El II congrés internacional de la llengua catalana

Page 215

Després de mesos de prepatació constant i esperanzada i de dotze dies d'activitat científica i cultural intensa a totes les regions de Ilengua catalana, el día 11 de maig d'enguany es feren els darrers actes del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Per fer balanc de les ponéncies i comuni-cacions presentades a les diverses árees, els participants en van recollir les conclusions i propostes mes importants, tant les especifiques de cadascuna de les árees com les conjuntes i globals de totes les árees. Atesos els interessoá d'aquesta revista, sembla oportú de ressaltar, a mes a mes de les conclusions generáis del Congrés, les especifiques de l'área de Llengua i Dret.

Conclusions de totes les árees

El document final de les conclusions conjuntes del Congrés conté els punts següents:

1. Observacions generáis

   1. Des del punt de vista jurídic, es considera insuficient l'oficialitat del cátala, fet que s'agreuja a causa de l'actitud de les Corts generáis, del poder executiu i deis tribunals, contraria a la normalització.

   2. A l'ensenyament, tot i el progrés evident cap a la normalització lingüística, subsisteixen en sectors del professorat posicions contráries al cátala, que és, sens dubte, un deis fets que mes pot obstaculitzar l'accés del cátala a l'ensenyament.

   3. La presencia del cátala en els mitjans de comunicado és irregular i variable en les diverses terres catalanes, i segons els diversos mitjans, i enca-Page 216 ra som lluny d'baver assolit la plena normalització en els mitjans de comunicado.

   4. Es constata en alguns indrets una regressió en I'ús familiar de la llen-gua catalana, problema que solament es podrá solucionar mitj anean t la modi-ficació profunda de les actituds i comportaments lingüístics de la poblado,

2. Propostes conjuntes i globals de totes les árees

   Es fa una serie de propostes destinades a fomentar el coneixement i Pus del cátala:

   - La creado d'un organisme per coordinar i impulsar les tasques de normalitzadó lingüística deis diversos territoris.

   - L'elaboradó d'un pía de normalització lingüística.

   - L'elaboradó i execució d'un pía de foment i coordinació de la recerca sociolingüística.

   - La protecdó í la promoció de les llengües no castellanes per part del govern de l'Estat espanyol.

   - La ratificado per part del Parlament espanyol del conveni europeu de cooperado transfronterera i de la carta de les llengües minoritáries europees.

   - El potendament de les activitats de l'Institut d'Estudis Catalans.

   - La coordinado de les entitats cíentífiques, académiques i culturáis per no duplicar esforcps.

   - Una dedaració de l'Estat, deis governs autonómics i de les institucions representatives sobre la unitat de la llengua.

   - Mesures per augmentar la consciencia lingüística i millorar les actituds deis dutadans,

3. Propostes especifiques de cada área

   1. Llengua i Dret:

      - Superar la ignorancia del cátala a la legislado de la Catalunya Nord i de l'Alguer.

      - Aconseguir que tots els funcionaris estiguin en condicions d'expressar-se en les dues llengües oficiáis, de paraula i per escrit, per respectar el dret d'elecció lingüística del ciutadá.

      - Establir un tractament jurídic especial per donar pie contingut al con-cepte de llengua propia.

   2. Ensenyament:

      - Elaborar una política educativa compartida pels diversos governs autonómics deis Paísos Catalans.Page 217

      - Convertir el cátala en llengua d'ús general a tots els nivells d'ensenya-ment, docents i no docents.

      - Obligado per a tots els professors de conéixer la llengua i la cultura catalanes.

      - Augmentar i assegurar la continuitat de l'ensenyatnent de la llengua i la literatura catalanes a les universitats estrangeres.

      - Creado de cátedres de cátala a totes les universitats espanyoles.

   3. Sociología de la Llengua:

      - Enfortir la consciéncia deis trets comuns de la identitat collectiva deis Paisos Catalans.

      - Potenciar l'ús del cátala en les relacions arnb els no catalanoparlants.

      - Estendre i exigir l'ús del cátala en les relacions internes.

      - Realitzar periodicament censos lingüístics rigorosos i complets arreu deis Paisos Catalans.

      - Promoure accions conjuntes de l'empresariat, sindicats, Ajuntaments i altres institucions publiques per tal d'aplicar un pía de normalització del cátala.

      - Canalitzar institucionalment les queixes deis ciutadans respecte a l'in-compliment de les liéis de normalització vigents.

      - Una política decidida de provisió de places de professorat que no obs-taculitzi els processos de catalanització endegats ais centres.

   4. Mitjans de Comunicado i Noves Tecnologies:

      - Rendibilitzar els productes culturáis i informatius en cátala.

      - Impulsar un mercat de productes culturáis que abasti tot l'ámbit deis Paisos Catalans.

      - Afavorir el control de l'espai propi en el nou marc europeu de la comunicado.

      - Instar els organismes europeus perqué en la seva política de radiodi-fusió i televisió prevegin la protecció de les Ilengües d'ámbit res-tringit.

      - Instar els Estats espanyol i francés perqué prenguin mesures efectives de protecció en els grans mitjans de comunicado d'ámbit estatal.

      - Instar els poders públics catalans perqué impulsin la creado efectiva d'un espai cátala de la comunicado.

   5. Historia de la Llengua:

      - Enfocar els estudis d'história de la llengua des d'una perspectiva nacional.

      - Incorporar l'estudi de la historia lingüística ais nivells educatius de l'ensenyament primari, secundad i superior.

   6. Lingüística social:

      Les propostes mes importants d'aquesta área han estat incorporales a les conjuntes i globals de totes les árees.Page 218

   7. Plantejaments i processos de normalit2ació lingüística:

      - Informado de les autoritats sobre la situado sociolingüístka i els ob-jectius deis plans de notmalitzadó, per tal de promoure la participado deis ciutadans i recollir les seves propostes.

      1 - Adoptar mesures referents al trasllat, a la selecdó i al perfeccionament del funcionariat de les administracions publiques per tal de garantir el respecte deis drets Iingüístics deis ciutadans.

      - Exigir, en tota mena d'activitats patrocinades o financades per la Ge-neralitat, una adequada presencia del cátala, tant oral com escrit.

      CONCLUSIONS DE L'AREA DE LlENGUA I DRET

      Les condusions elaborades per Tarea de Llengua i Dret son les unes d'a-bast general i les al tres d'abast especial.

      Condusions generáis

      1, La condició jurídica del cátala

      La condició jurídica de la llengua catalana en els diferents territoris on es parla no és uniforme:

      - A Andorra és l'únic idioma oficial, tot i que hi ba greus problemes amb referencia al seu ús i al seu ensenyament.

      - A Catalunya, al País Valencia i a les liles és llengua ofidal, en unes circumstáncies que no poden ser vistes com a satisfactóries i que s'e-xaminen tot seguit.

      - A la Franja no té reconeguda la considerado de llengua oficial a l'Es-tatut d'Aragó, fet que és de dubtosa constitucionalitat.

      - A la Catalunya Nord i a YAlguer no té el menor reconeixement.

   2. La situado lingüística a Catalunya, al País Valencia i a les liles 2,1. La doble oficialitat d'aquests territoris dona lloc a:

1. El dret d'elecció lingüística del ciutadá, que es defineix com el dret subjectiu d'expressar-se en qualsevol de les dues llengües ofidals, sen-se cap mena d'ímpediment o exigencia de traducció.

2. El deure de coneixement, entes en el sentit que ningú no pot allegar incomprensió de qualsevol manifestado que es fad oralment o per escrit en una de les dues llengües oficiáis.

   El dret d'elecció exigeix de totes les administradons una actitud de dis-ponibilitat, és a dir, la possibilitat d'atendre el ciutadá en qualsevol llengua oficial. Per tant, tots els funcionaris han d'estar en condicions d'entendre les dues llengües i d'expressar-s'hi de paraula i per escrit, fet que comporta, ló-Page 219 gicament, la necessitat d'individualitzar territorialment els processos de selec-ríó en totes les administracions, qualsevol que siguí la fundó, la categoría i la destinado.

   2.2. El concepte de llengua propia. Llevat de les especificitats que resulten de la situado lingüística a la Valí d'Aran i al territori del País Valencia determinat per l'article 36 de la llei valenciana 41/1983 de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencia, aquest concepte comporta que:

1. Les institucions de la Gomunitat Autónoma i les locáis, i també les corporacions i institucions professionals, académiques, económiques i altres han de teñir el cátala com a única llengua d'expressió oral i escrita, amb exclusió, per tant, de textos dobles, naturalment, sens perjudici del dret d'opció lingüística del ciutadá.

2. Els seus representants han d'usar sempre el cátala en les seves inter-vencions oficiáis.

3. L'Administrado de justicia s'hauria de desenvolupar en cátala, sens perjudid del dret del ciutadá a comparéixer o a demanar l'expedidó de certificacions en castellá.

4. L'ensenyament ha de teñir el cátala com a única llengua de la fundó de gestió i com a llengua normal de la fundó docent, amb l'excepdó relativa al primer ensenyament i amb l'obligadó d'íncloure l'aprenen-tatge del castellá en els plans d'estudi.

5. Els mitjans de comunicado dependents de les institucions de Catalunya, del País Valencia i de les liles han de tenim com a única llengua la catalana.

6. Les empreses de tota mena dedicades al servei públic, fins i tot les de dependencia estatal, han d'anunciar les seves activitats, oralment i per escrit, en llengua catalana. g) Totes les retolacions, en especial les de les vies urbanes i interurba- nes, s'han de fer només en cátala, adhuc si aqüestes darreres son de titularitat estatal.

   2.3. La llengua propia i ['Administrado Periférica de l'Estat. Malgrat alió que disposa l'art. 3.1. de la Constitució, a Catalunya, al País Valendá i a les liles, l'Administració Periférica de l'Estat queda afectada també, a part del dret d'elecció lingüística del ciutadá, peí concepte de llengua propia.

   2.4. Adequació a la Constitució. L'art. 3.1. de la Constitució, en establir que el castellá és la llengua oficial de l'Estat i en afirmar el deure de coneixe-ment d'aquesta llengua, no s'oposa a les conclusions anteriors, ates que:

1. Aquella identificado entre Estat i llengua castellana implica simple-ment que el castellá és la llengua oficial de l'Administració estatal.

2. Aquell deúre de coneixement, com ja s'ha indicat, ha de ser entes simplement com a impossibilitat que el ciutadá allegui mai ignorán-Page 220 cia en relació amb les manifestacions oráis o escrites fetes en llengua castellana, conseqüéncia normal del concepte d'oficialitat.

   2.5. La normalització lingüistica. L'aplicadó de totes les conseqüéncies que resulten de la doble oficialitat i del carácter de llengua propia exigeix avui tot un procés de normalització. Per aixó és necessari:

1. Afirmar la competencia autonómica exclusiva en la materia, tal com resulta deis Estatuts de Catalunya, del País Valencia i de les liles.

2. Afirmar que el seu financatnent s'ha de fer amb carree ais pressupos-tos generáis de l'Estat, adhuc com a reparado histórica.

3. Preveure els mitjans técnics i els corresponents períodes de transito-rietat, en especial en alió que fa referencia a la situado i capadtat deis funcionaris que radiquen a Catalunya, al País Valencia i a les liles.

4. Constatar que les liéis de normalització representen un pas inicial que cal superar, ja que estableixen uns mínims indispensables, pero ja insuficients.

   2.6. La vulnerado deis preceptes de respecte i protecció, A criteri de I'área de Llengua i Dret del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, es produeixen actituds contraríes a aquells preceptes de l'article 3.3 de la Cons-titució i, en aquest sentit, cal fer referencia a:

1. El manteniment de posicions desfavorables al cátala en diversos textos aprovats per les Corts General com, per exemple, la Llei orgánica del Poder Judicial, la Llei de mesures per a la Reforma de la Fundó Pública, i la Llei reguladora de les Bases de Régim Local, que en el seu articular no exigeixen el coneixement del cátala per ais nomenaments.

2. La subsistencia d'una actitud que Tarea estima discriminatoria en nombrases disposicions emanades del Poder Executiu i, molt espe-cialment, en la interposidó de recursos davant del Tribunal Constitucional en contra de les disposicions normalitzadores emanades de les institucions autonómiques.

3. La interpretado que fa el Tribunal Suprem de l'art. 3.1 de la Cons-titució, tot atribuint a la llengua castellana una posició preeminent i aplicant el principi d'igualtat de l'article 14 de la mateixa Constítució sense ponderar suíicientment el fet objectiu de l'existéncia a Catalunya, al País Valencia i a les liles de dues llengües oficiáis.

4. La ignorancia que a vegades es produeix de les liéis de les Comuni-tats Autónomes, especialment aquelles que fan referencia a la materia lingüística, tant per l'Estat, malgrat la seva argumentado com a Estat social i democrátic de dret i subjecte a l'ordenament jurídic, i també pels Tribunals.Page 221

   Conclusions especiáis

   1. Dret aplicable a Catalunya en materia lingüística

      Ates que la normalització lingüística és competencia autonómica exclusiva i d'acord amb alió que disposa Partide 149.3 de la Constitució, les normes estatals que puguin fer referencia a l'ús de les llengües oficiáis, com, per exem-ple, els articles 231 de la Llei Orgánica 6/1985, del Poder Judicial, o 25 de la Llei Orgánica del Notariat, no son comtitucionalment aplicables a Catalunya, al País Valencia i a les liles, ates que la respectiva legislado de normalització lingüística ha regulat ja les matéries a qué fan referénda aquells articles.

   2. Funció pública

      2.1. Com s'ha indicat, a Catalunya, al País Valencia i a les liles Balears, tots els funcionaris públics han d'estar en condicions d'entendre el cátala i d'expressar-s'hi oralment i per escrit, exigencia que, a mes, resulta de Parti-cle 103 de la Constitució, que estableix el requisit de capacitat en la designado deis funcionaris i obliga l'Administració a actuar amb eficacia.

      En conseqüénda, cal interpretar que Partide 19.1 de la Llei estatal 30/ 1984, de Mesures per a la reforma de la Fundó pública, que estableix que els funcionaris destináis a Comunitats Autónomes amb dues llengües oHcials han d'estar especialment capacitáis, es refereix exclusivament al requisit de coneixement de la ¡lengua.

      2.2. Per a facilitar Paccés de ciutadans deis tres territoris a la funció pública i també Passoliment d'aquell objectiu lingüístic, seria d'utilitat l'esta-bliment d'un servei de preparació d'aspirants a fundonaris, dotat amb fons públics, que facilites Paccés a la fundó pública deis dutadans de les respecti-ves Comunitats.

   3. Escola Judicial

      Atesa Pespecial importancia normalitzadora de PAdministració de justída, es considera necessária la creacíó en els territoris de parla catalana d'una Escola Judicial, la qual, en els seus plans d'ensenyament, hauria de teñir en compte de manera especial Pensenyament de la llengua catalana i, específica-ment, que els futurs jutges, fiscals, secretaris d* Administrado de justída i, en general, els funcionaris judidals coneguessin degudament el llenguatge jurídic cátala.

   4. Documents públics

      4.1. Actualment no té justificado que Partide 149 del Registre NotarialPage 222 mantingui la referencia general a la redacdó a doble columna «cuando el documento se otorgue en territorio español en el que se hable lengua o dialecto peculiar». Malgrat aixó, en aplicado d'alló que disposen les respectives liéis de normalització lingüística no ni ha cap obstacle jurídic a Catalunya, al País Valencia i a les liles per a l'atorgament de documents notaríais només en llengua catalana.

      4.2. A fi d'estimular la redacció de documents públics en cátala, és ne-cessari que les institucioris, els establiments de crédit, les empreses de servéis i ádhuc les empreses immobiliáries usin normalment aquesta llengua en els seus atorgaments.

   5. Registres públics

      5.1. Els organismes de Govern de Catalunya, el País Valencia i les liles hauran de remoure tots els obstacles que, a la practica, s'oposen a Tus del cátala en els Registres de dependencia estatal i han d'obtenir deis organismes competents de l'Estat els acords o convenís que les liéis de normalització pre-veuen al respecte.

      5.2. Els Parlaments de Catalunya, del País Valencia i de les liles, en l'exercici de les seves competéncies en materia de Dret Civil i de normalització lingüística, hauran de dictar les liéis necessáries per afavorir la correcció deis cognoms catalans incorrectament grafiats al Registre civil.

   6. Mitjans de comunicado

      En aquest camp es considera necessari:

1. Que tingui Uoc la concessió per l'Estat d'una emissora de radío i del tercer canal de televisió al País Valencia i a les liles.

2. Que l'ús de la llengua catalana en els mitjans de comunicado depen-dents de l'Estat respongui al principi de respecte i protecció a les llengües d'Espanya que estableix l'art. 3.3 de la Constitució.

3. Que les concessions de televisions privades s'atorguin, quan arribi el cas, amb la condició de respectar els prindpis anteriors.

4. Que el matebc principi de respecte i protecció s'observi en les fu tures televisions per satéLlit, reservant l'Estat un canal per a cada Co-munitat Autónoma amb llengua propia diferent de la castellana.

5. Que s'estableixi per llei a cada Comunitat Autónoma de llengua catalana un sistema ciar i suficíent de subvencions a premsa escrita en cátala.

   7. Ensenyament

      7.1. Cal garantir plenament que els mestres d'EGB i els professors dePage 223 bup i de cou coneguin el cátala quan obtinguin el seu nomenament a Catalunya, al País Valencia i a les liles.

      7.2. Es considera convenient també que els professors de llengua catalana formin part d'un sol eos, que aplegui els que ensenyen a Catalunya, a les IUes Balears, al País Valencia i a la Franja d'Aragó.

   8. L'exérát

      És evident que constitucionalment i estatutáriament res no s'oposa al fet que els ciutadans s'adrecin en cátala a les autoritats militars, a Catalunya, al País Valencia i a les liles.

   9. Vactuado del Ministeri Fiscal

      D'acord amb alió que resulta de la seva mateixa funció, el Ministeri Fiscal ha de vetllar per l'escrupolós respecte al dret d'elecció lingüística del ciu-tadá, perseguint d'ofici totes les actituds que l'impedeixin o simplement el dificultin.

   10. Tractats Intetnacionals i Convenís entre Comunitats Autbnomes

       Es considera necessari que els poders públics, en el marc de les se ves res-pectives competencies, estableixin tractats internacionals i convenís entre Comunitats Autónomes, per a la protecció i foment de la llengua catalana i per afavorir la intercomunicado cultural entre territoris de parla catalana.

   11. La llengua catalana a l'Alguer

       Atesa l'especial situado de la llengua catalana a l'Alguer, es considera necessari instar al poder legislatiu de la República Italiana que el projecte de llei italiá en materia de tutela de les minories Iingüístiques siguí aprovat al mes aviat possible, amb el benentés que es considera també necessari que, en el futur, la competencia per a assegurar la tutela, protecció, ensenyament i ús de la llengua catalana a l'Alguer sigui atribuida al seu munidpi i no a la regió