eines de referencia per a la redacció I la correcció de textos administatius I jurídics
| Autor | Josep M. Mestres i Serra |
| Cargo | Corrector-redactor del Parlament de Catalunya |
| Páginas | 13-33 |
Page 13
Els textos administtatius i els textos jurídics, peí fet de ser-ho, no es limiten a una terminología especialitzada concreta -la del llenguatge adminis-tratiu i jurídic-, sino que manta vegada s'hi barregen mots i exptessions de camps semántics ben diversos. Tot sovint, quan aixó s'esdevé, el redactor o el corrector no teñen a má o fins i tot desconeixen els vocabularis i els diccio-naris especíalitzats que es poden consultar Sobre la materia en qüestió.
Afortunadament, abans del 1988 disposarem plenament d'un organisme decisiu per a resoldre els dubtes que es puguin presentar en qualsevol camp de les ciéncies o de les lletres.
D'aquí estant vull felicitar la iniciativa de crear el TERMCAT (Centre de Terminología per a la Llengua Catalana), que fou presentat el proppassat 14 d'abril sota els auspicis de FInstitut d'Estudis Catalans i la Generalitat de Catalunya.
Quan aquest centre funcionará a pie rendiment podrem disposar cómo-dament d'un banc de termes consultable per carta, per teléfon o per terminal d'ordínador.
Mentrestant, he cregut que podría ésser interessant d'oferir-nos, ais qui treballem en la redacció i en la correcció de textos administratius i jurídics, el recull que trobareu en forma d'annex al final d'aquest article, amb l'objectiu de posar a l'abast la noticia deis mes assequibles, i també la deis mes cone-guts, dins els camps específics corresponents.
Pero, ja mes concretament peí que fa al llenguatge administratiu i jurídic, he considerat que podria ésser interessant d'afegir-hi uns quants formularis i altres textos que s'adiuen també amb la nostra feina.
Tanmateix, si és important de conéixer i de poder disposar d'aquestes «eines de referencia», encara ho és mes saber-Íes fer servir. Tots sabem que la majoria deis vocabularis i deis diccionaris especialitzats que s'han publicat després de l'ensulsiada nacional han estat reaHtzats amb mes bona fe quePage 14 coneixements, tant peí que fa al contingut com peí que fa a la forma que ha de teñir un treball lexicográfic.
Aleshores, en consultar un vocabulari o un diccionari especialitzat (insis-teixo en aquest adjectiu per tal com els diccionaris generáis no acostumen a patir d'aquestes malures), ens podem trobar que la informado que ens for-neixen és insuficient o fins errónia. Cal teñir en compte també que els nostres léxks especialitzats han anat evolucionant i madurant, i és I6gic, dones, que en el període 1960-1980, sovint per manca de mitjans, les coses no es fessin tan bé com ara. Menys excusa teñen, pero, els autors de vocabularis publicats en aquest darrer decenni que, tot i que han millorat peí que fa al contingut, continúen cometent els mateixos errors i les mateixes mancances que he po-gut constatar en els primers vocabularis.
Sembla que aqüestes qüestions formáis i de contingut es resoldran a mesura que s'aniran formant terminolegs en els cursos que organitza el TERMCAT. (És curios constatar que fa uns quants anys ningú no es preocupava de formar lexicógrafs, i que ara que está de moda, els anomenem terminolegs. I no s'hi valen diferencies subtils...)
Com podem saber si ens podem refiar de la informació que ens forneix un vocabulari o un diccionari determinats? Pel que fa ais aspectes de contingut, no hi poden haver uns criteris fixos; tanmateix, és evident que l'autoritat deis redactors o de les entitats que l'avalen ens en poden donar una idea. Un vocabulari publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, per exemple, ens ofereix tota mena de garanties. En canvi, d'altres vegades el prestigi mes o menys gran de l'entitat no és cap determinant de la qualitat de l'obra, com veurem mes endavant. Els dubtes que ens ofereixin aqüestes obres o els termes que s'hi apleguen s'hauran de resoldre, dones, consultant els diccionaris generáis o la Gran Enciclopedia Catalana.
Quant ais aspectes formáis, hauríem de reformular la pregunta que féiem suara plantejant-la al revés: quins trets formáis ha de teñir un bon vocabulari? Si plantegem aquesta qüestió en termes de redacció d'entrades, per exemple, cada terme hauria de teñir, si mes no, els trets següents:
-
El nom de l'entrada (mes els morfemes de genere i/o nombre, si s'es-cau), destacat de la resta del text d'una manera ben visible (en negreta, una mica mes sortit que la resta del text, per exemple); cal escriurel en minús-cules si es tracta d'un terme comú o amb la inicial amb majúscula si és un nom propi.
-
L'abreviatura de la categoría gramatical a qué pertany, cas que no sigui un substantiu. En el cas deis verbs, cal posar el régim o els régims ver-bals amb qué es pot emprar.Page 15
-
L'abreviatura del genere i, si cal, del nombre del terme.
-
Si el terme és ernprat en un altre camp de la ciencia, cal indicar-lo abreujant-ne el nom.
-
Les cliferents accepcions del terme han d'estar separades per un punt, com a mínim, i han d'estar numerades.
-
Les subaccepcions han d'estar separades també per un punt i, en lloc de número, han de portal una lletra.
-
Les equivaléncies amb les altres llengües es poden posar, o bé a continuado del número de cada accepció (si n'hi ha mes d'una), o bé en una taula d'equivaléncies al final de vocabulari (en aquest cas darrer, tingueu en compte la dificultat que hi ha a l'hora de diferenciar-ne les diverses accepcions). És molt útil de disposar també d'unes taules d'equivaléncies de les altres llengües al cátala, les quals han d'anar preferiblement al final de l'obra.
-
Les equivaléncies de les altres llengües han de portar al costat el genere abreujat, si mes no en els casos en qué no coincideixi amb el del terme cátala.
-
És molt recomanable de posar exemples, amb context, de cada accepció. Aixó implica, en el cas deis verbs, que cal posar exemples de tots els régims verbals compatibles. Desitjablement, hauria d'enregistrar també les coomrréncies mes freqüents amb altres formes d' aquella área científica o técnica concreta (p. ex.: cloure un debat, cloure una sessió, cloure una tramitado, en el cas del llenguatge parlamentan).
-
Les entrades que son préstecs d'altres llengües han d'anar precedi-des d'un asterísc i han de portar al costat, entre claudátors, la transcripció fonética del mot (és recomanable de fer-ho en Palfabet de l'AFI).
-
Les remissions, els sinónims i els aut5nims, si n'hi ha, han d'estar senyalats inequívocament.
-
Atenció a l'ordre alfabétic de les entrades! Si aquest sistema és el que hem decidit de fer servir per a classificar els termes de l'obra, cal teñir en compte el que diuen Pierre Auger i Louis Rousseau a Metodología de la recerca terminológica (vegeu l'apartat C.3 de l'annex).
Tal com he dit amunt, n'hi ha de tot i pertot. A títol iHustratiu, tot se-guit podem veure una mostra de tres reculls lexicográfics bastits defectuosa-ment, al meu entendre, i de tres de bastits d'acord amb el dodecáleg de l'epí-graf anterior. Em referiré només a obres publicades recentment.Page 16
-
Tres obres lexicográfiques no prou reeixides
He triat aqüestes tres obres per una rao fonamental que he esmentat abans: son vocabularis editats per tres institucions oficiáis que ens haurien d'oferir tota mena de garanties a l'hora de consultar-los i, en canvi, veurem que no és així.
De cap manera, pero, no pretenc desqualificar-los. Totes tres obres teñen un valors intrínsecs innegables i no son, ni de bon tros, les mes deficitáries (n'hi ha d'altres que fins presenten nombroses faltes ¿'ortografía). Només vull donar una orientado al lector que es posa davant d'una obra lexicográfica. M'he estalviat, dones, de comentar obres que, per llur poca qualitat i/o quantitat de termes, considero que son de poca utílitat (tanmateix, sí que les he incloses en l'annex, que pretén d'ésser exhaustiu).
- El Vocabulari de metalurgia (1984), de la Universitat Politécnica de Catalunya, consta només d'una taula d equivaléncies catala-castellá (en aquests moments de redrecament lingüístic i de traducció de molts textos escrits en castellá, hauria estat mes útil, segurament que fos castellá-catalá) les entrades de la qual no ens forneixen cap mena d'informació mes enllá del termes, fins al punt que no adverteix el lector deis canvis de genere en els substantius equivalents, cora ara les parelJes: aliatge-aleació, argent-plata, calda-caldeo, cup
Des del punt de vista de contingut, he trobat, per exemple, que al costat de ciment trobem cementado, cementar i cementita, pero no hi trobem ce-ment, que és el primitiu d'aquests tres darrers, ni cimentado, cimentar i cimentatge, que son derivats d'aquell primer.
- El Vocabulari marítim (1984), de la Diputado de Barcelona, consta de dues taules d'equivaléncies, castellá-catalá i catala-castellá, pero no ens forneix cap informado peí que fa ais termes que hi aplega.
Fa servir algunes abreviacions, com ara ant., fig. i des., pero enlloc no he pogut trobar cap llista d'abreviacions. La bibliografía que podem trobar al final del vocabulari és forca incompleta peí que fa a la noticia própiament dita: no diferenda els recuils lexicográfics publicáis en revistes deis que ho han estat independentment, per la qual cosa es fa molt difícil de poder-hi accedir.
- El Léxic de la construcció (1983), de l'Institut de Tecnología de la Construcció de Catalunya, consta de dues taules d'equivaléncies, catala-castellá i castellá-catalá, i pateix les mateixes mancances que els altres dos vocabularis esmentats, amb l'agreujanient, en aquest cas, que ha estat preparat, si fem cas de la portadeta de l'obra, per terminólegs.Page 17
-
Tres obres lexicográfiques mes reeixides
Aqüestes tres obres, la primera editada per una institució oficial i les al-tres dues per entitats privades, presenten ja una certa rigorositat en el trac-tament de les dades.
Tanmateix, cal dir que, cada vegada mes, ens hauríem d'allunyar de la temptació de redactar vocabularis bilingües o plurilingües sense definicions, ates que, un cop trobat el terme que cercávem, hem de consultar un diccio-nari general per teñir la certesa que el terme trobat s'adiu amb el concepte que volem expressar.
- El Vocabuhri de geología (1981), de la Institució Catalana d'História Natural, consta de dues taules d'equivaléncies, catalá-castellá i castellá-catalá, amb noms propis inclosos. Hi fan constar també la categoria gramatical, el genere i el régim verbal allá on cal. Hi podem trobar una taula d'abreviacions al comencament de l'obra.
Hi trobo a faltar les definicions del termes.
- El Dicáonari de filosofía (1984), de I'Editoríal Vicens-Vives, consta de dues taules d'equivaléncies, castellá-catalá i catalá-castellá, amb noms propis inclosos. Al final bi ha un apéndix de paraules i expressions estrangeres. Al comencament de cada part hi ha una taula d'abreviacions.
Hi trobo a faltar els régims verbals i, com abans, les definicions del termes.
- El Díccionari general ¿'heráldica (1982), d'Edhasa, és una petita joia lexicográfica des del punt de vista formal, peí treball tan elaborat que l'autor ha dut a terme.
Es tracta d'un diccionari de definicions amb illustracions i amb equivalén-cies al francés, al castellá, a l'italiá i a l'anglés. Al final de l'obra hi ha quatre glossaris d'equivaléncies, de cadascuna d'aquestes llengües al cátala. Consta també d'un glossari sinóptic d'onze camps semántics referits a l'heráldica, que son especialment interessants.
Hi podem trobar també una taula bibliográfica de les obres consultades per Fautor.
Només hi he trobat a faltar tres coses en aquesta obra tan ben elaborada: la lüsta d'abreviacions, el genere deis termes estrangers (en els casos en qué no coincideix amb el del cátala) i els exemples amb context.
ANNEX (Retació tancada el 30.05.86)
La noticia de cada obra es compon deis elements següents: cognom de l'autor (si es coneix), separat del nom per una coma. A continuació, desprésPage 18 de dos punts, el títol de l'obra. Segueix, després d'un punt, el lloc de publicado i, entre paréntesis, l'entitat responsable de l'edició. Finalment, després de coma, posem l'any de l'edició i el número d'aquesta, si s'escau, entre paréntesis; si n'hi ha mes d'un, els diferents anys corresponen a sengles edi-cions. Si en el lloc corresponent al número de l'edició fii ha un interrogant, vol dir que n'ignoro exactament l'any de publicado.
-
Manuals i formularis
Badia i Margarit, Antoni M. i Duarte i Montserrat, Caries: Formulan administratiu, Barcelona (Curial), 1981. Baiget, Josep: formulan de correspondencia catalana, Barcelona (Bruguera), 1974. Boter, Ferran: Curs de comptabüitat, Barcelona (Pedagógica), 1934.Page 19
Calvo Ramos, Luciana: Introducción al. estudio del lenguaje administrativo, Madrid (Gredos), 1980.
Capdevila, Josep M.: Com s'ha d'escriure una carta en cátala?, Barcelona (Barcino), 1927.
Cardona, Osvald: La correspondencia comercial en cátala, Barcelona (Curial), 1978.
Catherine, Robert: Le style administratif, París (Albin Michel), 1982.
Chacón, Luis: Manual de formularis per a ajuntaments, Barcelona (Escola ¿'Administrado Pública de Catalunya), 1985 (vol. 1).
Collegi d'Advocats de Barcelona: dnquanta documents jurídics en cátala, Barcelona (CoHegi d'Advocats de Barcelona), 1976.
Collegi d'Advocats de Barcelona: Sillabus processal civil i formularis: textos preparáis, Barcelona (Departament de Justicia, Generalitat de Catalunya), 1984.
Conselleria d'Educació i Ciencia: Manual de llenguatge administratiu valencia (3 vols.), Valencia (Conselleria d'Educació i Ciencia, Generalitat Valenciana), 1984.
Comes, J.: Formulan cátala de documents notaríais i equivalencies métriques de monedes, pesos i mesures, Barcelona (Barcino), 1932.
Duarte i Montserrat, Caries: Curs de llenguatge administratiu, Barcelona (Teide), 1981 (3).
Escobar, J. L.: Técniques de comunkació-1, Barcelona (Bruño-Edebé), 1981.
Escola d'Administració Pública de Catalunya: Formulan de procediment administratiu, Barcelona (Escola d'Administració Pública de Catalunya), 1982.
Gandonin, Jocques: Correspondence et rédaction administratives, París (Ar-mand Colin), 1980.
Izquierdo, Francesc A. i Ruscalleda, Toni: Formulan comercial cátala, Gi-rona (Cambra de Comer? i Industria), 1984 i 1985.
Jordana, C. A.: Formulan de documents en catalh, Barcelona (Barcino), 1931.
Jordana, C. A. i Montnegre, S.: Com s'ban d'escriure les caries comerciáis, Barcelona (Barcino), 1933.
Niubó, Ramón; Manual de la moderna correspondencia comercial en cátala, Barcelona (Cap Roig/De Vecchi), 1986.
Riera i Riera, Manel: Correspondencia comercial i privada en cátala, Barcelona (La Llar del Llibre), 1986.
Sánchez Isac, Jaume: Formulan de documentado municipal, Barcelona (Escola d'Administració Pública de Catalunya), 1980 i 1982.
Sparer, Michel i Schwar, Wallace: Rédaction des lois, Quebec (Editeur Officiel du Québec), 1980. U, S. Government Printing Office: Style Manual, "Washington (U. S. Government Printing Office), 1973.
Viñas, Dolors: Métode complet de mecanografía, Barcelona (Edícions del Malí), 1979 (3).Page 20
-
VOCABOLARIS I DICCIONARIS ESPECIALITZATS
N'excloc els reculls lexicográfics apareguts en publicacions periódiques, els quals podrien ser motiu d'un altre article. Tanmateix, eis podeu trobar relacionáis a la revista Anthropos, núm. 44 (vegeu l'apartat c.2) i al llibre Metodología de la recerca terminológica (vegeu l'apartat el).
Pel que fa ais vocabularis i diccionaris que es poden incloure en mes d'u-na de les matéries en qué es divideix aquest apartat, n'he repetit la noticia en cada materia a fi de facilitar-ne la recerca.
-
Administrado
Badia i Margarit, Antoni M. i Duarte r Montserrat, Caries: Formulan administratiu, Barcelona (Curial), 1979 Í 1981.
Baulies, Jordi i Xuriguera, Joan B.: Diccionari terminológic de I'administrado municipal (castella-catalá), Barcelona (Ajuntament de Barcelona), 1980.
Collegi d'Advocats de Barcelona: Vocabulari jurídic caíala (castellá-ca-talá i catala-castella), Barcelona (Pórtic), 1978 i 1980.
Collegi d'Advocats de Barcelona: Dicdonari jurídic caíala, Barcelona (Enciclopedia Catalana, S. A.), 1986.
Díez Quijano, Desideri: Vocabularis d'administrado i de relacions publiques (termes i expressions), Barcelona (Arimany), 1985.
