Document sobre la interrupció voluntària de l'embaràs
| Páginas | 157-169 |
Page 157
L’Observatori de Bioètica i Dret, amb seu al Parc Cientíic de Barcelona, es va crear per analitzar des d’un punt de vista cientíic i pluridisciplinari les implicacions ètiques, socials i jurídiques de les biotecnologies.
El Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret es va constituir el 1996 amb l’objectiu d’intervenir en el diàleg entre la universitat i la societat mitjançant la transmissió del coneixement cientiicotècnic i els arguments necessaris per contribuir al debat social informat respecte de les noves tecnologies, les relacions conlictives entre les pràctiques biomèdiques, la legislació i les demandes de la ciutadania, i tots aquells problemes que es plantegen en termes ètics, socials i jurídics i en els que són necessàries argumentacions sòlides. En aquest intercanvi cal implicar els mitjans de comunicació no només per millorar la qualitat de la informació, sinó també per la seva incidència en la generació d’opinió pública.
Amb aquest objectiu, el Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret ha elaborat ja diversos Documents sobre problemes i qüestions d’actualitat en els quals no existeix una opinió unànime ni en la societat ni en les diverses comunitats cientíiques implicades, la qual cosa ha requerit identiicar els problemes, contrastar els arguments i proposar recomanacions de consens.
En aquesta ocasió, el Grup presenta un Document d’Opinió amb la voluntat d’intervenir en el debat sobre la interrupció voluntària de l’embaràs i proposar mesures normatives que posin i a l’actual situació d’inseguretat jurídica derivada de la distorsionada aplicació que s’efectua de la desfasada legislació vigent.
L’avortament és un veritable problema de salut pública i tant l’ètica com el dret han de plantejar pautes de conducta assumibles per la majoria dels ciutadans i respectuoses amb les minories, tenint sempre com a marc de referència i principi indeclinable el respecte als Drets Humans.
En aquesta qüestió, com sol succeir amb la major part dels problemes que repten o activen la Bioètica, es requereix un profund diàleg pluridisciplinari que inclogui plantejaments ètics i ilosòics, antropològics, jurídics, econòmics, socials i sanitaris, i les conclusions del qual parteixin d’una base cientíica i tècnica sòlida que emana de les disciplines implicades en els contextos problemàtics en què té lloc el debat.
Per a l’elaboració d’aquest Document, el Grup ha estat coordinat pels Drs. Maria Casado, Mirentxu Corcoy, Rosa Ros i Albert Royes i ha comptat amb les aportacions d’especialistes dels quals es fa una relació al inal del Document.
Page 158
Page 159
El Codi Penal vigent recull la despenalització de la pràctica de l’avortament en tres supòsits1: que l’embaràs sigui conseqüència d’una violació -prèviament denunciada-, les malformacions del fetus i el greu perill per a la vida o per a la salut física o psíquica de l’embarassada, sempre que es realitzi amb el seu consentiment i es compleixin els requisits establerts. La necessitat de reformar la norma renova una vella polèmica de gran importància social, amb el consegüent impacte mediàtic, en què es posen de manifest conlictes de valors i de drets que requereixen la intervenció urgent dels poders públics a i de proporcionar solucions de justícia material que es conjuguin amb la necessària seguretat jurídica.
La regulació vigent sobre la interrupció voluntària de l’embaràs va ser aprovada al inal de la transició política i va semblar que era l’única possible en aquells moments. La introducció del sistema d’indicacions per a la interrupció voluntària de l’embaràs va suposar, aleshores, un avanç; no obstant això, avui, resulta
Page 160
desfasada. Al llarg de la seva trajectòria, aquesta llei s’ha revelat tan necessària que els successius governs ni la van suprimir, ni la van restringir, ni han intentat limitar-ne la interpretació extensiva amb què s’aplica. Tanmateix, les diferents majories parlamentàries no han dut a terme les reformes legislatives necessàries per adequar la norma i el seu contingut als moments actuals. En tractar-se de drets fonamentals de les dones, aquesta inadaptació a la realitat social de les normes que els desenvolupen equival a restringir-los innecessàriament i a buidar-los de contingut. Així les coses, res no impedeix que hom investigui amb deteniment cadascun dels supòsits d’avortament «legalment» practicat, que és el que efectivament succeeix.
El conlicte actual deriva de la interpretació extensiva que se’n fa, i que s’accepta, de la indicació terapèutica en el supòsit que concorri un risc greu per a la salut psíquica de l’embarassada, ja que aquesta indicació s’utilitza de tal manera que de facto inclou -en contra del que estableix la llei- la indicació socioeconòmica. Cal tenir en compte, a més, que per a la indicació terapèutica no es preveuen terminis, de manera que, a priori, la interrupció de l’embaràs es pot dur a terme en qualsevol moment. Això, encara que cobreixi unes necessitats i problemes socials evidents i dignes d’empara, genera una situació d’inseguretat jurídica posada de manifest reiteradament. És sempre negatiu que el tractament normatiu es contradigui amb la pràctica generalitzada, ins i tot quan això suposi arribar a solucions de justícia material en situacions límit, i més encara en l’àmbit del dret penal. El que s’ha d’exigir és que el legislador abordi de front el problema i li doni una resposta raonable.
L’avortament ha tingut una llarga història de prohibició i de pràctica. La seva repressió no ha aconseguit evitar-lo sinó, únicament, convertir-lo en un procediment d’alt risc per a la vida i la salut de les dones. L’assumpció de tal risc genera, al seu torn, una situació greument discriminatòria, que es produeix no només entre dones i homes sinó entre les pròpies dones, ja que la possibilitat d’accedir a un avortament segur és molt diferent en funció de la capacitat econòmica i cultural. Per aquest motiu, la llei ha de ser curosa en garantir les condicions d’equitat i per oferir a totes les dones les mateixes oportunitats.
La primera consideració referent a això és que, en totes les legislacions, és delicte l’avortament sense consentiment de l’embarassada, amb vista a respectar la seva autonomia. La segona, que en cap moment de la història es penalitza l’avortament com l’homicidi o l’assassinat; tampoc socialment té la mateixa rellevància, ni la pèrdua d’un fetus es considera quelcom semblant a la mort
Page 161
d’una persona. La tercera, fonamental, és que qualsevol llei de l’avortament ha d’anar acompanyada d’educació en salut sexual i reproductiva i de polítiques que facilitin l’accés real i efectiu a la informació i als mètodes anticonceptius i que fomentin la responsabilitat en l’exercici de la sexualitat, de manera que l’avortament -que no és un fet desitjable- no sigui un mètode anticonceptiu més.
En el dret comparat, la interrupció voluntària de l’embaràs es regula bé mitjançant...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba