Comunitats autònomes
| Páginas | 167-172 |
Page 167
A cura de Joan Subirats
Llei electoral de Castella-la Manxa, Llei electoral de les Illes Balears i Llei electoral de Madrid
Dins del període legislatiu que comentem, s'han aprovat tres lleis electorals relatives a l'elecció de les assemblees legislatives de Comunitats Autònomes, que per les seves característiques i estructura poden ser objecte d'un comentari global, sens perjudici d'assenyalar les especifici-tats de cada una d'elles.
Tal com indicàvem en els nostres anteriors comentaris sobre les lleis electorals de Galícia i Andalusia, les novetats introduïdes en la normativa electoral són mínimes a causa, per una banda, de Ics disposicions de caràcter electoral contingudes en els respectius Estatuts d'Autonomia i, per una altra, del fet que la promulgació de la Llei Orgànica de Règim Electora! General delimita de manera taxativa l'abast de la normativa electora] autonòmica. El marge que queda per a la intervenció del legislador autonòmic és molt reduït i, atesa la repercussió política d'aquesta matèria, s'ha actuat amb el criteri general d'introduir poques variacions respecte a la normativa fins ara vigent.
Els aspectes nous de la normativa se centren en el règim d'inelegibilitats i incompatibilitats, en la configuració d'una nova administració electoral d'àmbit autonòmic (en el cas de Castella-la Manxa), en la fixació i distribució per províncies o districtes del nombre total de diputats i en les despeses i subvencions electorals.
Castella-la Manxa
Respecte a les inelegibílirars (art. 3), la normativa inclou ets membtes de les diverses institucions autonòmiques i els càrrecs polítics de la Junta de Comunitats. També són objecre d'inclegibilitat els parlamentaris europeus i els alts càrrecs del Consell d'Administració de Ràdio i Televisió de Castella-la Manxa. Les causes d'inelegibititat ho són també d'in-compatibilítat.
Es crea la Junta Electoral de Castella-ia Manxa, composta per quatre vocals de procedència judicial i tres a proposta de les candidatures concurrents entre professors de Dret o juristes de reconegut prestigi, sens perjudici de les competències pròpies de la Junta Electoral Central i de les provincials.
La Llei estableix de manera definitiva el nombre total de parlamentaris en 47, dins de l'oscil·lació que permetia l'Estatut d'Autonomia (entre 40 i 50); així, doncs, s'augmenten en tres els membres del primer Parlament autonòmic elegit d'acord amb la Disposició transitòria primera de l'Estatut. Per distribuir els diputats entre cada una de les circumscripcions elecrorals (la província, segons disposa l'Estatut), s'assigna un mínim de cinc a cada una d'eiles i els restants es reparteixen d'acord amb ta població.
Page 168
Amb l'aplicació d'aquestes regles en Ics recents eleccions autonòmiques s'ha produït un increment de ki representació en tres províncies (Albacete, Ciudad Real i Toledo), mentre que no ha variat la representació en les dues restants.
Pel que fa a la fórmula electoral per a l'atribució d'escons, es manté la que estableix la Llei d'Hondt. La barrera mínima per a l'atribució d'una acta de diputat es fixa en el 3 % dels vots vàlids, la qual cosa suposa una rebaixa respecte al 5 % anterior que establia l'esmentada Disposició transitòria.
En relació amb les despeses electorals, es disposa una limitació referida a 40 pessetes per habitant de la Comunitat, mentre que les subvencions s'estableixen en un milió de pessetes per escó obtingut, més 60 pessetes per cada vot aconseguit, sempre que s'hagi assolit representació parlamentària.
Illes Balears
La regulació de les inelegibilitats (art. 3) i incompatibilitats (art. 5) que fa aquesta Llei té unes característiques similars a les esmentades per al cas de Caste-lla-la Manxa.
Pel que fa a l'Administració electoral, es produeix simplement el canvi de denominació de Junta Electoral Provincial per la de Junta Electoral de les Illes Balears, ja que es tracta d'una Comunitat unipro-vincial.
La qüestió central de la Llei residia en la fixació del districte electoral i del nombre de diputats a elegir, ja que l'Estatut d'Autonomia únicament establia, en el seu article 20.3, l'elecció d'acord amb la fórmula proporcional i la necessitat que la Llei Electoral fos aprovada per la majoria absoluta de la Cambra. La Disposició transitòria que va permetre l'elecció del primer Parlament balear establí un primer acord entre les diverses forces polítiques que s'ha reproduït en la nova normativa. Es van determinar quatre districtes electorals (les quatre illes) que havien d'elegir un total de 54 diputats. En la Llei que comentem s'estableix el nombre definitu de diputats en 59; cada una de les illes té assignat un nombre preestablert de parlamentaris que, pel que es desprèn de la redacció de l'articulat, sembla no ser susceptible de variació en funció de l'evolució de la població. La distribució és ta següent: Mallorca, 33 diputats; Menorca, 13 diputats; Eivissa, 12 diputats; i Formentera, I diputat. Es fixa, com a fórmula electoral, la que estableix la normativa estatal (fórmula d'Hondt i barrera del 3 %).
Respecte a les despeses electorals, s'estableix un límit consistent a multiplicar per 46 pessetes el nombre d'habitants de la Comunitat. Pel que fa a les subvencions, es remet a la normativa estatal; el seu valor consistirà en el 50 % del que aquella estableix.
Madrid
Les novetats de la tercera Llei que comentem són escasses si tenim en compte el que hem assenyalat respecte a les inelegibilitats i incompatibilitats a Castella-la Manxa i respecte a l'Administració electoral a les Balears.
Pel que fa a la fixació del nombre de diputats a elegir, l'article 10 de l'Estatut ja havia determinat un diputat per cada 50.000 habitants o fracció superior a 25.000. Cal fer notar que és un dels pocs casos a Espanya en què la fixació del nombre de parlamentaris es fa atenent únicament criteris de proporcionalitat. Val a dir que es tracta d'una Comunitat uniprovincial i de circumscripció única, i per tant no existeix el problema de la distribució territorial de la representació.
La fórmula electoral que s'estableix és la mateixa que la que especifica la norma-Page 169tiva estatal; només varia la barrera mínima, que queda fixada en el 5 % dels vots vàlids emesos.
Pel que fa a la limitació de despeses, queda establerta en 35 pessetes per habitant. En el capítol de subvencions apareix una novetat: mentre que per a cada escó aconseguit s'assignen 1.400.000 pessetes, més 70 pessetes per vot, s'estableix que aquelles llistes que tot i no haver obtingut cap escó superin el 3 % dels vots emesos rebin 70 pessetes per vot obtingut. És la primera vegada que es preveu una subvenció electoral per a llistes que no aconsegueixin represenració parlamentària.
En resum, les noverars que s'aprecien en les noves lleis són poques o gairebé nul·les pel que fa als elemenrs configura-dors del sistema electora!; són adaptacions a la nova realitat autonòmica i presenten solament algunes variacions en els detalls que no sempre segueixen un criteri homogeni.
Joaquim M. Molins López-Rodó
Lleis autonòmiques promulgades durant el període setembre-desembre de 1986
Andalusia
-
Aragó
Llei 5/1986, de 17 de novembre, de Salut Escolar. BOA núm. 120, 1-12-86; cor. d'errades: BOA núm. 126, 15-12-86.
Llei 6/1986, de d'Arxius d'Aragó. 1-12-86.
Llei 7/1986, de Museus d'Aragó. 9-12-86.
28 de novembre, BOA núm. 120, 5 de desembre, de BOA núm. 123,
Llei 8/1986, de 19 de desembre, de Biblioteques d'Aragó. BOA núm. 1.31, 26-12-86.
Astúries
Llei 7/1986, de 24 de setembre, d'autorització per a l'alineació dels immobles compresos en el polígon industrial de Sil-vota, primera fase (ampliació), BOPA i P núm. 228, 1-10-86.
Llei 8/1986, de 24 de setembre, de concessió de crèdit extraordinari amb destinació a la reconstrucció del pont sobre el riu Nalón a Rioseco (Sobrecobio). BOPA i Pnúm. 228, 1-10-86.
Llei 9/1986, de 7 de novembre, d'autorització per la constitució d'una empresa de serveis agraris. BOPA i P núm. 268, 18-11-86.
Llei 10/1986, de 7 de novembre, reguladora de la demarcació territorial dels consells del Principat d'Astúries. BOPA iP núm. 268, 18-11-86.
Llei 11/1986, de 20 de novembre, per la qual es reconeix la personalitat jurídica de la parròquia rural. BOPA i P núm. 282, 4-12-86.
Llei 12/1986, de 20 de novembre, per la qual s'autoritza la constitució d'una empresa de producció de programes de televisió per al Principat d'Astúries. BOPA i P núm. 281, 3-12-86; BOE núm. 13, 15-1-86.
Llei 13/1986, de 28 de novembre, d'ordenació i defensa de les carreteres delPage 170 Principat. BOPA i P núm. 288, 13-12-86; BOE núm. 13, 15-1-86.
Llei 14/1986, de 26 de desembre, sobre règim d'eleccions a la Junta General del Principat d'Astúries. BOPA i P núm. 9, 13-1-86.
Llei 15/1986, de 30 de desembre, de pressupostos generals del Principat d'Astúries per a ['exercici de 1987. BOPA i P núm. 302, 31-12-86.
Canàries
Llei 7/1986, de 6 de novembre, de suplement de crèdit per un import de 4.300 milions de pessetes generat pels ingressos de l'Impost Especial de la Comunitat Autònoma de Canàries sobre els combustibles derivats del petroli.
Llei 8/1986, de 18 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques de Canàries. BOCA núm. 139, 19-11-86.
Llei 9/1986, de 11 de desembre, de transferències de crèdit a la Conselleria d'Educació. BOCA núm. 152, 19-12-86.
Llei 10/1986, de11 de desembre, sobre iniciativa legislativa popular. BOCA núm. 152, 19-12-86.
Llei 11/1986, de 11 de desembre, de creació i regulació de l'Institut Canari d'He-modonació i Hemoteràpia. BOCA núm. 152, 19-12-86.
Llei 12/1986, de 30 de desembre, de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de Canàries per a l'exercici de 1987. BOCA núm. 157, 31-12-86; cor. d'errades: BOCA núm. 10, 23-1-87.
Llei 13/1986, de 30 de desembre, de modificació parcial de la Llei 4/1984, de 4 de juliol, del Consell Consultiu de Canàries. BOCA núm. 6, 14-1-87.
Llei 14/1986, de 30 de desembre, sobre canvi de denominació de la Universitat Politècnica de Las Palmas. BOCA núm. 6, 14-1-87.
Cantàbria
Llei 7/1986, de 22 de desembre, de patrimoni de la Diptuació Regional de Cantàbria. BOC núm. 157, 20-1-86.
Llei 8/1986, de 22 de desembre, d'ordenació de les fires comercials a Cantàbria. BOC núm. 10, 14-1-87.
Castella-la Manxa
Llei 4/1986, de 23 de desembre, de pressupostos generals per a 1987 de Cas-tella-la Manxa. DOCM núm. 54, 30-12-86.
Llei 5/1986, de 23 de desembre, electoral de Castellà-la Manxa. DOCM núm. 1, 5-1-87.
Castella i Lleó
Llei 7/1986, de 23 de desembre, de la Hisenda de la Comunitat de Castella i Lleó. BOCL núm. 151, 29-12-86.
Llei 8/1986, de 31 de desembre, de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó per a 1987. BOCL núm. 152, 31-12-86; cor. d'errades: BOCL núm. 10, 23-1-87.
Extremadura
-
Galícia
Llei 1/1986, de 29 d'octubre, de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de Galícia per a L986. DOG núm. 214,3-11-86.
Page 171
Llei 2/1986, de 10 de desembre, de pròrroga en el règim de lloguers rústics per a Galícia. DOG núm. 243, 15-12-86.
Llei 3/1986, de 18 de desembre, de consells escolars de Galícia, DOG núm. 251, 26-12-86.
Illes Balears
Llei 7/1986, de 19 de novembre, de taxes de la Comunitat Autònoma. BO-CA1B núm. 39, 15-12-86.
Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la Comunicar Autònoma de les Illes Balears. BOCAIB núm. 40, 20-12-86.
La Rioja
Llei 3/1986, de 23 de desembre, de pressupostos de la Comunitat Autònoma de La Rioja per a 1987. BOR núm. 154, 30-12-86.
Madrid
Llei 9/1986, de 20 de novembre, creadora del «Patronaro Madrileno de Areas de Montana». BOCM núm. 284, 29-11-86.
Llei 10/1986, de 4 de desembre de 1986, del Consell de la Joventut de la Comunicat de Madrid. BOCM núm. 300, 18-12-86; cor. d'errades: BOCM núm. 15, 19-1-87.
Llei 11/1986, de 16 de desembre, electoral de la Comunicac de Madrid. BOCM núm. 306, 26-12-86.
Llei 12/1986, de 19 de desembre, de pressupostos generals de la Comunitat de Madrid. BOCM núm. 307 i 308, 27-12-86, 29-12-86; cor. d'errades BOCM núm. 13, 16-1-86.
Múrcia
Llei 8/1986, d'l d'agost, per la qual es modifica parcialment la Llei 10/1984, de 27 de novembre, general de taxes de la regió de Múrcia, i es regulen les taxes la gestió de les quals està encomanada a les conselleries de Política Territorial i Obres Públiques i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. BORM núm. 236, 14-10-86.
Llei 9/1986, de 9 de desembre, de reconeixement de les comunitats murcianes assentades fora de la regió. BORM núm. 298, 30-12-86.
Llei 10/1986, de 19 de desembre, de l'Agència Regional del Medi Ambient i Natural. BORM núm. 298, 30-12-86.
Llei 11/1986, de 19 de desembre, per la qual es crea l'Institut de Serveis Socials de la regió de Múrcia. BORM núm. 298, 30-12-86.
Navarra
Llei foral 9/1986, de 15 de setembre, sobre concessió de suplement de crèdit per al finançament de necessitars urgents de diversos departaments. BON núm. 116, 19-9-86.
Llei foral 10/1986, de 15 de setembre, sobre concessió de suplement de crèdit per al finançament del dèficit de la Clínica Ubarmin en els exercicis econòmics de 1985 i 1986. BON núm. 116, 19-9-86.
Llei foral 11/1986, de 10 d'octubre, de defensa de les carreteres de Navarra. BON núm. 127, 15-10-86.
Llei foral 12/1986, d'li de novembre, d'ordenació del territori. BON núm. 140,14-11-86.
Llei foral 13/1986, de 14 de novembre, de contracres de l'Administració de la Comunitat Foral de Navarra. BONPage 172 núm. 142, 19-11-86; cor d'errades, BONnúm. 157, 24-12-86.
Llei foral 14/1986, de 14 de novembre, reguladora de l'Estatut dels Vocals del Tribunal Administratiu de Navarra. BON núm. l4l, 17-11-86.
Llei foral 15/1986, de 17 de novembre, reguladora de les ajudes al foment de l'ocupació. BONnúm. 143, 21-11-86.
Llei foral 16/1986, de 17 de novembre, reguladora de les eleccions al Parlament de Navarra. BON núm. 143, 21-11-86.
Llei foral 17/1986, de 18 de novembre, sobre l'aprovació dels comptes generals de Navarra corresponents a l'exercici pressupostari de 1985. BON núm. 143, 21-11-86.
Llei foral 18/1986, de 15 de desembre, del basc. BON núm. 154, 17-12-86.
Llei foral 19/1986, de 26 de desembre, de pressupostos generals de Navarra per a l'exercici de 1987. BON núm. 159, 29-12-86.
País Basc
Decret legislatiu 2/1986, de 9 de setembre, pel qual es redacta de nou l'article vint-i-setè de la Llei 10/1981, sobre l'Estatut del Consumidor, d'acord amb allò previst a la Llei 2/1986, de 19 de febrer, de bases sobre la recepció de ['ordenament de les Comunitats Europees en l'àmbit de la Comunitat Autònoma del País Basc. BOPB núm. 176, 16-9-86.
Decret legislatiu 3/1986, de 9 de setembre, en matèria de cooperatives. BOPB núm. 176, 15-9-86.
Decret legislatiu 4/1986, de 9 de setembre, en matèria d'indicació de preus en productes alimentaris. BOPB núm. 176, 15-9-86.
Decret legislatiu 5/1986, de 9 de setembre, sobre publicitat enganyosa. BOPB núm. 176, 15-9-86.
País Valencià
Llei 3/1986, de 24 d'octubre, de patrimoni de la Generalitat Valenciana. DOGVnúm. 455, 30-10-86.
Llei 4/1986, de 10 de novembre, de creació de l'entitat «Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana». DOGV núm. 465, 13-11-86.
Llei 5/1986, de 19 de novembre, per la qual s'extingeix la corporació administrativa Gran València. DOGV núm. 475, 27-11-86.
Llei 6/1986, de 15 de desembre, d'arrendaments històrics valencians. DOGV núm. 489, 18-12-86; cor. d'errades: DOGVnúm. 507, 16-1-87.
Llei 7/1986, de 22 de desembre, sobre la utilització d'aigües per a reg. DOGV núm. 493, 24-12-86.
Llei 8/1986, de 30 de desembre, d'ordenació del comerç i superfícies comercials. DOGV núm. 497, 31-12-86.
Llei 9/1986, de 30 de desembre, per la qual es creen els ens de Dret públic Institut Valencià de les Arts Escèniques, Cinematografia i Música i Institut Valencià d'Art Modern. DOGV núm. 500, 7-1-87.
Llei 10/1986, de 30 de desembre, d'organització bibliotecària de la Comunitat Valenciana. DOGV núm. 500, 7-1-87.
Llei 11/1986, de 30 de desembre, de Pressupostos de la Comunitat Valenciana per a l'exercici de 1987. DOGV núm. 497, 31-12-86.
Llei 12/1986, de 31 de desembre de 1986, de creació del Consell Metropolità de l'Horta. DOGV núm. 505, 14-1-86.
