Crònica legislativa: Estat espanyol

En aquest àmbit cal esmentar les lleis següents:

Llei 1/1996, de 10 de gener (BOE núm. 11, dei 12). Regula l'assistència jurídica gratuïta. «Capítol VII. Aplicació a Espanya de tractats i convenis internacionals sobre assistència jurídica gratuïta. Article 45. Tramitació. La tramitació de les sol·licituds de justícia gratuïta [...], s'ha d'ajustar a les regles de procediment establertes en aquesta Llei, amb les excepcions següents: c) Els documents presentats han d'estar redactats o traduïts al castellà, quedant dispensats de qualsevol formalitat de legalització o postula».

Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener (BOE núm. 15, del 17), de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi civil i de la Llei d'enjudiciament civil. Les referències lingüístiques són les següents:

Títol I. Dels drets dels menors. Capítol II. Drets dels menors.

Article 3. Referència a Instruments Internacionals

»Els menors han de gaudir dels drets que els reconeix la Constitució i els Tractats internacionals dels quals Espanya sigui part, especialment la Convenció de drets de l'infant de les Nacions Unides i els altres drets garantits en l'ordenament jurídic, sense discriminació de cap mena per raó de naixement, nacionalitat, raça, sexe, deficiència o malaltia, religió, llengua, cultura, opinió o qualsevol altra circumstància personal, familiar o social.

»La Llei present, les seves normes de desenvolupament i altres disposicions legals relatives a les persones menors d'edat, s'han d'interpretar de conformitat amb els Tractats internacionals dels quals Espanya sigui part i, especialment, d'acord amb la Convenció dels drets de l'infant de les Nacions Unides de 20 de novembre de 1989.

Page 214

»Els poders públics han de garantir el respecte dels drets dels menors i han d'adequar les seves actuacions a la present Llei i a l'esmentada normativa internacional».

El Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (BOE núm. 97, del 22) del Ministeri de Cultura, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, regularitzant, aclarint i harmonitzant les disposicions legals vigents sobre la matèria, deroga, entre altres disposicions, la Llei 22/1987, d' 11 de novembre, de propietat intel·lectual, que vam referenciar a la rld núm. 11, p. 294, i la Llei 28/1995, d' 11 d'octubre, d'incorporació al dret espanyol de la Directriu 93/83/CEE del Consell, de 27 de setembre, sobre coordinació de determinades disposicions relatives als drets d'autor en l'àmbit de la radiodifusió via satèl·lit i de la distribució per cable, referen-ciada en la Crònica del número anterior. Les disposicions del Reial decret legislatiu que parlen d'aspectes lingüístics són les següents:

Llibre I: Dels drets d'autor

Capítol III. Contingut. Secció 2a. Drets d'explotació

»Article 20. Comunicació pública

»3. La comunicació al públic via satèl·lit en el territori de la Unió Europea s'haurà de regir per les disposicions següents:

»c) La comunicació al públic via satèl·lit autoritzada per un coproduc-tor haurà d'exigir autorització prèvia dels altres coproductors als qui pogués perjudicar per raons d'exclusivitat lingüística o anàlogues en cas que l'obra consisteixi merament en imatges.

»Article 21. Transformació

»1. La transformació de l'obra comprèn la seva traducció, adaptació i qualsevol altra modificació en la seva forma, de la qual es derivi una obra diferent.

»Títol V. Transmissió dels drets. »Capítol II. Contracte d'edició.

»Article 62. Edició en forma de llibre

»1. Quan es tracti de l'edició d'una obra en forma de llibre, el contracte haurà d'expressar, a més, els aspectes següents:

Page 215

»

1. La llengua o llengües en què s'ha de publicar l'obra.

»2. La falta d'expressió de la llengua o llengües en què s'hagi de publicar l'obra només donarà dret a l'editor a publicar-la en el seu idioma original.

»3. Quan el contracte estableixi l'edició d'una obra en diverses llengües espanyoles oficials, la publicació en una d'elles no eximeix l'editor de l'obligació de la seva publicació en les altres.

»Si un cop transcorreguts cinc anys des que l'autor lliuri l'obra, l'editor no l'ha publicada en totes les llengües previstes en el contracte, l'autor el podrà resoldre respecte de les llengües en les quals no s'hagi publicat.

»4. El que disposa l'apartat anterior s'haurà d'aplicar també per a les traduccions de les obres estrangeres a Espanya.

»Llibre II. Dels altres drets de propietat intel·lectual. »Títol I. Drets dels artistes intèrprets o executants.

»Article 113. Altres drets

»L'artista intèrpret o executant gaudeix del dret al reconeixement del seu nom sobre les seves interpretacions o execucions i a oposar-se, durant la seva vida, a tota deformació, mutilació o qualsevol altre atemptat sobre la seva actuació que lesioni el seu prestigi o reputació. A la seva mort i durant el termini dels vint anys següents, l'exercici d'aquests drets haurà de correspondre als hereus.

Haurà de ser necessària l'autorització expressa de l'artista per al doblatge de la seva actuació en la seva pròpia llengua.

A més, cal esmentar les convocatòries següents del Ministeri de Cultura:

Ordre de 8 de gener de 1996 (BOE núm. 20, del 23). Ajudes a l'edició de llibres espanyols per a 1996. Apartat lr. Objecte i finalitat. «L'Ordre present té per objecte convocar per a 1996 la concessió d'ajudes a l'edició, en qualsevol de les llengües oficials espanyoles, d'obres que contribueixin a l'enriquiment del nostre patrimoni bibliogràfic. [...].»

Ordre de 12 de gener de 1996 (BOE núm. 20, del 23). Ajudes a la traducció i edició en llengües estrangeres d'obres literàries o científiques d'autors espanyols. Apartat lr. Objecte i finalitat. «L'Ordre present té per objecte convocar per a 1996 la concessió d'ajudes a editors amb la finalitat de promoure la difusió de la cultura espanyola mitjançant l'edició, en qualsevol llengua estrangera, d'obres literàries o científiques d'autors espanyols,Page 216escrites originàriament i publicades en qualsevol de les llengües oficials espanyoles.»

Ordre de 12 de gener de 1996 (BOE núm. 20, del 23). Ajudes a la creació literària corresponents a 1996. Segons el preàmbul, les poden demanar els escriptors en qualsevol de les llengües espanyoles.

Ordre de 13 de gener de 1996 (BOE núm. 20, del 23). Ajudes a la traducció i edició entre les llengües oficials espanyoles d'obres d'autors espanyols corresponents a 1996. Fa les referències lingüístiques següents:

Preàmbul:

Dintre de la política de suport a la difusió del llibre espanyol, i en especial a les obres d'autors espanyols, es considera del màxim interès contribuir d'una manera eficaç a la intercomunicació de les diferents llengües que conformen el llegat cultural espanyol.

»Apartat lr: Objecte i finalitat. L'Ordre present té per objecte convocar per a 1996 la concessió d'ajudes a editors amb la finalitat de promoure la intercomunicació de les diferents cultures espanyoles, mitjançant la traducció i edició en qualsevol llengua espanyola d'obres d'autors espanyols escrites originàriament i publicades en qualssevol altres de les llengües oficials espanyoles.

»Apartat 9è: Estudi i avaluació. 1. Les sol·licituds i documentació presentades seran estudiades per una Comissió d'Assessorament i Avaluació, que ha d'estar integrada pels següents membres: [...] Tres experts, un en llengua catalana, un altre en llengua gallega i un altre en llengua basca, nomenats respectivament, a proposta de les Comunitats Autònomes de Catalunya, Galícia i País Basc.

»Annex I: Imprès de sol·licitud per a ajudes a la traducció d'autors espanyols entre les llengües espanyoles.

»2. Dades sobre l'obra a traduir 2.1 Títol 2.2. Autor 2.3 Llengua original 2.4 Edició a partir de la qual s'ha de realitzar la traducció.

»3. Dades sobre la traducció 3.1 Llengua a la qual es tradueix. 3.2 Títol traduït.»

Ordre de 15 de gener de 1996 (BOE núm. 20, del 23). Ajudes a les empreses i institucions sense finalitats de lucre, editores de publicacions periòdiques, no diàries, de pensament i/o cultura, per a 1996:

Apartat lr. Objecte i finalitat. La finalitat d'aquestes ajudes és: a) Aconseguir la difusió gratuïta de revistes de pensament i cultura, en qual-Page 217sevol de les llengües oficials espanyoles, en biblioteques, centres culturals, universitats o institucions similars. [...]

Apartat 6è. Requisit de ies publicacions. Als efectes de l'Ordre present, les publicacions s'han d'ajustar al següent: 3. Que siguin publicacions de projecció nacional, entenent-se així quan almenys el 50 per 100 de la seva tirada es distribueixi fora de la Comunitat Autònoma d'origen. Aquest requisit serà d'aplicació a les publicacions editades en una llengua espanyola diferent del castellà.»

Resolució de 23 de gener de 1996 (BOE núm. 29, de 2 de febrer} de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música. Ajudes de l'any 1996 per a l'edició de publicacions periòdiques o unitàries que s'ocupin de l'activitat teatral. «Apartat 6. Per a la concessió de les ajudes s'han de prendre en consideració els criteris següents: 3. La qualitat del projecte, com també la seva contribució al foment de les noves creacions d'autors coetanis i a la recuperació del patrimoni cultural del teatre en les llengües oficials de l'Estat espanyol».

Resolució de 23 de gener de 1996 (BOE núm. 29, de 2 de febrer) de l'Institut Nacional de ies Arts Escèniques i la Música. Ajudes per a gires artístiques per l'estranger de produccions de teatre i circ per a 1996. «Apartat 6. Per a la concessió de les ajudes s'han de prendre en consideració els criteris següents: 4. La seva contribució a la recuperació d'obres del patrimoni cultural del teatre i circ o d'autors espanyols contemporanis, com també la presència en les diferents llengües oficials espanyoles.»

Resolució de 23 de gener de 1996 (BOE núm. 29, de 2 de febrer) de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música. Ajudes per a gires artístiques per Espanya de produccions teatrals i circenses durant 1996:

Apartat lr. Es convoquen, per a 1996, 20 ajudes destinades a persones físiques o jurídiques privades, amb exclusió de les associacions i entitats sense finalitat de lucre, titulars de companyies de teatre i circ per a la realització de gires durant 1996 que compleixin els requisits següents:

a) Que les gires tinguin lloc pel territori de diverses Comunitats Autònomes, excepte les produccions realitzades en llengües oficials espanyoles diferents del castellà, les gires de les quals s'han de poder limitar a aquella Comunitat Autònoma.

Resolució de 23 de gener de 1996 (BOE núm. 29, de 2 de febrer) de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música. Ajudes per a 1996 destinades per a la col·laboració en festivals, mostres, congressos i certà-Page 218mens de teatre. «Apartat 6. Per a la concessió de les ajudes s'han de prendre en consideració els criteris següents: [...] 3. El foment de la creació actual i la recuperació d'obres d'interès històric i artístic en les diferents llengües oficials espanyoles.»

Resolució de 23 de gener de 1996 (BOE núm. 29, de 2 de febrer) de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música. Ajudes per a 1996 destinades a la reforma de la infraestructura i dotació d'equipament escènic de teatres i locals destinats a activitats dramàtiques. «Apartat 7. Per a la concessió de les ajudes es prendran en consideració els criteris següents:/ 1. La qualitat i el valor artístic de la programació, com també la seva contribució al foment de les noves creacions d'autors espanyols coetanis i a la recuperació del patrimoni cultural del teatre en les llengües oficials espanyoles.»

Resolució de 23 de gener de 1996 (BOE núm. 29, de 2 de febrer) de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música. Ajudes per al manteniment de sales corresponents a 1996. «Apartat 6. Per a la concessió de les ajudes s'han de prendre en consideració els criteris següents:/ 2. La qualitat i el valor artístic de la programació, com també la seva contribució al foment de les noves creacions d'autors coetanis i a la recuperació del patrimoni cultural del teatre en les llengües oficials espanyoles.»

Ordre de 25 de gener de 1996 (BOE núm. 29, de 2 de febrer). Programes, ajudes i subvencions en favor d'immigrants, com també per a la concessió d'ajudes individuals. «Apartat 3r. Contingut dels programes i prioritats. [...] 3. Àmbit educatiu i cultural. Contingut: Programa de reforçament d'aprenentatge de les llengües i cultures espanyoles especialment a través d'impartició de classes i de producció de metodologia didàctiques, com a mitjà de superació de les barreres lingüístiques i culturals./ Programes d'aprenentatge i manteniment de la llengua i cultura d'origen que complementin els desenvolupats a Espanya per les autoritats dels països d'origen i d'acollida».

En aquest àmbit cal esmentar les disposicions següents:

Reial decret 2060/1995, de 22 de desembre (BOE núm. 47, de 23 de febrer) del Ministeri d'Educació i Ciència. S'hi estableix el títol de tècnic superior en interpretació de la llengua de signes i els corresponents ensenya-Page 219ments mínims. Segons la disposició final primera, el Reial decret té caràcter bàsic. Les previsions lingüístiques són les mateixes tant per a «la llengua de signes espanyola» com per a les altres llengües oficials de l'Estat espanyol. La terminologia, en algun cas, expressa una distinció entre la llengua oficial i les cooficials, que no té cap fonament legal.

El Reial decret 2072/1995, de 22 de desembre (BOE núm. 20, de 23 de gener de 1996), modifica i amplia el 1691/1989, de 29 de desembre (BOE núm. 13, de 15 de gener de 1990), que regula el reconeixement de diplomes, certificats i altres títols de metge i de metge especialista dels estats membres de la cee, l'exercici efectiu del dret d'establiment i la lliure prestació de serveis. Els dos primers annexos inclouen els textos i denominacions dels diplomes, certificats i altres títols mèdics dels estats de la Unió Europeu, en les diferents llengües dels estats. Tant en el primer Reial decret com en el modificador, les denominacions relatives a Espanya només són en castellà. L'article únic, apartat 4, diu el següent: «Quan la denominació d'un diploma, certificat o títol de metge o metge especialista no es correspongui amb cap de les incloses en els annexos [ i II, s'ha d'acompanyar una certificació expedida per les autoritats competents del país d'origen en la qual s'acrediti que el diploma, certificat o títol sanciona una formació conforme a l'establert en els annexos III i IV i ha estat assimilat pel país que l'ha expedit a aquells les denominacions dels quals figuren en els annexos i i II del present Reial Decret».

Reial decret 2030/1995, de 22 de desembre (BOE núm. 14, de 16 de gener de 1996) del Ministeri d' Obres Públiques, Transports i Medi Ambient. Estableix el títol professional aeronàutic civil i llicència de controlador de trànsit aeri. «Article 4: Els requisits exigits per a l'obtenció del títol, la comprovació dels quals correspon al Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, han de ser els següents: [...] Coneixement fluid dels idiomes castellà i anglès, parlats i escrits [...].»

Ordre d'l 1 de gener de 1996 (BOE núm. 16, del 18) del Ministeri d'Educació i Ciència. Adapta el currículum i l'horari de l'Educació secundària obligatòria i del batxillerat definits en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu (rld núm. 17, p. 310 i 311), al caràcter propi dels seminaris menors diocesans i de religiosos de l'Església catòlica. L'annex i descriu la configuració de l'educació secundària en els seminaris menors, i hi preveu l'ensenyament de la llengua i literatura castellanes i el de llengües estrangeres i clàssiques. L'annex n regula la configuració de l'educació secundària en els seminaris menors de lesPage 220comunitats autònomes amb llengua pròpia, afegint a les disciplines anteriors la de llengua i literatura de la comunitat autònoma.

Ordre d' 11 de gener de 1996 (BOE núm. 16, del 18) del Ministeri d'Educació i Ciència. Currículums d'ensenyament religiós islàmic corresponents a l'educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat. «Annex III: Batxillerat. Currículum de l'àrea d'ensenyament religiós islàmic. Punt. 3.2. Objectius generals. 2. [...] Conèixer la peculiaritat lingüística de l'Alcora i la seva bellesa inassolible. Conèixer la importància que va tenir l'Alcora a conservar i unificar l'idioma àrab.»

Reial decret 82/1996, de 26 de gener (BOE núm. 44, de 20 de febrer), del Ministeri d'Educació i Ciència. Reglament Orgànic de les escoles d'educació infantil i centres d'educació primària. Disposició addicional primera del Reial decret: «El present Reglament Orgànic ha de tenir caràcter supletori per a tots els centres docents d'educació infantil i primària la ti-tularitat dels quals correspongui a aquelles Comunitats Autònomes que es trobin en el ple exercici de les seves competències educatives, en tant no disposin de normativa pròpia i en tot el que els sigui d'aplicació.» Reglament: «Article 56: Règim d'ensenyaments. 2. [...] en els col·legis d'educació primària que es determini han de poder existir seccions lingüístiques, amb conveni previ amb les institucions internacionals corresponents. En els col·legís en què existeixin aquestes seccions s'ha de poder impartir una part del currículum en la llengua escollida i s'han d'organitzar les activitats complementàries necessàries per assolir els objectius lingüístics pretesos. 3. En els col·legis en els quals hi hagi una secció lingüística, l'admissió d'alumnes s'ha de regir pel que està establert en la legislació vigent. 4. Els ensenyaments previstos en els apartats anteriors han de ser aprovats per Ordre del Ministre d'Educació i Ciència, que ha d'adoptar les mesures adients per a la seva posada en marxa, en particular les referides a dotació de mitjans humans i tècnics suficients i convalidació d'estudis i matèries».

Reial decret 83/1996, de 26 de gener (BOE núm. 45, de 21 de febrer) del Ministeri d'Educació i Ciència. Reglament orgànic dels instituts d'educació secundària. Substitueix el Reial decret 929/1993, de 18 de juny, que vam referenciar a la Crònica del número 21, p. 126. Art. 40: «Òrgans de coordinació: En els instituts d'educació secundària hi haurà els òrgans següents de coordinació docent: b) Departaments didàctics: arts plàstiques, ciències naturals, educació física i esportiva, filosofia, física i química, francès, geografia i història, grec, anglès, llatí, llengua castellana i literatura, matemàti-Page 221ques, música i tecnologia. A més s'han de poder constituir departaments d'altres llengües estrangeres, quan siguin impartides com a primera llengua amb reflex en la plantilla del centre, com també per a l'ensenyament de la llengua pròpia de les Comunitats Autònomes, i aquells que s'estableixin reglamentàriament. [...].»

Resolució de 7 de febrer de 1996 (BOE núm. 52, del 29), de la Direcció General de Renovació Pedagògica del Ministeri d'Educació i Ciència. Amplia el repertori de matèries optatives aprovades per a la seva impartició en l'educació secundària obligatòria. Tal com blasmàvem en la Crònica del núm. 20, p. 175, en comentar la Resolució de 29 de desembre de 1992, és una llàstima que no es prevegi com a matèria optativa l'ensenyament d'una llengua espanyola diferent del castellà,

Ordre de 16 de febrer de 1996 (BOE núm. 47, del 23) del Ministeri d'E-ducació i Ciència. Regula els ensenyaments inicials de l'educació bàsica per a persones adultes. Apartat 2n.3: «Els continguts relatius a conceptes, procediments i actituds del nivell II, o de consolidació de coneixements i tècniques instrumentals, s'han d'organitzar en tres mòduls globalitzats en els quals s'integren les àrees de llengua castellana, llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma corresponent [...].»

Ordre de 16 de febrer de 1996 (BOE núm. 47, del 23) del Ministeri d'Educació i Ciència. S'hi estableixen els elements bàsics dels informes d'avaluació de l'alumnat que cursi els cicles formatius d'Arts Plàstiques i Disseny regulats per la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, com també els requisits formals derivats del procés d'avaluació que calen per a garantir la mobilitat dels alumnes. Apartat 6è: «A les Comunitats Autònomes les llengües de les quals tinguin esta-tutàriament atribuït caràcter oficial, els documents bàsics d'avaluació establerts en l'Ordre present han de poder ser redactats en la corresponent llengua, havent de ser expedits, en tot cas, en forma bilingüe quan ho demanin els alumnes i havent de figurar sempre el text en castellà quan hagin de tenir efectes fora de l'àmbit de !a Comunitat».

Reial decret 300/1996, de 23 de febrer (BOE núm. 91, de 3 d'abril), del Ministeri de Treball i Seguretat Social, pel qual s'estableix el certificat de professionalitat de l'ocupació d'empleat d'agència de viatges. Els aspectes lingüístics són els següents:

Annex I: I. Referent ocupacional. Unitat de competència 1: vendre drets d'ús de serveis turístics i de viatges.

Page 222

Realitzacions professionals. 1.1. Informar i assessorar els clients sobre destinacions, serveis, productes turístics i tarifes, de manera que el client es trobi ben atès i influir, positivament, en la seva decisió de compra, Criteris d'execució: utilitzant un idioma diferent de l'espanyol per a comunicar-se amb els clients que desconeixen aquest idioma,

»Annex II: 1. Itinerari formatiu. Anglès per a agències de viatges». [...]

Ordre de 28 de febrer de 1996 (BOE núm. 56, de 5 de març) del Ministeri d'Educació i Ciència. Es dicten instruccions per a la implantació d'ensenyaments d'educació secundària obligatòria. Substitueix l'Ordre de 8 de juliol de 1993 que vam referenciar a la Crònica del número 21, p. 126. Els esments lingüístics són les següents:

Capítol IV. Optatives. Apartats: 10è. 2: Les matèries optatives d'oferta obligada en tots els centres són una Segona Llengua Estrangera durant tota l'etapa i Cultura Clàssica i una matèria d'iniciació professional en el segon cicle.

11è: 1. Durant el primer cicle l'alumne ha de cursar preferentment com a matèria optativa la Segona Llengua Estrangera. No obstant això, a instàncies dels pares o del Tutor del grup i, en tot cas, amb la consulta prèvia al Departament d'Orientació, el Director del Centre ha de poder autoritzar que l'alumne cursi una matèria optativa diferent, que ha de ser oferta pel centre d'entre les següents:

Una matèria de l'àmbit sociolingüístic

Una matèria de l'àmbit cientificomatemàtic

Una matèria de l'àmbit tecnologicoplàstic

Aquestes matèries han de permetre reforçar o aprofundir, segons que escaigui, les capacitats recollides en els objectius generals que, per a aquest cicle, estableixi el Projecte Currícular d'Etapa.

2. Els alumnes que en el tercer curs cursin com a matèria optativa la Segona Llengua Estrangera han de poder simultaniejar el seu estudi, amb caràcter voluntari, amb el d'una altra matèria optativa més de les d'oferta obligada, sempre que l'organització del Centre ho permeti així. Aquesta segona matèria optativa ha de tenir, a tots els efectes, la mateixa consideració que la resta de matèries optatives.

12è: 1. La planificació de la matèria optativa Segona Llengua Estrangera ha de ser d'etapa. No obstant això, a fi que els alumnes puguin iniciar estudis d'una segona llengua estrangera al començament del segon cicle de l'etapa, els centres han de programar els ensenyaments d'aquesta matèria en dos nivells diferents: un per a aquells alumnes que l'han cursada des delPage 223primer cicle de l'etapa i l'altre per a aquells que s'incorporen per primera vegada, en el segon cicle, als ensenyaments de l'esmentada llengua estrangera.

2. Els alumnes han de poder incorporar-se als ensenyaments de Segona Llengua Estrangera en qualsevol dels cursos de l'etapa, i en qualsevol dels seus nivells en el segon cicle, sempre que, segons el parer del professorat que la imparteixi, posseeixin el nivell adequat que els permeti assolir els objectius previstos per a l'etapa.

3. El currículum de la matèria de la Segona Llengua Estrangera és l'aprovat en l'annex i de la Resolució de 10 de juny de 1992 , de la Direcció General de Renovació Pedagògica, per la qual s'aproven matèries optatives per a la seva impartició en l'Educació Secundària Obligatòria.

Capítol V. Programes de diversificació de currículums.

20è: 1. Els programes de diversificació de currículums han d'incloure àrees específiques que s'han d'organitzar, per un costat, entorn de l'àmbit lingüístic i social, desenvolupant continguts que s'han de seleccionar prenent com a referència el currículum de l'àrea de Ciències Socials, Geografia i Història, de la matèria Ètica, de l'àrea de Llengua Castellana i Literatura, i, en el cas de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de l'àrea de Llengua Catalana i Literatura i, per un altre, entorn de l'àmbit cientifico-tecnològic, amb continguts seleccionats dels currículums de les àrees de ciències de la Natura, Matemàtiques i Tecnologia.»

L'annex i regula l'horari de Llengua Castellana i Literatura i Llengua Estrangera per a l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria, i l'annex II l'horari d'aquestes assignatures i el de Llengua Catalana i Literatura (per fi sense referències territorials específiques que trobem en disposicions anteriors) per a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. L'annex III recull la segona llengua estrangera en la relació de matèries optatives aprovades per ta Direcció General de Renovació Pedagògica per a la seva impartició en l'etapa d'educació secundària obligatòria. L'annex IV recull la llista de departaments didàctics amb una nota referida al de llengua catalana i literatura en què es diu que els seus mestres «s'han d'incorporar al Departament que, si s'escau, es constitueixi per a l'ensenyament de l'àrea de Llengua Catalana i Literatura a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.» L'annex v preveu l'atribució d'àrees del primer cicle d'educació secundària obligatòria d'acord amb les respectives certificacions d'habilitació dels mestres.

Page 224

Reial decret 299/1996, de 28 de febrer (BOE núm. 62, de 12 de març) del Ministeri d'Educació i Ciència. Ordena les accions dirigides a la compensació de desigualtats en educació. Capítol I. Disposicions generals.

Article 3. Destinataris: «b) L'alumnat pertanyent a minories ètniques o culturals, en situacions socials de desavantatge, amb dificultats d'accés, permanència i promoció en el sistema educatiu.» Article 4. Objectius. «Per a la superació de les desigualtats en educació, les mesures de compensació educativa han de tendir a la consecució dels objectius següents: 2. Facilitar la incorporació i integració social i educativa de tot l'alumnat, contrarestant els processos d'exclusió social i cultural, desenvolupant actituds de comunicació i de respecte mutu entre tots els alumnes independentment del seu origen cultural, lingüístic i ètnic. 3. Potenciar els aspectes d'enriquiment que aporten les diferents cultures, desenvolupant aquells relacionats amb el manteniment i difusió de la llengua í cultura pròpia dels grups minoritaris.» Article 6. Actuacions. «2. Per a l'atenció educativa de l'alumnat: e) Programes per a l'eradicació completa de l'analfabetisme, per a l'adquisició de la llengua d'acollida i per a la promoció educativa i professional de les persones adultes en situació o risc d'exclusió social.f) Programes i experiències de manteniment i difusió de la llengua i cultura pròpia dels grups minoritaris». Capítol II. Actuacions de compensació educativa en centres. Article 10. Projecte educatiu i projecte de currículums dels centres amb actuacions de compensació educativa. «5. Dintre dels projectes educatius i de currículums, s'hi han d'incloure les accions encaminades a afavorir l'adquisició sistemàtica de la llengua d'acollida i, en la mesura possible, a mantenir la llengua i cultura d'origen.»

Disposició addicional 2a. Coordinació. «Amb l'objectiu de portar a terme actuacions de compensació educativa de les previstes en aquest Reial decret, el Ministeri d'Educació i Ciència ha d'adoptaries següents mesures conforme resultin necessàries: c) Formalització de convenis amb pai'sos de la Unió Europea per al desenvolupament de programes de manteniment i difusió de la seva llengua i cultura en els centres, en compliment de les directrius comunitàries. Amb aquesta mateixa finalitat, s'ha d'establir la col·laboració necessària amb altres països i amb entitats i associacions sense ànim de lucre».

Resolució de 12 d'abril de 1996 (BOE núm. 107, de 2 de maig) del Ministeri d'Educació i Ciència, que regula els programes de diversificació cur-ricular en l'etapa de l'obligatòria. Apartats que parlen d'aspectes lingüístics:

5è; D'acord amb l'establert en el punt vintè de l'esmentada Ordre Page 22528 de febrer de 1996, referenciada supra>, l'ensenyament dels i de les alumnes que segueixin un programa de diversificació curricular ha d'incloure:

a) Les àrees específiques d'aquests programes que cada centre determini, organitzades en relació als àmbits lingüístic i social i cientificotec-nològic, amb un horari total de dotze hores setmanals, que s'han de distribuir de forma equilibrada entre els dos àmbits.

6è: 1) Els continguts de l'àmbit lingüístic i social han de ser seleccionats prenent com a referència el currículum de l'àrea de Ciències Socials, Geografia i Història, de la matèria d'Ètica, de l'àrea de Llengua Castellana i Literatura, i, en el cas de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de l'àrea de Llengua Catalana i Literatura.

7è: Les àrees específiques, organitzades entorn dels àmbits lingüístic i social i cientificotecnològic, han de ser impartides pel professorat del Departament d'Orientació de suport a les àrees de Llengua i Ciències Socials i de Matemàtiques, Tecnologia i Ciències de la Natura. [...]».

Resolució de 17 d'abril de 1996 (BOE núm. 104, del 30), del Ministeri d'Educació i Ciència. Estableix orientacions per a la distribució d'objectius, continguts i criteris d'avaluació per als ensenyaments inicials de la seva educació bàsica. Annex. Ensenyaments inicials de l'Educació Bàsica per a persones adultes. Nivell I o d'alfabetització. Objectius generals: «Els objectius generals, plantejats en termes de capacitats, que s'especifiquen a continuació per al nivell I o d'alfabetització estan referits a aspectes bàsics relacionats amb la Llengua Castellana í Llengua Catalana en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, Matemàtiques i Ciències Socionaturals.» Nivell II o de consolidació de coneixements i tècniques instrumentals. Introducció: «Els continguts s'hauran d'organitzar en tres mòduls en els quals s'integren les àrees de Llengua Castellana i Literatura, Llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma corresponent i Literatura [...]. Els continguts de les àrees integrades en els tres mòduls globalitzats hauran de guardar una seqüència lògica d'acord amb el seu grau de complexitat. [...] El desenvolupament dels mòduls es farà en relació a un eix i des d'una perspectiva globalitzadora, i és l'àrea de Ciències Socionaturals la que haurà de servir de fil conductor a la resta, en la configuració de cadascun dels tres mòduls. Els continguts d'aquesta àrea s'han d'utilitzar com a textos de lectura, informació i treball i, a partir d'ells es desenvoluparan tots els continguts seleccionats tant d'aquesta àrea com de les altres que conformen aquest nivell, l'àrea de Llengua Castellana i Literatura i l'àrea de Matemàtiques com també l'àrea de Llengua Catalana i Literatura a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.» Objectius generals: «A través del nivell II esPage 226pretén proporcionar a ia persona adulta una formació que contribueixi al desenvolupament de les capacitats contingudes en els següents objectius: [...] Comprendre i produir missatges orals i escrits en castellà i, si s'escau, en la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma, atenent diferents situacions i contextos». Dintre dels continguts preveu els de llengua castellana i literatura.

Resolució de 29 d'abril de 1996 (BOE núm. 119, de 16 de maig), del Ministeri d'Educació i Ciència. Determina els procediments que cal seguir per a orientar la resposta educativa als alumnes amb necessitats educatives especials associades a condicions personals de sobredotació intel·lectual. Apartat 5è. Mesures curriculars. «3. En Educació Primària l'adaptació individual del currículum ha de poder incloure, des dels primers nivells d'escolarització i d'acord amb la disponibilitat del centre, cursar en el nivell immediatament superior una o diverses àrees, com també mesures d'enriquiment dirigides tant a l'adquisició i desenvolupament dels llenguatges informàtic i musical, entre altres, com a l'aprenentatge d'idiomes estrangers.»

Ordre de 30 d'abril de 1996 (BOE núm. 112, de 8 de maig). Desenvolupa el Reial decret 1665/1991, de 25 d'octubre (BOE núm. 280, de 22 de novembre), sobre reconeixement de títols d'ensenyament superior de nacionals d'estats membres de la Unió Europea i d'altres estats part en l'Acord sobre l'espai econòmic europeu, que exigeixin una formació superior mínima de tres anys, en el que afecta les professions d'advocat i procurador. Apartat II. 5è: formalitats de la documentació. «1. Tots els documents expedits per autoritats diferents de l'espanyola han d'anar acompanyats de la corresponent traducció oficial al castellà». L'annex I incJou la «Denominació oficial de la professió d'Advocat i Procurador en els Estats membres de la Unió Europea i altres Estats part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu» en les diverses llengües dels estats, excepte les corresponents a Espanya, que se suposa que són les denominacions incloses en l'ordre, és a dir, en castellà.

En aquest àmbit cal continuar lamentant la imposició del castellà en les disposicions següents:

Reial decret 2001/1995, de 7 de desembre (BOE núm. 19, de 22 de gener de 1996), del Ministeri de Sanitat i Consum. S'aprova la llista positivaPage 227d'additius colorants autoritzats per al seu ús en l'elaboració de productes alimentaris, com també en les seves condicions d'utilització:

Article 5. Etiquetatge

Per a la seva comercialització, l'etiquetatge dels additius colorants previst en aquest Reial decret s'ha d'ajustar al que disposa l'article 8 de la Reglamentació tecnicosanitària d'additius alimentaris, aprovada per Reial decret 3177/1983, de 16 de novembre , i modificada per Reial decret 1339/1988, de 28 d'octubre , i el Reial decret 1111/1991, de 12 de juliol .»

Reial decret 2002/1995, de 7 de desembre (BOE núm. 11, de 12 de gener de 1996), del Ministeri de Sanitat i Consum. Aprova la llista positiva d'additius edulcorants autoritzats per al seu ús en l'elaboració de productes alimentaris, com també les seves condicions d'utilització:

Article 4. Etiquetatge.

1. Edulcorants no destinats al consumidor final.

Per a la seva comercialització, l'etiquetatge dels additius edulcorants regulats en aquest Reial Decret s'ha d'ajustar al que disposa l'article 8 del Reial Decret 1111/1991, de 12 de juliol, pel qual es modifica la Reglamentació tecnicosanitària d'additius alimentaris, aprovada per Reial Decret 3177/1983, de 16 de novembre, i modificada per Reial Decret 1339/1988, de 28 d'octubre.

2. Edulcorants de venda directa al consumidor final o edulcorants de taula.

2n. L'etiquetatge dels edulcorants de venda directa al consumidor final o edulcorants de taula s'ha d'ajustar al que disposa el Reial decret 1111/1991, de 12 de juliol, pel qual es modifica la Reglamentació tecnicosanitària d'additius alimentaris, aprovada per Reial decret 3177/1983, de 16 de novembre, i modificada per Reial decret 1339/1988, de 28 d'octubre .»

Reial decret 1718/1995, de 27 d'octubre (BOE núm. 36, de 10 de febrer). Regula l'etiquetatge dels materials utilitzats en els components prin-Page 228cipals del calçat. Deroga l'Ordre de 5 de març de 1985 (BOE núm 58, del 8), els articles 2 i 8 de la qual també prescrivien l'ús del castellà, i la d'11 de juliol de 1988, blasmada a la Crònica del número 13. p. 227 i 228. L'article 5.2 del Reial decret que ara comentem diu el següent: «La informació s'ha de presentar en el calçat. El fabricant o el seu representant establert a la Comunitat Europea pot elegir, bé els pictogrames o bé les indicacions textuals definits i representats en l'annex I, almenys, en castellà, llengua oficial de l'Estat». No trobem, però, que aquesta disposicició sigui declarada bàsica. Per tant, qualsevol norma autonòmica dotada de la corresponent atribució competencial li és preferent.

Ordre de 20 de febrer de 1996 (BOE núm. 49, del 26). Modifica la Norma general d'identitat i puresa per al quall i altres enzims coagulants de llet destinats al mercat interior, aprovada per Ordre de 14 de gener de 1988 (BOE núm. 17, de 20 de gener de 1988). Un dels articles modificats és el 12, relatiu a l'etiquetatge, però la imposició del castellà de l'Ordre modificada hi continua mantenint-se.

Reial decret 414/1996, d'l de març (BOE núm. 99, de 24 d'abril) del Ministeri de Sanitat i Consum. Regula els productes sanitaris. Article 13. «Contingut de la comunicació. [...] 1. La comunicació s'haurà d'ajustar al model previst en l'annex XIII i haurà de contenir almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat les dades següents: [...] i) Etiquetatge i instruccions d'ús amb els que es vagi a comercialitzar el producte a Espanya, en la mesura en què la versió en la llengua espanyola oficial de l'Estat no hagi estat objecte de certificació per l'organisme notificat. [...].»

A més d'aquestes, en l'àmbit de l'etiquetatge cal esmentar les disposicions següents:

Ordre de 19 de gener de 1996 (BOE núm. 30, de 3 de febrer) del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Ratifica el Reglament de la denominació d'origen «Monterrei» i del seu Consell Regulador. Article 2. «1. La protecció atorgada per aquesta denominació d'origen s'estén a la menció «Monterrei» i als noms de les subzones, termes municipals i parròquies que componen les zones de producció, d'acord amb el que disposen els articles 81 i següents de la Llei 25/1970 i altra legislació aplicable. Així mateix l'esmentada protecció s'estén a les expressions en gallec i castellà de les mencions geogràfiques esmentades./ 2. Perquè els vins emparats puguin portar en l'etiquetatge el nom d'una de les subzones definides en aquest Reglament, ha de ser requisit imprescindible que la matèria primera enPage 229procedeixi íntegrament i que l'elaboració es realitzi en el seu interior./ 3. Està prohibit en altres vins no emparats la utilització de noms, termes, mencions i signes que per la seva similitud fonètica o gràfica amb els pro- ' tegits puguin induir a confusió amb els que són objecte d'aquesta reglamentació, àdhuc en el cas que vagin precedits de termes com 'tipo´, 'estilo', 'embotellado en, 'con bodega en o altres de semblants.»

Reial decret 400/1996, d'l de març (BOE núm. 85, de 8 d'abril) del Ministeri d'Indústria i Energia. Dicta les disposicions d'aplicació de la Directriu del Parlament Europeu i del Consell 94/9/CE, relativa als aparells i sistemes de protecció per a ús en atmosferes potencialment explosives:

Article 8.6: Els documents i la correspondència relatius als procediments als quals es refereixen els apartats esmentats s'hauran de redactar en castellà, o bé en una llengua acceptada per l'organisme notificat.

Annex II: Requisits essencials sobre seguretat i salut relatius al disseny i fabricació d'aparells i sistemes de protecció per a l'ús en atmosferes potencialment explosives.

»1 Requisits comuns relatius als aparells i als sistemes de protecció.

»6è. Instruccions:

»B) El manual d'instruccions s'haurà de redactar en una de les llengües comunitàries per part del fabricant o del seu representant establert a la Comunitat.

»Cada aparell o sistema de protecció haurà d'anar acompanyat, en el moment de la seva posada en servei, del manual original i de la seva traducció a l'idioma o als idiomes del país d'utilització.

»La traducció anirà a càrrec del fabricant o del seu representant establert a la Comunitat, o bé del responsable de la introducció de l'aparell o del sistema de protecció a la zona lingüística de què es tracti.

»Tanmateix, quan hagi de ser utilitzat per personal especialitzat que depengui del fabricant o del seu representant, el manual d'instruccions es podrà redactar en només una de les llengües comunitàries que entengui l'esmentat personal.»

Page 230

En aquest àmbit cal esmentar els textos següents:

Resolució de 25 de gener de 1996 (BOE núm. 45, de 21 de febrer) del Ministeri d'Afers Exteriors, sobre i'aplicació de l'article 32 del Decret 801/1972, de 24 de març, relatiu a l'ordenació de l'activitat de l'Administració de l'Estat en matèria de tractats internacionals. Apartat CA. [...] Finlàndia. 28 d'agost de 1995. Adhesió amb la següent declaració: «Com que Finlàndia és un país bilingüe, s'ha de garantir que els nens finlandesos a les escoles primàries rebin l'ensenyament tant en finlandès com en suec.»

Ordre d'l de març de 1996 (BOE núm. 66, del 16) del Ministeri d'Educació i Ciència. S'estableixen les normes generals a les quals s'han d'atenir les convocatòries específiques d'ajudes per al desenvolupament de projectes educatius conjunts (pec), en el marc del Programa Sòcrates, Lingua, acció E.

Conveni europeu núm. 70, de 28 maig de 1970 (BOE núm. 78, de 30 de març de 1996) del Consell d'Europa sobre la validesa internacional de les sentències penals. Conté les referències lingüístiques següents:

Títol II. Execució de les sentències penals europees.

Secció 2. Sol·licituds d'execució. »Article 19.

1. Sense perjudici del que disposa l'apartat 2 del present article, no podrà exigir-se la traducció de les sol·licituds i dels documents annexos.

2. En el moment de la signatura o del dipòsit de l'instrument de ratificació, d'acceptació o d'adhesió, qualsevol Estat Contractant podrà, mitjançant declaració dirigida al Secretari general del Consell d'Europa, reservar-se la facultat d'exigir que se li adrecin les sol·licituds i documents annexos acompanyats d'una traducció a la seva pròpia llengua o a una qualsevol de les llengües oficials del Consell d'Europa o a aquella de les esmentades llengües oficials que indiqui. Els altres Estats podran aplicar la regla de reciprocitat.

   Page 250

3. L'article present no afectarà les disposicions relatives a la traducció de les sol·licituds i documents annexos contingudes en els acords o avi-nences ja en vigor o que es puguin concertar entre dos o més Estats Contractants.»

   Efectivament l'Instrument de ratificació d'Espanya, de 9 d'agost de 1994, té una primera reserva que diu el següent: «En aplicació del paràgraf 2n de l'article 19, Espanya es reserva la facultat d'exigir que les peticions d'execució i els documents annexos vinguin acompanyats per una traducció en espanyol.»

   Altres reserves sobre el mateix tema:

   Annex III: Estats Part.

   Islàndia:

   »I. Declaracions.

   Article 19, apartat 2: Islàndia exigeix que les sol·licituds i documents annexos s'acompanyin d'una traducció a l'islandès o a l'anglès.

   Països Baixos:

   Declaracions: 3. Amb respecte a l'article 19, apartat 2, del Conveni: Els documents sotmesos al Regne dels Països Baixos, quan no estiguin redactats en holandès, francès, anglès o alemany, hauran d'anar acompanyats d'una traducció a una de les quatre llengües esmentades.

   Noruega:

   Declaracions:

   Article 19, apartat 2: Noruega exigeix que les sol·licituds i documents annexos s'acompanyin d'una traducció al noruec o a l'anglès.

   Suècia:

   Reserva continguda en l'instrument de ratificació, dipositat el 21 de juny de 1973. Orig. en francès

   Declaracions:

   Article 19 (2): Quan la sol·licitud d'execució o els documents annexos estiguin redactats en una llengua diferent del danès, noruec o suec, hauran d'acompanyar-se d'una traducció al suec o a l'anglès.

   Turquia:

   Declaracions:

   De conformitat amb l'article 19, apartat 2, Turquia declara que es reserva la facultat d'exigir que les sol·licituds i documents annexos s'acompanyin d'una traducció al turc».

   Instrument de ratificació d'l] de març de 1992 (BOE núm. 132, de 31 Page 251de maig de 1996) de l'Acord relatiu a l'aplicació entre els estats membres de les Comunitats Europees del Conveni sobre trasllat de persones condemnades, fet a Brussel·les el 25 de maig de 1987. L'apartat final que reproduïm a continuació està redactat en 10 llengües, inclosa la castellana: «Fet a Brussel·les, el vint-i-cinc de maig de mil nou-cents vuitanta-set en totes les llengües oficials de les Comunitats Europees, essent igualment autèntics tots els textos, en un sol exemplar que ha de ser dipositat en els arxius del Ministeri d'Afers Exteriors de Bèlgica.»

   A continuació de l'Acord hi ha un apartat intitulat: «Estats que han ratificat amb Declaracions d'aplicació anticipada»:

   3. Conforme a l'article 17, paràgraf 3, la República Italiana demana que les sol-liicituds de trasllat i els documents annexos s'acompanyin amb una traducció a l'italià o a un dels idiomes oficials del Consell d'Europa.

   Dinamarca formula, a més, d'acord amb l'article 17, paràgraf 3, una Declaració segons la qual les sol·licituds de trasllat i els documents que les sostinguin han d'anar acompanyats amb una traducció en una de les llengües següents: danesa, anglesa, alemanya o francesa.

   Article 17, paràgraf 3:

   Bèlgica exigeix que les sol·licituds de trasllat i els documents que les sostinguin s'acompanyin amb una traducció en un dels idiomes oficials del Consell d'Europa o en neerlandès.

   Les referències a l'article 17.3 es refereixen al Conveni europeu sobre trasllat de persones condemnades fet a Estrasburg el 21 de març de 1983 i esmentat en la Crònica anterior. Els paràgrafs 1 i 2 de l'article preveuen que les informacions es facilitaran «en la llengua de la part a la qual s'adrecin o en una de les llengües oficials del Consell d'Europa», i que «sense perjudici del que disposa el paràgraf 3 no caldrà cap traducció de les peticions de trasllat o dels documents justificatius». El paràgraf 3 diu que «Qualsevol Estat podrà exigir —en el moment de la signatura o del dipòsit de l'instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, mitjançant una declaració adreçada al Secretari General del Consell d'Europa— que les peticions de trasllat i els documents justificatius vagin acompanyats amb una traducció a la seva pròpia llengua o a una de les llengües oficials del Consell d'Europa o a una de les llengües esmentades que ell indiqui. Podrà declarar en aquesta ocasió que està disposat a acceptar traduccions en qualsevol altra llengua a més de la llengua oficial o de les llengües oficials del Consell d'Europa.»

   Page 252

   Instrument de ratificació de 28 de març de 1996 (BOE núm. 120, de 29 de maig) de la Constitució í Conveni de la Unió Internacional de Telecomunicacions. Disposicions que parlen de temes lingüístics:

   De la Constitució:

   Capítol V. Altres disposicions sobre el funcionament de la Unió.

   Article 29. Idiomes.

   »171.1. (1) Els idiomes oficials i de treball de la Unió són: l'àrab, el xinès, l'espanyol, el francès, l'anglès i el rus.

   »172. (2) Aquests idiomes s'han d'utilitzar de conformitat amb les decisions pertinents de la Conferència de Plenipotenciaris per a la redacció i publicació dels documents i textos de la Unió, en versions equivalents en la seva forma i contingut, i per a la interpretació recíproca durant les conferències i reunions de la Unió.

   »173. (3) En cas de divergència o controvèrsia, el text francès ha de donar fe.

   »174. 2. Quan tots els participants en una conferència o reunió ho acordin així, s'ha de poder utilitzar en els debats un nombre menor d'idiomes que l'esmentat anteriorment».

   Del Conveni:

   Capítol IV. Disposicions diverses.

   Art. 35. Idiomes.

   »490.1. (1) En les conferències i reunions de la Unió s'han de poder utilitzar altres idiomes diferents dels esmentats en l'article 29 de la Constitució:

   »491.a Quan se sol·liciti al Secretari General o al Director de l'Oficina interessada que prengui les mesures adequades per a l'ús oral o escrit d'un idioma addicional o més, sempre que les despeses siguin sufragades pels Membres que hagin formulat o donat suport ta petició:

   »492.b Quan una delegació sufragui la traducció oral de la seva pròpia llengua a un dels idiomes indicats en l'article 29 de la Constitució.

   »493. (2) En el cas previst en el número 491 anterior, el Secretari General o el Director de l'Oficina interessada ha d'atendre la petició en la mesura possible, a condició que els Membres interessats es comprometin prèviament a reemborsar a la Unió l'import de les despeses consegüents.

   »494. (3). En el cas previst en el número 492 anterior, la delegació que ho desitgi ha de poder a més assegurar, pel seu compte, la traducció oral a la seva pròpia llengua a partir d'un dels idiomes indicats en la disposició pertinent de l'article 29 de la Constitució.

   Page 253

   »495.2 Tots els documents esmentats en l'article 29 de la Constitució s'han de poder publicar en un idioma diferent dels estipulats, a condició que els Membres que ho sol·licitin es comprometin a sufragar la totalitat de les despeses que n'originin la traducció i la publicació.

   Capítol v. Disposicions diverses sobre l'explotació dels serveis de telecomunicacions.

   Article 40. Llenguatge secret.

   504.1 Els telegrames d'Estat, com també els de servei, han de poder ser redactats en llenguatge secret en totes les relacions.

   505.2 Els telegrames privats en llenguatge secret han de poder també admetre's entre tots els Membres, a excepció d'aqueUs que prèviament hagin notificat, per conducte del Secretari General, que no admeten aquest llenguatge per a aquesta esmentada categoria de correspondència.

   506.3 Els Membres que no admetin els telegrames privats en llenguatge secret procedents del seu propi territori o destinats a aquest, han d'acceptar-los en trànsit, excepte en el cas de la suspensió del servei prevista en l'article 35 de la Constitució.»

   @Indústries culturals

   En aquest àmbit cal lamentar, com en anys anteriors, la Resolució de 15 de gener de 1996 (BOE núm. 33, de 7 de febrer) de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Ministeri de Cultura, per la qual es convoquen per a 1996 ajudes a la creació de guions cinematogràfics per a pel·lícules de Ilargmetratge. «Apartat 4.2: En cas que la documentació que s'aporti estigui redactada en alguna de les altres llengües espanyoles oficials diferents al castellà, se n'ha d'adjuntar còpia traduïda a aquesta llengua.»

   @Dret penal

   Cal esmentar el Reial decret 155/1996, de 2 de febrer (BOE núm. 47, del 23 de febrer), pel qual s'aprova el Reglament d'execució de la Llei orgànica 7/1985. «Article 2. Drets subjectius de la persona. 3. Els estrangers tenen dret a l'assistència lletrada en cas de detenció, que s'ha de proporcionar d'ofici, si s'escau, i a ser assistits per intèrpret, si no comprenen o parlen el castellà, i de forma gratuïta en el cas que estiguessin mancats de mitjans econòmics.» Aquesta disposició s'adiu amb l'article 30.2 de la Llei orgànica 7/1985, d'l de juliol (BOE núm. 158, del 3), reguladora dels drets iles lli-Page 254bertats dels estrangers a Espanya, que, dins el títol VII, «Garanties i règim jurídic», diu, entre altres coses, el següent:«[...] En els supòsits en què hom hagi procedit a la detenció preventiva de l'estranger, aquest tindrà dret a l'assistència lletrada que li ha de ser proporcionada d'ofici, si s'escau, i a ser assistit per intèrpret, si no comprèn o parla castellà, i de forma gratuïta en el cas que estigués mancat de mitjans econòmics.» Aquestes disposicions estan, al seu torn, relacionades amb l'article 520 de ia Llei d'enjudiciament criminal, d'acord amb la redacció que li dóna la Llei orgànica 14/1983, de 12 de desembre (BOE núm. 296, del 28), que diu que: «2. Tota persona detinguda o presa serà informada, d'una manera que li sigui comprensible i de forma immediata, dels fets que se li imputen i de les raons que motiven la seva privació de llibertat, i també dels drets que té i especialment dels següents: e) Dret a ser assistit gratuïtament per un intèrpret, quan es tracti d'un estranger que no entengui o no parli el castellà.» Recordem que aquest darrer article s'ha d'interpretar en el sentit que li dóna la sentència 74/1987, de 25 de maig, reproduïda a la rld núm. 10, p. 206 a 209.

   A més, cal tenir en compte el Reial decret 190/1996, de 9 de febrer (BOE núm. 40, del 15), del Ministeri de Justícia i Interior, pel qual s'aprova el Reglament penitenciari. Les disposicions que parlen de la llengua són les següents:

   Títol II. De l'organització general.

   Capítol I. De l'ingrés en un establiment penitenciari.

   Article 15. Ingrés

   5. Els interns estrangers tenen dret que es posí en coneixement de les autoritats diplomàtiques o consulars corresponents el seu ingrés a presó. Amb aquesta finalitat, en el moment de l'ingrés, inclòs el voluntari al qual es refereix l'article següent, se'ls ha d'informar de manera comprensible, a ser possible en el seu propi idioma, d'aquest dret, demanant per escrit la seva autorització per a procedir, si s'escau, a tal comunicació.

   Capítol IV. Relacions amb l'ex terior.

   Secció la. Comunicacions i visites.

   Article 41. R egles generals

   1. Els interns tenen dret a comunicar-se periòdicament, de forma oral i escrita, en la seva pròpia llengua, amb els seus familiars, amics i representants acreditats d'organismes i institucions de cooperació penitenciària, excepte en els casos d'incomunicació judicial.

   Article 43. Restriccions i intervencions

   2. En els casos d'intervenció, els comunicants que no vagin a ex-Page 255pressar-se en castellà o en la llengua cooficial de la respectiva Comunitat Autònoma, han d'advertir d'això amb anterioritat al Director del centre, qui ha d'adoptar les mesures oportunes perquè la comunicació pugui intervenir-se adequadament.

   Article 46. Comunicacions escrites

   La correspondència dels interns s'ha d'ajustar a les següents normes.

   5a. En els casos en què, per raons de seguretat, del bon ordre de l'establiment o de l'interès del tractament, el Director acordi la intervenció de les comunicacions escrites, aquesta decisió s'ha de comunicar als interns afectats i també a l'autoritat judicial de qui depenguin si es tracta de detinguts o presos, o al Jutge de Vigilància si es tracta de penats. Quan l'idioma utilitzat no pugui ser traduït a l'establiment, s'ha de trametre l'escrit al centre directiu per a la seva traducció i curs posterior.

   Capítol V. Informació, queixes i recursos.

   Article 52. Informació

   1. Els interns han de rebre al seu ingrés informació escrita sobre els seus drets i deures, el règim de l'Establiment, les normes disciplinàries i els mitjans per a formular peticions, queixes i recursos. Amb aquesta finalitat, se'ls ha de lliurar un exemplar de la cartilla o fullet informatiu general i de les normes de règim interior del Centre penitenciari de què es tracti, que el Centre Directiu de l'Administració Penitenciària corresponent ha d'editar necessàriament en castellà i en la llengua cooficial de la Comunitat Autònoma on radiqui el Centre penitenciari.

   3. A aquests efectes, l'esmentat Centre Directiu ha de procurar editar fullets de referència en aquells idiomes de grups significatius d'interns estrangers en els establiments espanyols. Als estrangers que desconeguin els idiomes en què es trobi editat el fullet, els han de fer una traducció oral del seu contingut els funcionaris o interns que coneguin la llengua de l'interessat i, si fos necessària, s'ha de demanar la col·laboració dels serveis consulars de l'Estat al qual aquell pertanyi.

   4. En tot cas, a aquells interns espanyols o estrangers que no puguin entendre la informació proporcionada per escrit, aquesta els ha de ser facilitada per un altre mitjà adequat.

   5. En el departament d'ingressos i a la biblioteca de cada establiment hi ha d'haver, a disposició dels interns, diversos exemplars de la Llei orgànica general penitenciària, del Reglament penitenciari i de les normes de règim interior del centre. L'Administració ha de procurar proporcionar als interns estrangers textos de la Llei orgànica general penitenciària i del seu Reglament de desenvolupament en laPage 256llengua pròpia del seu país d'origen, i amb aquesta finalitat s'ha de reclamar la col·laboració de les autoritats diplomàtiques corresponents.

   Títol V, Del tractament penitenciari.

   Capítol III, Formació, cultura i esport,

   Secció 1a. Criteris generals.

   Article 118. Programació de les activitats

   2. Els reclusos estrangers han de tenir les mateixes possibilitats d'accés a la formació i educació que els nacionals. Amb aquesta finalitat, l'Administració penitenciària els ha de procurar facilitar els mitjans adequats per a aprendre l'idioma castellà i la llengua cooficial de la Comunitat Autònoma on radiqui el Centre penitenciari.

   Secció 4a. Mitjans personals i materials.

   Article 127. Biblioteques

   3. En funció del nombre d'interns estrangers en el Centre penitenciari, la biblioteca ha de poder disposar de publicacions editades en els idiomes estrangers més usuals. A aquest efecte, s'ha de sol·licitar la cooperació dels serveis consulars corresponents i de les organitzacions privades apropiades.

   Capítol IV. Relació laboral especial penitenciària.

   Secció 2a. Drets i deures laborals en la relació laboral especial penitenciària.

   Article 135. Drets laborals 2. En la realització del treball productiu en els tallers penitenciaris, els interns treballadors tenen dret:

   b) A no ser discriminats ala feina, o una vegada empleats, per raons de nacionalitat, sexe, estat civil, per l'edat dintre dels límits marcats per la legislació laboral i penitenciària, raça, condició social, idees religioses o polítiques, com també per l'idioma.

   Títol X. Del règim disciplinari i de tes seves recompenses. Capítol III. Procediment. Secció 2a. Instrucció.

   Article 242. Nomenament d'Instructor i plec de càrrecs

   2. L'Instructor de l'expedient disciplinari, a la vista dels indicis que es desprenguin dels escrits esmentats a l'article anterior, ha de formular un plec de càrrecs dirigit a l'intern la conducta del qual sigui presumptament constitutiva de falta disciplinària, en el qual s'ha de fer constar el següent: [..,] / j) Possibilitat d'assistir-se d'un funcionari o intern com a intèrpret si es tracta d'un intern estranger que desconegui el castellà.

   Page 257

En aquest àmbit cal esmentar dues resolucions de 8 de maig de 1996 {BOE núm. 147, de 18 de juny) de la Diputació Foral de Guipúscoa, per les quals es fa públic el canvi de denominació del municipi de Zumarraga per la de Zumarraga en la primera, i de Gainza per la de Gaintza en la segona.

Traducció i interpretació

Reial Decret 79/1996, de 26 de gener (BOE núm. 47, del 23), que modifica diversos articles de! Reglament de l'Oficina d'Interpretació de Llengües del Ministeri d'Afers Exteriors aprovat pel Reial decret 2555/1977, de 27 d'agost, i Ordre de 8 de febrer de 1996 (BOE núm. 47, del 23), per la qual es dicten normes sobre els exàmens per a nomenament d'intèrprets jurats. Deroga les ordres de 30 de maig de 1988 (rld núm 12, p, 235) i 4 d'octubre de 1991.

Bé que no els referenciem tots en aquestes Cròniques, regularment apareixen al BOE models de documents exclusivament en castellà amb vigència a tot l'Estat, i només excepcionalment, i d'aquests sí que en fem esment, apareixen en les diverses llengües oficials. Citem com a exemple dels primers, corresponent en aquest període, l'Ordre de 9 de gener de 1996 (BOE núm. 29, de 2 de febrer) del Ministeri de Justícia i Interior, que publica models de sobre i impresos comuns que cal utilitzar en els processos electorals que se celebraran el dia 3 de març de 1996. Hi trobem la documentació només en castellà, amb algun text en francès. No obstant això, caldria comprovar si es va tenir en compte el que disposa l'article 4,3 del Reial decret 421/1991, de 5 d'abril, reproduït a la rld núm 17, p. 333.

La Resolució de 9 de febrer de 1996 (BOE núm. 47, del 23) de la Direcció General de Transport Terrestre del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, per la qual s'estableixen regles de coordinació en matèria de tramitació d'autoritzacions de transport per carretera i d'activitats auxiliars i complementàries, almenys conté la previsió següent, que tot i així no creiem pas que respecti degudament les competències autonòmiques: «Disposició addicional 2a: [...] En tot cas, aquelles Comunitats Autònomes que, conforme al seu Estatut, tinguin una altra llengua oficial aPage 258més del castellà han de poder confeccionar els documents dels quals figuren els models en l'annex d'aquesta Resolució amb caràcter bilingüe.»

Més respectuosa es mostra la Resolució de 8 de maig de 1996 (BOE núm. 130, del 29) de la Direcció General dels Registres i del Notariat, que aprova les versions castellà/català, castellà/èuscar i castellà/gallec dels models obligatoris de comptes anuals que cal presentar en els registres mercantils per al seu dipòsit. Malgrat que la primera Ordre de 14 de gener de 1994 (BOE núm. 24, del 28) només va publicar els models en castellà, i que els models bilingües tenen la llengua pròpia en posició subordinada, la Resolució respecta la unitat de la llengua catalana.

No recollim, d'altra banda, les diverses disposicions que encara no respecten els topònims de Girona i Lleida i altres noms de lloc,

A més, cal afegir l'Ordre de 26 de març de 1996 (BOE núm. 81, de 3 d'abril) del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, sobre avaluació de la conformitat dels aparells de telecomunicació regulats en el Reial decret 444/1994, modificat pel Reial decret 1950/1995. El Reial decret 444/1994, d'li de març (BOE núm. 78, d'l d'abril), modificat pel 1950/1995, d'l de desembre (BOE núm. 310, del 28), estableix els procediments d'avaluació de la conformitat i els requisits de protecció relatius a ia compatibilitat electromagnètica dels equips, sistemes i instal·lacions. L'article 3.2 de l'Ordre diu que «La documentació tècnica haurà de contenir, almenys:

1. Una memòria tècnica, redactada en castellà, per duplicat exemplar, firmada per un tècnic titulat competent, que inclogui: b) Informació destinada a l'usuari o manual d'instruccions proposat, en castellà. / L'organisme notificat podrà autoritzar que determinades parts de la documentació tècnica es presentin redactades en altres idiomes diferents del castellà, quan estimi que són comprensibles pel personal encarregat de la seva tramitació».