Crónica legislativa de Cataluña

Aquesta crònica legislativa proposa estudiar el catàleg de disposicions normatives d’incidència en matèria lingüística que varen publicar-se al Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya (en endavant, DOGC) durant l’any 2014. Per consegüent, el període estudiat s’inclou dins la X legislatura del Parlament català, nascuda dels comicis anticipats celebrats el 25 de novembre de 2012.

El context sociopolític d’aquesta etapa estudiada és condicionat per una reivindicació que deinirà l’agenda parlamentària i institucional del país al llarg de l’any: el dret a decidir el futur polític del poble de Catalunya. Durant l’any 2014, aquesta qüestió centrarà un ampli catàleg d’iniciatives parlamentàries i governamentals, algunes d’elles especialment rellevants i que transcendiran l’agenda política del Principat per acabar projectantse en debats més amplis en seu de les Corts Generals. Entre aquestes iniciatives destaquen especialment, a tall d’exemple i per totes, l’aprovació per part del Ple del Parlament de diverses resolucions, com ara la Resolució 479/X, per la qual s’acorda de presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei orgànica de delegació a la Generalitat de Catalunya de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya,¹o la Resolució 602/X, per la qual es designen els tres diputats que defensaran davant el Congrés dels Diputats aquesta iniciativa legislativa.²El debat d’aquesta iniciativa en seu parlamentària posarà de manifest posicions polítiques irreconciliables sobre l’encaix de Catalunya i Espanya. Alhora, el Parlament aprovarà una llei especialment sensible en aquest àmbit: la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, que suscitarà intensos debats i serà impugnada al Tribunal Constitucional. Coetàniament, s’emprenen mesures per tal d’internacionalitzar la reivindicació política catalana, un encàrrec que el Parlament encomana al Govern per mitjà de la Moció 101/X, sobre la internacionalització del dret a decidir i de la consulta

Page 201

sobre el futur polític de Catalunya.³Aquestes, entre d’altres iniciatives parlamentàries i governamentals, situaran la reivindicació d’una consulta i el debat sobre la independència de Catalunya en l’agenda política a escala nacional i internacional. Finalment, el 9 de novembre de 2014, després d’una històrica manifestació que omplirà els carrers de la capital catalana durant la Diada i enmig d’intenses vicissituds polítiques i jurisdiccionals -com en donen bon testimoni les hemeroteques-, se celebrarà una consulta que, malgrat no tenir reconeixement jurídic, adquirirà un simbolisme polític que transcendirà les fronteres del país i mobilitzarà centenars de milers de catalans. Una consulta a la ciutadania, per cert, que ja havia centrat intensos debats polítics i parlamentaris des que fou anunciada pels representants de les formacions polítiques majoritàries a l’hemicicle el 12 de desembre de 2013,⁴com ja ressenyàvem a la crònica legislativa catalana editada a l’anterior número d’aquesta revista. L’etapa estudiada, per consegüent, abraça un escenari singular en la història política del Principat.

Paral·lelament, l’hemicicle català serà escenari d’intensos debats de política lingüística. Bona part d’aquestes iniciatives i debats parlamentaris se centrarà a denunciar atemptats contra la unitat de la llengua catalana procedents d’altres territoris del domini lingüístic, i molt especialment de l’Aragó. En aquest sentit, recordem que el maig de 2013 el Ple de les Corts d’Aragó aprovava una nova llei de llengües d’Aragó especialment lesiva per a l’estatus jurídic de la llengua catalana a la Franja. S’aprova com a Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.⁵Suscitarà un amplíssim rebuig polític i social, un rebuig que s’acabarà projectant en diverses iniciatives polítiques, parlamentàries i jurisdiccionals. Als efectes que aquí interessen, la llei no preveu, al llarg del seu articulat, ni una sola referència explícita a la llengua catalana, i la designa eufemísticament bo i inventant una denominació arbitrària i acientíica: LAPAO, «lengua aragonesa propia del área oriental».⁶La norma també preveu la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que podrà establir unes normes i una gramàtica pròpies per al català parlat a l’Aragó, com si fos una llengua diferent. Doncs bé, amplíssims sectors polítics i socials criticaran aquesta invectiva política i la valoraran com un despropòsit sense precedents en l’escenari del dret comparat. El Parlament de Catalunya no en serà cap excepció. Per denunciar aquestes circumstàncies, l’hemicicle català adoptarà diverses iniciatives, com ara la Resolució 500/X, sobre la promoció de la unitat i les denominacions pròpies de la llengua catalana,⁷o la Resolució 501/X del Parlament, de rebuig de les denominacions impròpies de la llengua catalana i sobre la promoció de l’ús i el prestigi del català a l’Aragó.⁸

En ambdues resolucions, el Ple del Parlament fa explícit el seu rebuig de totes les denominacions impròpies de la llengua catalana que atempten contra la unitat de la llengua i que no responen als criteris cientíics, ilològics i acadèmics establerts internacionalment, ni als noms històrics, tradicionals o locals, reconeguts i establerts pels mateixos estaments com a expressions o modalitats territorials d’una mateixa llengua, la catalana. Més concretament, el Parlament hi expressa la seva preocupació per la decisió del Govern d’Aragó i de les Corts d’Aragó d’evitar anomenar el català i l’aragonès amb llurs denominacions pròpies com a

Page 202

llengües del seu territori. Partint d’aquesta base, ambdues resolucions insten el Govern de la Generalitat, entre d’altres iniciatives, a demanar al Govern d’Aragó que consideri el català patrimoni aragonès i patrimoni comú amb els altres territoris del domini lingüístic català, i l’insta també a adoptar les mesures pertinents.

D’altres debats discutits a d’altres territoris del domini lingüístic català centraran també l’interès polític del Parlament. Aquest és el cas del conlicte lingüístic en l’àmbit educatiu que es viu a les Illes. N’ofereix un bon exemple la Resolució 589/X del Parlament de Catalunya, sobre la llengua catalana als centres docents no universitaris de les Illes Balears. Entre d’altres previsions, aquesta resolució parlamentària insta el Govern de la Generalitat a mostrar el seu rebuig del Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, atès que, en paraules de la resolució, «afecta negativament la pervivència de la llengua catalana i no ajuda els alumnes de les escoles de les Illes Balears a millorar ni llurs competències lingüístiques ni llur rendiment acadèmic». Així mateix, el Parlament expressa el seu rebuig de la Llei 9/2013, de 23 de desembre, sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears, i l’Avantprojecte de llei reguladora de la convivència escolar i de l’autoritat del professorat dels centres educatius de les Illes Balears, atès que, també en paraules de la resolució, «atempten contra la llibertat d’expressió i pretenen esborrar les nostres senyes d’identitat comunes». Finalment, s’explicita el rebuig davant l’actitud de falta de diàleg i de consens del Govern de les Illes Balears respecte a tota la comunitat educativa i la resta d’agents socials.⁹Així doncs, durant tot l’any 2014 el Parlament de Catalunya esdevindrà escenari privilegiat de debat entorn de temes d’incidència en l’estatus jurídic de la llengua catalana que abracen més enllà de l’àmbit territorial de Catalunya. Ara bé, si una iniciativa d’incidència en aquesta matèria centra el màxim interès polític durant el període estudiat és l’aprovació, per part de les Corts Generals, de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, coneguda com a llei Wert o LOMCE. L’aprovació d’aquesta més que controvertida disposició legal centrarà, durant tot l’any, diverses iniciatives de rebuig, com ara la Resolució 590/X del Parlament de Catalunya, sobre la defensa del model inclusiu de l’escola catalana i el rebuig de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa,¹⁰o, a tall d’exemple i per totes, la Resolució 557/X del Parlament de Catalunya, per la qual s’acorda d’interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa. En aquesta darrera resolució, el Ple del Parlament acorda impugnar diversos preceptes d’aquesta disposició legal davant el Tribunal Constitucional a través d’un recurs d’inconstitucionalitat, actualment en tràmit.¹¹Finalment, entre les iniciatives parlamentàries d’incidència lingüística que es tramiten al llarg de l’any estudiat mereixen ser destacades especialment, a tall d’exemple i per totes, l’aprovació, per part del Ple de l’hemicicle, de la Moció 152/X, sobre la defensa del caràcter plurilingüe de l’Estat,¹²o la Moció 106/X, sobre la política lingüística i sobre el Consorci per a la Normalització Lingüística.¹³A la primera de les mocions esmentades, el Parlament encomana al Govern diversos objectius: primerament, l’encàrrec de continuar i aprofundir les converses amb la resta de governs de comunitats autònomes amb llengua oicial diferent del castellà per fer efectiu el reconeixement del plurilingüisme de l’Estat de la manera més àmplia possible; segonament, dur a terme les accions necessàries perquè a les Corts Generals sigui possible l’ús, en totes les sessions i en tots els documents, de les llengües considerades oicials a l’Estat; en tercer lloc, instar el Govern de l’Estat a donar suport a l’acció de projecció exterior de l’Institut Ramon Llull i a la col·laboració de l’Institut Cervantes amb aquest organisme; en quart lloc, fer les gestions pertinents amb el Govern de l’Estat perquè revisi la comunicació dels llocs web d’organismes oicials per tal que relecteixin el plurilingüisme de l’Estat i donin la informació en totes les llengües oicials, bo i explicitant que, pel que fa al català, a més, es rectiiqui el secessionisme lingüístic que comporta la diferenciació entre català i valencià; i, inalment, se li encomana el deure de negociar amb el Govern de l’Estat per tal que faciliti l’intercanvi de

Page 203

l’espai radioelèctric entre Catalunya i les diverses comunitats amb llengües oicials diferents del castellà amb l’objectiu de facilitar l’accés compartit a les programacions de ràdio i televisió.

En el que concerneix la segona de les mocions esmentades, la Moció 106/X, sobre la política lingüística i sobre el Consorci per a la Normalització Lingüística, el Parlament insta el Govern a elaborar una acció de política lingüística que tingui com a referent la Llei de política lingüística, que centri les actuacions en accions planiicades i pactades amb els sectors, i que garanteixi els recursos suicients per implementar les actuacions necessàries per aconseguir l’ús normal del català en tots els àmbits i garantir la preparació lingüística de la població. Per fer-ho possible, exigeix una coordinació interdepartamental que garanteixi cobrir, mitjançant la tasca del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), la demanda de formació en llengua catalana per a tots els sectors que ho requereixin, i que es treballi per assegurar l’accés a aquesta formació de totes les franges de població que vulguin aprendre el català. Amb referència a l’oferta pública de formació en llengua catalana suicient i de qualitat, en aquesta moció s’insta el Govern a dur a terme les accions necessàries perquè, progressivament, el Consorci per a la Normalització Lingüística gestioni els recursos econòmics de la Generalitat destinats a la formació en llengua catalana i coordini les accions formatives amb l’objectiu de tendir a suprimir els convenis amb altres entitats habilitades. L’objectiu se centra a garantir especialment, en tot el territori de Catalunya, l’accés a l’oferta pública i de qualitat d’aprenentatge de les llengües oicials a les persones immigrants i persones adultes que no tenen prou competència lingüística. Finalment, la moció insta el Govern a acabar el Pla director del Consorci per a la Normalització Lingüística en un termini de tres mesos i presentar-lo als òrgans de govern del CPNL perquè sigui discutit amb els ens locals que hi participen, així com a fer-lo públic, bo i reforçant el paper que té el CPNL com a ens públic referent en aquesta matèria i instrument imprescindible de la política lingüística del país.

L’estudi del corpus normatiu d’incidència en l’estatus normatiu de l’idioma permet concloure que durant l’any 2014 el dret lingüístic català no experimenta canvis especialment rellevants. Durant aquest període, el Parlament de Catalunya aprovarà més d’una vintena de lleis,¹⁴la major part de les quals no preveu cap tipus de referència a la qüestió lingüística. Ara bé, entre aquestes normes, cal destacar la Llei 16/2014, de 4 de desembre, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea,¹⁵perquè al llarg del seu articulat sí que estableix referències explícites a l’estatus jurídic de la llengua catalana en un àmbit públic especialment sensible.

D’entrada, el seu article 2 deineix «la diplomàcia cultural de Catalunya» com el conjunt d’activitats de diplomàcia pública que consisteixen en la projecció internacional de la creació, la indústria i la llengua catalanes, en el suport a la formació exterior dels creadors i en la participació en organitzacions culturals internacionals, d’acord amb la normativa vigent. Per la seva banda, l’article 3 deineix els principis que inspiraran l’acció exterior de Catalunya i les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea. Entre aquests principis, el seu paràgraf e) disposa el reconeixement del dret de les persones i dels pobles a la defensa i la promoció de la cultura, la llengua i la identitat. Així mateix, el seu article 4 descriu com una de les inalitats d’aquesta acció exterior de Catalunya la de promoure internacionalment la llengua i la cultura catalanes. Entre les funcions del Govern en aquest àmbit, l’article 12 de la llei li encomana les següents: primerament, fomentar la llengua i la cultura pròpies de Catalunya dins i fora de la Unió Europea, i situar el model cultural i lingüístic del país com a referent internacional; segonament, li encomana la funció de potenciar l’Institut Ramon Llull com a agent de promoció internacional de la llengua catalana i de la cultura expressada en català, així com de coordinar-ne les accions amb les de les delegacions del Govern a l’exterior i davant la Unió Europea i amb les de les oicines sectorials del Govern a l’exterior; inalment, prescriu que haurà de vetllar perquè l’aranès, com a llengua oicial a Catalunya i pròpia d’Aran, sigui objecte de difusió a l’exterior, especialment en els àmbits de veïnatge transfronterers. I mereixen ser destacades també les previsions del seu article 24, intitulat "Estatus jurídic del català a la Unió Europea": aquest precepte preveu que la Generalitat

Page 204

ha d’emprendre les accions i les mesures necessàries per garantir l’ús del català a les institucions europees i per assolir el reconeixement de l’oicialitat de la llengua catalana a la Unió Europea.

Finalment, trobem d’altres referències explícites a la llengua catalana als articles 27 i 32 de la llei. Pel que fa a l’article 27, el paràgraf quart precisa, textualment, que «la Generalitat ha d’emprendre les accions necessàries, tal com disposa l’Estatut, per a la presència i la utilització de la llengua catalana en les organitzacions internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic». Finalment, l’article 32.2 disposa, entre d’altres previsions, que el Govern ha de garantir la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Així doncs, la protecció jurídica de la llengua catalana esdevé un eix vertebrador que es té present a l’hora de desenvolupar diferents previsions de la norma.

Dit això, més enllà de les normes amb rang legal, durant l’any 2014 també s’aprova un ampli catàleg de disposicions normatives de rang reglamentari -decrets, ordres i resolucions-, bona part de les quals, i seguint la tendència d’anys precedents, persegueix l’objectiu de promoure el procés de normalització de la llengua pròpia o bé preveu certes previsions lingüístiques projectades a àmbits molt sectorials, en els termes que s’exposaran succintament a continuació.

Durant l’any 2014 es debatrà a l’hemicicle català una iniciativa legislativa especialment rellevant: la Proposició de llei de règim especial d’Aran, que acabarà aprovant el Ple del Parlament a la sessió tinguda el 21 de gener de 2015. Concebuda amb l’objectiu d’esdevenir un instrument clau en el procés de reconeixement i protecció de l’occità en la seva variant aranesa, en tant que llengua pròpia del territori, marcarà un punt d’inlexió en l’estatus jurídic reconegut d’Aran.⁵⁴Dit això, al llarg de l’any 2014 s’aprova una disposició reglamentària també especialment rellevant pel que fa a la protecció de la llengua occitana. Per Decret 12/2014, de 21 de gener, s’atorga a l’Institut d’Estudis Aranesi el caràcter d’acadèmia i d’autoritat lingüística de l’occità, llengua pròpia a la Val d’Aran i oicial a Catalunya.⁵⁵El decret esmentat conigura l’Institut d’Estudis Aranesi com una corporació de dret públic independent de les administracions públiques. Entre d’altres previsions, estableix que el seu objecte se centrarà en l’alta investigació i l’estudi de l’aranès, així com en l’establiment dels criteris de normativa d’acord amb els principis de la Gramatica occitana de Loís Alibèrt i les Normes ortograiques der aranés, com a part integrant de l’espai lingüístic i cultural occità. Així mateix, es preveu que haurà de col·laborar, de conformitat amb aquests mateixos principis, amb entitats acadèmiques, de recerca o culturals reconegudes per les institucions públiques de l’espai occità en l’establiment de la normativa lingüística de referència per al conjunt de la llengua occitana.

En tot cas, per fer possible aquest encàrrec, el decret precisa que l’Institut d’Estudis Aranesi pot crear altres societats ilials o òrgans consultius d’acord amb el que prevegin els seus estatuts. D’aquesta manera, se’l conigura com la màxima institució encarregada d’establir i actualitzar la normativa lingüística de l’aranès. Esdevé l’autoritat per a l’assessorament que, en matèria de llengua occitana, aranès a Aran, li sigui sol·licitat per les administracions públiques i els organismes que en depenen, i també pels centres d’ensenyament públics i privats i pels mitjans de comunicació de titularitat pública, d’acord amb l’article 4 de la Llei 35/2010, d’1 d’octubre, de l’occità, aranès a Aran.

Coetàniament, al Ple del Parlament de Catalunya es debat i s’acaba aprovant la Moció 85/X, sobre la singularitat d’Aran,⁵⁶en què es reitera el compromís de l’hemicicle expressat a la Moció 21/X, sobre l’exercici de l’autogovern del poble aranès, en el sentit de reconèixer, emparar i respectar la singularitat nacional, dins de Catalunya, d’Aran, entitat territorial objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial. Partint d’aquesta base, la moció estableix que, amb aquesta inalitat, i en coherència amb el que han demanat les institucions araneses, el Parlament de Catalunya dóna suport a la ponència conjunta que redacta la llei del règim especial d’Aran i l’insta a aprofundir i a accelerar els treballs per tal que es pugui debatre i aprovar la llei en el termini més breu possible, tot assumint que Aran és una entitat territorial singular, única i autònoma, que ha de tenir un encaix igualment singular dins l’organització territorial de Catalunya. Per tant, respecte a la divisió del territori de Catalunya en comarques i vegueries, el Parlament considera que tant la nova llei de governs locals com la llei del règim especial d’Aran han de mantenir i concretar el principi d’acord segons el qual Aran no es pot incloure en cap divisió territorial de Catalunya que no sigui ell mateix, d’acord amb l’article 3 de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran. Així mateix, als efectes que aquí interessen, en aquesta moció el Ple de l’hemicicle insta el Govern a continuar defensant des dels àmbits polític, jurídic i educatiu el caràcter vehicular de la llengua occitana, aranès a Aran, en el sistema educatiu al territori d’Aran, i també el seu caràcter preferent en l’ús de les administracions públiques que presten serveis a Aran, d’acord amb els articles 6 i 36 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. S’hi afegeix, entre d’altres previsions, que cal garantir els recursos i els mitjans públics per a la difusió de l’aranès i per ajudar a impulsar-ne l’ús social.

I, a tall de conclusió d’aquesta crònica legislativa, convé subratllar també que durant l’any 2014 s’aproven i es publiquen al DOGC altres disposicions reglamentàries d’incidència en l’estatus i el reconeixement de la llengua occitana. Aquest és el cas, a tall d’exemple i per totes, de l’Ordre PRE/108/2014, de 7 d’abril, per

Page 210

la qual es modiiquen les bases reguladores del procediment per a la concessió de subvencions estructurals per a l’edició de publicacions periòdiques en suport de paper en català o en aranès, aprovades per l’Ordre PRE/125/2013, de 17 de juny;⁵⁷ la Resolució CLT/1182/2014, de 22 de maig, de segona convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a la producció editorial en català i en occità, i per a l’edició de partitures de professionals de la composició musical de Catalunya,⁵⁸ o l’Edicte del Consell General d’Aran sobre aprovació deinitiva de la modiicació del Decret regulador de les certiicacions d’aranès.⁵⁹

[1] Tram. 270-00009/10. Adoptada pel Ple del Parlament a la sessió núm. 24, de 16 de gener de 2014. Vegeu DSPC-P 44 i BOPC 239. A la resolució indicada s’explicita que la convocatòria d’una consulta s’ha de considerar un escenari normal i plenament homologable als països amb tradició i naturalesa democràtiques, com és el cas del Canadà o la Gran Bretanya. S’hi afegeix també que el Consell d’Europa considera el referèndum com el mecanisme més idoni i democràtic per conèixer la voluntat dels ciutadans en qüestions d’aquesta naturalesa. Partint d’aquesta base, la resolució subratlla textualment que «la convocatòria i celebració d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya pot tenir encaix en la Constitució, en la mesura que aquesta no exclou la possibilitat d’un referèndum consultiu en l’àmbit d’una comunitat autònoma ni estableix límits quant al seu contingut», per la qual cosa l’article únic de la resolució proposa que es delegui a la Generalitat de Catalunya la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya, en els termes que s’acordin amb el Govern de l’Estat.

[2] Tram. 271-00002/10. Adoptada pel Ple del Parlament a la sessió núm. 29, de 26 de març de 2014. Publicada al DSPC-P 54 i BOPC 290. Es designen els diputats Jordi Turull i Negre, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Marta Rovira i Vergés, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, i Joan Herrera Torres, del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds -Esquerra Unida i Alternativa.

[3] Tram. 302-00145/10. Adoptada pel Ple del Parlament a la sessió núm. 30, de 10 d’abril de 2014. Publicada al DSPC-P 57 i BOPC 301. En aquesta moció, el Ple de l’hemicicle expressa la convicció que l’escenari i la comunitat internacionals, i també el conjunt de la societat europea, tenen una importància cabdal per donar a conèixer la voluntat majoritària del poble de Catalunya de decidir el seu futur polític per mitjà de la consulta prevista per al 9 de novembre. Partint d’aquesta base, el Parlament insta el Govern a intensiicar els esforços per difondre entre l’opinió pública internacional, els governs dels estats i les institucions i els actors internacionals principals la determinació majoritària del poble de Catalunya de decidir el seu futur polític col·lectiu. L’insta també a coordinar-se amb les entitats de la societat civil que treballen per difondre en l’àmbit internacional les aspiracions democràtiques del poble de Catalunya per utilitzar tots els instruments de diplomàcia pública a l’abast amb vista a internacionalitzar el dret a decidir i tenir en compte les comunitats catalanes a l’exterior per a la consecució d’aquest objectiu, així com a treballar per tal d’obtenir suports internacionals necessaris.

[4] La pregunta proposada respon a la següent dicció: «Vol que Catalunya sigui un estat? I en cas de resposta airmativa, vol que aquest estat sigui independent?» La data anunciada per a la seva celebració és el 9 de novembre de 2014. Aquesta proposta comptarà amb el suport polític de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds i la Candidatura d’Unitat Popular, que sumen 87 dels 135 escons del Parlament de Catalunya.

[5] Boletín Oicial de Aragón, núm. 100, de 24 de maig de 2013 .

[6] La dicció del seu article 5 és inèdita. Intitulat "Zonas de utilización de las lenguas y modalidades lingüísticas propias", disposa que, a més del castellà, llengua utilitzada a tota la comunitat autònoma, als efectes d’aquesta llei existeixen a Aragó: «a) Una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas. b) Una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas.»

[7] Tram. 250-00431/10. Adoptada pel Ple del Parlament a la sessió núm. 10, de 30 de gener de 2014. Vegeu DSPC-C 316 i BOPC 261.

[8] Tram. 250-00441/10. Adoptada pel Ple del Parlament a la sessió núm. 10, de 30 de gener de 2014. Vegeu DSPC-C 316 i BOPC 261.

[9] Tram. 250-00774/10. Adoptada per la Comissió d’Ensenyament i Universitats a la sessió tinguda el 20 de març de 2014. Publicada al DSPC-C 377 i BOPC 297.

[10] Tram. 250-00776/10. Adoptada per la Comissió d’Ensenyament i Universitats a la sessió tinguda el 20 de març de 2014. Publicada al DSPC-C 377 i BOPC 297.

[11] Tram. 212-00003/10 i 212-00005/10. Adoptada pel Ple del Parlament a la sessió tinguda el 26 de febrer de 2014. Publicada al DSPC-P 49 i BOPC 272.

[12] Tram. 302-00208/10. Publicada al BOPC 421, de 3 de novembre de 2014.

[13] Tram. 302-00148/10. Aprovada pel Ple del Parlament a la sessió tinguda el 25 d’abril de 2014. Vegeu DSPC-P 59 i BOPC 311.

[14] Per a una ampliació sobre les lleis aprovades al llarg de l’any 2014, vegeu http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/ lleis.

[15] Publicada al DOGC 6768, de 4 de desembre de 2014.

[16] DOGC núm. 6588, de 24 de març de 2014.

[17] DOGC núm. 6589, de 25 de març de 2014.

[18] DOGC núm. 6588, de 24 de març de 2014.

[19] DOGC núm. 6588, de 24 de març de 2014.

[20] DOGC núm. 6607, de 22 d’abril de 2014 .

[21] DOGC núm. 6626, de 20 de maig de 2014.

[22] DOGC núm. 6649, de 23 de maig de 2014.

[23] DOGC núm. 6654, d’1 de juliol de 2014.

[24] DOGC núm. 6578, de 10 de març de 2014.

[25] DOGC núm. 6578, de 10 de març de 2014.

[26] DOGC núm. 6588, de 24 de març de 2014.

[27] DOGC núm. 6588, de 24 de març de 2014.

[28] DOGC núm. 6588, de 24 de març de 2014.

[29] DOGC núm. 6588, de 24 de març de 2014.

[30] DOGC núm. 6588, de 24 de març de 2014.

[31] Vegeu les modiicacions de les bases de l’annex 1 de l’acord relatiu a l’ús de les llengües catalana o occitana. Publicada al DOGC núm. 6554, de 4 de febrer de 2014.

[32] DOGC núm. 6587, de 21 de març de 2014.

[33] DOGC núm. 6585, de 19 de març de 2014.

[34] DOGC núm. 6649, de 23 de juny de 2014.

[35] DOGC núm. 6663, de 14 de juliol de 2014.

[36] Resolució JUS/2752/2013, de 20 de desembre, per la qual s’inscriuen al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya els estatuts del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya. Publicada al DOGC núm. 6534, de 7 de gener de 2014 . Vegeu l’article 5.1.o), en què es diu que forma part de les funcions públiques pròpies del Col·legi «fomentar l’ús de la llengua catalana entre les persones col·legiades i en els àmbits institucionals i socials en els quals s’exerceix la professió».

[37] Resolució JUS/1235/2014, de 30 de maig, de modiicació dels estatuts del Col?legi d’Economistes de Catalunya. Publicada al DOGC núm. 6639, de 6 de juny de 2014 .

[38] Resolució JUS/1405/2014, d’11 de juny, per la qual s’inscriuen al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya els estatuts del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida. Publicada al DOGC núm. 6648, de 20 de juny de 2014 .

[39] Resolució JUS/2261/2014, de 8 d’octubre, per la qual s’inscriuen al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya els estatuts del Col?legi Oicial de Psicologia de Catalunya. Publicada al DOGC núm. 6729, de 16 d’octubre de 2014.

[40] Tram. 250-00838/10. Adoptada en seu de la Comissió de Justícia i Drets Humans a la sessió núm. 18, tinguda el 20 de febrer 2014. Publicada al DSPC-C 346 i BOPC 272.

[41] Tram. 250-00994/10. Adoptada en seu de la Comissió de Justícia i Drets Humans a la sessió núm. 22, tinguda el 5 de juny 2014. Vegeu DSPC-C 427 i BOPC 342.

[42] Tram. 250-00776/10. Adoptada per la Comissió d’Ensenyament i Universitats a la sessió tinguda el 20 de març de 2014. Publicada al DSPC-C 377. Publicació: BOPC 297.

[43] Tram. 212-00003/10 i 212-00005/10. Adoptada pel Ple del Parlament a la sessió tinguda el 26 de febrer de 2014. Publicada al DSPC-P 49 i BOPC 272.

[44] DOGC núm. 6591, de 27 de març de 2014.

[45] DOGC núm. 6639, de 6 de juny de 2014.

[46] DOGC núm. 6620, de 12 de maig de 2014.

[47] DOGC núm. 6588, de 24 de març de 2014.

[48] DOGC núm. 6627, de 21 de maig de 2014.

[49] DOGC núm. 6629, de 23 de maig de 2014.

[50] Per a una ampliació, vegeu http://www.vives.org .

[51] Val a dir que durant aquest 2014 s’aprova també l’Ordre ENS/105/2014, de 27 de març, per la qual es dóna publicitat del programa Erasmus+ i de la convocatòria corresponent a l’any 2014, i s’adapta el marc general que regeix les convocatòries europees del programa Erasmus+ a Catalunya per a les accions que són competència del Departament d’Ensenyament (publicada al DOGC núm. 6601, de 10 d’abril de 2014 ).

[52] DOGC núm. 6536, de 9 de gener de 2014.

[53] DOGC núm. 6557, de 7 de febrer de 2014.

[54] Vegeu l’expedient de tram. 202-00055/10. Aprovada pel Ple del Parlament a la sessió núm. 47, de 21 de gener de 2015. Publicat al DSPC-P núm. 92, de 21 de gener.

[55] DOGC núm. 6546, de 23 de gener de 2014.

[56] Tram. 302-00123/10. Aprovada pel Ple del Parlament a la sessió núm. 27, tinguda el 27 de febrer de 2014. Vegeu DSPC-P 50 i BOPC 272.

[57] DOGC núm. 6601, de 10 d’abril de 2014.

[58] DOGC núm. 6634, de 30 de maig de 2014.

[59] DOGC núm. 6661, de 10 de juliol de 2014.