Les donacions per causa de mort
| Autor | Maria del Mar Escutia Abad |
| Cargo del Autor | Advocadessa i professora d’ESADE i UOC |
| Páginas | 353-356 |
Page 353
El Llibre IV del CCCat al seu article 432-1.1 defineix les donacions mortis causa com aquelles «disposicions de béns que el donant, en consideració a la seva mort, atorga en forma de donació acceptada pel donatari en vida seva, sense que el donant resti vinculat personalment per la donació». També hem de tenir en compte que l'article 432-2.2 CCCat es remet a les normes de les donacions inter vius, és a dir, als articles 531-7 i següents del CCCat i es per això que podem recuperar el concepte de les donacions mortis causa que estableix l'article 531-9.3 CCCat. que disposa que «[s]ón donacions per causa de mort les que els donants fan considerant llur pròpia mort».
Les donacions mortis causa no són cap novetat en tant ja es trobaven regulades a l'anterior Codi de Successions (articles 392 a 396). Amb el nou llibre IV troben la seva regulació als articles 432-1 a 432-5 CCCat. Malgrat aquesta regulació podem dir que no són els únics preceptes aplicables a les donacions per causa de mort perquè, per una banda, trobem una remissió a les normes dels llegats i per un supòsit en concret (article 432-2.1 CCCat), i, per altra banda, l'article 432-2.2 es remet a les normes de les donacions entre vius «en la mesura que ho permeti llur naturalesa especial». Així doncs, el règim jurídic de les donacions mortis causa serà el següent:
Primer. Les normes establertes pel propi donant al títol constitutiu de la donació.
Segon. Les regles previstes als articles 432-1 a 432-5 CCCat.
Tercer. Amb caràcter supletori, és a dir, per aquelles qüestions per a les que el donant no ha previst res i no es troben regulades als articles 432-1 a 432-5, s'aplicaran les normes dels llegats a les següents qüestions (article 432-2.1 CCCat):
-
«La inhabilitat i indignitat successòries del donatari» (articles 412-3 a 412-8 CCCat)
-
«El dret d'acréixer entre els donataris» (article 462-3 CCCat).
-
«La possibilitat de substitució vulgar del donatari» (article 427-6 CCCat)
-
Les condicions, els modes, les substitucions, els fideïcomisos i les altres càrregues imposats al donatari» (article 427-11 CCCat respecte als llegats sota condició o termini, suspensius o resolutoris, l'article 427-6 respecte a les substitucions vulgars i l'article 426-3 en seu de fideïcomisos).
Quart. Finalment, i per aquells aspectes en què no s'apliquin supletòriament les normes dels llegats, de conformitat amb el que hem dit a l'apartat anterior, s'aplicaran les
Page 354
normes de les donacions entre vius «en la mesura que ho permeti llur naturalesa especial». Així doncs s'aplicaran els articles 531-7 a 531-22 CCCat. en la mesura que aquestes normes s'adaptin a la naturalesa de les donacions mortis causa.
Podem assenyalar els següents elements que caracteritzen les donacions per causa de mort:
2.1. La contemplatio mortis: tal i com diu l'article 432-1.1 CCCat al definir aquestes donacions un del principals elements característics d'aquestes donacions és que s'ha de fer en consideració a la mort del donant. En aquest mateix sentit l'article 531-9.3 CCCat les defineix com les que «els donants fan considerant llur pròpia mort». Queda doncs clar que la consideració a la mort del donant és l'element clau d'aquest tipus de donació. Per tant, no hi ha lliurament de béns de present el que diferencia aquest tipus de donacions de les donacions entre vius.
2.2. Les donacions per causa de mort no poden ser universals (article 432-2.1 CCCat). En aquest punt s'interpreta aquesta prohibició en el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba