Crònica legislativa: Illes Balears

Autor:Antoni Nadal
Càrrec:Professor de l’Escola Balear d’Administració Pública
Pàgines:316-330
RESUMEN

Ajuts, subvencions, beques i premis. Ensenyament. Direcció General de Política Lingüística. Institut Ramon Llull. Mobilitat i ordenació del territori. Interior. Conselleria de Presidència. Sector públic sanitari. Política lingüística del Govern de les Illes Balears.

 
ÍNDICE
CONTENIDO

Page 316

(Primer semestre de 2009)

Ajuts, subvencions, beques i premis

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 9 de febrer de 2009, va aprovar la primera convocatòria del suport genèric del Consell Insular de Menorca a la producció editorial i fonogràfica en llengua catalana per a l’any 2009, amb un import de 6.000 i (Butlletí Oficial de les Illes Balears —BOIB— núm. 30, de 26 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009030/mp78.pdf

El Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca, en sessió tinguda el 25 de març de 2009, va aprovar les bases i la convocatòria d’ajuts de mínims per al suport genèric a la producció editorial i fonogràfica en llengua catalana per a l’any 2009, amb un import de 160.000 i (BOIB núm. 58, de 21 d’abril de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009058/mp73.pdf

El Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca, en sessió tinguda el 25 de març de 2009, va aprovar la convocatòria dels Premis Mallorca 2009 de creació literària, en català, en les modalitats de narrativa, poesia i narrativa juvenil, amb un import de 90.000 i (BOIB núm. 64, de 30 d’abril de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009064/mp104.pdf

Resolució de la consellera d’Educació i Cultura de 7 d’abril de 2009, per la qual aprova la convocatòria per concedir ajuts destinats a fomentar les accions de senyalització i retolació de caràcter fix en llengua catalana a establiments públics, amb un import de 115.000 i (BOIB núm. 56, de 18 d’abril de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009056/mp7.pdf

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 4 de maig de 2009, va aprovar la convocatòria del Premi del Consell Insular de Menorca a la millor campanya publicitària en llengua catalana promoguda per les empreses de Menorca durant el 2009, amb un import de 3.000 i (BOIB núm. 75, de 23 de maig de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009075/mp49.pdf

Page 317

Resolució de la consellera d’Educació i Cultura de 15 de maig de 2009, per la qual aprova la convocatòria pública d’ajuts per a actuacions de dinamització lingüística, integració de nouvinguts i mediació, amb un import de 500.000 i (BOIB núm. 74, de 21 de maig de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009074/mp25.pdf

Ensenyament

Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 27 d’abril de 2009, sobre el desenvolupament del batxillerat a les Illes Balears. Segons l’article 8, la llengua castellana i literatura I, la llengua catalana i literatura I i la llengua estrangera I són matèries comunes del primer curs del batxillerat, i la llengua castellana i literatura II, la llengua catalana i literatura II i la llengua estrangera II són matèries comunes del segon curs del batxillerat. Segons l’article 11, el professorat de l’especialitat de llengua catalana i literatura, a part de la matèria de llengua catalana i literatura, també pot impartir les matèries de literatura universal i arts escèniques. Pel que fa als ensenyaments del sistema educatiu espanyol impartits en llengües estrangeres, l’article 20 estableix:

1. Els centres sostinguts amb fons públics que vulguin impartir alguna matèria en llengua estrangera ho han de fer a través de les convocatòries corresponents per a la implantació de seccions europees o d’altres programes de la conselleria d’Educació i Cultura per a l’aprenentatge en llengües estrangeres. Per a l’admissió d’alumnes s’han d’aplicar els criteris establerts per la Conselleria d’Educació i Cultura. Entre els criteris particulars no es poden establir criteris lingüístics.

2. Els centres privats que vulguin impartir alguna matèria en llengua estrangera han de sol·licitar l’autorització a la DGAOIE.

3. La impartició d’una matèria en llengua estrangera no ha de suposar la modificació del currículum establert al Decret 82/2008, ni afectar al que estableix el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears. S’ha d’assegurar que al llarg de l’etapa l’alumnat que rebi aquests ensenyaments adquireixi la terminologia bàsica de la matèria en ambdues llengües oficials.

Als annexos 8 i 9, hi figuren els currículums de les matèries taller de cos, moviment i expressió i taller d’escriptura dramàtica, que tenen caràcter de matèries optatives vinculades a la modalitat d’arts (BOIB núm. 69, de 12 de maig de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009069/mp18.pdf

Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 27 d’abril de 2009, sobre el desenvolupament de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears. PelPage 318 que fa a les matèries optatives, la matèria taller de teatre s’ha d’impartir preferentment en llengua catalana. Pel que fa als ensenyaments del sistema educatiu espanyol impartits en llengües estrangeres, l’article 20 estableix:

1. Els centres sostinguts amb fons públics que vulguin impartir alguna matèria en llengua estrangera ho han de fer a través de les convocatòries corresponents per a la implantació de seccions europees o d’altres programes de la conselleria d’Educació i Cultura per a l’aprenentatge en llengües estrangeres. Per a l’admissió d’alumnes s’han d’aplicar els criteris establerts per la Conselleria d’Educació i Cultura. Entre els criteris particulars no es poden establir criteris lingüístics.

2. Els centres privats que vulguin impartir alguna matèria en llengua estrangera han de sol·licitar l’autorització a la DGAOIE.

3. La impartició d’una matèria en llengua estrangera no ha de suposar la modificació del currículum establert al Decret 73/2008, ni ha d’afectar el que estableix el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears. S’ha d’assegurar que al llarg de l’etapa l’alumnat que rebi aquests ensenyaments adquireixi la terminologia bàsica de la matèria en ambdues llengües oficials.

A l’annex 4, hi figuren els programes de diversificació curricular (PDC). Els PDC han d’incloure en cada un dels cursos dos àmbits específics, l’un amb elements de caràcter lingüístic i social, i l’altre amb elements de caràcter cientificotecnològic. L’àmbit lingüístic i social ha d’incloure els aspectes bàsics del currículum de tercer i quart curs d’ESO corresponents a les matèries de ciències socials, geografia i història, llengua castellana i literatura i llengua catalana i literatura. A l’annex 6, hi figura el currículum de la matèria taller de ciències experimentals. Com amb la resta de currículums de l’àrea de les ciències a l’ESO, cal utilitzar com a llengua d’estudi i comunicació la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears (BOIB núm. 69, de 12 de maig de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009069/mp5.pdf

Resolució de la consellera d’Educació i Cultura de 23 de gener de 2009, per la qual nomena la senyora Carolina Marí Fos membre de la Comissió Consultiva d’Avaluació del Català (BOIB núm. 23, de 14 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009023/p20.pdf

Resolució del director general de Personal Docent de 30 de gener de 2009, per la qual estableix els criteris específics per a la modificació de les plantilles orgàniques dels centres docents públics d’ensenyament no universitari de les Illes Balears per al curs 2009-2010. Pel que fa als instituts d’educació secundària, per a les matèries de matemàtiques, castellà i català s’arrodonirà direc-Page 319tament a l’alça per consolidar plantilla, a causa del nombre d’optatives d’ESO que imparteixen (BOIB núm. 19, de 5 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009019/mp6.pdf

Resolució del director general de Formació Professional i Aprenentatge Permanent de 2 de febrer de 2009, per la qual convoca les proves de certificació dels nivells de determinats idiomes per a l’alumnat no presencial (proves lliures) de les escoles oficials d’idiomes de les Illes Balears per al curs 2008-2009 (BOIB núm. 23, de 14 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009023/mp21.pdf

Resolució de la consellera d’Educació i Cultura de 3 d’abril de 2009, per la qual convoca un concurs públic per a la concessió de llicències per estudi i per dur a terme treballs de recerca durant el curs 2009-2010, destinades als funcionaris de carrera dels cossos docents i del cos d’inspectors al servei de l’Administració educativa. Els candidats han d’acreditar el reciclatge de català, d’acord amb el Decret 115/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent (BOIB núm. 114, de 29 de setembre de 2001), i amb l’Ordre de 17 de febrer de 2000, per la qual es fixen les titulacions necessàries per a l’ensenyament de i en llengua catalana als centres docents de les Illes Balears i es determinen les equivalències i revalidacions en matèria de reciclatge de llengua catalana per al professorat no universitari (BOIB núm. 23, de 22 de febrer de 2000) (BOIB núm. 62, de 28 d’abril de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009062/mp38.pdf

Conveni entre el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia per a la creació d’un punt d’autoaprenentatge al municipi de Sant Josep de sa Talaia (BOIB núm. 57, de 20 d’abril de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009057/mp98.pdf

Conveni de col·laboració entre el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d’Eivissa per al manteniment del Centre d’Autoaprenentatge de Llengua Catalana d’Eivissa (BOIB núm. 64, de 30 d’abril de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009064/mp107.pdf

Page 320

Direcció General de Política Lingüística

Resolució de la directora general de Política Lingüística de 30 d’abril de 2009, per la qual modifica la composició dels tribunals de les proves de català de la convocatòria de juny de 2009 (BOIB núm. 73, de 20 de maig de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009073/mp8.pdf

Institut Ramon Llull

Resolució del director de l’Institut Ramon Llull (IRL) de 26 de gener de 2009, per la qual convoca un concurs públic per a la concessió de subvencions a projectes d’innovació pedagògica per a l’ensenyament del català com a llengua estrangera i de la cultura catalana, amb un import de 10.000 i (BOIB núm. 19, de 5 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009019/mp8.pdf

Resolució del director de l’IRL de 16 de febrer de 2009, per la qual convoca un concurs públic per a la concessió de beques a persones residents de fora de l’àmbit lingüístic català per assistir a cursos de llengua catalana i temes relacionats, que es realitzin dins el domini lingüístic, amb un import de 50.000 € (BOIB núm. 29, de 24 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009029/mp29.pdf

Resolució del director de l’IRL de 17 de febrer de 2009, per la qual convoca les proves per a l’any 2009 per a l’obtenció dels certificats de coneixements de llengua catalana de l’IRL (BOIB núm. 31, de 28 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009031/mp7.pdf

Resolució del director de l’IRL de 16 d’abril de 2009, per la qual nomena els col·laboradors externs que actuaran com a assessors dels tribunals qualificadors durant la convocatòria de les proves de català de l’IRL de l’any 2009 en qualitat d’organitzadors, administradors, avaluadors i correctors (BOIB núm. 70, de 14 de maig de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009070/mp6.pdf

Conveni marc de col·laboració entre l’IRL i el Consell Insular d’Eivissa (BOIB núm. 60, de 25 d’abril de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009060/p96.pdf

Resolució del director de l’IRL d’11 de maig de 2009, per la qual obre la convocatòria per a la selecció de professorat d’estudis catalans a universitats de fora del domini lingüístic (BOIB núm. 75, de 23 de maig de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009075/mp8.pdf

Page 321

Mobilitat i ordenació del territori

Ordre del conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori de 28 de gener de 2009, sobre organització i procediments administratius en matèria de titulacions i ensenyaments nàutics d’esbarjo. Els títols nàutics d’esbarjo que expedeix la Direcció General de Transport Aeri i Marítim han de ser bilingües, en català i castellà. El text de les targetes que acreditin la titulació per al maneig d’embarcacions d’esbarjo ha de ser bilingüe: castellà i català, amb l’excepció del text de les atribucions, que ha de ser trilingüe: castellà, català i anglès (BOIB núm. 22, de 12 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009022/mp5.pdf

Interior

Resolució de la consellera d’Interior de 5 de febrer de 2009, per la qual aprova la convocatòria, les bases, els temaris, els exercicis i el barem de mèrits i es designa el Tribunal qualificador de les proves selectives per a l’ingrés al cos facultatiu superior, escala humanística i de ciències socials, especialitat assessor lingüístic, pel torn lliure i pel torn de promoció interna creuada (BOIB núm. 29, de 24 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009029/mp6.pdf

Resolució de la consellera d’Interior de 5 de febrer de 2009, per la qual aprova la convocatòria, les bases, els temaris, els exercicis, el barem de mèrits i es designa el Tribunal qualificador de les proves selectives per cobrir les places d’estabilitat de l’ocupació del cos facultatiu superior, escala humanística i de ciències socials, especialitat assessor lingüístic, de l’Administració especial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 29, de 24 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009029/mp18.pdf

Resolució de la consellera d’Interior de 16 de febrer de 2009, per la qual aprova les llistes provisionals de persones aspirants admeses i excloses, amb expressió de la causa d’exclusió, i de persones aspirants convocades a les proves de coneixements de llengua catalana del nivell exigit (nivells A, B i C), i de llengua castellana, de les proves selectives per a l’ingrés als diferents cossos de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, convocades per les resolucions de la consellera d’Interior de 12 de gener de 2009 (BOIB núm. 9, de 17 de gener de 2009) (BOIB núm. 28, de 21 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009028/mp155.pdf

Page 322

Conselleria de Presidència

Resolució del conseller de Presidència de 23 de gener de 2009, per la qual publica la convocatòria i les bases per proveir mitjançant el sistema de lliure designació, el lloc de treball de Secretaria Adjunta, de l’Ajuntament de Palma, reservat a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal de la subescala secretaria, categoria d’entrada. Cal estar en possessió del certificat de coneixements de català de nivell B o equivalent (BOIB núm. 18, de 3 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009018/mp9.pdf

Resolució del conseller de Presidència de 23 de gener de 2009, per la qual publica la convocatòria i les bases per proveir mitjançant el sistema de lliure designació, el lloc de treball de Secretaria General del Ple, classe primera, de l’Ajuntament de Palma, reservat a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal de la subescala secretaria, categoria superior. Cal estar en possessió del certificat de coneixements de català de nivell B o equivalent (BOIB núm. 18, de 3 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009018/mp10.pdf

Resolució del conseller de Presidència de 5 de febrer de 2009, per la qual estableix la data i el lloc en què es durà a terme la prova específica de coneixements de llengua catalana corresponents al nivell B per al concurs unitari de funcionaris de l’Administració local amb habilitació de caràcter estatal de l’any 2008 i es designen els membres de la Comissió Tècnica per avaluar la prova esmentada (BOIB núm. 23, de 14 de febrer de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009023/p11.pdf

Resolució del conseller de Presidència de 7 d’abril de 2009, per la qual dóna publicitat a la convocatòria conjunta i a les bases comunes, específiques i de determinació autonòmica per les quals s’ha de regir el concurs ordinari per a la provisió de llocs de treball reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal. La base comuna quarta del concurs ordinari 2009 per a la provisió de llocs de treball reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal regula el coneixement de la llengua catalana (Decret 86/2004, de 15 d’octubre) i mèrits de determinació autonòmica de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (Decret 75/1994, de 26 de maig, modificat pel Decret 86/2004, de 15 d’octubre) (BOIB núm. 55, de 16 d’abril de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009055/mp5.pdf

Page 323

Sector públic sanitari

Decret 24/2009, de 27 de març, pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés i de mobilitat relatius a la funció pública estatutària i per ocupar llocs de treball que es convoquin en el sector públic sanitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquesta regulació era necessària perquè el Decret 114/2008, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament que regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball que es convoquin en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, exclou del seu àmbit d’aplicació tant el personal estatutari com el personal de les entitats i els consorcis de l’àmbit sanitari. Segons el Decret, els coneixements exigibles en els procediments de selecció per ingressar en les categories de personal estatutari són els següents:

1. En els procediments de selecció per ingressar en els diferents grups, especificats per categories de personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears o de les entitats que hi estan adscrites:

a) Per ingressar en les categories que requereixen un nivell de titulació acadèmica corresponent als grups A1, A2 i C1, cal acreditar els coneixements de llengua catalana corresponents al certificat B (coneixements elementals orals i escrits).

b) Per ingressar en les categories que requereixin un nivell de titulació corresponent als grups C2 i d’agrupacions professionals, cal acreditar els coneixements de llengua catalana corresponents al certificat A (coneixements orals).

2. En els procediments de mobilitat per ocupar places de personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears o de les entitats que hi estan adscrites, regulats al capítol VII de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut:

a) Si la plaça està adscrita als grups A1, A2 i C1, s’ha d’exigir com a requisit per ocupar-la acreditar els coneixements de llengua catalana corresponents al certificat B (coneixements elementals orals i escrits).

b) Si la plaça està adscrita al grup C2 i d’agrupacions professionals, s’ha d’exigir com a requisit per ocupar-la acreditar els coneixements de llengua catalana corresponents al certificat A (coneixements orals).

3. En els processos de selecció i mobilitat del personal laboral inclòs dins l’àmbit d’aquest Decret:

a) Per ingressar en els nivells corresponents —o per ocupar llocs de treball inclosos en els nivells corresponents— del conveni collectiu que els sigui d’aplicació, que exigeixen estar en possessió d’una titulació universitària de grau, tècnic superior en formació professional, batxiller o tècnic en formació professional, o una d’equivalent s’han d’acreditar els coneixements de llengua catalana corresponents al certificat B (coneixements elementals orals i escrits).

b) Per ingressar en els nivells corresponents —o per ocupar llocs de treball inclosos en els nivells corresponents— del conveni collectiu que els sigui d’aplicació, que exigeixen estar en possessió d’una titulació de graduat en educació secundària obligatò-Page 324ria, certificat d’escolaritat o una d’equivalent s’han d’acreditar els coneixements de la llengua catalana corresponents al certificat A (coneixements orals).

(BOIB núm. 46, de 31 de març de 2009.)

http://boib.caib.es/pdf/2009046/mp4.pdf

Uns dies abans (el 19 de març de 2009), el Consell Consultiu de les Illes Balears havia dictaminat que «l’exigència d’un nivell de coneixements de català inferior a l’establert amb caràcter general per a la resta del personal que presta serveis a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, tant per a l’ingrés en un determinat cos, escala o categoria professional com per a la mobilitat, no supera el judici de raonabilitat a què s’ha de sotmetre un tracte diferenciat quan les funcions exercides resulten substancialment idèntiques (pensem, per posar un exemple, simplement en el personal que exerceix funcions de tipus administratiu)», i que «entra dins de la potestat reglamentària del Govern i del seu àmbit de responsabilitat exigir un nivell determinat de coneixements de català, que podrà ser més o menys alt, però sempre respectuós amb el principi d’igualtat». Atès que el Decret «no estableix excepcions per als supòsits en què les funcions exercides siguin substancialment idèntiques a les dutes a terme per personal de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears al qual s’exigeix un nivell de coneixements de català superior», el Consell Consultiu entén «que el Projecte de decret vulnera l’article 50.1.f de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears» (Dictamen núm. 33/2009, relatiu al Projecte de decret pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés i de mobilitat relatius a la funció pública estatutària i per ocupar llocs de treball que es convoquin en el sector públic sanitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, http://www.consellconsultiu.es/PDF/033-2009c.pdf).

L’endemà de la publicació del Decret, 1 d’abril de 2009, el Sindicato Médico Libre de Baleares (SMLB) i el Sindicato de Enfermería de Baleares (SATSE), que conformen l’agrupació CEMSATSE, amb el suport de la Unión Sindical y Auxiliares de Enfermería (USAE), la Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSI-CSIF) i alguns mitjans de comunicació espanyolistes (El Mundo/El Día de Baleares, COPE...), es van manifestar a Palma sota el lema «Por una sanidad sin exclusiones. Sí a la valoración del catalán como mérito, no a la imposición como requisito», i també hi va haver algunes concentracions de rebuig al Decret a Menorca i a Eivissa. Aquest conflicte es va desencadenar l’octubre del 2008, quan el Servei de Salut de les Illes Balears (Ib-Salut) va presentar en la Mesa Sectorial de Sanitat l’esborrany del Decret. Aviat, el 6 de novembre vaPage 325 tenir lloc a Palma un acte central de protesta contra l’esborrany del Decret sota el lema «Sí a la valoración del catalán como mérito, no a la imposición como requisito». La crònica i l’anàlisi d’aquesta ofensiva contra la normalització de la llengua pròpia de les Illes Balears és fora de l’abast de la nostra crònica. No obstant això, és indubtable la connivència política amb el Grup Parlamentari Popular, atès que hi van acudir la portaveu del Grup i presidenta del PP balear Maria Rosa Estaràs, l’exconsellera de Salut i Consum Aina M. Castillo i el secretari general del PP balear Guillem Estarellas. De més a més, arran de l’aprovació del Decret 24/2009, de 27 de març, el 7 d’abril de 2009 el Grup Parlamentari Popular va presentar la Proposició no de llei següent, relativa al desenvolupament de l’Estatut propi del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears per tal que el català sigui un mèrit i no un requisit, a tramitar pel procediment d’urgència, ateses la importància i la urgència d’aprovar el decret llei que es proposa abans de l’oferta pública d’ocupació:

Exposició de motius

Atès que de la regulació reglamentària aprovada pel Govern de les Illes Balears, en què es regula la imposició del català a tot el sector sanitari de les Illes Balears, poden derivar-se problemes importants per a la prestació del servei sanitari públic balear. Atès que, tal i com reconeix el decret regulador a l’exposició de motius, s’ha de tenir en compte “el tradicional déficit de profesionales que sufre la sanidad pública balear y el elevado índice de personal estatutario temporal procedente de otras comunidades autónomas que actualmente presta servicios en los diferentes centros y establecimientos que integran el Servicio de Salud de las Islas Baleares”. Atès que, tal i com també reconeix el Decret 24/2009, de 27 de març, resulta d’aplicació la Llei bàsica estatal 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, que preveu, a l’article 30.2, la possibilitat que la normativa autonòmica que la desenvolupi, reguli l’exigència de coneixements de la llengua oficial de la comunitat autònoma en els processos de selecció de personal estatutari propi. Atès que a la nostra comunitat autònoma encara no s’ha desenvolupat aquesta normativa pròpia i aquest fet provoca un buit legal que permet que el Govern pugui regular aquesta exigència de manera opcional bé com un mèrit, bé com un requisit. Atès que, tot i que l’afirmació feta per part del Govern en el sentit que la normativa legal vigent els obliga, per tal de poder convocar una oferta pública d’ocupació, a imposar el català com a requisit, és jurídicament qüestionable perquè es tracta més d’una opció política que legal, segons es pot desprendre dels informes jurídics preceptius emesos durant la tramitació de l’esmentat decret. Atès que per evitar dubtes en aquest sentit i per evitar que el Govern “es vegi obligat a exigir el català com a requisit als professionals sanitaris d’acord amb la normativa vigent”, tal i com ha declarat el conseller de Salut als mitjans de comunicació, bastaria desenvolupar l’article 30.2 de l’Estatut Marc mitjançant l’aprovació d’una norma amb rang legal i en el sentit que el coneixement de la llengua pròpia de les Illes Balears fos considerat un mèrit als processos de selecció de personal estatutari i en cap cas un requisit.

Page 326

Atès que, a més, aquest és el sentir general del sector sanitari i dels usuaris de la sanitat pública balear tal i com ha quedat palès amb l’oposició de tot el sector sanitari, manifestat principalment per les organitzacions sindicals a la Mesa Sectorial de Sanitat on s’ha rebutjat l’aprovació d’aquest decret, i de distintes entitats que s’han manifestat públicament totes en el mateix sentit: la defensa del coneixement de la llengua pròpia de les Illes Balears, però no des de la imposició, sinó des de la seva consideració com un mèrit per a l’accés als llocs de feina sanitaris de la nostra comunitat. Atès que aquesta solució legal no seria contrària a la promoció de l’ús de la llengua pròpia de les Illes al sector sanitari per part de les administracions públiques, tal i com estableix la normativa actual, atenent les peculiaritats pròpies del sector sanitari manifestades pel mateix Govern i la normativa reglamentària aprovada. I atesa la urgència de la regulació que se sol·licita per tal que l’oferta pública d’ocupació, que duu acumulats dos anys de retard, no es demori més temps.

El Grup Parlamentari Popular presenta la següent:

Proposició no de llei

“1. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a elaborar i aprovar un decret llei o un projecte de llei a tramitar per la via d’urgència que, mitjançant el desenvolupament de la Llei 5/2003, de 16 de desembre, de l’estatut marc del personal estatutari dels Serveis de Salut, contempli que el coneixement de la llengua oficial de la comunitat autònoma de les Illes Balears sigui considerat com un mèrit en tots els procediments selectius de personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, ateses les peculiaritats pròpies del sector sanitari balear.

2. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a convocar l’oferta pública d’ocupació de l’any 2008 dins l’any 2009 i que la normativa legal assenyalada en el punt anterior hi pugui ser aplicable.”

(Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears —BOPIB— núm. 80, de 24 d’abril de 2009.)

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió tinguda el 12 de maig de 2009, va rebutjar, després de tres votacions, la Proposició no de llei del Grup Parlamentari Popular esmentada per:

Total vots emesos, 52

Vots a favor, 26

Vots en contra, 26

(BOPIB núm. 84, de 22 de maig de 2009.)

http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/7/bopibs/bopib-07-084.pdf

Així mateix, el Partit Popular va interposar un recurs contenciós administratiu contra el Decret 24/2009, de 27 de març, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

Page 327

Pressionat pels sindicats corporatius, pels mitjans de comunicació hostils i pel Partit Popular, l’executiu balear es va avenir a frenar l’aplicació del Decret 24/2009 mitjançant la Resolució següent:

Resolució del director general del Servei de Salut de 31 de març de 2009, per la qual dispensa l’exigibilitat de coneixements de català en els procediments de selecció i mobilitat corresponents a determinades categories de personal estatutari i laboral del Servei de Salut de les Illes Balears. Aquesta Resolució dispensa les categories següents —de conformitat amb el que estableixin les convocatòries respectives— de l’exigibilitat de coneixements de català en els procediments de selecció i mobilitat corresponents:

a) Totes les categories de personal estatutari i de personal laboral el requisit d’ingrés de les quals sigui una llicenciatura en medicina o una llicenciatura en medicina acompanyada d’un títol d’especialista en ciències de la salut.

b) Totes les categories de personal estatutari i de personal laboral el requisit d’ingrés de les quals sigui una diplomatura sanitària en infermeria o una diplomatura sanitària en infermeria acompanyada d’un títol d’especialista en ciències de la salut.

I estableix que durant un període de tres anys —comptadors a partir de l’entrada en vigor del Decret 24/2009— s’eximirà del requisit de coneixement de català tot el personal pertanyent a les categories assenyalades en el punt anterior en totes les convocatòries de selecció i mobilitat de personal estatutari fix i temporal (interí, eventual i substitut) i en les de personal laboral fix i temporal del Servei de Salut de les Illes Balears. En cas que persisteixin les raons per les quals es va eximir del requisit i així consti mitjançant un nou informe es pot prorrogar la vigència de l’exempció abans esmentada (BOIB núm. 59, de 23 d’abril de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009059/p9.pdf

Resolució del conseller de Salut i Consum de 14 d’abril de 2009, per la qual convoca un concurs oposició per cobrir places vacants de la categoria ATS/DUI dependents del Servei de Salut de les Illes Balears. D’acord amb la disposició addicional segona del Decret 24/2009, de 27 de març, i a la vista de l’informe emès pel secretari general del Servei de Salut, eximeix les persones aspirants d’acreditar els coneixements de català corresponents al certificat B (BOIB núm. 58, de 21 d’abril de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009058/mp9.pdf

Resolució del conseller de Salut i Consum de 14 d’abril de 2009, per la qualPage 328 convoca un concurs oposició per cobrir places vacants de la categoria llevador/llevadora dependents del Servei de Salut de les Illes Balears. D’acord amb la disposició addicional segona del Decret 24/2009, de 27 de març, i a la vista de l’informe emès pel secretari general del Servei de Salut, eximeix les persones aspirants d’acreditar els coneixements de català corresponents al certificat B (BOIB núm. 58, de 21 d’abril de 2009).

http://boib.caib.es/pdf/2009058/mp15.pdf

Ultra aquestes mesures apaivagadores, el 17 d’abril de 2009 el conseller de Salut i Consum (PSOE) va declarar al Diari de Balears que «demanar el nivell B i no el C és una mostra de seny i un exercici de responsabilitat», atesa la manca de professionals en el sector públic sanitari, i afegí que, contra la recomanació del Consell Consultiu, el Govern no incrementarà el nivell de català exigit al personal de la sanitat pública per equiparar-lo al que s’exigeix a la resta de funcionaris.

Igualment fora de l’abast de la nostra crònica, ens sembla oportú fer conèixer que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va declarar, en la Sentència 611/2009, de 14 de setembre de 2009, que el Decret 24/2009, de 27 de març, i la Resolució del director general de l’Ib-Salut de 31 de juliol de 2009 són conformes als articles 14 i 23.2 de la Constitució espanyola.

Política lingüística del Govern de les Illes Balears

Igual que en la cinquena legislatura autonòmica, la de l’anomenat Govern de Progrés (1999-2003), el Partit Popular, tocat per nombrosos escàndols de corrupció i una greu crisi de lideratge, ha tornat a usar l’anticatalanisme com a arma llancívola en la setena legislatura, la del Govern de coalició de centreesquerra (2007-). Ja hem vist quina va ser la posició davant el Decret 24/2009, de 27 de març. Doncs bé, simultàniament, el Partit Popular va emprendre una campanya d’abast general contra la política lingüística del Govern de les Illes Balears (aquesta campanya hauria acabat el 30 de maig de 2009 amb una manifestació pels carrers de Palma sota el lema «Nuestras lenguas nos unen. Volem llibertat d’elecció», que al final esdevingué un acte més de la campanya electoral per a les eleccions europees, que es van celebrar el 7 de juny de 2009). Així, el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió tinguda el 31 de març de 2009, va debatre la Interpel·lació 4917/09, del Grup Parlamentari Popular, relativa a política lingüística del Govern (BOPIB núm. 75, de 13 de març de 2009).

Page 329

El 3 d’abril de 2009, el Grup Parlamentari Popular va presentar, subsegüent a la Interpel·lació 4917/09, relativa a política lingüística del Govern, la Moció següent:

1. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a no discriminar en cap sentit cap ciutadà o entitat física o jurídica que faci ús d’alguna de les dues llengües oficials, el català propi de les Illes Balears i el castellà, tal i com es recull a l’Estatut d’Autonomia i a la Constitució.

2. El Parlament de les Illes Balears reconeix que només des de la pluralitat, des del respecte cap a les dues llengües oficials, la nostra terra serà un lloc de convivència i rebutja que s’emprin les llengües com a instruments de confrontació i de desencontre.

3. El Parlament de les Illes Balears considera que només des de la llibertat, en el marc que estableix la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia, els ciutadans de les Illes poden fer un ús lliure de qualsevol de les dues llengües oficials.

4. El Parlament de les Illes Balears constata que a les Illes Balears el bilingüisme és un fet natural, implantat socialment i que les administracions han de promoure polítiques que permetin l’harmònica convivència entre les dues llengües oficials.

5. El Parlament de les Illes Balears rebutja la imposició de requisits de coneixements lingüístics del català en la sanitat i insta el Govern de les Illes Balears a la derogació del Decret 24/2009, pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés i de mobilitat, relatius a la funció pública estatutària i per ocupar llocs de treball que es convoquin en el sector públic sanitari de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

6. El Parlament de les Illes Balears reprova l’Hble. Sr. Conseller de Salut i Consum per impulsar una norma lingüística que va en contra del sentir i de les necessitats del sector sanitari.

7. El Parlament de les Illes Balears insta a la llibertat d’expressió i a la pacífica convivència lingüística. Que s’hagi de comptar amb un determinat nivell de domini d’una llengua per treballar o viure a les Illes no implica que qui no conegui la llengua, ni la utilitzi, hagi de ser castigat ni perseguit.

8. El Parlament de les Illes Balears considera que la llengua ha de ser un canal de lliure comunicació entre persones i insta tots els poders públics, socials, econòmics, educatius i culturals a impulsar, a donar a conèixer i a fer ús de les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma amb criteris d’igualtat plena.

9. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a impulsar totes aquelles mesures que suposin el foment de l’ús de la llengua pròpia de les Illes Balears, sense imposicions i rebutja la implantació de requisits en el seu coneixement tal i com es pretén amb l’aprovació del Pla de Normalització Lingüística per part del Consell Social de la Llengua Catalana.

10. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a revocar el Pla de Normalització Lingüística i a elaborar-ne un de nou que atengui la vertadera realitat sociolingüística de les Illes Balears i en el qual es potenciïn les accions de promoció, difusió i valoració del català, propi de les Illes Balears, i es prescindeixi de la imposició, l’intervencionisme, la coerció i la discriminació cap a la lliure elecció d’ús de la llengua.

11. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a prescindir d’accions d’adoctrinament en les actuacions que, en matèria lingüística i/o cultural emprenguin les diferents conselleries i especialment la Conselleria d’Educació a im-Page 330pedir aquestes actuacions envers la població escolar infantil i juvenil.

12. El Parlament de les Illes Balears constata que les modalitats lingüístiques de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera compten amb aspectes lèxics originals d’aquestes illes i insta el Govern de les Illes Balears, els consells insulars i tots els ajuntaments de les Illes Balears a donarlos a conèixer i conscienciar els ciutadans del valor d’aquest patrimoni lingüístic que pot acabar per desaparèixer.

13. El Parlament de les Illes Balears constata que el marc jurídic, constitucional i estatutari és el marc idoni en el qual s’han de desenvolupar les accions necessàries per promoure el reconeixement de la nostra llengua i de les nostres particularitats culturals per tal d’enriquir, encara més, la diversitat cultural de les comunitats autònomes que compten amb la llengua catalana com a pròpia, entre les quals la comunitat autònoma de les Illes Balears n’és un exponent diferenciat i únic.

14. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a derogar l’article 11 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, així com totes aquelles disposicions d’aquesta norma que vagin en contra de l’equilibri entre les dues llengües oficials, i a introduir directrius que afavoreixin una major participació dels pares i les mares en el procés educatiu.

(BOPIB núm. 79, de 17 d’abril de 2009.)

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió tinguda el 21 d’abril de 2009, va debatre el text de la Moció esmentada, i aprovà, per assentiment, la Resolució següent:

1. El Parlament de les Illes Balears reconeix que només des de la pluralitat, des del respecte cap a les dues llengües oficials, la nostra terra serà un lloc de convivència, i rebutja que s’emprin les llengües com a instruments de confrontació i de desencontre.

2. El Parlament de les Illes Balears constata que les modalitats lingüístiques de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera, compten amb aspectes lèxics originals d’aquestes illes, i insta el Govern de les Illes Balears, els consells insulars i tots els ajuntaments de les Illes Balears a donar-los a conèixer i a conscienciar els ciutadans del valor d’aquest patrimoni lingüístic que pot acabar per desaparèixer.

(BOPIB núm. 81, de 30 d’abril de 2009.)

http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/7/bopibs/bopib-07-081.pdf