La comunitat especial per raó de mitgeria

Autor:Adolfo Lucas Esteve
Pàgines:365-372
 
EXTRACTO GRATUITO
DRET CIVIL CATALÀ IV | DRETS REALS
CAPÍTOL 15
LA COMUNITAT ESPECIAL
PER RAÓ DE MITGERIA
1. Introducció. Concepte, règim i
naturalesa jurídica de la mitgeria
La comunitat especial per raó de mitgeria està regulada en Capítol V del Títol V del
Codi civil de Catalunya. Tenint en compte que el legislador considera la mitgeria com una
forma de comunitat, la situa en seu del Títol V que regula les situacions de comunitat. Per
tant, al costat de la comunitat per torns, la propietat horitzontal i la comunitat ordinària.
Com ja hem indicat amb anterioritat, el Codi civil de Catalunya qualica la comu-
nitat per raó de mitgeria i la comunitat per torns com a comunitats especials, amb la qual
cosa el legislador català vol ressaltar la peculiaritat de cadascuna enfront de les comunitats
tradicionals, això és, la comunitat ordinària i la propietat horitzontal. Com és evident, a
tenor de la seva ubicació sistemàtica en el Codi, el legislador català congura la mitgeria
com una forma especial de comunitat, contràriament al que es disposa en el Codi civil
espanyol en el qual es regula com a servitud.
Aquesta comunitat especial, com veurem, té la peculiaritat d’originar-se entre dos
o més propietaris de nques, que necessàriament han de ser confrontants, i que compar-
teixen un element mitger. Aquest element mitger pot tenir la funció de sustentació de les
edicacions privades que s’hi recolzin a sobre o bé pot tenir una funció de tancament. A
més, com veurem, l’element mitger pot ser vertical (paret) o horitzontal (sòl).
La Llei 13/90, de 9 de juliol, de l’acció negatòria, immissions, servituds i relacions
de veïnatge, regulava la mitgeria i la denia, segons DE LAMA, com el règim jurídic de
l’element situat entre dues nques veïnes la funció del qual és actuar com a element sus-
tentador de les construccions que s’hi facin al costat (mitgeria de càrrega) i com a element
de divisió i tancament (mitgeria de tancament). S’ha de destacar en primer lloc que la de-
nició fa referència únicament a les parets mitgeres, per la qual cosa l’establiment d’aquest
règim només s’adiu sebre aquest tipus d’element constructiu. I en segon lloc, que aquesta
regulació se situava en el marc de les relacions de veïnatge i no de comunitat. Doncs bé,
amb l’entrada en vigor del Codi civil de Catalunya, les dues principals novetats que ens tro-

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA