Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019
| Autor | Roser Serra i Albert |
| Páginas | 331-342 |
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA DE CATALUNYA
Primer semestre de 2019
Roser Serra i Albert*
Resum
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades per impulsar i controlar l’acció política i de govern; i altres
tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan
referències al català.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic; política lingüística; llengua; català
PARLIAMENTARY REPORT ON CATALONIA
First half of 2019
Abstract
The article compiles parliamentary initiatives aimed at promoting and controlling the political and governmental
action, and other parliamentary proceedings relating to multilingualism, language and language policy, or referring
to Catalan language.
Keywords: Catalonia; linguistic law; language policy; language; Catalan.
*Roser Serra i Albert, cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el
Parlament del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. rserra@gencat.cat
Citació recomanada: Serra i Albert, Roser. (2019). Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019. Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 72, 331-342. https:/doi.org/10.2436/rld.i72.2019.3347
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 332
Sumari
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de Govern
Resolucions aprovades
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de Govern
Preguntes orals al Govern a respondre en el Ple
Preguntes orals al Govern per respondre en comissió
Preguntes escrites al Govern
Sol·licituds d’informació i documentació
3 Altres iniciatives
Informes
Compareixences
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 333
Aquesta secció de la Revista comenta les tramitacions parlamentàries aprovades i substanciades durant el
primer semestre de 2019 que tracten de la llengua i la política lingüística o que fan referències al català, ja
sigui directament o indirectament.1
Atenent a les diferents funcions del Parlament, la informació s’estructura en tres blocs diferenciats: el primer
conté les iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de govern; el segon, les que corresponen al
control d’aquesta mateixa acció governamental; i el tercer bloc agrupa la resta de procediments parlamentaris.
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de Govern
La funció d’impuls que té el Parlament s’assimila a una funció de direcció política que li permet incidir
en el desenvolupament del programa de Govern per activar les polítiques públiques, inclosa la lingüística.
És una funció bàsica dins la funció representativa i avala l’actuació sobre l’executiu perquè aquest prengui
iniciatives o dugui a terme actuacions futures. Es manifesta en diferents moments, a l’inici de la legislatura
amb la investidura del president, i en el treball ordinari a través de les mocions, les resolucions i els debats de
política general o especícs on el compromís polític queda recollit en els textos que s’aproven.
Tan les mocions com les resolucions són instruments de pes que obliguen políticament el Govern a dur a
terme actuacions i informar-ne el Parlament a través d’informes de compliment. Pel que fa a la llengua, en
els primers sis mesos de 2019 s’ha aprovat una Resolució sobre l’accés dels continguts en català, castellà i
aranès a la pàgina web de tràmits de la Generalitat.
Resolucions aprovades
Les resolucions són el resultat del debat d’una proposta que comporta un manament adreçat al Govern. Tot i
estar desprovistes de la força vinculant d’una llei, sí que impliquen un compromís polític.
Resolució 418/XII de 5 de juny, del Parlament de Catalunya, sobre l’accés dels continguts en català, castellà
i aranès al web de tràmits de la Generalitat (núm. tram. 250-00410/12) (BOPC 357, de 12.06.2019, pàg. 22).
A proposta del Grup Parlamentari de Ciutadans, aquesta Resolució insta el Govern a dur a terme dues
actuacions: a) garantir que, en sis mesos, el web de tràmits de la Generalitat (http://web.gencat.cat/ca/tramits)
ofereixi les mateixes opcions en qualsevol de les llengües ocials de Catalunya (català, castellà i aranès) i,
a més, també ofereixi en anglès els tràmits que poden tenir repercussió en persones que no parlen cap de
les llengües ocials; i b) respectar, en la redirecció cap a altres llocs web de la Generalitat, la selecció de
l’idioma que l’usuari hagi fet al web de tràmits de la Generalitat, si el web de destinació disposa de versió
en l’idioma seleccionat.
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de Govern
La funció de control és pròpia del Parlament, i és l’essència de la pròpia democràcia. Consisteix a demanar
de retre comptes i/o facilitar informació sobre l’actuació governamental. Aquesta supervisió de l’acció
política i de govern es fa efectiva amb instruments que actuen de contrapès entre l’executiu i el legislatiu,
com són les preguntes a respondre oralment o per escrit, les interpel·lacions, les sol·licituds d’informació i
documentació, la moció de censura i la qüestió de conança, i els debats de política general.
Les més habituals són les preguntes parlamentàries, paradigma del control ordinari sobre el Govern, que
constitueix una manifestació del ius in ofcium dels representants parlamentaris. N’hi ha de diferents tipus
segons el format que adopten (escrites o orals), el context on es plantegen (davant del Ple o en comissió
parlamentària) o qui sigui el destinatari (el president o els membres del Govern).
Durant el primer semestre de 2019 s’han plantejat un gran nombre de preguntes, tan orals per respondre
en el Ple i en comissió com escrites, que han tractat majoritàriament sobre aspectes relacionats amb l’ús de
1 La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: “llengua
catalana”, “política lingüística” o “ús de les llengües”. També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules:
“llengua”, “catalana” o bé “lingüísti*”.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 334
la llengua a l’escola, i molt especialment sobre els projectes lingüístics dels centres educatius, però també
sobre la promoció del català en els mitjans de comunicació.
Preguntes orals al Govern a respondre en el Ple
On més transcendeix el control al Govern és en el Ple. Allà els membres del Govern, el president i els
consellers, poden raonar en públic i oferir explicacions de l’actuació política de forma transparent. Dins del
nucli dur de la funció representativa parlamentària, les preguntes permeten als grups parlamentaris demanar
informació o explicacions sobre una determinada qüestió. Plantejades en el Ple tenen gran difusió pública
i, per tant, es podria considerar que acostumen a ser més rellevants o mediàtiques... Rarament tracten de
la llengua si no és per motius d’actualitat o amb una nalitat política, però en aquesta legislatura se n’han
substanciat quatre sobre l’activitat subvencionadora, l’exportació de la cultura catalana i els projectes
lingüístics dels centres educatius.
Pregunta sobre l’activitat subvencionadora del Departament de la Presidència, de 8 d’abril (núm. tram.
310-00156/12) (BOPC 310, de 12.04.2019, pàg. 128).
En resposta a la pregunta del Grup Parlamentari de Ciutadans, la consellera de Presidència exposa l’activitat
subvencionadora del Departament amb l’objectiu de promoure i promocionar la llengua i la cultura catalanes
en tot el territori de parla catalana. En aquest sentit, explica en sessió plenària que “ [...] la llengua catalana és
un patrimoni compartit amb diferents territoris i tota política de protecció i de normalització és competència
dels governs. De fet, sense anar més enllà, l’Estatut d’autonomia, a l’article 6.4 diu claríssimament que la
Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i amb altres territoris
que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya, tot el contrari del que vostès voldrien, òbviament.
Dir-li que aquest suport de fa més de quinze anys l’han dut a terme diversos governs per a la defensa i la
promoció del català, a Catalunya, a València i arreu del món, perquè no ens quedem aquí. [...] En base a això,
doncs, òbviament, hi ha hagut aquesta subvenció, com vostè deia, a Acció Cultural del País Valencià, també
a l’Escola Bressola, a la Catalunya Nord, a l’Obra Cultural Balear, a la Fundació Sambori, i això també
ho diu l’article 7 de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, eh? Per tant, en aquest sentit,
nosaltres tenim molt clar quin és l’objectiu d’aquest Govern, també pel que fa a les subvencions estructurals
als mitjans dels quals vostè parlava, mitjans privats. No, escolti, no és que sigui una subvenció a mitjans
privats, nosaltres estem donant aquests ajuts estructurals a mitjans en paper, a mitjans digitals, a emissores de
ràdio, a emissores de televisió per enfortir aquelles empreses de comunicació que usen la llengua catalana i
occitana en els seus continguts periodístics, perquè això també és competència del Govern de la Generalitat,
perquè nosaltres seguim amb el ferm compromís en la promoció del català en els mitjans de comunicació.”
Pregunta sobre l’exportació de la cultura catalana, de 10 d’abril (núm. tram. 310-00152/12) (BOPC 310,
de 12.04.2019, pàg. 126).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Junts per Catalunya sobre la internacionalització de la cultura per
conèixer els projectes immediats previstos pel Departament de Cultura per fer visible la cultura catalana
arreu del món. En la resposta, la consellera al·ludeix a la cultura com a factor de cohesió social, i destaca
que un dels objectius bàsics de la conselleria és exportar una cultura de qualitat. En aquest sentit, informa
d’alguns esdeveniments programats a curt termini per fer visible la vitalitat creativa en els àmbits de la
literatura i de l’art: la Biennal d’Art de Venècia, hi participen escriptors i actors, i la Fira Internacional
del Llibre de Buenos Aires, que té l’objectiu de teixir aliances entre escriptors, editors i il·lustradors de
Catalunya amb professionals del sector editorial d’Amèrica Llatina, eixamplant el poder de representació a
escriptors d’altres territoris de parla catalana; el País Valencià, les Illes Balears i Andorra. Substanciació de
la iniciativa (DSPC-P 48, de 10.04.2019, pàg. 16).
Pregunta sobre els projectes lingüístics dels centres educatius, de 4 de febrer (núm. tram. 310-00104/12)
(BOPC 256, de 8.02.2019, pàg.21).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans amb referència a la seva petició dels projectes lingüístics de
centre i de les dicultats per aconseguir-los perquè en el 80% dels casos no estan disponibles a les pàgines
web. En la resposta, el conseller d’Educació informa que “els projectes lingüístics de centre estan tots a
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 335
disposició de la comunitat educativa i la inspecció no ha rebut cap queixa de cap família que se’ls hi hagi
denegat”.
Durant el debat també es fa referència a la Proposició de llei d’aquest grup en matèria de política lingüística,
el qual proposa tres llengües vehiculars. El conseller lamenta que en política educativa aquesta proposició
implicaria la destrucció del model lingüístic de l’escola catalana. En aquest sentit, també defensa el professorat
i els centres dels atacs injusticats i injustos que pretenen destruir la convivència de l’escola. Substanciació
de la iniciativa (DSPC-P 38, de 06.02.2019, pàg. 9).
Pregunta sobre els projectes lingüístics dels centres educatius, de 27 de maig (núm. tram. 310-00176/12)
(BOPC 348, de 31.05.2019, pàg. 17).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb les lleis i les diferents sentències judicials
sobre el sistema educatiu català, conjunció lingüística que té com a llengües vehiculars el català, l’espanyol
i l’aranès, i els projectes lingüístics de centre. Concretament, la pregunta fa referència a l’Asamblea por una
Escuela Bilingüe i al resultat de l’anàlisi dels projectes, del qual es desprèn que a la majoria de les escoles
catalanes no s’imparteix ni una assignatura no lingüística en castellà. En aquests sentit, el Grup arma que
els inspectors han validat projectes que incompleixen la llei i pregunta quines mesures es prendran perquè
es compleixi a que el castellà sigui llengua vehicular juntament amb el català. A més, s’arma també,
d’una banda, que les famílies han de recórrer als tribunals per reclamar els drets dels seus lls i, de l’altra,
que en el 95% dels centres les activitats extraescolars són solament en català; i les comunicacions amb les
famílies es fan solament en català en el 98% dels centres. El Grup pregunta al conseller si es compromet que
es compleixi la Llei a totes les escoles. En la resposta, el conseller recorda el model lingüístic i arma que
a les escoles es compleix la normativa, a més, es refereix a l’informe de l’autodenominada “Assemblea per
una Escola Bilingüe de Catalunya” com un informe metodològicament mal fet per contenir un tractament de
dades erroni i falsedats. Publicació de la substanciació de la iniciativa (DSPC-P 53, de 29.05.2019, pàg. 9).
Preguntes orals al Govern per respondre en comissió
En la pràctica parlamentària aquestes preguntes impliquen que un membre o alt càrrec del Govern comparegui
davant d’una comissió parlamentària especíca per donar resposta a les preguntes que se’ls dirigeix. Quan
tracten d’un mateix tema, les respostes sovint se substancien de forma agrupada.
Pregunta sobre la normativa legal en què s’empara la Resolució del director general de Professorat i
Personal de Centres Públics, del 7 de maig de 2018, per a l’habilitació de funcionaris de carrera del cos
de mestres per a impartir les especialitats de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i
matemàtiques a primer i segon d’ESO, de 30 de juliol (núm. tram. 311-00541/12) (BOPC 154, de 21.09.2018,
pàg. 133).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb la Resolució esmentada, la qual habilita
l’accés de membres del cos de mestres de primària a l’Educació Secundària amb caràcter provisional en
llocs de treball de certes especialitats, per saber en quina normativa legal s’empara per permetre impartir la
docència en els dos primers cursos de l’ESO amb caràcter provisional en les especialitats de llengua catalana
i literatura, llengua castellana i literatura i matemàtiques. Substanciació de la iniciativa (DSPC-C 288, de
25.06.2019, pàg. 52).
https://www.parlament.cat/web/documentacio/publicacions/diari-comissions/index.html
Pregunta sobre l’ordre de la secretària general del Departament d’Educació als directors dels centres
d’educació infantil, primària i secundària perquè trametessin llurs projectes lingüístics, de 27 de desembre
(núm. tram. 311-00821/12) (BOPC 245, de 25.01.2019, pàg. 78).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans, que va sol·licitar els projectes lingüístics de tots els centres
de primària i secundària de Catalunya i va rebre la resposta ocial en els termes següents: “la comunitat
educativa de cada centre educatiu té el dret a conèixer el projecte educatiu on està inclòs el projecte lingüístic.
En conseqüència, tots els centres educatius han de tenir els projectes educatius a disposició de tota la comunitat
educativa i facilitar-ne la informació corresponent”. Tanmateix, el grup parlamentari explica que quan va a
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 336
anar a cercar els projectes lingüístics de centres va comprovar que la majoria no els tenia a disposició de la
comunitat educativa, i malgrat les reiterades peticions i haver obtingut l’empara de la Mesa del Parlament,
el Departament no li va entregar aquests documents. El 8 de novembre de 2018, en una resposta escrita,
s’arma que “el Departament d’Ensenyament a través de la Inspecció d’Educació supervisa els projectes
educatius de cada centre amb les visites ordinàries que fan els inspectors i inspectores d’Educació en exercici
de la funció inspectora que tenen encomanada» i després afegeix “per aquest motiu, us trameto, en annex, les
adreces web dels 2.949 centres educatius que presten el Servei d’Educació de Catalunya, on han de publicar
el projecte educatiu durant aquest curs escolar en compliment de la Resolució de la secretària general, de 20
de juny de 2018”.
El fet és que la informació facilitada en l’annex (a) hi manquen centres; (b) en alguns casos, no hi ha cap
pàgina web sinó una adreça electrònica; i (c) gran part de les pàgines web no contenen cap tipus d’informació
sobre els projectes lingüístics. El 23 de desembre de 2018 va aparèixer al diari digital El Món una notícia
titulada “Una entitat antiimmersió aconsegueix que totes les escoles publiquin el seu projecte lingüístic”,
segons la qual la secretària general del Departament d’Educació va enviar una carta als directors dels centres
d’educació infantil, primària i secundària en què donava l’ordre d’enviar els seus projectes lingüístics de
centre a una persona destinatària concreta per correu electrònic en compliment de la Resolució de la Comissió
de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Segons assegura aquesta notícia, a la carta
s’armava el següent: “som conscients que el compliment d’aquesta Resolució en els terminis atorgats pot
suposar un esforç de gestió al vostre centre”. En aquest sentit, es pregunta si és cert que es va fer una carta
dirigida als directors dels centres d’educació infantil, primària i secundària i, en cas armatiu, perquè suposa
un “esforç de gestió” als centres enviar per correu electrònic abans del 15 de gener els projectes lingüístics
de centre. En aquest sentit, el Grup arma que el Departament ha mentit reiteradament sobre els projectes
lingüístics de centre, tal com demostren respostes parlamentàries anteriors (del 14 de maig i 8 de novembre
de 2018) i encara no els ha fet arribar. Substanciació de la iniciativa (DSPC-C 288, de 25.06.2019, pàg. ).
Preguntes escrites al Govern
Les preguntes escrites són una modalitat de control amb menor transcendència pública que les que es
debaten en el Ple, però a la pràctica són les més voluminoses. Poden contenir un sol interrogant o una bateria
de preguntes seguides i la seva contestació es publica al BOPC. N’hi solen haver moltes amb continguts
relacionats amb la llengua, algunes estan agrupades per blocs perquè tracten la mateixa temàtica, i es recullen
a continuació:
Pregunta sobre si existeix cap informe dels inspectors del Departament d’Ensenyament sobre la normativa
referent als projectes lingüístics de centre o als projectes educatius de centre, d’1 d’octubre (núm. tram. 314-
02599/12) (BOPC 190, de 02.11.2018, pàg. 177).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb les diverses peticions d’aquest grup —tan
escrites com orals— sobre la relació de centres educatius que comprenen en els seus projectes lingüístics la
realització d’assignatures no lingüístiques en llengua espanyola, així com una còpia dels projectes lingüístics
de tots els centres educatius de Catalunya. La resposta del Departament es va limitar a informar de l’existència
d’un enllaç amb el mapa escolar de Catalunya en el qual es podia consultar la informació de tots els centres
educatius sostinguts amb fons públics, fet que va propiciar un recurs d’empara, un informe de la GAIP i,
alhora, una tasca de comprovació per part del grup.
En aquest context, el Grup Parlamentari pregunta si hi ha algun informe per part de la inspecció d’Ensenyament
respecte de la normativa referent als projectes lingüístics de centre (PLC) o dels projectes educatius de centre
(PEC). I en cas que no existeixi, demana per quin motiu no s’han realitzat i si el Departament té coneixement
d’aquesta mancança per part de la inspecció. En el cas que el Departament no en tingui coneixement, el Grup
parlamentari pregunta quin és el motiu. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 239, de 18.01.2019,
pàg. 86).
Pregunta sobre l’assignació d’hores d’intèrpret de llengua de signes per als alumnes sords que estudien en
modalitat bilingüe en l’educació postobligatòria, de 15 de novembre (núm. tram. 314-02820/12) (BOPC
207, de 23.11.2018, pàg. 155).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 337
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per saber quins són els criteris del Govern
per assignar hores d’intèrpret de llengua de signes als alumnes sords que estan estudiant en modalitat bilingüe
en l’educació postobligatòria. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 262, de 15.02.2019, pàg. 27).
Pregunta sobre l’ordre de la secretària general del Departament d’Educació als directors dels centres
d’educació infantil, primària i secundària perquè trametessin llurs projectes lingüístics, de 28 de desembre
(núm. tram. 314-03063/12) (BOPC 239, de 18.01.2019, pàg. 133).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans d’acord amb preguntes anteriors comentades en aquesta
crònica, per vericar si la secretària general va enviar una carta als directors dels centres d’educació infantil,
primària i secundària, i en cas armatiu, saber per què suposa un “esforç de gestió” als centres enviar per
correu electrònic abans del 15 de gener els projectes lingüístics de centre. També es pregunta “Per què el
Departament ha mentit reiteradament sobre els projectes lingüístics de centre i encara no els ha fet arribar al
Grup”. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 298, de 29.03.2019, pàg. 19).
Preguntes sobre el Consorci per a la Normalització Lingüística, de 3 de gener (núm. tram. 314-03093/12 a
314-03098/12) (BOPC 239, de 18.01.19, pàg. 156).
El Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem planteja sis preguntes relatives al Consorci per a la
Normalització Lingüística (CPNL), creat el 15 de desembre de 1998 per fomentar el coneixement, l’ús i la
divulgació de la llengua catalana. Una missió de coordinació regulada a la Llei de política lingüística, d’acord
amb l’obligació del Govern de “crear i subvencionar centres dedicats a fomentar el coneixement, l’ús i la
divulgació del català”. En l’actualitat s’hi han associat la Generalitat de Catalunya, noranta-set ajuntaments,
trenta-set consells comarcals i la Diputació de Girona i junts garanteixen el nançament el Consorci. Els
pressupostos del CPNL de 2007, 2008, 2009, i 2010 es van estabilitzar com a conseqüència de les mesures
d’austeritat imposades des de les administracions públiques. Dins d’un context de crisi econòmica global, la
retallada de cursos de català també va empitjorar les condicions laborals dels treballadors del CPNL.
En concret, es pregunta sobre: 1) la Instrucció del 5 d’octubre per la qual es bloquegen 200.000 euros del
pressupost del CPNL del 2018 (núm. tram. 314-03093/12); 2) el compliment del compromís d’aportar 19
milions d’euros al pressupost del CPNL el 2019 (núm. tram. 314-03094/12); 3) la previsió de la Presidència
del CPNL de regularitzar la situació dels treballadors el 2019 (núm. tram. 314-03095/12); 4) la previsió de la
Presidència del CPNL de complir el compromís de crear un centenar de places (núm. tram. 314-03096/12);
5) la previsió de la Presidència del CPNL de tornar a les condicions laborals anteriors al 2013 (núm. tram.
314-03097/12); i, 6) la previsió de la presidència del CPNL de recuperar, tornar a pressupostar i ocupar les
places que estan congelades (núm. tram. 314-03098/12). Publicació de les respostes del Govern (BOPC 298,
de 29.03.19, pàg. 25 a 27).
Preguntes sobre la dotació econòmica destinada al Consell General d’Aran en matèria de política lingüística
de l’aranès i a l’Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana del 2015 al 2018, de 29 de gener (núm. tram.
314-03803/12 i 314-03805/12) (BOPC 256, de 08.02.2019, pàg. 100).
El Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar planteja dues preguntes sobre l’aranès. En concret,
li interessa saber: quina dotació transfereix la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau d’Aran en
matèria de política lingüística de l’aranès (núm. tram. 314-03803/12), i quina és la dotació econòmica que la
Generalitat ha destinat a l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana-IEA els anys 2015, 2016, 2017 i 2018
(núm. tram 314-03805/12). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 304, de 05.04.2019, pàg. 178).
Preguntes sobre l’estudi Efectes de la immersió lingüística sobre l’alumnat castellanoparlant a Catalunya, de
Jorge Calero i Álvaro Choi i sobre l’equitat educativa de la política d’immersió lingüística, d’11 de febrer
(núm. tram. 314-03931/12 i 314-03932/12) (BOPC 268, de 22.02.2019, pàg. 58).
El Grup Parlamentari de Ciutadans planteja dues preguntes en relació amb l’informe presentat per la
Fundación Europea Sociedad y Educación titulat Efectos de la inmersión lingüística sobre el alumnado
castellanoparlante en Cataluña, un estudi acadèmic d’un catedràtic d’Economia i un professor d’Economia
de la Universitat de Barcelona, sobre la incidència de la immersió lingüística en els resultats escolars, que
parteix de dades de l’avaluació PISA 2015 a escoles de Cataluña, i ofereix dues conclusions: 1) hi ha “un
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 338
problema d’equitat, que genera perdedors de la política d’immersió lingüística a Cataluña”; i 2) “la tan
reiterada identicació de la immersió lingüística com una política d’èxit té un component relacionat amb
objectius polítics, no tècnics”. Segons el grup parlamentari, les dades de l’estudi identiquen com a perdedors
els alumnes castellanoparlants, que obtenen 10,85 punts menys en ciències i 10,30 punts menys en lectura
que els seus companys catalanoparlants, i provoca una marginació educativa a alumnes amb el castellà com
a llengua materna, reiteradament denunciada per diversos col·lectius que han hagut de recórrer als tribunals.
Concretament, el Grup vol saber, d’una banda, si el Departament coneix aquest informe i quina opinió en té; i
en cas que no el conegui, pregunta per quin motiu no se l’ha llegit o no en té coneixement, i també vol saber si
el Departament d’Educació té la voluntat de llegir-lo i en quin termini de temps (núm. tram. 314-03931/12).
De l’altra, el Grup vol saber si el Departament considera que la política d’immersió lingüística és una política
d’èxit que preserva l’equitat educativa i si s’ha plantejat realitzar alguna anàlisi addicional longitudinal i
extensa relativa als efectes de la immersió lingüística sobre l’equitat educativa (núm. tram. 314-03932/12).
Publicació de la resposta del Govern (BOPC 331, de 10.05.2019, pàg. 12).
Pregunta sobre l’import de la partida pressupostària per a difondre, protegir i garantir la llengua de signes
catalana als centres educatius en el curs 2017-2018, de 14 de febrer (núm. tram. 314-04070/12) (BOPC 268,
de 22.02.2019, pàg. 127).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per saber quin és l’import de la partida
pressupostària de què va disposar el Govern per difondre, protegir i garantir la llengua de signes catalana
durant el curs 2017-2018. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 331, de 10.05.2019, pàg. 20).
Preguntes sobre la discriminació dels infants castellanoparlants per l’aplicació de la immersió lingüística,
de 28 de febrer (núm. tram. 314-04217/12, 314-04219/12 i 314-04221/12) (BOPC 286, de 15.03.2019, pàg.
51).
El Grup Parlamentari de Ciutadans planteja tres preguntes en relació amb la carta de la Comissió de Peticions
del Parlament Europeu, enviada el 24 d’abril de 2018 a la Generalitat sobre la discriminació lingüística
dels castellanopalants per una queixa de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe, la qual denunciava que “al
realitzar la cerca de centre escolar per als seus lls, els pares es troben amb manca d’oferta de centres
públics o concertats (sustentat amb fons públics) on el català i el castellà siguin llengües vehiculars. Tots els
centres ofereixen exclusivament immersió lingüística obligatòria en català”. La presidenta de la Comissió de
Peticions va armar que “el Tribunal Suprem va decretar el 2015 que un 25% de les classes s’han d’impartir
en castellà i m’estan dient que això no es compleix, i caldrà preguntar a les autoritats competents”. En cas
de no atendre el requeriment d’informació, la Comissió podria acordar l’enviament d’un equip per examinar
la situació dels castellanoparlants en els col·legis de Catalunya per avaluar la discriminació denunciada.
I també es fa al·lusió a l’Informe Efectes de la immersió lingüística sobre l’alumnat castellanoparlant a
Catalunya.
En concret, el Grup pregunta sobre: 1) quines mesures ha pres el Departament per analitzar la situació arran
de l’advertència de la presidenta de la Comissió de Peticions (núm. tram. 314-04217/12); 2) com pretén
acabar el Govern amb la discriminació que pateixen els nens castellanoparlants com a conseqüència del
sistema d’immersió lingüística imperant a Catalunya (núm. tram. 314-04219/12); i 3) cóm compensarà el
Govern tots els nens castellanoparlants que han vist perjudicats els seus resultats escolars per no tenir accés
a l’educació en la seva llengua vehicular en matèries troncals (núm. tram. 314-04221/12). Publicació de la
resposta del Govern (BOPC 344, de 28.05.2019, pàg. 36).
Pregunta sobre les mesures per al millorament de les habilitats cognitives en la llengua materna majoritària,
de 15 de març (núm. tram. 314-04309/12) (BOPC 295, de 26.03.2019, pàg. 136).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en relació amb la seva sol·licitud d’una còpia de l’informe o
els informes de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, que mostren el sistema
educatiu català com a model d’èxit, i que el conseller va remetre en la seva resposta al Final Report de High
Level Group on Multilingualism. Atès que el conseller considera aquest informe una referència i que a la
pàgina 8 recomana “improve cognitive skills and strengthen mother tongue skills”, el Grup pregunta quines
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 339
mesures adoptarà el Departament per millorar les habilitats cognitives i enfortir les habilitats de la llengua
materna majoritària a Catalunya, que és l’espanyol i no es considera llengua vehicular al sistema educatiu
català. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 348, de 31.05.2019, pàg. 12).
Sol·licituds d’informació i documentació
Els diputats tenen dret a obtenir informació respecte de l’Administració de la Generalitat i a obtenir còpies
de documents, una informació que se’ls ha de lliurar tret que concorri alguna de les restriccions que estableix
la legislació reguladora del dret d’accés a la informació pública, xat a la legislació de transparència. Sol ser
habitual la demanda d’informació relacionada amb el model lingüístic educatiu o referents al foment de la
llengua.
Sol·licitud d’una còpia de la carta de la secretària general del Departament d’Educació enviada als directors
dels centres d’educació infantil, primària i secundària amb l’orde d’enviar llurs projectes lingüístics (núm.
tram. 320-01076/12), sol·licitada pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia dels informes dels inspectors d’Ensenyament sobre els centres educatius que no
tenen el projecte lingüístic de centre a disposició de la comunitat educativa (núm. tram. 320-01077/12),
sol·licitada pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia dels projectes bilingües en llengua de signes catalana i en llengua oral de les escoles
per a atendre els alumnes sords (núm. tram. 320-01160/12), sol·licitada pel Grup Parlamentari Socialistes i
Units per Avançar.
Sol·licitud d’una còpia de la relació dels centres educatius que ofereixen classes de llengües en horari
extraescolar i la relació d’aquestes llengües (núm. tram. 320-01231/12), sol·licitada pel Grup Parlamentari
de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia de diversos documents relatius a les entitats incloses en el cens d’entitats de foment
de la llengua catalana corresponents al període 2015-2017 (núm. tram. 320-01279/12), sol·licitada pel Grup
Parlamentari de Ciutadans.
3 Altres iniciatives
Aquest darrer bloc conté tramitacions que fa el Parlament al marge dels procediments legislatius i les
funcions d’impuls i control de l’acció política i de govern. Es tracta de funcions diverses de la Cambra que
també tracten de la normalització de l’ús social de la llengua com, per exemple, la substanciació d’informes
especícs, les compareixences o els procediments en exercici del dret de petició, entre d’altres.
Durant el període que recull la present crònica, la llengua ha estat molt present dins d’algunes iniciatives
vistes a la Cambra, com són l’Informe anual del Síndic de Greuges (que es presenta dins del primer semestre
de cada any), un altre informe especíc del defensor de les persones, dues compareixences i una sessió
informativa.
Informes
Entre els documents que el Govern tramet al Parlament hi ha comunicacions, programes i plans o informació
en general, que es poden considerar un canal d’informació parlamentària. Sobre la llengua anualment es
presenta l’Informe de política lingüística i també hi ha alguns informes d’institucions estatutàries, com
l’Informe al Parlament del Síndic de Greuges, que aborden l’aspecte lingüístic quan avaluen determinades
polítiques públiques. Solen tenir per objectiu informar el Parlament d’unes determinades actuacions, queixes
o fets amb la nalitat que aquest les pugui conèixer i debatre i, per tant, interessa destacar-los en aquest
apartat.
Informe Al Parlament 2018. Síndic de Greuges, lliurat al Parlament l’11 de febrer de 2019 (núm. tram. 360-
00013/12) (BOPC, 261, de 14.02.2019, pàg. 76).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 340
L’informe recull les actuacions més rellevants que ha desplegat la institució en la defensa dels drets dels
ciutadans durant l’any 2018. Pel que fa a la llengua, l’apartat 3.7 de l’Informe, dins l’àmbit d’actuació de les
universitats, la cultura i la llengua, aborda dues qüestions lingüístiques: d’una banda, l’exigència d’acreditar
el nivell B2 d’una tercera llengua (alemany, anglès, francès o italià) a la universitat en nalitzar els estudis
de grau; i, de l’altra, el model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya amb una exibilització en funció
del context lingüístic de l’entorn. En ambdós casos es fa referència al document El model lingüístic del
sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i
multicultural d’octubre de 2018.
Pel que fa a la primera qüestió, atès que el domini de diverses llengües és un indicador internacional
d’ocupabilitat i es valora com una riquesa col·lectiva a promoure, com reconeix el Departament d’Ensenyament
en el document esmentat, el Síndic assenyala la conveniència de garantir l’assoliment d’una tercera llengua
en l’etapa obligatòria.
Pel que fa a la segona qüestió, el model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya preveu que els centres
sostinguts amb fons públics han d’elaborar un projecte lingüístic a partir de la realitat sociolingüística de
l’entorn que emmarca el tractament de les llengües al centre. El projecte ha de recollir tant el paper de la
llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe, com el tractament de les llengües en
tots els espais d’educació del centre, i també els aspectes d’organització i de gestió que tinguin repercussions
lingüístiques. En aquest context, el document proposa el multilingüisme com a objectiu realista, però arma
que cal vetllar perquè l’escola no deixi de ser el context d’ús de la llengua que es vol protegir, el català, com
a llengua vehicular de l’ensenyament, i proposa adaptar la immersió que va començar als anys vuitanta als
canvis socials i lingüístics del país.
L’Informe anual també conté actuacions promogudes pel Síndic sobre l’ús de la llengua relacionades amb la
vulneració de drets lingüístics per part de l’Agència Tributària en la campanya de la declaració de l’IRPF de
2018; i el foment de la llengua catalana a través de les subvencions públiques a la promoció musical.
Al web del Síndic de Greuges es pot consultar la llista de resolucions emeses al llarg de l’any 2018. Tinguda
del debat en la Comissió del Síndic (DSPC-C 199, de 11.03.2019, pàg. 3) i al Ple del Parlament (DSPC-P 45,
de 21.03.2019, pàg. 15).
Informe del Síndic de Greuges “El tractament informatiu dels infants en els mitjans de comunicació”, de
maig de 2019 (núm. tram. 360-00015/12), (BOPC 330, de 9.05.2019, pàg. 38).
En aquest informe monogràc, el Síndic reexiona sobre el tractament que es fa de la infància i l’adolescència
en els mitjans de comunicació, la participació i la presència que hi té aquest col·lectiu, i la forma com
s’exerceix la funció de comunicació social que tenen encomanada els mitjans en aquest àmbit. En aquesta
crònica únicament interessa destacar que l’Informe reconeix que els infants estan molt vinculats a les
opinions, les activitats, les creences del seu pare, mare o tutor legal i, per tant, també estan condicionats per
la seva llengua.
A tramitar en la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
(BOPC 343, de 27.05.2019, pàg. 39).
Compareixences
El Reglament del Parlament xa compareixences de consellers i alts càrrecs del Govern, les quals també reben
el nom de sessions informatives quan són dels consellers. La celebració d’aquestes trobades per informar
de l’activitat governamental i donar detalls del desplegament de polítiques públiques permet, en no poques
ocasions, abordar la qüestió de la llengua i durant aquests sis mesos se n’han produït tres de destacables: dues
del president i una de la consellera de Cultura.
Compareixença del president de la Generalitat, davant el Ple per informar de la darrera remodelació del
Govern, de 3 d’abril (núm. tram. 350-00008/12) (BOPC 306, de 8.04.2019, pàg. 76).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 341
El president compareix davant del Ple per explicar la remodelació del Govern. Quant al relleu al capdavant
del Departament de Cultura, exposa “Som un país d’una riquesa cultural magníca, extraordinària, i cal
que els creadors i la indústria tinguin el suport que necessiten de l’Administració. La llengua i la cultura
pròpies, en un món de consums globals, tenen a la vegada unes dicultats afegides, però també tenen noves
oportunitats. Cal que les sapiguem aprotar col·lectivament i que sortim reforçats d’aquest període de canvis
i transformacions profundes. Aquesta és la missió que assumiu, consellera”.
I quan recorda breument les prioritats de cada departament, es refereix a la Cultura en els termes següents:
“També són molts els objectius que es proposa assolir el Departament de Cultura [...] la tasca necessària –si
em permeteu, més necessària que mai encara– per la normalització lingüística, perquè la llengua ha estat i és
un element decisiu per a la cohesió social, la integració i el progrés de les persones al nostre país. En aquest
sentit, celebrem que s’hagi arribat a la xifra més alta ns ara en el Programa de les parelles lingüístiques,
amb cent trenta mil parelles, que contrasta amb les dotze mil parelles del 2018. Tothom sap que aquest és un
programa que, més enllà de la llengua, també és un factor elevadíssim de suport i d’integració.
També, com no podria ser d’una altra manera, es treballa des del Departament de Cultura en impulsar el
coneixement, la divulgació i l’ús de l’occità –l’aranès a l’Aran– arreu del país, on és ocial. Aquest és un
Govern que estima i valora la riquesa lingüística, cultural, i no la veu pas com un perill, ans al contrari, la
veu com una riquesa, i com una diversitat, perquè són sempre oportunitats de creixement per als ciutadans
del nostre país.
Entre els programes d’actuació del departament per als pròxims mesos hi ha també el desenvolupament de la
llengua de signes, amb la denició dels nivells de coneixement i creant línies especíques de subvenció per
al seu nançament”. Tinguda de la compareixença (DSPC-P 46, de 3.04.2019, pàg. 32).
Sessió informativa de la Comissió de Cultura amb la consellera de Cultura sobre els objectius i les actuacions
del seu departament, de 3 de juliol (núm. tram. 355-00072/12) (BOPC 381, de 10.07.2019, pàg. 7).2
Al seu torn, la consellera de Cultura compareix davant la Comissió parlamentària de Cultura per explicar
els objectius i les actuacions del seu Departament i recorda que els tres grans eixos en què pivota la seva
gestió són la llengua, la cultura integral i el foment de la creació; i anuncia: “accions fermes i valentes per a
la protecció de la nostra llengua”.
Durant la intervenció recorda que va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2005, i també
en va ser vicepresidenta (del 2010 al 2019) quan va morir Joan Solà, del qui en rememora la intervenció
parlamentària sobre la llengua catalana. Destaca que treballa per la llengua catalana, i s’hi refereix com a pal
de paller i un dels tres eixos entorn dels quals pivota la seva gestió. Quant a aquest eix (llengua) cita: “Diu
Carme Junyent que ja pot ser massa tard per a la nostra llengua. No ho vull pas pensar que sigui massa tard
per a la nostra llengua. Però sí que emplaço aquesta cambra a dotar el Govern de mesures fermes i valentes
per a la protecció i promoció de la llengua catalana. Ens cal, i molt”.
“Hem d’apostar fort per la cultura com a eix primordial. I la cultura s’expressa en una llengua, com he
dit abans, que hem de cultivar, hem d’ajudar, sense deixar-ne de banda cap altra, perquè, penso jo que
cap llengua no hauria de fer ombra a cap llengua.” Durant la intervenció també es refereix a objectius i
actuacions concrets seguint el Pla de Govern 2018-2021, en l’àmbit de les arts, la cultura i la llengua. Quan
explica la nova estructura del Departament, posa de relleu que farà visible el foment de l’occità i de la llengua
de signes.
Per protegir i promoure la llengua catalana al·ludeix a la tasca d’Òmnium i de Plataforma per la Llengua,
dues institucions molt necessàries, i també de l’ICEC, perquè la quota de català augmenti a l’hora de posar
bases per demanar subvencions, per subtitular pel·lícules o per produir festivals. Les dues són necessàries,
però qui ha de fer la política de lingüística és el Departament de Cultura i per això la consellera avança que
demanarà al Govern més diners per dedicar a la llengua, per protegir-la i promoure-la a través de molts
programes, però sobretot a través del Consorci per la Normalització (on hi treballen set-centes persones) i
2 S’inclou el comentari en aquest crònica encara que es va substanciar el 3 de juliol i sense seguir l’ordre cronològic, per coherència
amb altres tramitacions relacionades.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2019
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 72, 2019 342
que necessita dotar-se de més centres per la normalització lingüística a tot arreu del país. Al tram nal de la
intervenció, es refereix a l’Optimot, una eina molt consultada per resoldre els dubtes lingüístics, que és una
col·laboració del Departament i l’Institut d’Estudis Catalans, i apunta: “L’Alcover-Moll és el nos¬tre tresor
de la llengua catalana, a part del DIEC, que és la nostra normativa.”
Substanciació (DSPC-C 299, de 3.07.2019, pàg. 6).
Compareixença del president de la Generalitat davant el Ple per a donar compte del primer any de mandat,
de 13 de juny (núm. tram. 350-00009/12) (BOPC 361, 17.06.2019, pàg. 10).
El president compareix davant del Ple per explicar les accions del Govern per posar el país “en marxa”, fent
referència a reactivar les institucions i fer front a la crisi econòmica, i per posar el país “a punt” per afrontar
els reptes globals actuals, com són l’emergència climàtica, l’Agenda 2030, la globalització, etc. Tot i no fer
referències concretes a la llengua dins del discurs, el president fa al·lusió a l’exportació de la cultura catalana
al món a través d’esdeveniments culturals d’alt nivell als quals Catalunya ha estat convidada a participar,
com l’Smithsonian Folklife Festival, la Biennal de Venècia o la Fira del Llibre de Buenos Aires.
