La revisió de les normes europees i nacionals de protecció dels consumidors. Més enllà de la Directiva sobre drets dels consumidors i de l'instrument opcional sobre un Dret europeu de la compravenda d'octubre de 2011, Sergio Cámara Lapuente (Dir.) i Esther Arroyo Amayuelas (Coord.)

Autor:Lídia Arnau Raventós
Cargo:Doctora, professora agregada de Dret Civil de la Universitat de Barcelona
Páginas:149-152
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 149

Comentari

El volum constitueix el primer estudi monogràfic publicat a Espanya sobre la Directiva 2011/83/UE, de 25 d’octubre, sobre dret dels consumidors (en endavant, DDC), i la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell relatiu a una normativa comuna de compravenda europea [COM2011 635 final], aprovada l’11 d’octubre (en endavant, CESL), i sobre l’impacte de totes dues en el Dret espanyol de consum. Així es recullen les ponències desenvolupades en el decurs del Congrés internacional que, amb el mateix títol, es va celebrar a la Universitat de Rioja, els dies 1 i 2 de març del 2012. Una iniciativa i l’altra es desenvolupen en el marc del Projecte d’Investigació R+D+I del Ministeri de Ciència i Innovació (DER2008/02325) Hacia un Código de Consumo en España y en la Unión Europea: la revisión de las normas de protección de los consumidores. Sense cap mena de dubte, l’obra serà un referent en matèria de Dret europeu i espanyol de consum.

El llibre s’estructura en quatre parts . La primera, amb la rúbrica de «Revisión del acquis communautaire de consumo, Directiva 2011/83/UE, sobre derechos de los consumidores y Propuesta de Reglamento UE sobre un Derecho común europeo de compraventa», s’inicia amb una presentació d’aquest últim text a càrrec de Bénédicte FAUVARQUE-COSSON (Universitat Panthéon-Assas, París II). Destacada la seva naturalesa d’instrument opcional, l’autora incideix, entre altres, en qüestions relatives al seu àmbit objectiu i subjectiu d’aplicació (és a dir, contractes de compravenda, tot i que no tots, i no només contractes d’aquesta mena; contractes entre professionals i consumidors, i entre professionals entre si) i a les normes generals (parts I-III de l’annex I) i especials (parts IV-V). Aborda també la qüestió relativa a l’elecció de l’instrument com a llei aplicable i posa una atenció especial en la necessitat de procedir a l’aplicació homogènia de l’instrument a partir d’una també homogènia i autònoma inter-pretació de les seves normes. Finalment, en lloa el valor com a model de codificació. En especial, a les normes que conté la Proposta relatives a la contractació amb consumidors, té en compte l’aportació de Hans SHULTE-NÖLKE (Universitat d’Osnabrück), titulada «El Derecho de consumo en la Propuesta de Reglamento sobre un Derecho común europeo de la compraventa». L’autor argumenta que el nivell de protecció dispensat és molt alt, si es compara amb les normes restants de la UE i els drets nacionals. Els índexs en els quals basa la seva apreciació són, entre altres, l’absència de jerarquia en els remeis per manca de conformitat del bé amb el contracte; en aquest mateix context, l’existència de terminis de prescripció molt llargs en benefici del comprador, i les cauteles a què queden subjectes els pactes d’exoneració de responsabilitat del venedor.

L’autor suggereix revisar les exigències que entorn de l’elecció de l’instrument per part del consumidor i la limitació del seu àmbit objectiu d’aplicació (només) als contractes transfronterers. Una proposta per encaixar la DDC en el context general del dret del consum és la finalitat que persegueix Christian TWIGG-FLESNER (Universitat de Hull) en l’estudi «La Directiva sobre derechos de los consumidores en el contexto del Derecho de consumo de la Unión Europea». S’hi aborden qüestions com la regulació dels drets precontractuals d’informació (que no s’acull a la proclamació general de l’article 4 i obeeix a un enfocament d’harmonització mínima) i el dret de desisti-

Page 150

ment. Especialment intens és el treball «Hacia una revisión del acquis de consumo», que presenten els professors Horst EIDENMÜLLER (Universitat Ludwig-Maximilian, Munic), Florian FAUST (Bucerius Law School, Hamburg), Hans Christoph GRIGOLEIT (Universitat Ludwig-Maximilian, Munic), Nils JANSEN (Universitat Westfälische Wilhelms, Münster), Gerhard WAGNER (Universitat de Bonn) i Reinhard ZIMMERMANN (Institut Max Planck de Dret Comparat i Internacional Privat, Hamburg). Les aportacions convergeixen i s’estructuren en quatre blocs. En el primer, relatiu a la naturalesa...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA