El dret local valencià i la història de la llengua catalana

Page 73

1) El dret local valencià està constituït per les cartes de població, que corresponen sobretot a les dues èpoques de forta repoblació del Regne, és a dir, al segle XVIII i al XVII, i pels Establiments i Ordinacions (Colon-Garcia, I, 23-26).¹

Les cartes de població són «documentos de inapreciable valor por regular vasallaje, condiciones de establecimiento, relaciones de producción y aspectos de administración local» (Gil Olcina, 1979, 18). Eren donades pel Senyor o pel Rei i el vassall acceptant-ho, quedava lligat a aquell a través d'un pacte. A pesar de ser donades per aquests són redactades tenint en compte la realitat sòcio-econòmica de la localitat, i usant una llengua senzilla i un lèxic propi del lloc. Responia a un model constant: —preàmbul de caràcter general, nom de l'atorgant, escrivent, notari, lloc on es fa l'acord... clàusules a què s'obliga els nous repobladors, clàusula de prohibició de transferències (Torres Morera, 1969, 24).

Els Establiments són conseqüència del «ius statuendi» que hom reconeixia a les ciutats i les viles. Regulen principalment matèries de policia urbana i rural, així corn el règim municipal (Colon-Garcia, I, 25). EI seu origen formal i la seua inspiració està en els Furs, als quals no podien contradir.²

Page 74

Mútues referències hi trobem: el Fur I-ii-9 remet la pena de determinada falta als establiments del lloc; l'establiment 97 (lloctinent del Justícia de Vinaròs) imposa una pena «ademés de les penes per fur statuides».

Els seus precedents serien les Ordinacions i Capítols de Visita donades per un representant reial, com es veu en ARV, Clero, llig. 923 —a. 1664—, «guardando los Fueros, leycs y privilegios d'esse Reyno y lo demás que de derecho guardar se deva... haréis las Ordinaciones y estatutos que convengan» (Albiol, 1979, 3-5).

La Nova Planta no els afectà per tractar-se d'un dret gairebé privat, sens transcendència pública ni política (Albiol, 1979, 15).

Eren redactats pels mateixos funcionaris del poble (Mostassaf, Lloctinent de Justícia...), segons les necessitats de cada moment, amb un abast local, sense seguir cap formulari establit. Quan van sentir la necessitat de recopilar-los ho farien i fruit seu són els manuscrits que ens han arribat.

2) Precisament, el fet d'estar redactats per i en la mateixa localitat, i no seguir cap formulari, fa que presenten una llengua senzilla i concreta, clara i directa, reflectidora dels usos d'eixa comunitat: hi trobem expressats tots els aspectes de la vida local, designats per llur nom, fet que representa un gran enriquiment del nostre lèxic.

Si l'edició i estudi dels Furs ens permetrà de copsar l'evolució i la dinàmica de la llengua, d'observar al moment els diversos aspectes del seu canvi (Colon-Garcia, I, 59; 63), una edició i estudi dels Establiments ens pot oferir el mateix, però fins i tot ampliat, respecte al lèxic, més popular.³

A pesar d'açò, exactament com s'ha ignorat en els estudis sobre la llengua catalana els Furs de Valencia (Colon-Garcia, I, 59), els Establiments i Cartes Pobles també ho han estat. Així ni el DCVB, ni el DECat. les han utilitzades i això a pesar de ser publicades d'antic. L'únic autor que les té present i les utilitza és G. Colon, com per exemple, demostra en el cas del mot castellonenc lletigada.⁴

3) La meua intenció, ara com ara, és demostrar la importància del seu estudi,⁵ des del punt de vista lingüístic:

Page 75

— Mostrar alguns detalls de la seu llengua i rastrejar en la seua evolució alguns trets.

— Mostrar la riquesa lexicogràfica dels textos.

El corpus d'obres elegit abraça des del segle XIV al XVII i són les següents:

Albiol, S., Establiments de Vinaròs de 1647-1648, Memòria de Llicenciatura 1980. València. Hi ha Establiments del Lloctinent del justícia (Lloc. Just.) i Establiments del Mustassaf (E. Must.).

ms. A (Lloc Just.) un primer bloc de 80 establiments de 1647; després fins 1673, s'hi afegeixen 46 més.

ms. B (Must.) primer bloc, 37 establiments de 1647. Se n'hi afegeixen 51 més, fins a 1697.

ms. C: es copien els primers blocs dels ms. A i B, tant del Lloc. Just. com del Must.

ms. D: En 1371, es copia el ms. C, oblidant-se dels A i B.

La seua introducció és l'estudi més complet sobre l'statuts jurídic dels Establiments.

DÍAZ Manteca, E., Establiments de la Vila de Vilafamés, Diputació de Castelló, 1982.

Redacció de 1630, segurament refonent texts medievals.

García Edo, V., Ordenanzas municipales de Benicarló, Ajuntament de Benicarló, 1978. Són del segle xv.

Gil Olcina, A., La propiedad senorial en tierras valencianas, Del Cenia al Segura, 1979:

—«Carta Pobla de les Baronies d'Albalat i Segart de 1611» (pp. 242-47).

—«Carta Pobla del Lloc de Càrcer de 1610» (pp. 236-41).

Jornet Perales, M., Bèlgida y su término municipal, València, 19732:

—«Carta Pobla de Bèlgida, de 1611» (pp. 358-75).

Llibres dels Establiments de Culla, A. M. Culla, inèdit. Transcripció de S. Albiol: Té 151 f., 123 rúbriques, 391 establiments. Data de 1593, més les aprovacions des de 1591 a 1707, més una de 1716.

Mateu i Llopis, F., Establiments de la Villa de El Boixar, Castelló, SCC, 1969: És de la fi del segle XVI o principis del segle XVII.

Page 76

En les ps. 12-15, ens ofereix una bibliografia dels Establiments «d'enllà Uxó», publicats.

Roca Traver, F., El Mustaçaf de Castelló y el «Llibre de la Mustaçaffia», Castelló, 1973.

Ens ha arribat a nosaltres la 3a, còpia, segurament aplegada entre 1458 i 1463. Abans hi hauria dues redaccions: una del segle xiii i una altra del segle xiv.

Sànchez Adell, J., «Establiments de Morella y sus aldeas, de 1370», BSCC, XXX (1954), 249-60; XXXI (1955), 144-48; XXXIV (1958), 88-100.

Sevillano Colom, F., «El libro del Mustaçaf de Catí», BSCC, XXX (1954), 220-28; XXXII (1956), 188-99.

És la 3a. còpia (de 1434-36), una 2a. de 1322 i una de 1293 s'han perdut. Les cite per la pàgina i el capítol, excepte els de Benicarló que cite pel capítol i els de Culla pel foli.

4) Però abans assenyalaré dues dificultats que poden no fer segura alguna de les dades ofertes:

1. Errors de transcripció: Com estes obres han estat transcrites per historiadors i per juristes, d'interessos diferents als dels lingüistes, és possible trobar-hi algunes modernitzacions de grafies o males transcripcions. Açò obliga al lingüista a comprovar directament la lliçó sobre els manuscrits (Colon, 1976, 21, nota 27).

   Exemple d'alguns errors:

   Most. Castelló:

   encirxans X enuig (78)

   envig X entuxans (127)

   falcar X faltar (70)

   staig X scaic (122)

   sparner X sparver (147)

   mescall X mestall (85)

2. Dificultats de datació: Sabem la data de redacció dels Establiments estudiats, tanmateix, com aquests es fonamenten en una refundíció o recopilació d'altres textos sobre el mateix tema però de procedència medieval, moltes vegades ens és difícil assegurar què és propi del segle del text, o si és un element fossilitzat (o viu) que perdura. Això se solucionaria de trobar els textos anteriors.

   Considerarem els trets com a propis del segle del text arribat fins a nosaltres; ara bé, creiem que la major part del lèxic agrícola,... ja viuria en èpoques anteriors.

   5) En general, la llengua de cada text no presenta particularitats respecte a la llengua literària valenciana de l'època, en els aspectes gràfic, fonètic,Page 77morfològic i sintàctic⁶ Les úniques trobables són degudes al fet de tractar-se de textos jurídics, com per exemple, les expressions a coneguda de (Most. Cast., 70); a obs de (Est. Vinaròs, 126); per a si e a sos successors (Carta Bèlgida, 64), vius als Furs, Consolat, Usatges; la coordinació de preposicions (Est. Morella, 259, en e per la manera; Most. Castelló, 123 en e sobre la qüestió. No apareix als Usatges ni al Consolat. Sí als Furs; l'organització del text «Item, establiren y ordenaren que... sots pena de» (Est.), «es estat pactat, establit, havengut y concordat entre les dites parts» (Cartes).

   Ara bé, de tant en tant, algun descuit de l'escrivà mostra formes populars que serien d'ús diari, i així hi podem documentar per la. vegada fenòmens dialectals actuals:

   6) Fonètica:

   — La segregació d'una i per al fonema prepalatal fricatiu sonor, tret típic del valencià septentrional i tortosí (Veny, 1982, p. 171), ja el trobem en Est. Vinaròs, 126, 4: carreijar.

   — El pas del grup eis > is, viu huí a part del català occidental, el trobem en el mot Deixar > Dixar, a Most. Castelló, 146.

   — La pèrdua de la -r final absoluta al valencià septentrional, huí acomplida, la trobem en la seua etapa de vacil·lació en el mot presor (Est. Vinaròs, 172, 84; 174, 87; 182, 98; 256, 38).

   — Documentem per la. vegada vulgarismes com: Ducte (Est. Vilafamés, 58, 36), billota (Est. Vilafamés, 56, 28), coranta (Est. Vilafamés, 47, 7), es-començar (Est. Vilafamés, 46, 6), finse 'fins' (Ord. Benicarló 129).

   Hi trobem variants com: Amenlles (Ord. Benicarló, 23; 6), aldeya (Est. Morella, 252), armelles (Est. Morella, 254), esguella 'esquella' (Ord. Benicarló, 53).

   7) Morfologia:

   — El present de subjuntiu dels verbs tenir i venir, presenten les formes no velaritzades tina (Est. Vinaròs, 158, 67) i vina (Est. Vinaròs, 207, 112), cas rar quan ja a l'Edat Mitjana havien pres la velar per analogia amb el present de subjuntiu (Gulsoy, 1973, 29, nota 8). Els altres casos són normals: duga, puga. Serà una errada del copista?

   — Hi trobem les formes vulgars del verb haver: avera deixat (Est. Vilafamés, 73, 68) en lloc d'haguera; aysga de menester (Est. Vinaròs, C, 142, 34, nota 1) en lloc d'haja, vives huí a tot el País Valencià.⁷

   Page 78

   8) És en el camp lexicogràfic on més valor atenyen estos textos.⁸ Amb ells documentarem un gran cabdal de veus d'aire rural, d'ús popular i no literari, que encara viuen huí; registrarem formes i conceptes desconeguts; avançarem dades, resoldrem hàpaxs; traçarem noves àrees lexicogràfiques, hi veurem els primers castellanismes...⁹

   Prenc com a llibre base el DCVB.

   9) Mots registrats però sense documentació; N'hi trobem moltíssims.¹⁰

   — Relacionat amb el camp:

   ALFARRASSAR, v. tr. Carta Càrcer, 238,8

   Carta Albalat, 244,13; 243,8

   AGRASSOT, m. Est. Vinaròs, 157,66

   ASSOCAR, v. tr. Est. Culla, f. 43v

   ATANS, m. 'Espècie de paret o mur' Est. Vinaròs, 138,25

   Ord. Benicarló, 34.

   BLANEJAR, v. tr. [blanegar] 'Endurir el camp' Est. Vinaròs, 136,21

   CAPCINGLE, m. Est. Vinaròs, 236,4

   CORBA, f. 'Cameta o part central de l'arada' Est. Morella, 254

   ESBARDISSAR; v. tr. 'Netejar les bardisses'Most. Castelló, 136; 139

   Ord. Benicarló, 5¹¹

   ESFULLAMENT, m. Most. Castelló, 100

   LLINYAR, v. tr. Ord. Benicarló, 45; 128

   MANTORNAR, v. tr. Est. Culla, 65r

   MATAPOLLAR, v. tr. Est. Vilafamés, 56,7

   PINOTXA, f. 'Ramutxalla de pi' Carta Albalat, 245, 21

   RANDOR, f. Most. Castelló, 61; 63; 65

   SEQUIOL, m. Most. Castelló, 129; 140

   TERRAR, v. tr. Most. Castelló, 104

   — Amb la pesca:

   ESMORRAR [bestina esmorada], Most. Cast., 105

   LLAMÀNTOL, m. [Iopmantol], Most. Castelló, 106

   MILÀ, m. Idem, 106

   ÒRGUENA, Idem, 106

   ROMEGUERA, m. [romiguera], idem, 106

   Page 79

   PESCAR A L'ENCESA, idem, 147

   PESCAR A L'ESPARVER, idem, 147

   —¦ En general:

   ACENÇAMENT, m. Est. Boixar, 64

   COQUILLER-A, m. [coquellera] Most. Catí. 193 (3 vegades)

   DESAVEÏNAR, v. tr. Est. Vilafamés, 59,38

   DUELL, m. [al duell] Carta, Bèlgida, 366

   Carta Albalat, 243,10

   INJUNCIÓ, f. 'Manament' Est. Vinaròs, 244,24

   MANIPULAR, v. tr. Most. Catí, 191

   MOSTO, m. Carta Bèlgida, 366

   RECENTAL (bestiar-) Est. Boixar, 23

   TINADA, f. Most. Castelló, 60

   10) No registrats al DCVB:¹²

   ALCOLEJA [argoleges] 'terra pròxima a un riu, barranc,'

   Carta Bèlgida, 365 «hortes, barranchs y argoleges y terres»

   ALUDADOR, -A. m. 'que fa confits i altres llaminadures'

   Most. Catí, 193

   AMINUCIÓ, f. 'Disminució'

   Est. Vinaròs, 125

   ARBRE DE PARATGE [abre de paratge] m. 'De gran qualitat'

   Est. Vinaròs, 158,69 «se establix... noy puga plantar figueres ni altre abre de paratge¹³

   ASTER, m. 'Qui fa asts'

   Most. Castelló, 81 ATXIQUIR, v. tr. 'Fer més petit'

   Est. Vinaròs, 238,9

   BRANQUERA, f. 'Rames de l'arbre' Est. Boixar, 54 «puixa tallar lenya de carrasca... e que li dexen branqueres»

   CALLERA, f. 'Lloc on tanquen els gossos' Est. Vinaròs, 191, 107

   CAMARRANCAT, -ADA, [bèsties camarrencades] 'coix, privat'

   Est. Morella, 259 «... ,affollades e malaltes»

   DECIMALAR, v. tr. 'Podar'Carta Bèlgida, 370

   EGUASSÍ, -INA, m. 'Egua petita'

   Est. Vilafamés, 72,63. «asnines, com mullars e eguacines»

   ERIAÇ, m. 'Espècie de terra'

   Est. Morella, 147 «metre dintre la dita devesa ... e encara en los eriaços»

   INDEMPNITAT, f. 'Qualitat d'indempne' Most. Castelló, 78

   IRRECIDENT, -ENTA, adj. [irracidents] 'Que no és reincident'

   Est. Vinaròs, 223 a (a. 1731)

   JUDICANÇA, f. 'Acte de judicar'

   Most. Castelló, 143

   LLUMINARI, m. 'Llumener'Most. Castelló, 68

   LLUSSIADURA, f. 'Acte de llussiar les relles i eines agrícoles'

   Est. Culla, 65r

   ORERA, f. 'Vorera' Most. Cast., 104

   POLVORATGE, m. 'Matèria en pols' Most. Catí, 195

   RAVALLA, f. 'Espècie de peix' Most. Castelló, 105

   VARATXA, f. 'Rama de poc valor'Est. Vinaròs, 219, 110 V

   ETLADER, [velader] 'Vigilant' Est. Culla, 53r; 55r

   També [Vetladeria]

   XET DE PA, m, 'Espècie d'anyell' Est. Boixar, 60

   que quiscú que tínga eh et de pa que aquell puixa matar

   — Jocs com:

   BARLET

   PAPA

   REXIMFLA

   MENORET BREU

   JUNGUSSA

   (en Est. Morella, 144)

   CRONET

   FARDO, Ordi. Benicarló, 126

   el significat dels quals no conec

   11) Mots registrats fora de l'àrea valenciana: Vegem com amplia l'àrea geogràfica d'aquests Iexemes:

   ASCALUNYA, f. 'Planta liliàcia' (Catalunya)

   Est. Culla, 25r (2 vegades) «alls, sebes, escal·lunyes, carabasses»¹⁴

   ARRIAT, m. 'Espècie de mul' (Cataluny

1. Est. Vinaròs, 174,86

   Que nengú sia gosat de portar los arriats, someres y ruchs sense bos

   BROTO, m. 'Ull que trau la col quan està a punt d'espigar-se' (Catalunya,

   Balears) Most. Castelló, 97; 98

   CLAPER, m. 'Pedra' Est. Vilafamés, 55,23 Ord. Benicarló, 45 (Barcelona,

   Olot, Balears, Calasseit, Tortosa)

   COÏSSOR, m. 'Sensació de coent'

   «Most. Castelló, 99 «cuyçor e infecció (de les cebes)»

   Page 81

   ESCARAR, v. tr. 'Encallar una nau' (Blanes) Est. Vinaròs, 146,43

   LLAÇA, f. 'Terra de pluja' (Benavarri, Tamaric, Porreres)

   Est. Bolxar, 79

   LLESTAR, v. tr. 'Escollir' (Rosselló, Alt Empordà)

   Most. Catí, 191 «puxe lestar del peix»

   NADÍS, m. 'Fill recent nat de bèstia' (mallorquí)

   Ord. Benicarló, 77 «nadiç de bèstia»

   PUJERA, £. 'Dona que cobra la puja en un forn' Most. Catí, 193

   REIXIU, m. 'Rosada' (valencià meridional) Est. Culla, 9

   RESSENYALAR, v. tr. 'Tornar a senyalar els caps de bestiar d'un ramat'

   (Vall d'Ager) Est. Vinaròs, 135,18

   TORNAL, m, 'Extrem del camp que queda per llaurar' (Mallorca, Conca de Barberà, Calasseit) Ord. Benicarló, 57 «stablim que tota vinya... haie un tornal de pati»

   12) Castellanismes: Trobem en les obres del XVI i XVII els castellanismes que ja s'havien introduït com:

   ARRASTRAR, v. tr. [rastrar] tr.Est. Culla, 34r

   AVERIGUAR, Est, Vinaròs, 160,73; 188,...

   BASSURA, f. Tem' Most. Catí, 192¹⁵

   BUSCAR, v. tr. 'Cercar' Est. Vinaròs, 136,20¹⁶

   CENTENO, m. Carta Bèlgida, 365

   DESPEDIR, v. int. Est. Vinaròs, 207,112

   XARNEGO, m. Est. Vilafamés, 84,81

   o que estaven en procés d'introducció:

   AHÍ, adv. Est. Vilafamés, 50,14

   ALREDEDOR, adv. Est. Vinaròs, 213,115 Est. Culla, 40r

   DESPUÉS, adv. Est. Vinaròs, 146,44; 249,36

   GOZAR, v. intr. Carta Bèlgida, 361

   HASTA, pr. Est. Vinaròs, 172,82; 225e

   HISENDA, f. Carta Bèlgida, 362

   INCLUIR, v. tr. Est. Vinaròs, 213,116

   Altres sorprenen per la seua aparició:

   CORTIXO, m. 'Mas' Carta Càrcer, 238,7

   EMPONSONYAR, v. tr.Est. Vilafamés, 46,7

   LUEGO, adv. 'Inmediatament' Est. Vinaròs, 198,108

   VENENO, m. Est. Vilafamés, 48,10

   Page 82

   13) Mots sols documentats en autors populars o diccionaris del segle XIX i XX:

   ABATOLLAR, v. tr. 'Fer caure amb colps'Est. Vilafamés, 46,5

   ACAVALLAR, v. tr. 'Cobrir el cavall a l'egua'Ord. Benicarló, 91

   AGRANADURA, f. 'Brutor o porgueres'Most. Castelló, 127; 135

   AVASSALLAR, v. tr. 'Reduir a vasallatge'Carta Bèlgida, 361

   Carta Càrcer, 236,1

   AVEALL, m. 'Bassa o recipient amb aigua'Est. Vinaròs, 155,62

   BROTIM, m. 'Multitud de brots' Est. Culla, 30r

   CACERA, f. 'Acte de caçar'Est. Vinaròs, 225e

   DESTRAVAR, v. tr. 'Llevar la trava'Est. Boixar, 80

   ESMOTXAR, v. tr. 'Tallar els caps de la branca' Est. Boixar, 21

   Est. Culla, 43v; 51r; 72v

   ESTRETIR, v. tr. 'Fer estret' Most. Castelló, 128; 139

   MANYERA, adj. [Ovella-] 'Astuta' Est. Boixar, 23

   MARRANXÓ, m. 'Porcell' Est. Vinaròs, 216,16

   Est. Culla [marachions], 25r; 10r¹⁷

   RABADÀ, m. 'Xiquet que ajuda a un pastor'Est. Vilafamés, 50,14

   SENILL, m. 'Canyot' Most. Castelló, 66; 67; 105

   SOLRAIG, m. 'Peix bastinal gros...'Most. Castelló, 106

   TAPIOLA, f. 'Tàpia prima' Est. Morella, 252

   VENCILL, m. 'Lligat fet d'un manoll de brins d'un cereal o d'espart'

   Most. Castelló, 67¹⁸

   14) Noves documentacions d'hàpaxs dins el DCVB:

   CERRER, -ERA, [bèstia-] 'Salvatge, sense amo' Est. Boixar, 40

   FAGINA, f. 'Mamífer...'Est. Vilafamés, 78,74

   IMPRIMIA, f. [emprimia] 'Referent a coses anteriors'

   Most. Castelló, 66 «e seran comportats los vehins com ja per les emprimies dessús dites, axí, sabater...»

   Segons el DCVB, és un possible error de còpia l'únic cas que dóna

   MEDIR, v. tr. 'Amidar' Most. Castelló, 103

   SOSPEDRAMENT, m. 'Sospedrada' Most. Castelló, 33; 133

   15) Conclusions:

   a)Crec haver demostrat suficientment la importància dels textos de dret local per a la història de la llengua, sobretot, en l'aspecte lexicogràfic: 32 motsPage 83no documentats, 30 no registrats, 13 d'altres àrees geogràfiques, 18 castellanismes, 17 documentats modernament, 6 hàpaxs... Per tant, esperem que alguna institució estiga disposta a finançar la seua edició i estudi.

2. És de lamentar l'oblit que s'ha tingut d'esta mena d'obres en fer el DCVB i les altres obres lexicogràfiques catalanes, fet que ha impedit registrar o documentar molts mots no literaris.

   Encara que el dret local valencià ha estat el més oblidat (Furs, Establiments), crec que el català i el baleàric també ho han estat, llevat de les obres bàsiques: Usatges, Consolat; pel que crec que la meua proposta ha de ser estesa a aquestes zones.

3. En aquest moment històric de conformació d'un nou llenguatge administratiu, pense que s'ha de distingir molt bé entre els seus diferents nivells: lleis d'abast nacional, comarcal, local..., i defugir de crear un llenguatge excessivament igualatori i anivellador per a tots, sinó que d'acord amb el tipus de llei, hem d'usar un tipus de llengua o un altre; quan es tracte d'àmbits molt restringits utilitzarem les particularitats típiques de la zona: trets morfològics, construccions sintàctiques, mots propis, sempre que no siguen d'origen estranger: com més acostem el llenguatge administratiu al poble més seua sentirà l'administració l'administrat.

5. Per a conéixer les particularitats valencianes tenim un bon observatori en els Furs, Establiments i Cartes Pobles, els quals s'han d'estudiar i adaptar a l'època actual. Crec que açò no s'està fent, sinó que a falta d'un estudi previ, es calca massa el llenguatge administratiu nascut a Catalunya, sense criteris, amb l'empobriment que açò representa.

6. S'hi comprova una unitat lèxica entre els parlats castellonencs: el septentrional i el general o de la Plana.

Bibliografia

Alcover-Moll (DCVB), Diccionari català-valencià-balear, 10 vol., Palma de Mallorca, 1972.

Badia, L. (1980), «El verb buscar documentat a mitjan segle XIV», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, I, ps. 65-68.

Casanova, E. (1981, «Real Privilegio de desmembración de Agullent de Ontinyent, 1585», AHDE, Madrid, 1981, ps. 619-39.

Colon, C. (1976), «La lexicografia catalana: Realitzacions i esperances», Actes 4t. Col·loqui Int. Lleng. i Lit. Catalanes, Basilea, 11-35.

Colon-Garcia (1970), Furs de València, I, ENC, Barcino, Barcelona.

Gulsoy,, J. (1973), «El desenvolupament de les formes del subjuntiu present en català». 3r. Col·loqui Int. Lleg. Lit. Cat. Cambridge, 1976, ps. 27-59.

Llop, J. (Murs e valls), De l·a institució, govern polític y jurídich, costums y observances de la fàbrica vella, València, 1973.

Torres Morera, J. R. (1969), Repoblación del Reino de Valencia después de la expulsión de los moriscos, Ajuntament València, 1969.

Veny, J. (1982), Els Parlars, ed. Raixa, Palma de Mallorca, 3a.

----------------------

[1] No es pot considerar dret local els privilegis i pragmàtiques reials, perquè encara que és dret d'aplicació local, és fet pel rei de manera uniforme i seguint un formulari. Per exemple, en ARV, Real Cancilleria, Diversorum, 357, trobem quatre privilegis de desmembració dels llocs d'Agullent, Almoradí, l'Olleria i la Yessa, exactament iguals: els mateixos capítols, regulen les mateixes coses, són redactats amb els mateixos mots, sols canvia el nom del poble i les fites del terme (més detalls en Casanova, 1981, 623-24). És com una llei marc amb les línies generals administratives, les quals després són especificades amb establiments i ordenacions. Exactament passa el mateix amb els Capítols de Visita i Ordinacions municipals, perquè són fetes per un representant reial o senyorial i són també lleis marc (Albiol, 1979, 3). Per exemple, comparem les Ordinacions municipals de Castelló (Roca Traver) amb les Ordinacions de la Vila de Castelló (Revest Corzo) i hi veurem les diferències.

[2] Com es veu en un Fur de 1374 (III, XVII-7) «e d'algun temps ençà algunes universitats del regne... hagen fet stabliments en- contrari del dit fur... supliquen que sie mercè de vos, senyor, revocar e haver per revocats qualsevol stabliments fets en contrari» (Albiol, 1979, 6).

[3] Els Furs van adreçats a tot el Regne; els Establiments i les Cartes Pobles a un sol lloc, per la qual cosa recollirà el seu lèxic específic, al mateix temps que també el dels Furs,

[4] Colon, 1976, 28, nota 50. Per al DCVB la documentació més antiga és de C. Salvador. A l'aportada per Colon: 1539-40 (Vilarreal), 1669 (Salzadella), afegesca's llitigada (Est. Vilafamés, 67, 57). Colon, degut segurament a la seua ascendència castellonenca, s'ha preocupat des de sempre del lèxic valencià i ha incitat a aprofitar la documentació d'arxiu... Gràcies a ell, tenim el ric vocabulari del XIV al XVI de Donate (1979) que ell prologa on ens ofereix molts mots desconeguts com caramatxó (p. 429), usat també per Llop (Murs e Valls, 5).

[5] Una edició dels Establiments seria molt important tant per a l'estudi del dret consuetudinari: costums, aspectes culturals, socials, polítics, econòmics, com per a facilitar el seu estudi lingüístic. L'edició s'hauria de fer localitat per localitat, fixant en cada cas, a ser possible, el nucli originari i rastrejant durant els segles l'augment dels capítols, fins arribar a la seua fixació, siga al XV (Benicarló), siga al XVI (El Boixar) o al XVII (Vinaròs, Vilafamés). Abrasaria els inèdits i els publicats. Una vegada estiguera açò fet, s'hi podria estudiar la relació entre elles i amb els Furs. També seria útil arreplegar les Cartes Pobles.

[6] Trobem, per exemple, en Most. Castelló: )essol, 75; pessada, 103; Est. Vilafamés; quince, 46,4; Est. Culla:esmochar, 72v; el manteniment del díftong El

[7] Prepare un estudi sobre la coordinació de preposicions en català medieval, que presentaré al XIII Simposi de la SEL.

[8] Ja destacà Mateu i Dopis (Est. 'Baixar, 8) l'interés lexicogràfic d'estos establiments respecte al vocabulari valencià rural i pecuari.

[9] També tenen un gran valor per a l'estudi de la toponímia. Est, Vinaròs: La Barbeguera (129), Los Cocons del Salt del Moliner (256), La Devesa o Redonda (139), Hullas-tre d'En Chapern (130); Est. Culla: Mas de Coscollar, Mas de Matissal (4v).

[10] Sols hi donaré una mostra de la seua gran riquesa lèxica. De no tenir un significat diferent al registrat per DCVB no ho explícite.

[11] En Carta Càrcer, 237,6, apareix esbardomar, amb el mateix sentit, que deu ser una errada.

[12] En aquest capítol aniré en compte, perquè pot ocórrer que mots que semblen no registrats signen errades del copista o del transcriptor. Així, per exemple: BIGLÓ, m. Vigló. Carta Bèlgida, 368. CRUIXERA, f. Carta Bèlgida, 368. «Són part d'una almàssera». TEMPLERET, m. Carta Bèlgida, 368. ESCANGEL, m. Est. Morella, 252. CAFIXAR, v. tr. Carta Albalat, 246,28. ALCORAR, v. tr. Est. Vilafamés, 44 pròleg.

[13] Recolza la hipòtesi de J. Veny, «De re ficaria: català «bordissots» i «paratjals», AFFAR, Dept. Català Mallorca, I, 1981, ps. 3744.

[14] També viu a F. Eiximenis, Regiment de la cosa pública, ENC, ps. 14, 26.

[15] En el cas que siga castellà. Aparaeix ja en un document de 1392, en Brama de Llauradors, 105, Crònica de Beuter, 258-21 (cite per les darreres edicions).

[16] Ja apareix en català al XIV, segons L. Badia, 1980, 66.

[17] També viu en Llibre d'Arrendaments d'Ontinyent, 1571-1661, AMO, 3-4-1630, sense numerar.

[18] També hi trobem mots típics de la zona com, BASO, m. «Rusc d'abelles». Est. Culla, 53r. Ord. Benicarló, 47. SENYA, f. «Sènia». Est. Vinaròs, 125,1.