Comunitats autònomes

A cura de Joan Subirats

Llei d'Aragó 3/87, de 10 de març del Banc de Terres

La finalitat de la llei, d'acord amb el seu preàmbul, és facilitar la creació i l'existència d'explotacions agràries viables mitjançant la creació d'un nou sistema de distribució i tinença de les terres, respectant alhora les garanties constitucionals establertes per a la propietat privada.

L'article 1, apartat 2 de la llei, defineix el Banc de Tettes com a patrimoni immobiliari de la comunitat autònoma d'Aragó, que té com a finalitat fomentar la modernització i el desenvolupament agrari i social i garantit el conreu racional, directe i personal de la terra.

La titularitat del domini i dels altres drets reals sobre els béns del Banc de Terres correspon a la Diputació General d'Aragó, a favor de la qual figuraran inscrits en el Registre de la Propietat. La gestió, l'administració, la defensa i la reivindicació d'aquesrs béns i drets s'encomanen a un ens gestor, dotat de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar.

Els béns immobles susceptibles d'aprofitament agrícola integrables -en uns casos de forma potestativa i en d'altres per disposició legal, malgrat que l'article 3 de la llei utilitza l'expressió «podran»- en el Banc de Terres poden ser de quatre tipus, diferenciats en funció del diferent mecanisme per a la seva apropiació per part de la comunitat d'Aragó:

4. Els que hagi adquirit la Diputació General d'Aragó en virtut de l'execució de procediments de transformació de les grans zones.

2. Els que adquireixi com a conseqüència de l'exercici dels drets d'adquisició preferent que estableix la llei a favor seu en cas de venda de béns adjudicats en propietat en virtut de l'execució dels esmentats procediments de transformació.

3. Els cedits en ús a la Diputació General d'Aragó per qualsevol ens públic per tal de ser adscrits al Banc de Terres.

4. Els que per qualsevol títol pertanyin a la Diputació General.

La llei preveu (capítol I, secció I), per a cadascun d'aquests tipus de béns, els mecanismes d'integració o afectació. Pel que fa als béns del grup a) -immobles adquirirs en execució de procediments de transformació de grans zones-, la titularitat sobre ells és conseqüència de les previsions de la legislació general de reforma i desenvolupament agrari, que actualment és competència de la Diputació d'Aragó en virtut de les previsions estatutàries i dels traspassos de funcions efectuats. Per aquesta via podrien quedar afectades més de 50.000 ha., segons uns, i quasi 150.000 ha., segons altres previsions efectuades. Aquesta adscripció modifica totalment el sistema de distribucióPage 262 de terres prevista a la legislació general de reforma i desenvolupament agrari i, com a conseqüència, els adjudicataris d'aquestes terres per concessió administrativa no podran accedir mai a la seva propietat.

L'afectació d'immobles adquirits per la Diputació General d'Aragó (DGA), en virtut de l'exercici dels drets de tempteig i retractació en cas de venda per part del titular que hagi accedit a la propietat d'acord al que és previst a la legislació reguladora de transformació de grans zones, opera per ministeri de la llei (art. 6.2). És facultat potestativa de la DGA fer ús d'aquests drets, però no l'afectació al Banc de Terres dels béns que adquireix per aquest sistema.

L'aprofitament dels béns integrats al Banc es pot realitzar mitjançant la seva transmissió als ajuntaments per a la seva posterior destinació per part d'aquests a diferents modalitats d'utilització, a través de la seva concessió administrativa a particulars o col·lectivitats i, excepcionalment, a través de la seva destinació per a la constitució de camps d'experimentació.

El primer supòsit -transmissió dels béns als ajuntaments- pot tenir lloc respecte d'aquells immobles adquirits com a conseqüència de l'execució del procediment de transformació de grans zones. Aquesta transmissió implica l'obligació per part dels ajuntaments de destinar els béns rebuts únicament a les finalitats previstes (art. 5.2): aprofitament comunal i constitució d'horts familiars, explotacions familiars viables socialment i econòmicament i explotacions comunitàries i establiment d'indústries agroalimentà-ries.

L'explotació mitjançant concessió administrativa és regulada al capítol IV de la llei. Les normes fonamentals sobre aquesta qüestió consten a l'article 16, paràgrafs 1 i 2. El paràgraf 1 estableix que els béns es destinaran a algun d'aquests objectius: prioritàriament, a complementar explotacions familiars agràries per tal que siguin viables socialment i econòmicament i, en segon lloc, a constituir explotacions familiars i explotacions comunitàries. Excepcionalment, es podran establir camps d'experimentació.

L'ens gestor del Banc de Terres determinarà els immobles que s'hagin de destinar a cadascun dels objectius que s'ha assenyalat. La gestió i l'aprofitament d'aquests béns es realitzarà mitjançant concessió administrativa.

Les concessions s'atorguen mitjançant concurs públic. No són transmissibles i són inembargables. El concessionari està obligat a conrear directament i personalment l'explotació; a aconseguit les 4/5 parts dels mínims de producció assenyalats per l'ens gestor; a permette l'execució de les obres previstes en els plans de la zona; a executar les millores imposades en el títol de concessió i a pagar el cànon.

La llei estableix diferents requisits per a ser concessionari segons el tipus d'explotació que es porti a terme.

En el cas d'explotació familiar agrària es requereix (art. 24) el compromís de conrear les terres concedides directament i personalment i ser major de divuit anys o menor emancipat.

Per a l'adjudicació d'una concessió d'explotació comunitària (art. 29) és necessària la constitució d'una societat agrària de transformació (SAT) o d'una entitat de base cooperativa, els socis de les quals seran majors de 18 anys o menors emancipats i es comprometran a conrear les terres directament i personalment.

Quan es tracti d'explotació de comunals (art. 34), l'adjudicació de les terres es farà per conveni amb els ajuntaments, els quals les hauran de destinar a constituir horts familiars, explotacions fami-Page 263liars agràries, explotacions comunitàries o a fomentar l'establiment d'indústries agroalimentàries.

La llei també regula les bases i les prioritats per a l'adjudicació de les concessions, els terminis de la concessió i la possibilitat de renovar-los.

Finalment, el capítol III regula la naturalesa, el règim jurídic, l'organització, els recursos financers i les funcions de l'ens gestor.

L'ens gestor del Banc de Terres es constitueix com un organisme autònom adscrit al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Monts de la Diputació General d'Aragó (art. 35). Té com a finalitats l'administració del Banc de Terres, el seu augment i la seva consolidació, l'ajut i l'assessorament als concessionaris, i contribuir al desenvolupament sòcio-econòrnic dels municipis interessats a vetllar per la conservació de l'entorn ecològic del Banc de Terres.

Els recursos del Banc de Terres estan constituïts pel producte del cànon o qualssevol altres rendiments del Banc de Terres; el producte dels rendiments del seu propi patrimoni; les transferències previstes en els pressupostos de la comunitat autònoma d'Aragó i les subvencions o aportacions voluntàries de tot tipus procedents d'ens públics i de particulars.

L'ens gestor del Banc de Terres està constituït pels següents òrgans: el consell; la comissió permanent; el gerent í el secretari. Els seus actes i acords són re-curribles en alçada davant el conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

M. Dolors Vergés

Llei foral 5/1987, d'l d'abril, per la qual es modifica la Compilació de Dret Civil Foral o «Fuero Nuevo» de Navarra. BON núm. 41, de 6 d'abril.

Com és ben sabut, aquesta compilació és la més extensa de totes (consta de 596 lleis, 5 disposicions transitòries i 2 de finals). La llei que presentem ha comportat la modificació de més de 90 d'aquestes lleis, i la supressió de les disposicions finals, però s'hi ha afegit una disposició addicional en la qual s'especifica que les remissions fetes al Codi Civil s'entendran efectuades a la redacció que tinguin en el moment d'entrada en vigor d aquesta llei reformadora.

Dues han estat les directrius seguides en aquesta reforma:

1. L'adaptació als principis constitucionals, després de suprimir-se les discriminacions per raó de sexe, naixement o estat civil (aquest és l'objectiu que la mateixa exposició de motius assenyala com a fonamental), amb la qual cosa s'afegeix a d'altres comunitats autònomes, com la catalana o l'aragonesa, que ja ho havien fet abans. 2. S'ha procedit també a introduir modificacions que són de caràcter merament tècnic; fins i tot, hom pot destacar que s'ha aprofitat la reforma per donar una millor redacció a algun precepte sense introduir cap canvi de fons en el seu contingut (per exemple, a la llei 155 s'ha modificat l'expressió «salvo que el disponente disponga lo contrario» per «salvo que el disponente es-tablezca lo contrario»).

L'aspecte més important és, per tant, l'adequació als principis constitucionals. En aquest punt, cal remarcar el següent: al Llibre I (De les persones i de la família), s'ha unificat l'edat de la pubertat, establint-la als 14 anys, amb indepen-Page 264dència del sexe (llei 50). La pàtria potestat s'atribuieix (tal com ja ho havia fet el Codi Civil), conjuntament, al pare i a la mare (llei 63). Igualment se suprimeixen les discriminacions per raó de filiació. Efectivament, tal com assenyala l'article 39.2 de la Constitució, es garanteix la igualtat dels fills davant la llei, amb independència de la filiació; per això hom prescindeix de l'antiga classificació (naturals, legítims, il·legítims, etc.) i s'estableix que la filiació només pot ser per naturalesa (matrimonial i no matrimonial, que produeix els mateixos efectes) i per adopció (llei 68). Es regulen amb força detall la determinació i les accions de filiació, de manera molt semblant a com ho fa el Codi Civil, admetent la lliure investigació de la parernitat i la maternitat (llei 70).

La reforma ha incidit també de manera important en el règim econòmic matrimonial, sense que forçosament respongui a qüestions de naturalesa constitucional. En aquest sentit, per exemple, pel que fa a les càrregues i la responsabilitat de la societat de «conquistas», ja no s'hi inclou una remissió a allò que per a la societat de guanys establien els arts. 1408 a 1411 del Codi Civil, sinó que la llei 84 enumera directament allò que s'ha de considerar càrrega de la societat, de la mateixa manera que la llei 85 enumera allò que és a càrrec de cada cònjuge. Paral·lelament, l'administració dels béns de «conquista», en defecte de pacte, ja no és atribuïda al marit, sinó a ambdós cònjuges conjuntament. S'introdueix el divorci com a causa de dissolució d'aquesta societat conjugal, encara que sense esmentar-lo directament (la llei 87 diu textualment: «la disolución del matrimonio o el fallecimiento de uno de los cónyuges»). Es fa també una regulació més detallada de la seva liquidació en allò que es refereix a l'inventari, els aliments, la divisió, etc. S'introdueix el que s'anomena com «derechos de ventajas», que consisteixen a atribuir al cònjuge sobtevivent, sense que li siguin computats a la seva part, la roba, els efectes d'ús personal i els objectes d'aixovar de la casa, el valor dels quals no sigui excessiu d'acord amb la posició de la família i els usos socials, i també els instruments de treball d'un valor no desproporcionat.

Interesssa destacar que al règim de separació de béns i pel que fa a la contribució al sosteniment i atencions de la família, la llei 103 estableix la possibilitat de computar el treball a la llar familiar de qualsevol dels cònjuges. S'ha suprimit, per altra banda, el dot necessari (llei 120).

La nul·litat del matrimoni, el divorci i la separació són causes que fan perdre el dret a les arres (abans hom hi incloïa la declaració de culpabilitat d'adulteri).

També s'han modificat els criteris de crida dels «parientes mayores». En l'ordre, cas que existeixi igualtat de grau, s'estableix la preferència dels de doble vincle sobre els de vincle senzill i, en les mateixes condicions, el de més edat. Ha desaparegut, per tant, la preferència dels homes respecte de les dones (llei 138).

Al llibre II (De les Donacions i Successions), pel que fa a la capacitat per adquirir a títol lucratiu («inter vivos» o «mor-tis causa»), s'ha suprimit la discriminació per raó de filiació (llei 153), en plena consonància amb allò que ja ha quedat recollit a la Jlei 68. Igualment pertocant a pactes successoris, s'elimina tota referència als descendents legítims, i es concreta a l'expressió descendents, més general. La prodigalitat ja no és una causa que incapaciti per testar.

L'usdefruit de fidelitat no vindrà determinat per la llei personal del marit, sinó per la condició foral de navarrès del cònjuge premort. S'ha introduït també, com a causa per a la seva privació, la convivència marital amb una altta persona.

Page 265

Tant a la legítima com a la successió legal, d'acord amb el principi constitucional ja esmentat, s'equiparen tots els fills (matrimonials, no matrimonials i adoptats plenament). En la successió legal, l'últim lloc és atribuït a la comunitat navarresa tabans deia la Diputación de Navarra). S'ha suprimit la reserva legal (hom manté només la vidual).

Finalment, al llibre III (Dels béns) es destaca l'ampliació de la legitimació per a l'exercici del dret de retractació als descendents de l'alienant (s'ha suprimit el mot legítims) i l'eliminació (ja no existeix com a pena accessòria en l'ordre penal) de la interdicció civil de l'arrendatari com a causa per poder demanar la resolució del contracte d'arrendament.

Joan Egea Fernàndez

Lleis promulgades a les Comunitats autònomes entre els mesos de gener i abril de 1987

Andalusia

Llei 1/1987, de 30 de gener, de Pressupostos Generals per a 1987. BOJA núm. 8, 1-2-87.

Llei 2/1987, de 2 d'abril, de declaració de 12 llacunes com a Reserves Integrals Zoològiques a la Província de Cadis. BOJA núm. 31, 8-4-87.

Llei 3/1987, de 13 d'abril, de creació de l'Institut de Foment d'Andalusia. BOJA núm. 33, 14-4-87.

Llei 4/1987, de 14 d'abril, per la qual es modifica la Llei 2/1982, de 21 de desembre, reguladora del Consell Assessor de RTVE a Andalusia. BOJA núm. 35, 24-4-87.

Llei 5/1987, de 14 d'abril, relativa a la suspensió transitòria de la vigència de la Llei 2/1982, reguladora del Consell Assessor de RTVE a Andalusia. BOJA núm. 35, 24-4-87.

Aragó

Llei 1/1987, de 13 de febrer, de Pressupostos de la Comunitat Autònoma per a 1987. BOA núm. 18, 16-2-87; Annex de Taxes: suplement al núm. 18, 20-2-87; corr. d'ertades: BOA núm. 30.

Llei 2/1987, de 16 de febrer, Electoral de la Comunitat Autònoma d'Aragó. BOA núm. 19, 18-2-87.

Llei 3/1987, de 10 de març, del Banc de Tetres. BOA núm. 29, 13-3-87.

Llei 4/1987, de 25 de març, d'Ordenació de l'Acció Social. BOA núm. 36, 30-3-87; corr. d'errades: BOA núm. 49.

Llei 5/1987, de 2 d'abril, de Patrimoni de la Comunitat Autònoma d'Aragó. BOA núm. 40, 7-4-87; corr. d'errades: BOA núm. 66, 8-6-87.

Llei 6/1987, de 15 d'abril, sobre Mancomunitats de Municipis. BOA núm. 36, 22-4-87.

Llei 7/1987, de 15 d'abril, de Coordinació de Policies Locals d'Aragó. BOA núm. 46, 22-4-87.

Llei 8/1987, de 15 d'abril, de creació, organització i control parlamentari dePage 266 la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió. BOA núm. 46, 22-4-87.

Astúries

Llei 1/1987, de 30 de març, de coordinació i ordenació territorial. BOPA i P núm. 86, 14-4-87.

Llei 2/1987, de 8 d'abril, per la qual es modifica la denominació, seu i composició dels òrgans de govern i administració del Patronat Reial de la Gruta i Indret de Covadonga. BOPA núm. 94, 25-4-87.

Llei 3/1987, de 8 d'abril, reguladora de la disciplina urbanística. BOPA i P núm. 95, 27-4-87.

Llei 4/1987, de 10 d'abril, de taxes en matèria d'Indústria i Mineria. BOPA i P núm. 97, 29-4-87; corr. d'errades: BOPA i P núm. 117, 23-5-87.

Llei 5/1987, d'11 d'abril, de Serveis Socials. BOPA i P núm. 101, 5-5-87.

Canàries

Llei 1/1987, de 13 de març, reguladora dels Plans Insulars d'Ordenació. BOCanúm. 35, 23-3-87.

Llei 2/1987, de 30 de març, de la Funció Pública Canària. BOCa núm. 40, 3-4-87.

Llei 3/1987, de 3 d'abril, de Mesures Urgents en Matèria Electoral. BOCa núm. 41, 4-4-87; corr. d'errades: BOCanúm. 52, 27-4-87.

Llei 4/1987, de 7 d'abril, del Consell Escolar. BOCa núm. 49, 20-4-87.

Llei 5/1987, de 7 d'abril, sobre l'ordenació urbanística del sòl rústic de la Comunitat Autònoma de Canàries. BOCanúm. 48, 17-4-87.

Llei 6/1987, de 7 d'abril, sobre sistema d'actuació d'urbanització diferida. BOCanúm. 48, 17-4-87.

Llei 7/1987, de 22 d'abril, per la qual es concedeix un crèdit extraordinari per atendre diversos programes urgents. BOCa núm. 52, 27-4-87.

Llei 8/1987, de 28 d'abril, del Patrimoni de la Comunitat Autònoma de Canàries. BOCa núm. 56, 4-5-87.

Llei 9/1987, de 28 d'abril, de Serveis Socials. BOCa núm. 56, 4-5-87.

Cantàbria

Llei 1/1987, de 18 de febrer, de concessió d'un aval d'un import de 80 milions de pessetes a la Casa de Cantàbria a Madrid. BOC núm. 42, 27-2-87.

Llei 2/1987, de 6 de març, d'Honors, Condecoracions i Distincions de la Diputació Regional de Cantàbria. BOC núm. 58, 23-3-87.

Llei 3/1987, de 6 de març, per la qual s'estableix l'Himne de Cantàbria i se'n regula l'ús. BOC núm. 58, 23-3-87.

Llei 4/1987, de 27 de març, d'ús conjunt de la bandera i l'escut. BOC núm. 68, 6-4-87.

Llei 5/1987, de 27 de març, d'eleccions a l'Assemblea Regional de Cantàbria. BOC núm. 67, 3-4-87.

Llei 6/1987, de 22 d'abril, de Pressupostos Generals de la Diputació RegionalPage 267 de Cantàbria per a 1987. BOC extra núm. 4, 23-4-87.

Castella-La Manxa

Llei 1/1987, de 7 d'abril, sobre el Consell Assessor de Ràdio i Televisió Espanyola a Castella-La Manxa. DOCM núm. 20, 28-4-87; corr. d'errades: BOE núm. 147, 20-6-87.

Llei 2/1987, de 7 d'abril, de Coordinació de les Policies Locals de Castella-La Manxa. DOCM núm. 20, 28-4-87; corr. d'errades: DOCM núm. 24, 15-5-87.

Llei 3/1987, de 7 d'abril, de modificació de la Llei 4/1985, de designació de Senadors en representació de Castella-La Manxa. DOCM núm. 20, 28-4-87.

Llei 4/1987, de 7 d'abril, de Fires Comercials de Castella-La Manxa. DOCM núm. 20, 28-4-87.

Castella i Lleó

Llei 1/1987, de 6 de març, de modificació de la Llei 4/1986, de 30 d'abril, que regula la constitució i el funcionament de les Federacions Esportives de Castella i Lleó i llur règim disciplinari. BOCL núm. 39, 30-3-87; corr. d'errades: BOCL núm. 44, 7-4-87.

Llei 2/1987, de 6 de març, sobre inspecció i règim sancionador en matèria de Turisme de la Comunitat de Castella i Lleó. BOCL núm. 39, 30-3-87; corr. d'errades: BOCL núm. 44, 7-4-87.

Llei 3/1987, de 30 de març, Elecroral de Castella i Lleó. BOCL núm. 40, 1-4-87; corr. d'errades: BOCL núm. 52, 21-4-87.

Extremadura

Llei 1/1987, de 26 de gener, de Pressupostos de la Comunitat Autònoma d'Extremadura. DOE núm. 2, extra 28-1-87; corr. d'errades: DOE núm. 10, 5-2-87; corr. d'errades: DOE núm. 19, 10-3-87.

Llei 2/1987, de 16 de març, d'eleccions a l'Assemblea d'Exrremadura. DOE extra núm. 3, 16-3-87.

Llei 3/1987, de 8 d'abril, sobre Terres de Regadiu. DOE núm. 29, 14-4-87.

Llei 4/1987, de 8 d'abril, de creació de la Socierat de Foment Industrial d'Extremadura. DOE núm. 29, 14-4-87.

Llei 5/1987, de 23 d'abril, de Serveis Socials. DOE núm. 37, 12-5-87.

Galícia

Llei 1/1987, de 30 d'abril, de Pressupostos de la Comunitat Autònoma de Galícia per a 1987. DOG núm. 82, 4-5-87; corr. d'errades: DOG núm. 92, 18-5-87.

Illes Balears

Llei 1/1987, de 18 de febrer, de Sindica-tura de Comptes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. BOCAIB núm. 27, 2-3-87.

Llei 2/1987, de 18 de març, de Crèdit Extraordinari per atendre la despesa de les eleccions al Parlamenr de les Illes Balears. BOCAIB núm. 38, 26-3-87.

Llei 3/1987, de 18 de març, de Mesures de Foment del Patrimoni Històric dePage 268 les Illes Balears. BOCAIB núm. 41, 2-4-87.

Llei 4/1987, de 18 de març, de suplement de crèdit per a la transferència de capital a la Universitat de les Illes Balears. BOCAIB núm. 40, 31-3-87.

Llei 5/1987, de 18 de març, de modificació de determinats conceptes de l'annex de la Llei 7/1986, de Taxes de la CAIB. BOCAIB núm. 40, 31-3-87.

Llei 6/1987, de 27 de març, de Pressupostos Generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 1987. BOCAIB núm. 45, 11-4-87; corr. d'errades: BOCAIB núm. 66, 26-5-87.

Llei 7/1987, d'l d'abril, de crèdit extraordinari per dotar la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. BOCAIB núm. 51, 23-4-87.

Llei 8/1987, d'l d'abril, d'Ordenació Territorial de les Illes Balears. BOCAIB núm. 51, 23-4-87.

Llei 9/1987, d'l 1 d'abril, d'Acció Social. BOCAIB núm. 53, 28-4-87.

La Rioja

Llei 1/1987, de 23 de gener, per la qual es regulen les eleccions a la Diputació General de la Rioja. BOR núm. 14, 5-2-87; corr. d'errades: BOR núm. 17, 12-2-87.

Llei 2/1987, de 9 de febrer, de Salut Escolar. BOR núm. 22, 24-2-87.

Madrid

Llei 1/1987, de 5 de març, de cementiris supramunicipals de la Comunitat de Madrid. BOM núm. 64, 17-3-87.

Llei 2/1987, de 23 d'abril, per la qual s'amplia el Parc Regional de la Conca Alta del Manzanares. BOM núm. 107, 7-5-87.

Múrcia

Llei 1/1987, de 31 de gener, de Pressupostos Generals de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia per a 1987. BORM núm. 26, 2-2-87.

Llei 2/1987, de 12 de febrer, Electoral de la Regió de Múrcia. BORM núm. 59, 12-3-87; corr. d'errades: BOE núm. 121, 21-5-87.

Llei 3/1987, de 23 d'abril, de protecció i harmonització d'usos del Mar Menor. BORM núm. 116, 22-5-87.

Llei 4/1987, de 27 d'abril, d'Ordenació de Cossos i Escales de l'Administració Regional. BORM 118, 25-5-87.

Navarra

Llei Foral 1/1987, de 13 de febrer, de Cossos de Policia de Navarra. BON núm. 22, 20-2-87.

Llei Foral 2/1987, de 23 de febrer, de Bases de les taxes, les exaccions para-fiscals i els preus de l'Administració de la Comunitat Foral de Navarra i dels seus organismes autònoms. BON núm. 22, 20-2-87.

Llei Foral 3/1987, de 2 de març, per la qual s'estableixen les normes per a la constitució del Consell Assessor de Ràdio Televisió Espanyola a Navarra. BON núm. 27, 4-3-87.

Page 269

Llei Foral 4/1987, de 23 de març, per la qual s'estableix una compensació en el sistema de retribucions dels funcionaris mèdics i ATS-DE titulars i de l'Administració de la Comunitat Foral al servei de la sanitat local, afectats per la implantació de les Estructures d'Atenció Primària a les Zones Bàsiques de Salut. BON núm. 36, 25-3-87.

Llei Foral 5/1987, d'l d'abril, per la qual es modifica la Compilació del Dret Civil Foral o Fur Nou de Navarra. BON núm. 41, 6-4-87; corr. d'errades: BON núm. 56, 6-5-87.

Llei Foral 6/1987, de 10 d'abril, de normes urbanísriques regionals per a protecció i ús del territori. BON núm. 49, 20-4-87; corr. d'errades: BON núm. 60, 13-5-87.

Llei Foral li1987, de 21 d'abril, d'òrgans rectors de les Caixes d'Estalvis de Navarra. BON núm. 52, 27-4-87.

Llei Foral 8/1987, de 21 d'abril, de creació de la Universitat Pública de Navarra. BON núm. 52, 27-4-87; corr. d'errades: BON núm. 58, 11-5-87.

País Basc

Llei 1/1987, de 27 de març, d'Eleccions per a les Juntes Generals dels Territoris Històrics d'Araba, Bizkaia i Gui-puzkoa. BOPB núm. 72, 10-4-87; corr. d'errades: BOPB núm. 85, 30-4-87.

Comunitat Autònoma Valenciana

Llei de la Generalitat Valenciana 1/1987, de 31 de març, Electoral valenciana. DOGV núm. 561, 6-4-87; corr. d'errades: DOGV núm. 577, 30-4-87.

Llei de la Generalitat Valenciana 2/1987, de 9 d'abril, de consumidors i usuaris de la Comunitat Valenciana. DOGV núm. 568, 15-4-87.

Llei de la Generalitat Valenciana 3/1987, de 23 d'abril, sobre règim de gestió dels porrs de la Comunitat Valenciana. DOGV núm. 576, 29-4-87.