Duarte i Montserrat, Caries: El Vocabulari jurídic del Llibre de les Cos-tums de Tortosa (Ms. 1272), Barcelona (Escola Administrado Pública de Catalunya), 1985.
Folch, R. i Serrallonga, Lluís G.: Vocabulari jurídic cátala, Barcelona (Collegi d'Advocats de Barcelona), 1934.
-
Agricultura i alimentado
Ajuntament de Barcelona: Nomenclátor d'botéis, bars i restaurants, Barcelona (Ajuntaraent de Barcelona), 1980.
Ajuntament de Sabadell: Els noms catalans deis principáis plats, cuinats i guisats, Sabadell (Ajuntament de Sabadell), 1982.
Comité d'Empresa Nestlé-Esplugues: Vocabulari terminológic (castellá-ca-talá), Manresa (Comité d'empresa Nestlé-Esplugues), 1982.
Delegació d'Ensenyament Cátala: Vocabulari comercial, Barcelona (Delegado d'Ensenyaraent Cátala), Ómnium Cultural), 1981, 1982 i 1984.
Departament de Cultura: Léxic de bars i cafeteries (castellá-catalá), Barcelona (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), 1984.
Departament de Comerc, Consum i Turisme: La fruita fresca, BarcelonaPage 21 (Departament de Comerc, Consum i Turisme, Generalitat de Catalunya), 1983.
Departament de Cultura: Menjars xinesos: els noms deis principes plats en xinés, cátala, casteüá i anglés, Barcelona (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), 1985.
Departament de Cultura: Léxic de restamants, Barcelona (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), 1986.
Fundació Calitax: Especejament de bovt, Barcelona (Departament de Co-mere, Consum i Turisme, Generalitat de Catalunya), 1982.
Gabinet d'Üs i Ensenyament del Valencia: Vocabulari comercial, Valencia (Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana), 1986.
Gabinet d'Üs i Ensenyament del Valencia: La Car», Valencia (Conselleria de Cultura, Educado i Ciencia; Generalitat Valenciana), 1986.
-
Antroponímia
Albaigés i Olivart, Josep M.: Diccionari de noms de persona i llur signi-ficat, Barcelona (Edicions 62), 1980.
-
Arts grafiques
Joseph, Miquel: Com es )a un llibre. Diccionari de les arts grafiques, Barcelona (Pórtic), 1979. Riat, M.: Técniques grafiques, Olot (Aubert), 1983.
-
Autombbü
Balbastre i Ferrer, Josep: Diccionari técnic de l'autombbil (catalá-castellá i castellá-catala), Barcelona (Pórtic), 1972.
Merenciano, Frederic i Ricart, Antoni: Vocabulari automobil'tstic, Barcelona (Claret), 1972.
Pons, J. M.: L'autombbil, Barcelona (Bruguera), 1966.
-
Banca i borsa
Banca Mas Sarda: Diccionari de banca i borsa (catalá-castellá i castella-catalá), Barcelona (Alba), 1975. Banca Mas Sarda: Terminología bancária (catalá-castellá i castellá-catala), Barcelona (Banca Mas Sarda), 1975(?).Page 22
Cabanes, Jem: Terminología bancaria (castellá-catalá), Barcelona (Banc de Bilbao), 1978.
Caixa d'Estalvis de Catalunya: Vocabulari terminolbgic (castellá-catalá), Barcelona (Caixa d'Estalvis de Catalunya), 1981.
Caixa de Pensions: Terminología de la banca, borsa i caixes d'estalvis cas-tella-catala i viceversa, Barcelona (Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis), 1968.
Mediterránia Edicions: Vocabulari terminolbgic de Caixes d'Estalvis (castellá-catalá), Barcelona (Mediterránia), 1968.
Polit i Vilaseca, Carlos: Vocabulari de banca, Barcelona (Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya), 1985(?).
-
Biología
Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies: Vocabularis basics (anatomía, bioquímica i física médica), Barcelona (Comissió Coordinado-la Lexicográfica de Ciéncies), 1977.
Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies: Vocabularis básics (biología i geología), Barcelona (Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncles), 1977.
Masclans, Francesc: Els noms catalans deis bolets (ordre deis agaricals), Barcelona (Instituí d'Estudis Catalans), 1975.
Masclans, Francesc: Els noms de les plantes ais Páisos Catalans, Barcelona (Montblanc-Martin), 1975.
-
Ciéncies socials
Cartal, Francesc i d'altres: Ictineu: diccionari de les ciéncies de la societat ais Pa'isos Catalans, Barcelona (Edicions 62), 1979.
Departament d'Ensenyament: Nomenclátor internacional normalitzat en els camps de la ciencia i de la tecnología, Barcelona (Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya), 1982.
Genovard i Rosselló, Cándid: Vocabulario básico trilingüe de psicología científica (inglés-castellano-catalán), Barcelona (FontaneÜa), 1980.
-
Comerq i economía en general
Bonet, F. i Cardona, Osvald: 'Documentado i terminología de les assegu-rances, Barcelona (Centro de Estudios del Colegio Nacional de Agentes de Seguros), 1980.Page 23
Caixa de Pensions: Pesos, mides i mesures, Barcelona (Caixa de Pensiona per a la Vellesa i d'Estalvis), 1981.
Cátedra d'Economia de l'etseib: Breu dkáonari ¿'economía, Barcelona (Cátedra d'Economia de l'Escola Técnica Superior d'Enginyers Industriáis de Barcelona).
Centre d'Estudis d'Economia Internacional: Breu vocabulari catala-cas-tella-anglés de comerc exterior, Barcelona (Cambra Oficial de Comerc, Industria i Navegado de Barcelona), 1978.
Delegació d'Ensenyament Cátala: Vocabulari comercial, Barcelona (Delegado d'Ensenyament Cátala), Ómnium Cultural), 1981, 1982 i 1984.
'Dkáonari de comerc exterior, Barcelona (Alba), 1972.
Diez Quijano, Desideri: Vocabulañs ¿'administrado i de relacions publiques (termes i expressions), Barcelona (Arimany), 1985.
Ferrer, Joan: Diccionari práctic de comerc exterior (catalá-anglés i anglés-catalá), Girona (Cambra de Comerc. i Industria), 1982.
Gabinet d'ÚS i Ensenyament del Valencia: Vocabulari comercial, Valencia (Conselleria de Cultura, Educado i Ciencia, Generalitat Valendana), 1986.
Izquierdo, Francesc A. i Ruscalleda, Toni: formulan comercial cátala, Girona (Cambra de Comerc. i Industria), 1984.
Martí i Carrasco, Antoni: Vocabulari d'assegurances, Barcelona (Organit-zadó de Consutnidors i Usuaris de Catalunya), 1985(?).
Moix, Jaume: Practiques ¿'oficina -1, Barcelona (Bruño-Edebé), 1981.
Ómnium Cultural: Breu vocabulari terminolbgk comercial (castellá-catalá), l'Hospitalet de Llobregat (Ómnium Cultural), 1979.
-
Construcció
Bassegoda, B.: Diccionari de la construcció, Barcelona (B. Bassegoda), 1972. Bassegoda, B.: Nuevo glosario-diccionario políglota de la arquitectura, Barcelona (Editores Técnicos Asociados), 1976. Comissió Lexicográfica de l'itec: Léxic de la construcció (catalá-castellá i castellá-catalá), Barcelona (Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya), 1983. Delegació d'Ensenyament del Cátala: Vocabulari comercial, Barcelona (Delegació d'Ensenyament del Cátala, Ómnium Cultural), 1981, 1982 i 1984. Diez Quijtano, Desideri: Vocabulañs de delineació-construcció i de fusteria (termes i expressions), Barcelona (Arimany), 1985. Fullana, Miquel: Diccionari de l'art i deis oficis de la construcció! Palma de Mallorca (Molí), 1980 (2). Gabinet d'Üs i Ensenyament del Valencia: Vocabulari comercial, Valen- da (Conselleria de Cultura, Educado i Ciencia, Generalitat Valendana), 1986.Page 24
Institut de Tecnología de la Construcció de Catalunya: Vocabulari baste de la construcció, Barcelona (Institut de Tecnología de la Construcció de Catalunya), 1979. Universitat Politécnica de Barcelona: Nuevo glosario de vocablos usuales en la técnica edificatoria, Barcelona (Editores Técnicos Asociados), 1976.
-
Dibuix
Departament d'EnsenyamenT: Vocabulari de delineant, Barcelona (Departa-ment d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya), 1983.
Díez Quijano, Desideri: Vocabularis de delineadó-construcció i de fusteria (termes i expressions), Barcelona (Arimany), 1985.
Verdaguer, Xavier: Vocabulari de delineado per a Batxillerat i Formado Professional, Barcelona (Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya), 1984.
-
Dret
Col-legi d'Advocats de Barcelona: Vocabulari jurídic caíala (castellá-catalá i catala-castellá), Barcelona (Pórtic), 1978 i 1980. Col-legi d'Advocats de Barcelona: Diccionari jurídic cátala, Barcelona (Enciclopedia Catalana, S. A.), 1986. Duarte i Montserrat, Caries: El Vocabulari jurídic del Uibre de les Cos- tums de Tortosa (Ms. 1272), Barcelona (Escola Administrado Pública de Catalunya), 1985. Duarte i Montserrat, Caries i Broto i Ribas, Pilar de: Introdúcelo al llenguatge jurídic, Barcelona (Departament de Justicia, Escola d'Administrado Pública de Catalunya), 1986. Folch, R. i Serrallonga, Lluís G.: Vocabulari jurídic cátala, Barcelona (Collegi d'Advocats de Barcelona), 1934.
-
Esplai i lleure
Direcció General de Política Lingüística: Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges, Girona (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Diputado de Girona), 1984.
Riera, Caries: Léxic de I'educado en I'esplai, Barcelona (Servei Central de Publicacions, Generalitat de Catalunya), 1982.Page 25
-
Esport
Delegació d'Eensenyament Cátala: Breu vocabulari d'esports, Barcelona (Delegado d'Ensenyament Cátala, Ümnium Cultural), 1980.
Direcció General de Política Lingüística i Direcció General de l'Es-PORT: El fútbol. Vocabulari básic, Barcelona Direcció General de Política Lingüística i Direcció General de I'Esport, Generalitat de Catalunya), 1984.
Federació Internacional de Fútbol Associació: Fútbol. Reglament oficial, Esplugues de Llobregat (Direcció General de l'Esport, Generalitat de Catalunya), 1985.
-
Etnología
Direcció General.de Política Lingüística: Vocabulari. Exposició Etnográfica «Gava en el vuit-cents», Barcelona (Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya), 1983.
Valles i Rovira, Caries: Diccionari de I'Alt Empordá, Figueres (Art-3), 1984.
-
Filosofía
Alegret, S. i d'altres: Léxic cátala de termes filosofics, Barcelona (Collegi de Doctors i Llicenciats), 1979. Fullat, Octavi i d'altres: Diccionari de filosofía (castellá-catalá i catalá-cas- tellá), Barcelona (Vicens-Vives), 1984.
-
Física
Caixa de Pensions: Pesos, mides i mesures, Barcelona (Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis), 1981.
Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies: Vocabulari básic cátala (vol. I), Barcelona (Fundado Torrens i Ibern), 1977.
Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies: Vocabulañs bastes (anatomía, bioquímica i física médica), Barcelona (Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies), 1977.
Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies: Vocabulañs básics (matematiques, física i química), Barcelona (Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies), 1977.
