Crònica legislativa de l'Estat espanyol. Primer semestre de 2018

Autor:Anna Maria Pla Boix
Pàgines:203-206
RESUMEN

La crònica analitza les principals disposicions normatives relacionades amb usos lingüístics publicades al Butlletí Oficial de l’Estat durant el primer semestre de 2018

 
CONTENIDO
CRÒNICA LEGISLATIVA DE L’ESTAT ESPANYOL
Primer semestre de 2018
Anna M. Pla Boix*
Resum
La crònica analitza les principals disposicions normatives relacionades amb usos lingüístics publicades al Butlletí
 (BOE) durant el primer semestre de 2018.
Paraules clau: Dret lingüístic; Estat espanyol.
LEGISLATIVE REPORTS ON THE SPANISH STATE
Abstract
 


*Anna M. Pla Boix, professora agregada de dret constitucional, Universitat de Girona. anna.pla@udg.edu
Citació recomanada: Pla Boix, Anna M (2018). Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2018. 
, (70), 203-206. DOI: 10.2436/rld.i70.2018.3220.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 204
L’objectiu d’aquesta crònica legislativa se centra a analitzar, molt breument, les principals disposicions
  

d’inestabilitat política. I això perquè, com és sabut, l’1 de juny de 2018 el Ple del Congrés dels Diputats debat
i aprova la moció de censura presentada contra el president del govern espanyol Sr. Mariano Rajoy, registrada
a la Cambra per representants del partit socialista l’endemà de publicar-se la sentència condemnatòria pel cas
Gürtel. Per Reial decret 354/2018, d’1 de juny, es nomena el Sr. Pedro Sánchez, secretari general del PSOE,
nou president de l’executiu.
Dit això, el buidatge de la producció normativa publicada al BOE durant aquest primer semestre de l’any
  
publicades al BOE d’incidència directa o tangencial en la regulació dels usos lingüístics són molt migrades,
en els termes que s’analitzaran breument a continuació.
1 Normes amb rang de llei d’incidència en el dret lingüístic
Durant el primer semestre de 2018 només s’aprova una sola norma amb rang de llei que estableix, al seu
articulat, previsions lingüístiques tangencials. És el cas de la 
la Llei 23/2014, de 20 de novembre, de reconeixement mutu de resolucions penals a la Unió Europea, per
regular l’ordre europea d’investigació    
7 de la Llei 23/2014, de 20 de novembre, intitulat “Emissió i documentació d’ordres i resolucions per a la
seva execució a l’empara del principi de reconeixement mutu”. Entre d’altres previsions, s’estableix que
          
estat membre de la Unió Europea, si es tracta d’algun instrument de reconeixement mutu regulat a la pròpia
      
que haurà de transmetre a l’autoritat competent de l’altre estat membre per tal que procedeixi a la seva


comunitàries que hagi acceptat aquest estat, llevat que hi hagi disposicions convencionals que permetin, en
relació amb aquest estat, la seva remissió en espanyol”. S’afegeix, semblantment, que la resolució penal
només serà objecte de traducció “quan ho requereixi l’autoritat judicial d’execució” i el cost de la traducció
l’haurà d’assumir l’estat d’execució que la reclama, amb l’excepció de la resolució per la qual s’imposa una
pena o mesura privativa de llibertat que regula el títol III de la norma.
         
intitulat “Detenció i posada a disposició de l’autoritat judicial”. El quart paràgraf diu, textualment i entre
         
en un llenguatge senzill i comprensible, del seu dret a la renúncia a l’advocat a l’estat d’emissió, sobre el
contingut d’aquest dret i les seves conseqüències, així com de la possibilitat de la seva revocació posterior”.
2 Succinta revisió de les normes de rang reglamentari d’incidència en matèria lingüística
Apuntàvem suara que les disposicions normatives d’incidència en dret lingüístic publicades al BOE durant
el primer semestre de l’any 2018 són molt migrades. En el que concerneix singularment les disposicions de
rang reglamentari, com podrà apreciar el lector a les pàgines que segueixen, regulen qüestions lingüístiques
            

En el que concerneix l’àmbit educatiu, pot ressenyar-se l’aprovació de l’Ordre ECD/42/2018, de 25 de
gener, per la qual es determinen les característiques, el disseny i el contingut de l’avaluació de batxillerat
per a l’accés a la universitat, les dates màximes de realització i resolució dels procediments de revisió de les
     
matèries lingüístiques als articles 3, 4, 6 i 10.1 Igualment destacable és l’Ordre ECD/65/2018, de 29 de gener,
1 Per a una ampliació, vegeu BOE núm. 23, de 26 de gener de 2018
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 205
   .
Diversos preceptes, més concretament els articles 3, 5, 6 i 11, regulen l’avaluació de les competències
lingüístiques.
En l’àmbit de l’Administració pública, destaca l’aprovació del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel
qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional.
L’article 22, intitulat “Primera destinació”, disposa entre d’altres previsions que els funcionaris han de remetre
el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública la sol·licitud de primera destinació, així com una relació, per ordre
de preferència, de les vacants facilitades. En cas que sol·licitin llocs per a l’exercici dels quals es necessiti el

   
del coneixement de la llengua. L’article 35, per la seva part, quan regula les bases de les convocatòries dels
concursos ordinaris contempla que aquestes bases hauran d’incloure, quan correspongui, el coneixement
              
mèrits autonòmics aprovats per la respectiva comunitat autònoma. Semblantment, l’article 39, quan regula la
valoració dels requisits i mèrits en la resolució del concurs, precisa que “el tribunal ha de comprovar, si escau,
el coneixement de la llengua de la comunitat autònoma i ha de valorar els mèrits determinats per aquesta i els

contempla a l’article 43.1 quan regula el règim del concurs unitari i als articles 44 i 46 quan regulen tràmits
especials del procediment. Finalment, la base 2a de l’annex, quan regula la documentació per participar a
la convocatòria conjunta i bases comunes per les quals s’han de regir els concursos de provisió de llocs de
treball reservats a funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, contempla, entre
d’altres previsions, la tramesa de “documentació acreditativa de complir el requisit del coneixement de la
llengua de la comunitat autònoma respectiva”.
Dit això, s’aproven també un amplíssim ventall d’altres disposicions de rang reglamentari que, molt
tangencialment i en àmbits ben diversos, fan referències a la qüestió lingüística. N’és un bon exemple el
                
                 
21 de juliol, de creació del Consell de Política Exterior. Aquesta disposició reglamentària es concep amb
l’objectiu de promoure la llengua castellana com a llengua global i s’explicita que esdevé una àrea d’actuació
prioritària en el projecte de “Marca Espanya” reglat a la norma. A l’exposició de motius se subratlla que
Espanya té una llengua global, baluard cultural de primera magnitud, que és compartida amb una gran
comunitat cultural i lingüística com és la comunitat hispana. Partint d’aquesta base conclou que “la llengua
espanyola constitueix un instrument essencial en la promoció internacional d’Espanya i s’erigeix com una
àrea d’especial rellevància en el projecte de Marca Espanya”. Per tal de garantir la consecució d’aquests
       
de proposar una estratègia per a la promoció de la llengua espanyola com a llengua global. De fet, l’Alt
Comissionat passa a denominar-se “Alt Comissió per a la Marca Espanya i la promoció de l’espanyol”. Es
crea, semblantment, el Consell Assessor per a la promoció del valor de la llengua castellana, presidit per l’Alt
Comissionat, que haurà de col·laborar en el disseny, execució i seguiment de les mesures que formin part
de l’estratègia de promocionar-la com a llengua global. És més, l’exposició de motius de la norma explicita,

de l’Administració general de l’Estat i els seus organismes públics, i de totes les entitats públiques i privades
que estiguin compromeses amb la cura i promoció de la nostra llengua comuna”. Convé subratllar la volguda
              
autònomes. L’única menció que es fa a aquestes altres llengües és a l’exposició de motius quan s’explicita,
encara que molt tangencialment, l’existència d’altres, en paraules de la norma, “llengües peninsulars”. A
diferència del castellà, aquestes altres llengües no són objecte de cap tipus de reconeixement o promoció a
l’articulat de la norma. Dit altrament, la riquesa plurilingüe de l’Estat no es concep com un baluard cultural
que hagi de ser objecte de les mesures de reconeixement i promoció reglades a la norma.
Igualment destacable és el Reial decret 85/2018, de 23 de febrer, pel qual es regulen els productes cosmètics.
El primer article precisa que aquesta disposició té per objecte regular, entre d’altres matèries, les normes
complementàries per a l’aplicació del Reglament (CE) núm. 1223/2009, del Parlament Europeu i del
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 206
Consell, de 30 de novembre de 2009, sobre els productes cosmètics i, en concret, entre d’altres matèries, la
determinació de “la llengua nacional de l’etiquetatge i de l’expedient d’informació dels productes cosmètics,
així com les normes en relació amb l’etiquetatge dels productes cosmètics que es presentin sense envàs
previ o s’envasin en el lloc de venda”. Aquest règim lingüístic es regula al capítol II de la disposició, que
aplega els articles 6 i 7. El primer dels articles esmentats, intitulat “Llengua de l’etiquetatge i de l’expedient
              
l’apartat 1, paràgrafs b), c), d) i f), i els apartats 2, 3 i 4 de l’article 19 del Reglament sobre productes

que conté l’expedient d’informació sobre el producte cosmètic que es custodiï en el territori espanyol, a què
es refereix l’article 11 del Reglament sobre productes cosmètics”. Ara bé, això no obstant, afegeix que es
  
per avaluar la informació esmentada, la norma estableix que “se’n pot exigir la presentació en espanyol”.
El segon paràgraf conclou bo i precisant que “La documentació i informació necessàries per avaluar la
conformitat dels productes cosmètics que requereixi l’autoritat competent a les persones responsables i
els distribuïdors s’han de presentar en espanyol, si bé se’n pot acceptar la presentació en altres llengües
fàcilment comprensibles per l’autoritat esmentada”. L’article 7, per la seva part, intitulat “Etiquetatge dels
productes cosmètics que es presentin sense envàs previ o s’envasin en el lloc de venda” precisa, entre d’altres
previsions, que els responsables d’aquests productes cosmètics hauran de disposar d’etiquetes o prospectes
que s’han d’adherir als envasos o els han d’acompanyar en el moment del seu lliurament al consumidor, que
“s’han d’ajustar als requisits de llengua que estableix l’article 6.1.a) d’aquest Reial decret”.
I encara en el capítol de normes de rang reglamentari, pot destacar-se l’aprovació també de l’Ordre
ETU/320/2018, de 26 de març, per la qual s’estableixen els requisits i condicions en les quals d’altres habilitats
diferents dels expressament facultats pels articles 154.2 i 169.2 de la Llei 24/2015, de 24 de juliol, de patents,
podran traduir patents europees i sol·licituds internacionals de patents regulades als articles esmentats. Com

exactitud de les traduccions” amb l’objectiu de preservar l’abast de la protecció atorgada per la patent o per la
sol·licitud de patent. L’article únic de la norma regula amb precisió els requeriments lingüístics i condicions
que faculten per dur a terme aquestes traduccions previstes a l’ordre ministerial.
Finalment, a tall de conclusió d’aquesta succinta crònica legislativa, escau d’esmentar que diversos BOE
publicats durant el semestre estudiat publiquen sentències del Tribunal Constitucional especialment rellevants
per llur incidència directa en el dret lingüístic. S’analitzen amb deteniment a la crònica de jurisprudència
publicada en aquesta mateixa revista, a la qual ens remetem als efectes escaients.