Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2018

Autor:Roser Serra i Albert
Pàgines:245-252
RESUMEN

Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades del gener al juny de 2018 per impulsar i controlar l’acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb la llengua i la política lingüística o que fan referències al català

 
CONTENIDO
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA DE CATALUNYA
Primer semestre de 2018
Roser Serra i Albert*
Resum
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades del gener al juny del 2018 per impulsar i controlar l’acció
política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb la llengua i la política lingüística o
que fan referències al català.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic; política lingüística; llengua; català.
PARLIAMENTARY REPORT ON CATALONIA
Abstract
The article compiles parliamentary initiatives passed between January and June 2018, aimed at promoting and
controlling the political and governmental action, and other parliamentary proceedings relating to language and
language policy, or referring to Catalan language.
Keywords: Catalonia; Linguistic Law; language policy; language; Catalan.
Roser Serra i Albert, excap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals
i amb el Parlament, actualment sub-directora general de Relacions Exteriors del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i
Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya. rserra@gencat.cat
Citació recomanada: Serra i Albert, Roser (2018). Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2018. Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, (70), 245-252. DOI: 10.2436/rld.i70.2018.3204.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 246
Aquest article recull i comenta les tramitacions parlamentàries aprovades i substanciades durant el primer
semestre de 2018 que tracten de la llengua i la política lingüística o que fan referències al català, ja sigui
directament o indirectament.1 Convé destacar que en aquest període el volum de tramitacions ha estat
anormalment baix fruit d’un excepcional i complex inici de la legislatura, el 17 de gener, després de la
dissolució del Parlament per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
En aquest escenari, la present crònica s’estructura en tres apartats: en primer lloc, comenta les tramitacions
referides a l’inici de la legislatura que tracten de la llengua; en segon lloc, les iniciatives parlamentàries

1 Tramitacions d’inici de la legislatura
A cada començament de legislatura tenen lloc tramitacions pròpies de l’inici del treball parlamentari, com
el debat d’investidura del president o les sessions informatives dels consellers per exposar les seves línies
d’actuació davant les corresponents comissions parlamentàries, que permeten controlar l’acció política i
de govern. En algunes d’aquestes sessions s’ha fet referència a la llengua dins dels àmbits funcionals dels
departaments i en el desplegament de les diferents polítiques públiques, ja sigui directament o transversalment,
i per això estan recollits en aquest apartat.2
Sessió d’investidura
En el debat d’investidura del diputat Joaquim Torra, de 12 de maig (DSPC-P, núm.10, de 12.05.2018, pàg. 3)
el candidat a president de la Generalitat es va referir a la llengua i a la immersió lingüística en dues ocasions:
a la seva funció d’inclusió social (Naturalment, la protecció de l’escola ha d’anar lligada amb la protecció de
la llengua, per tal de garantir que el català segueixi sent una eina d’inclusió social, perfectament compatible
    ) i a la seva projecció exterior (I, a nivell cultural,
consolidarem l’Institut Ramon Llull com a instrument fonamental de projecció exterior de la llengua i la
cultura catalanes, a partir de la Declaració de Palma de 2017).
En el seu segon debat d’investidura, el 14 de maig (quan va ser investit president), de nou va al·ludir a la
llengua: novament en el camp de l’educació (el model d’escola catalana com a pal de paller de la cohesió
 ); i dins l’àmbit de la justícia (Farem
un acord de país per a la normalització del català a la justícia i en tots els àmbits jurídics. Ho necessitem.
Les sentències en català avui són menys del 7 % del total. Pràcticament la nostra llengua ha desaparegut
dels tribunals de justícia. Ens cal aquest pla de normalització) (DSPC-P, núm. 11, de 14.05.2018, pàg. 3).
Convé també posar en relleu que el candidat va subscriure els compromisos i les mesures del programa de
Govern que va exposar prèviament el diputat Jordi Turull, el 22 de març, en la seva sessió d’investidura
(núm. tram. 201-00003/12) (DSPC-P, núm. 3, de 22.03.2018, pàg. 4) quan va parlar a bastament de la llengua
dins les polítiques i mesures del Pla de Govern. En primer lloc, dins de l’eix d’actuació del Govern referit a
la cohesió social, va emfasitzar: La llengua catalana és i ha de continuar sent la primera llengua de l’escola,
la base de la cultura escolar i el vehicle en la docència i en l’educació. Concretament, es va referir a un
     
  
      
que contribueix a la comunicació entre persones en un món globalitzat i que afavoreix la gestió integradora
de la diversitat cultural a les aules. També, dins de l’eix de la democràcia, va parlar dels mitjans públics
de comunicació, que han d’oferir una oferta plural, de qualitat, en català, i es va comprometre a [...] vetllar
per la promoció del coneixement i la difusió de la llengua i la cultura catalanes, així com ser el motor de la

1 La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: “llengua
catalana”, “política lingüística” o “ús de les llengües”. També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules:
“llengua”, “catalana” o bé “lingüísti*”.
2 Si bé algunes sessions informatives de membres del Govern han tingut lloc a principis de juliol, i serien objecte de comentari a la
crònica del segon semestre de 2018, per coherència es comenten agrupades en el present número.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 247
Finalment, dins l’eix per projectar Catalunya al món a nivell cultural, el candidat es va comprometre a
ampliar els camps d’actuació en la promoció exterior de la llengua, la literatura i el pensament en llengua
catalana, per consolidar-la com a novena llengua d’Europa quan es va referir a la consolidació de l’Institut
Ramon Llull com l’instrument fonamental de projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes, a partir de
la implementació de la Declaració de Palma de 2017, per la qual l’Institut ha de projectar la cultura catalana
feta arreu de l’àmbit lingüístic català.
Compareixença del president de la Generalitat
Compareixença del president de la Generalitat davant el Parlament de 6 de juny, per donar compte de
l’estructura i la composició del Govern (núm. tram. 350-00001/12) (DSPC-P, núm. 13, de 6.06.2018, pàg.
4).
El president va exposar el format i les línies generals del nou Consell Executiu, conformat pels tretze
departaments de l’anterior legislatura.3 Quan es va referir al Departament de Cultura, el competent en la
promoció i foment de la llengua catalana, no va fer una al·lusió expressa al català, però s’hi va referir
indirectament: Des del Departament de Cultura treballarem per un accés igualitari i equitatiu a la cultura,
conscients que és ella, la cultura, un veritable pilar de l’estat del benestar; imprescindible per assolir la
necessària cohesió social. Incrementarem el pressupost per acostar-nos als països europeus més avançats;
per desplegar el Pla nacional del llibre i la lectura; per impulsar el projecte de carnet únic de biblioteques;
la reactivació del cànon digital audiovisual, suspès pel Tribunal Constitucional, o la defensa d’un IVA
cultural súper reduït.
Sessions informatives de membres del Govern
Sessió informativa amb la consellera de la Presidència sobre els objectius i les actuacions del departament,
de 27 de juny (núm. tram. 355-00001/12) (DSPC-C, núm. 33, de 27.06.2018, pàg. 3).
En la intervenció, la consellera es va referir a la llengua quan va explicar les funcions del nou comissionat pel
desplegament de l’autogovern, encarregat d’avaluar els efectes i reparar l’impacte de l’aplicació de l’article
155. Entre d’altres, aquest comissionat coordinarà actuacions del Govern que es duguin a terme en altres
territoris de llengua i cultura comunes.
També va parlar de la llengua quan va presentar la Secretaria d’Administracions Locals i de Relacions amb
l’Aran, fent referència a la Llei 1/2015, de règim especial de l’Aran i els seus quatre objectius, un dels quals
és la recuperació dels elements identitaris de l’Aran, com la llengua. Una llei que determina a l’Aran l’ús
preferent de la seva llengua per part de les administracions públiques dins el seu territori. En la legislatura
que comença la consellera es proposa acomplir totalment el desplegament d’aquesta llei.
I, per últim, la consellera es va referir a la presència de la llengua catalana en els mitjans: I acabo aquest
apartat fent referència a la llengua. Les darreres dades ens indiquen que el consum de ràdio en català és
majoritari i que va en augment. En canvi, el consum de televisió en català s’ha anat reduint durant aquests
anys, en bona part per l’àmplia oferta de canals que no emeten en català. Tot i així, aquest darrer any hi
ha hagut un petit increment de l’audiència, en un 2,7 %, de les televisions i els programes vistos en català.
Una de les funcions dels nostres mitjans públics és impulsar el català en el sector audiovisual mitjançant
noves iniciatives que superin les barreres existents i l’establiment de mecanismes de col·laboració entre els

d’assegurar la reciprocitat amb la resta de mitjans públics de l’espai de comunicació català. Amb les Illes ja
és una realitat; amb el País Valencià, que tot just acaba de recuperar la seva televisió, esperem que ho pugui
ser ben aviat. Justament en aquest aspecte de protecció i impuls de la llengua, els nostres mitjans públics
també donen suport a la llengua occitana, amb gairebé mil hores d’emissió anuals en aranès als mitjans de
la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Les subvencions a mitjans de comunicació que es convoquen
des del nostre departament també tenen com a premissa aquesta protecció i impuls de la llengua. I això és
així perquè tenim molt clar que el futur de la llengua passa sobretot per ser present també en tots els mitjans
3 Decret 1/2018, de 19 de maig, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de
l’Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC 7623, de 21.05.2018).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 248
de comunicació, perquè una llengua que no s’expressa, una llengua que no s’utilitza, és una llengua que
entra en decadència.
Sessió informativa amb el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència sobre els
objectius i les actuacions del seu departament, de 28 de juny (núm. tram. 355-00006/12) (DSPC-C, núm. 34,
de 28.06.2018, pàg. 3).
El conseller va tractar de la presència del català a les institucions europees: [...] la nostra obligació serà

reactivació del que vol dir la presència de la llengua i la cultura catalanes a Europa i a les seves institucions.
És una altra vergonya encara major que a hores d’ara segueixi sent impossible emprar la nostra llengua
en les institucions europees obertament i tranquil·lament, i que ho sigui amb l’explicació que és el Govern
espanyol qui ho impedeix o qui no ho fa possible, com s’ha dit un altre cop recentment. Això és inacceptable.
Sessió informativa amb el conseller d’Ensenyament sobre els objectius i les actuacions del seu departament,
de 9 de juliol (núm. tram. 355-00010/12) (DSPC-C, núm. 38, de 9.07.2018, pàg. 3).
El conseller es va referir a la llengua en l’ensenyament: Volem una escola amb el català com a llengua
comuna, que millori l’aprenentatge del català, del castellà i de l’anglès, introdueixi una segona llengua

       
llengua catalana, llengua pròpia del país esdevé la llengua comuna que ha de permetre a tota la ciutadania
disposar d’un espai comunicatiu compartit, al costat de la llengua castellana. Cal garantir que l’escola
catalana continuï sent el lloc on l’alumnat, amb independència de la seva llengua familiar, té accés a un
      
tampoc no ha de ser un motiu de segregació, sinó una eina efectiva d’inclusió.
Alhora, hem de garantir que l’aranès, tal com preveu la llei, sigui present en l’oferta educativa a Catalunya;
ens hi obliga una llei d’aquest Parlament. I ho farem, a partir del setembre que ve, en un primer pas, amb la
recuperació dels cursos d’aranès a través de l’Institut Obert de Catalunya. D’aquesta manera, tothom que
ho vulgui podrà estudiar aranès, amb independència del lloc on visqui.
          
     

que representa la presència als nostres centres educatius d’alumnes i famílies que ja són competents, per raó

Sessió informativa amb la consellera de Cultura sobre els objectius i les actuacions del seu departament, de
10 de juliol (núm. tram. 355-00007/12) (DSPC-C, núm. 42, de 10.07.2018, pàg. 3).
En la introducció de la seva exposició, la consellera va parlar de la traducció del món analògic al món
digital, on la llengua catalana pot ser la quinzena llengua a la xarxa, amb una generació de continguts a la
Viquipèdia, per exemple, molt superior a la d’altres llengües amb el mateix nombre de parlants.
Quan va explicar els eixos clau del seu departament, la consellera va abordar l’àmbit de la llengua des de
dues vessants: d’una banda, dins de la participació cultural que inclou la política lingüística com un element
fonamental per a la cohesió i, de l’altra, posant l’accent en el paper del català dins de la cultura digital. La
consellera va destacar que la llengua és el fonament de la cultura i va citar la Mercè Rodoreda, que deia el
que considero vital de la nostra cultura són els fonaments.
Pel que fa a la política lingüística, va explicar que hi ha accions i mesures diverses en l’àmbit de la llengua
i que el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és clau per desplegar aquesta política del

adequar-los a la normativa europea.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 249
Quant a les mesures concretes del català i l’aranès com a eina d’integració, a més del CPNL, es va referir a
altres iniciatives: com el projecte ÈLIA (Estratègies de Llengua i Aprenentatge), estratègia del català amb
plans intensius, també, per a zones més necessitades. En referència a l’aranès, va recordar que el Govern, per
mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, des de l’any 2013
mesures de foment de l’aranès a Catalunya, com a desplegament de la Llei 35/2010. També va remarcar que
hi ha hagut un increment del 131 % en la destinació d’ajuts a l’aranès, i que es preveuen noves línies d’ajuts
per fomentar l’occità.
Pel que fa a la cultura digital, la consellera va fer referència a la llengua catalana de manera transversal —el
català i les TIC— i va posar com a exemple els alumnes del Parla.cat (més de 230.000) i la necessitat de
formar la gent en llengua catalana amb l’ús de les tecnologies digitals.
la feina que encara
queda per fer en la política lingüística, i va reconèixer que el català és una llengua que ens necessita, tot
aventurant un possible eslògan per guiar la feina que s’ha de desplegar: El català, la llengua que ens necessita.
Sessió informativa amb la consellera de Justícia sobre els objectius i les actuacions del seu departament,
d’11 de juliol (núm. tram. 355-00008/12) (DSPC-C, núm. 44, de 11.07.2018, pàg. 3).
La consellera es va referir als drets lingüístics i a l’ús del català a l’Administració de justícia en la seva
intervenció:        
català a l’Administració de justícia. És un punt que és una realitat innegable. Malgrat els esforços per
l’impuls de l’ús de la llengua catalana, el seu ús és absolutament minoritari en l’Administració de justícia.
L’any 2017 el català va ser la llengua de només el 8,2 % de les sentències judicials. Aquest és un factor
de desajust social amb relació a l’ús i al pes real que té el català al nostre país. Més enllà del respecte
             
ciutadania.
Cal garantir que la ciutadania es pugui relacionar amb llibertat amb l’Administració, també pel que fa a
la llengua que fan servir. Ciutadania i professionals de la justícia han de superar la percepció que existeix
       
sentim completament vinculats a aquesta defensa”.
Sessió informativa amb la consellera d’Empresa i Coneixement sobre els objectius i les actuacions del seu
departament (núm. tram. 355-00009/12) (DSPC-C, núm. 46, de 12.07.2018, pàg. 3).
La consellera va fer referència als drets lingüístics en l’àmbit del consum:    
consum, la protecció de les persones que pateixen trastorns alimentaris, el procediment sancionador i en

        
  è els empresaris estan
obligats a l’atenció oral i escrita almenys en català. [...] Un cinquè punt, el pla d’actuació per a l’efectivitat

2 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de Govern
El Parlament impulsa l’acció política i governamental amb procediments reglamentaris diferents
dels procediments legislatius. Aquesta funció de direcció política s’aconsegueix amb les mocions i les
resolucions, uns instruments que obliguen políticament el Govern a desplegar actuacions i posteriorment a
informar el Parlament a través d’informes de compliment.
Els primers sis mesos de 2018 s’han aprovat en el Ple resolucions referides al model lingüístic, a la promoció
de totes les llengües europees i al plurilingüisme. També s’ha aprovat la Resolució per crear, entre d’altres,
la Comissió parlamentària de Cultura, que durant la legislatura s’encarregarà de treballar per impulsar
aquests i nous continguts relacionats amb la promoció i el foment de la llengua catalana.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 250
Resolucions aprovades
 d’1 de març, del Parlament de Catalunya, sobre la sobirania del Parlament, el restabliment
i desbloqueig de l’autogovern i la defensa del model d’escola pública catalana (núm. tram. 250-00024/12)
(BOPC 31, de 5.03.2018, pàg. 3).
En aquesta Resolució, el Parlament referma la defensa del model d’escola pública catalana i del seu model
lingüístic, conquesta popular assolida als anys vuitanta, model que no pot ser posat en qüestió per decisions
preses pel Govern de l’Estat depassant les seves competències.
 de 4 de maig, del Parlament de Catalunya, d’adhesió als principis i els valors europeus
(núm. tram. 250-00150/12) (BOPC 71, de 7.05.2018, pàg. 6).
Amb aquesta Resolució la Cambra fa seus els objectius europeus i els principis en què es va fundar la Unió
Europea. Entre els punts del text, el tercer fa referència a la llengua en els termes següents: El Parlament de

a patrimoni compartit de la ciutadania europea, esdevé un termòmetre del grau d’adhesió d’una societat
   
món globalitzat.
           ó de comissions parlamentàries
(BOPC 86, de 28.05.2018, pàg. 3).
Amb aquesta Resolució la cambra crea, entre d’altres, la Comissió de Cultura (CC), que s’ocupa de la
promoció i foment de la llengua catalana. A més, també actua en els àmbits de la promoció, la cooperació i la
difusió culturals; el patrimoni cultural, els arxius i els museus; les indústries culturals; la cultura tradicional i
popular catalana; els equipaments culturals i qualsevol altra competència del Departament de Cultura que no
estigui atribuïda a cap altra comissió. És en aquesta comissió, per tant, que es debaten les diferents iniciatives
parlamentàries i tenen lloc compareixences diverses, i també es dictaminen les iniciatives legislatives sobre
la llengua, abans d’aprovar-se en ple.
La Comissió de Cultura es va constituir el 31 de maig (núm. tram. 410-00010/12) (DSPC, sèrie C-19, de
31.05.2018) i en la primera sessió el seu president va expressar que, juntament amb els membres de la Mesa,

de la cultura, pensant en els ciutadans i en el país.
3 Altres iniciatives
Aquest darrer bloc comenta aquelles tramitacions que assumeix el Parlament al marge dels procediments
legislatius i l’impuls i control de l’acció política i de govern. Es tracta de funcions que, en part, també

les compareixences o els procediments en exercici del dret de petició, entre d’altres.
En el període d’anàlisi d’aquesta crònica, ja s’ha esmentat que la cambra catalana ha tingut una baixa
activitat fruit d’un context atípic. No obstant això, ha tingut lloc la presentació de l’Informe anual del Síndic
de Greuges davant la Comissió parlamentària corresponent, i s’han substanciat una vintena sol·licituds
d’informació i documentació relacionades amb la llengua i la política lingüística.
Informes:
Informe del Síndic de Greuges corresponent al 2017, lliurat al Parlament el 9 de febrer de 2018 (núm. tram.
360-00001/12) (BOPC 16, de 15.02.2018, pàg. 24).
L’informe recull les actuacions més rellevants que ha dut a terme el Síndic de Greuges i les xifres més
destacades amb relació a la tasca de defensa dels drets dels ciutadans fetes per la institució durant l’any

de les universitats, la cultura i la llengua, a la pàg. 239— recull queixes sobre la necessitat que els òrgans
judicials s’adrecin a les parts en la llengua que emprin. Es tracta d’una qüestió que apareix reiteradament en
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 251
els informes del Síndic, i constata que l’Administració de justícia és un dels àmbits menys respectuosos amb
els drets lingüístics pel que fa a l’ús del català. A l’informe el Síndic recorda novament que l’Administració
de justícia ha de disposar dels mitjans personals i materials per poder fer efectiu el dret d›opció lingüística
dels ciutadans,  
les persones s’hi han adreçat.
L’Informe també recull queixes sobre l’exigència d’acreditar una tercera llengua a la universitat sense
 
iniciatives i els programes destinats als estudiants universitaris per aconseguir nivells més alts de competència
      ó sobre el coneixement d’idiomes en el sistema

     índic sobre l’ús de la llengua, com són: 1) la presumpta
vulneració del dret a rebre l’ensenyament en català i la manca de garantia d’ús de la llengua catalana a
l’Escola d’Arquitectura La Salle – Universitat Ramon Llull; 2) la manca de disponibilitat en llengua
catalana dels diversos models per a la presentació telemàtica de l’IVA a l’Agència Estatal d’Administració
Tributària; i, 3) la vulneració de drets lingüístics derivada de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució

vulneració de drets lingüístics derivada de la implementació de l’article 155, pel fet que els empleats públics
de l’Administració autonòmica s’han vist obligats a traduir o redactar en castellà documents interns dels
expedients que tramitaven, ja fos perquè es tractava d’acords que havia d’aprovar el Consell de Ministres en
substitució del Govern o bé perquè s›adreçaven a persones que substituïen el Govern.
Al web del Síndic de Greuges es pot consultar la llista de resolucions emeses al llarg de l’any 2017. Tinguda
del debat en la Comissió del Síndic (DSPC-C 32, 25.06.2018, pag. 6), però pendent del debat en el Ple.
Sol·licituds d’informació i documentació
Sol·licitud d’una còpia de la relació de subvencions atorgades a la Plataforma per la Llengua -Col·lectiu
   (núm. tram. 320-00014/12)
sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia de la relació de contractes i convenis establerts amb la Plataforma per la Llengua
- Col·lectiu L’Esbarzer entre el 2000 i el 2017 i dels pagaments fets per aquesta entitat (núm. tram. 320-
00015/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia de la documentació relativa als expedients sancionadors i d’actuacions, actes o
inspeccions tramitats, als emprenedors i empresaris afectats i a les sancions pecuniàries retornades
       (núm. tram. 320-00184/12) sol·licitat pel Grup
Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia dels treballs elaborats per la Comissió interdepartamental d’estudi per a l’elaboració
 
intèrprets judicials a Catalunya (núm. tram. 320-00208/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
             
Tecnologies de la Informació a l’empresa Seidor del servei de subministrament de llicències de software
Microsoft (núm. tram. 320-00211/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
     
dels funcionaris del Cos de Mossos d’Esquadra (núm. tram. 320-00312/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari
de Ciutadans.
Sol·licitud de la relació de subvencions, convenis i contractes de tot tipus imputats a l’aplicació 470.0001
    
de Suport a la Iniciativa Cultural per a l’exercici 2017 (núm. tram. 320-00376/12) sol·licitat pel Grup
Parlamentari de Ciutadans.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 252
Sol·licitud de la relació de subvencions, convenis i contractes de tot tipus imputats a l’aplicació 482.0001

 (núm.
tram. 320-00377/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud de la relació de subvencions, convenis i contractes de tot tipus imputats a l’aplicació 482.0001
   
   (núm. tram. 320-00378/12) sol·licitat pel
Grup Parlamentari de Ciutadans.
            
Llobregat (núm. tram. 320-00459/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.

Central (núm. tram. 320-00460/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
        
(núm. tram. 320-00461/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.

(núm. tram. 320-00462/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
      
Occidental (núm. tram. 320-00463/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.

Comarques (núm. tram. 320-00464/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
     
(núm. tram. 320-00465/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.

Vallès Oriental (núm. tram. 320-00466/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.

de l’Ebre (núm. tram. 320-00467/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.

 (núm. tram. 320-00468/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud de la relació de les mesures adoptades pel Departament d’Ensenyament per garantir una oferta
educativa que inclogui l’espanyol com a llengua vehicular (núm. tram. 320-00469/12) sol·licitat pel Grup
Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud de la relació de les mesures adoptades pel Departament d’Ensenyament per garantir que els
   (núm. tram. 320-
00470/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud de la relació de les mesures adoptades pel Departament d’Ensenyament per garantir una oferta
educativa que inclogui l’espanyol com a llengua vehicular (núm. tram. 320-00488/12) sol·licitat pel Grup
Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud de la relació de les mesures adoptades pel Departament d’Ensenyament per garantir que els
   (núm. tram. 320-
00489/12) sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.