Diez Quijano, Desideri: Vocabulari d'electrbnica i electricitat (termes i ex-pressions), Barcelona (Arimany), 1986,Page 26 Escola Técnica Superior d'Enginyeria Técnica: Diccionari d'enginyeria eléctrica, Barcelona (Escola Técnica Superior d'Enginyeria Técnica), 1979.
Garreta i Torner, Francesc: Vocabulañ gasista catala-castellaj' castella-cata-lá, Barcelona (Catalana de Gas i Electricitat), 1983.
Lloret i Orriols, Antoni: Diccionari de la ciencia i la tecnología nuclears, Barcelona (Edicions 62), 1979.
Marquet i Ferigle, Lluís: Diccionari ¿'electrónica, Barcelona (Pórtic), 1971.
Marquet i Ferigle, Lluís: Vocabulari de luminotecnica, Barcelona (Institut d'Estudis Catalans), 1979.
Marquet i Ferigle, Lluís: Vocabulari de metallúrgia (catala-castellá), Barcelona (Servei de Publicacions de la Universitat Politécnica de Catalunya), 1984.
Masjuan i Buxó, M. Dolors: Vocabulari de Física per a Batxilleral i Formado Professional, Barcelona (Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya), 1985.
-
Geología
Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies: Vocabulario basics (biología i geología), Barcelona (Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies), 1977. Inglés, Montserrat i Rosell, Laura: Vocabulari de geología (catalá-castellá i castellá-catala), Barcelona (Institució Catalana d'História Natural, Institut d'Estudis Catalans), 1981.
-
Heráldica
Fluvia, Armand de: Diccionari general d'heráldica, Barcelona (Edbasa), 1982,
-
Informática
Cambra Oficial de Comerc, Industria i Navegació de Barcelona: Diccionari d'informática, Barcelona (Cambra Oficial de Comerc, Industria i Navegació de Barcelona), 1978.
Castellanos, Caries i Ferrandiz, Eulalia: Vocabulari baste d'informática, Sabadell (Centre de Normalització Lingüística, Ajuntament de Sabadeü), 1986.
Castellanos, Caries i Ferrandiz, Eulalia: Diccionari d'informática, Barcelona (Cambra de Comerc, Industria i Navegació de Barcelona), 1986.Page 27
-
Matemática
Alsina, C: Vocabulari de^ matemática básica, Barcelona (Rosa Sensat), 1977.
Bonet, E.: Vonaments ¿'Estadística, Barcelona (Teide), 1974.
Carreras i Pons, Gumersind: Vocabulario matemático castellano-catalán. Vocabulari matematic catala-castella, Barcelona (Serpa), 1978.
Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciencies: Vocabularis básics (matemátiques, física i química), Barcelona (Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciencies), 1977.
Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciencies: Vocabulari baste cátala (vol. I), Barcelona (Fundado Torrens i Ibern), 1977.
-
Medicina i biología humana
Academia de Ciencies Mediques de Catalunya i Balears: índex farma-colbgic, Barcelona (Academia de Ciencies Mediques de Catalunya i Balears), 1980.
Alsina i Bofill, Josep i d'altres: Vocabulari medie, Barcelona (Academia de Ciencies Mediques de Catalunya i Balears), 1974 i 1979.
Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciencies: Vocabularis bastes (anatomía, bioquímica i física médica], Barcelona (Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciencies), 1977.
Corachan, M.: Diccionari de Medicina, Barcelona (Salvat), 1936.
Genovard Rosselló, Cándid: Vocabulario básico trilingüe de psicología científica (inglés-castellano-catalán), Barcelona (Fontanella), 1980.
-
Meteorología
Fontseré, Eduard: Assaig d'un vocabulari meteorolbgic caíala, Barcelona (Ins-titut d'Estudis Catalans), 1948.
-
Mitjans de comunicado i espectacles
Planas, J.: Vocabulari de radio i televisió, Barcelona (Instituto Oficial de Radio y Televisión), 1982. Serra Estruch, J.: Cinema formatiu, Barcelona (Nova Terra), 1969.
-
Música i dansa
Mas, Josep M.: Diccionari bren de la sardana, Santa Coloma de Farners, 1981. Candé, Roland de: Diccionari de la música, Barcelona (Edicions 62), 1967.Page 28
Mestres Quadreny, Josep i Aramon, Nuria: Vocabulari caíala de la música,
Barcelona (Milla), 1983. Püiol, F. i Amades, J.: Diccionari de la dama, deis entremeses i deis instru- ments de música i sonadors, I: La dansa, Barcelona (Horta), 1936.
-
Náutica i pesca
Amades, J. i Roig, E.: Vocabulari de l'art de la navegado i la pesca, Barcelona (Instituí d'Estudis Catalans), 1924.
Ayza Roca, Alfred: El món mariner de Pentscola. Páranles i coses, Valencia (Instituí de Filología Valenciana, Universiíat de Valencia), 1981.
Bas, C, Morales, E. i Rubio, M.: La pesca en España (conté un vocabulari castella-catala), Barcelona (CSIC), 1955.
Canyameres, Ferran: Diccionari de marina, Barcelona (Portic), 1983.
Fábregas, Esteve: Diccionari de veus populars i marineres, Barcelona (P&rtic), 1985.
Guardia, Margarida i Puig, Joan: Vocabulari nautic, Barcelona (Banca Catalana), 1977.
Martínez-Hidalgo, J. M. i Carbonell, Laureano: Vocabulari marítim (ca-tala-castellá i castellá-catalá), Barcelona (Diputado de Barcelona), 1984.
Sígales, Josep M.: Diccionari nautic, Barcelona (Joventut), 1984.
-
Oficis diversos
Carreras, Pere: La farga, Barcelona (Dopesa), 1980.
Delegació d'Ensenyament Cátala: Vocabulari comercial, Barcelona (Delegado d'Ensenyament Cátala, Omnium Cultural), 1981, 1982 i 1984.
Departament d'Ensenyament: Vocabulari de fusteria per a formada Pro-fessional, Barcelona (Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya), 1982.
Díez Quijano, Desideri: Vocabularis de delineació-construcció i de fusteria (termes i expressions), Barcelona (Arimany), 1985.
Díez Quijano, Desideri: Vocabulari d'electrónica i electricüat (termes i expressions), Barcelona (Arimany), 1986.
Direcció General de Política Lingüística: Vocabulari. Exposició Etnográfica
Gabinet d'Üs i Ensenyament del Valencia: Vocabulari comercial, Valencia (Conselleria de Cultura, Educado i Ciencia, Generalitat Valenciana), 1986.
Garre ta i Torner, Francesc: Vocabulari gasista catala-castella I castellano-catalán, Barcelona (Catalana de Gas i Electricitat), 1983.Page 29
Griera, A.: Vocabulari del suro, Sant Cugat del Valles (E. R. Edicions Catalanes), 1983.
Jane, Albert: Nomenclátor de confecció i cal
Marcet, Roger i Llongueras, Miquel: Assaig i'una terminología de la cerámica antiga en cátala, Barcelona (Instituc de Prehistoria i Arqueología de la Diputado de Barcelona i Departament de Prehistoria i Arqueología de la UAB), 1982.
Marquet, Lluís: Vocabulari de metallúrgia (catalá-castellá), Barcelona (Servei de Publicacions de la Universitat Politécnica de Catalunya), 1984.
Pla, P.: El suro. Per a qué serveix?, Barcelona (Universitat Politécnica de Barcelona, Diputado de Girona i Cambra de Comerc de Girona), 1976.
Sempere, Emili: La terrissa catalana (tipología i terminología), Barcelona (Nou Art Thor), 1985.
Union Europeenne des Miroitiers-Vitriers: Dictionnaire en Trancáis, Ita-lien, Anglais, Catalán, Espagnol des termes techniques en miroiterie-vitre-rie, Bélgica (Union Europeenne des miroitiers-vitriers), 1982.
Vinyoles, J.: Vocabulari de l'argot de la delinqüéncia, Barcelona (Milla), 1978.
-
Psicología
Genovard Rosselló, Cándid: Vocabulario básico trilingüe de psicología científica (inglés-castellano-catalán), Barcelona (Fontanella), 1980.
-
Publicitat
Díez Quijano, Desideri: Vocabularis d'administrado i de relacions publiques (termes i expressions), Barcelona (Arimany), 1985. Nebot, Enríe i d'altres: Vocabulari terminoldgic de la publicitat (castellá- catalá), Barcelona (Club de Publidtat de Barcelona i Agrupado de Joves Publicitaris), 1977.
-
Química
Alegret i Sanromá, Salvador: Diccionari de l'utillatge químic, Barcelona (Institut d'Estudis Catalans), 1977.
Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies: Vocabulari básic cátala (vol. I), Barcelona Fundado Torrens i Ibern), 1977.
Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies: Vocabularis básicsPage 30 (anatomía, bioquímica i física médica), Barcelona (Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies), 1977.
Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies: Vocabularis bastes (matematiques, física i química), Barcelona (Comissió Coordinadora Lexicográfica de Ciéncies), 1977.
Garreta i Torner, Francesc: Vocabulari gasista catala-castellaj'castellano-catalán, Barcelona (Catalana de Gas i Electricitat), 1983.
Lloret i Orriols, Antoni: Diccionari de la ciencia i la tecnología nuclears, Barcelona (Edicions 62), 1979.
Masjuan i Buxó, M. Dolors: Vocabulari de Química per a Batxillerat i Formado Professional, Barcelona (Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya), 1983.
Sales, Joaquim i Vilarrasa, Jaume: Introdúcelo a la nomenclatura química, Barcelona (EUNIBAR), 1984.
-
Restaurado
Ajuntament de Sabadell: Els noms catalans deis principáis plats, cuinats i guisáis, Sabadell (Ajuntament de Sabadell), 1982.
Delegació d'Ensenyament Cátala: Vocabulari comercial, Barcelona (Delegado d'Ensenyament Cátala, Ómnium Cultural), 1981, 1982 i 1984.
Departament de Cultura: Léxic de bars i cafeteries (castellá-catalá), Barcelona (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), 1984.
Departament de Cultura: Léxic de restaurants, Barcelona (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), 1986.
Gabinet d'Üs i Ensenyament del Valencia: Vocabulari comercial, Valencia (Conselleria de Cultura, Educado i Ciencia, Generalitat Valenciana), 1986.
Gabinet d'Üs i Ensenyament del Valencia: La Carn, Valencia (Conselleria de Cultura, Educado i Ciencia; Generalitat Valenciana), 1986.
Jane, Albert: Nomenclátor d'botels, bars i restaurants, Barcelona (Ajuntament de Barcelona), 1980.
Direcció General de Política Lingüística: Menjars xinesos: els noms deis principáis plats en xinés, cátala, castella i anglés, Barcelona (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), 1985.
-
Textil
Ajuntament de Barcelona: Nomenclátor de confecció i cdqat, Barcelona (Ajuntament de Barcelona), 1981. Alegre, M. i d'altres: Vocabulari de mercería (catalá-castellá i castellá-catalá), Barcelona (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), 1984.Page 31
Farell, Joan: Locuáonari textil caíala, Sabadell (Escola Técnica Superior d'Enginyers Industriáis de Terrassa i Fundado Bosch i Cardellach), 1979.
Ómnium Cultural: Bren vocabulari textil, Matará (Delegado Cultural d'Om-nium Cultural), 1981 i 1982.
-
Toponimia
Gran Enciclopedia Catalana: Atlas Universal Cátala, Barcelona (Gran Enciclopedia Catalana), 1984.
Institut CartogrÁfic de Catalunya: Mapa topografic de Catalunya, Barcelona (Instituí Cartografic de Catalunya), 1983.
Sanchis Guarner, Manuel: Contribució al nomenclátor geografic del País Valencia, Barcelona (Institut d'Estudis Catalans), 1966.
-
-
Altres documents interessants c.l. Diccionaris i vocabularh
Albertí, Santiago: Dkcionari castellh-catala i catala-castellá, Barcelona (Al-bertí), 1961 (1).
Balbastre, Josep: Nou recull de modismes i frases jetes (catalá-castellá i castella-catala), Barcelona (Pórtic), 1985 (4).
Cámara Oficial de Comercio e Industria de Girona: Memorándum de siglas de comercio exterior, Girona (Cámara Oficial de Comercio e Industria de Girona), 1983.
Castella, Aureli: Vocabulari de barbarismes, Barcelona (Caixa d'Estalvis de Catalunya), 1981.
Coromines, Joan: Diccionari etimolbgic i complementan de la llengua catalana (5 vols.), Barcelona (Curial), 1980-1985.
Diccionari manual ortografíe de la llengua catalana, Barcelona (Vox), 1981.
Ehrlich, K. i Sarolea, R.: Vocabulaire des traites europeénnes, Brusselies (Comissió de les Comunitats Europees), 1983 (3).
Fabra, Pompeu: Diccionari general de la llengua catalana, Barcelona (Edha-sa), 1984 (14).
Fabra, Pompeu: Diccionari manual de la llengua catalana, Barcelona (Edha-sa), 1983.
Figueras, F. i Poch, R.: Nou vocabulari de barbarismes, Barcelona (Barcino), 1973.
Franquesa, Manuel: Diccionari de sinbnims, Barcelona (Pórtic), 1971.
Gran Enciclopedia Catalana: Diccionari de la llengua catalana, Barcelona (Gran Enciclopedia Catalana), 1981.Page 32
Gran Enciclopedia Catalana: Diccionari castella-catalá, Barcelona (GEC), 1985.
Herrero, Víctor-José: Diccionario de expresiones y frases latinas, Madrid (Gredos), 1980.
Jane, Albert: Diccionari cátala de sinónitns, Barcelona (Aedos), 1972.
Massó, M. Llu'isa, Subirats, Carlos i Vasseux, Philippe: Diccionari invers de la llengua catalana, Bellaterra (Universitat Autónoma de Barcelona i La-boratoite d'Automatique Documentaire et Linguisticque), 1985.
MOLLj Francesa de B.: Diccionari catala-castellá, Mallorca (Molí), 1980 (3).
Pey, J,: Diccionari de sinbnims, idees afins i antbnitns, Barcelona (Teide), 1979.
Raspall, Joana i Martí, Joan: Diccionari de locucions i frases jetes, Barcelona (Edicíons 62), 1984.
Romeu, Xavier: Breu diccionari ideolbgic, Barcelona (Teide), 1981.
Tarrida, Alfons i Pascual, Etnili: Diccionari Regina d'ús del cátala, Barcelona (Regina), 1984.
c.2. Revistes
Antbropos, núm. 44, ps. 22-32. Barcelona (Anthropos), 1984. Recull Biblio-grafic de l'any 1489 al 1938.
Escola catalana, Butlletí de la DEC, Barcelona (Omnium Cultural), 1968 i ss.
Quaderns de Traducció i Interpretado, Bellaterra (Escola Universitaria de Traductors i Intérprets, Universitat Autónoma de Barcelona), 1982 i ss.
Llengua i Administrado, Barcelona (Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya; en colJaboració amb l'Escola d'Administració Pública de Catalunya), 1982 i ss.
Revista de Llengua i Dret, Barcelona (Escola d'Administració Pública de Catalunya), 1983 i ss.
Revista Jurídica de Catalunya, Barcelona (CoHegi d'Advocats de Barcelona), 1963 i ss.
c.3. Altres publicacions relacionades amb el .llenguatge administratiu i jurídic
Actes del colloqui sobre llengua i administrado, Barcelona (Escola d'Administració Pública de Catalunya), 1984.
Apunts de cátala practic, núm. 8, especial dedicat al llenguatge administratiu. Barcelona (AVUI-Premsa Catalana), 1982.
Auger, P. i Rousseau, L.: Metodología de la recerca terminológica. Barcelona (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), 1984.
Codi civil (edició bilingüe anotada). Barcelona (Bosch), 1984.Page 33
Codi penal i legislado complementaría de la Generalitat de Catalunya. Barcelona (Bosch), 1985.
Compilado del dret dvil espedal de Catalunya. Barcelona (Departament de Justicia, Generalitat de Catalunya), 1982.
Departament de Cultura: Com catalanitzar la denominado sodal d'una sodetat. Barcelona (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), 1984.
Departament de Cultura: Normes ortográfiques des arañes: text provisional. Barcelona (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), 1982.
Duarte, Caries: El catata ¡lengua de I'administrado, Barcelona (Indesinenter), 1980.
Duarte, Caries: Llengua i administrado, Barcelona (La Magrana), 1986.
Institut Cartográfic de Catalunya: Toponimia i cartografía. Assaig de sistematització. Barcelona (Instituí Cartográfic de Catalunya), 1985,
L'establiment del llenguatge administratiu. Actes de les Jomades sobre l'es-tabliment del llenguatge administratiu cátala. Barcelona (Escola d'Administrado Pública de Catalunya), 1984.
Parlament de Catalunya: Constitució espanyola. Estatuí d'Autonomía de Catalunya. Reglament del Parlament de Catalunya. Barcelona (Servei de Publicacions del Parlament de Catalunya), 1986 (2).
