Bibliografia recent d'interès
| Autor | Marina Solís Obiols |
| Cargo | Consultora de política i planificació lingüístiques, Universitat Oberta de Catalunya |
| Páginas | 563-572 |
Page 563
Aquesta bibliografia selectiva sobre dret lingüístic, sociolingüística i política i planificació lingüístiques ha estat elaborada a partir de la informació que difonen Linguistlist, la llista de distribució internacional especialitzada en lingüística i sociolingüística, el CIEMEN i el Centre de Documentació de la Secretaria de Política Lingüística, entre d’altres.
A més, en aquest recull també us oferim un apartat amb una selecció de diferents llocs web, interessants pels seus continguts actuals tant pel que fa al món del dret lingüístic com de la sociolingüística i la planificació lingüística, al qual us convidem a participar amb l’enviament d’enllaços del vostre interès per publicar-los en aquestes pàgines.
Page 564
1. Dret lingüístic
Comunicación de la Comisión al Consejo, al Parlamento Europeo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones: Multilingüismo: una ventaja para Europa y un compromiso compartido. Bruselas: Comisión de las Comunidades Europeas, 2008.
Communicatión from the Commission to the European Parliament, the Council, The European Economic and Social Committee and the Committee of the Regions Multilingualism: an aset for Europe and a shared commitment. Brussels: Commission of the European Communities, 2008.
En bons voisins: la Flandre et la législation linguistique. Brussel·les: Ministerie van de Vlaamse Gemeenschap, DL 1998.
Franquesa i Bonet, E.; Jou i Mirabent, L. (eds.). Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori. Madrid: Marcial Pons, 2009. ISBN 978-84-9768-552-8
Mundialització, lliure circulació i immigració, i l’exigència d’una llengua com a requisit: el cas del català, llengua oficial en part del territori d’un estat. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, 2008. ISBN 978-84-393-7812-9
2. Sociolingüística i planificació lingüística
Alvar, M. El español en Paraguay: estudios, encuestas, textos. [Madrid]: La Goleta: Universidad de Alcalá, DL 2001. ISBN 84-8138-469-0
Areny i Cirilo, M. D. Avaluar per construir: eines de diagnosi i d’intervenció en la situació sociolingüística de l’escola. Vic: EUMO; Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 1999. ISBN 84-7602-426-6
Bases para la política lingüística de principios del siglo XXI: el euskera, una lengua viva, cotidiana y polivalente del siglo XXI = XXI Mende hasierarako hizkuntza politikararen oinarriak; Viceconsejería de Política Lingüística; Consejo Asesor del Euskera; Hizkuntza Politikarako Sailburuordetza. Vitoria-Gasteiz: Euskal Autonomia Erkidegoko Administrazioa Kultura Saila, 2008.
Rutt-Griffler, J.; Evans Davies, C. (eds.). English and ethnicity. Nova York: Palgrave Macmillan, 2006. ISBN 978-0-312-29599-8
De Bres, J. Planning for tolerability: promoting positive attitudes and behaviours towards the maori language among non-maori New Zelanders. Wellington: Victoria University of Wellington, 2008. ISBN 2-284-04116-7
Edwards, J. Un món de llengües: entendre la diversitat lingüística. [Bellcaire d’Empordà]: Aresta, 2008. ISBN 978-84-93948-7-9
Page 565
IV Encuesta sociolingüística: 2006. [Comisión Rectora de la IV Encuesta Sociolingüística]. 2a ed. Vitoria-Gasteiz: Eusko Jaurlaritzaren Argitalpen Zerbitzu Nagusia = Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, 2008. ISBN 978-84-457-2774-4
Estadística d’usos lingüístics a institucions públiques 2007. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística. Idescat.
Feng, A. (ed.). Bilingual education in China: practices, policies, and concepts. Clevedon; Buffalo: Multilingal Matters, 2007. ISBN 978-1-85359-991-0
Franquesa i Bonet, E. El mercat lingüístic, base del màrqueting lingüístic: precedents. Barcelona (Universitat Ramon Llull: Facultat de Comunicació Blanquerna), 2008.
Harrison, K. D. When languages die: the extinction of the world’s languages and the erosion of human knowledge. Oxford; New York: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-518192-0
Informe de resultats: Exploració i test de conceptes de comunicació per “Campanya 2008 de foment de l’ús públic del català”. Barcelona: Time Consultants; Institució promotora: Secretaria de Política Lingüística, 2008.
Informe sobre la situació del català a les cerveses: Anàlisi sobre la presència de les llengües en l’etiquetatge de les cerveses venudes a l’àrea metropolitana de Barcelona: Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2007.
Järlehed, J. Euskaraz: Lengua e identidad en los textos multimodales de promoción del euskera, 1970-2001. Göteborg: Göteborgs Unisersitet, 2008. ISBN 978-91-7346-594-6
La Política lingüística vasca a debate. Vitoria-Gasteiz: Ciudadanía y Libertad, 2008. ISBN 978-84-9797-3298
La Presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona: Anàlisi de l’ús de la toponímia i la presència del català a les terminals de l’aeroport de Barcelona i al portal web d’Aena. Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2008.
Madariaga Orbea, J. Apologistas y detractores de la lengua vasca. Donostia-San Sebastián: Fundación para el Estudio del Derecho Histórico y Autonómico de Vasconia = Euskal Herriko Zuzenbide Historiko eta Autonomikoa Aztertzeko Fundazioa, 2008.
Page 566
Marfany, J. L. Llengua, nació i diglòssia. Barcelona: L’Avenç, 2008. ISBN 978-84-88839-26-8
Martí Castell, J.; Mestres i Serra, J. M. El multilingüisme a les universitats en l’espai europeu d’educació superior: (actes del seminari del CUIMPB-CEL 2007). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISBN 978-84-92583-09-6
Mas Castells, J.-À. El morfema ideològic: una anàlisi crítica dels models de llengua valencians. Benicarló: Onada, 2008. ISBN 978-84-96623-28-6
Mezu, J. El palo y la zanahoria: política lingüística y educación en Irlanda (1922-1939) y el País Vasco (1980-1998). Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2008. ISBN 978-84-259-1411-9
Morgenthaler García, L. Identidad y pluricentrismo lingüístico: hablantes canarios frente a la estandarización. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert, 2008. ISBN 978-84-8489-298-4 (Iberoamericana); ISBN 978-3-86527-320-8 (Vervuert)
Morris, M. A. [et al.]. Les politiques linguistiques canadiennes: approches comparées. Paris [etc.]: L’Hartmattan, cop. 2003. ISBN 2-7475-5418-X
Ofercat: L’oferta lingüística a quinze ciutats catalanes. [Barcelona]: Secretaria de Política Lingüística. Consorci per a la Normalització Lingüística [2007].
Ofercat 2007: Estudi sobre l’oferta lingüística a diverses ciutats de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Vicepresidència i Consorci per a la Normalització Lingüística. Barcelona, 2007.
Pascual Batlle, A. Fòrum de les Llengües de Lloret de Mar. Lloret de Mar: Mitjans de Comunicació La Selva SL [2007].
Pirinioetako hizkuntzak: Bisitariaren gida= Lenguas del Pirineo. Bilbao: Euskaltzaindia, 2008.
Pradilla, M. À. La tribu valenciana: reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística. Benicarló: Onada, 2008. ISBN 978-84-96623-33-0
Ros i Pardo, H. Llibre blanc de l’ús del valencià-II: iniciatives per al foment del valencià. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2008. ISBN 978-84-482-5060-7; ISSN: V-4310
Salam al català: Una presentació de la llengua catalana a la comunitat islàmica i araboparlant de Catalunya. Barcelona: Plataforma per la Llengua, DL 2008.
Solé, C. (dir.); Alarcón, A. (coord.). Capitals lingüístics i empreses: racionalitat de l’extensió social de l’ús del català davant dels nous reptes d’organització social. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISBN 978-84-7283-991-5
Transmisión intergeneracional del euskera en la CAV [2001]. Eusko Jauralitza, Kultura Saila = Gobierno Vasco, Departamento dePage 567 Cultura. Vitoria-Gasteiz: Servicio central de Publicaciones del Gobierno Vasco = Eusko Jauralitzaren Argitalpen Zerbitzu Nagusia, 2008. ISBN 978-84-457-2743-0
Viladot, M. À. Lengua y comunicación intergrupal. Barcelona: UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-790-8
Werner, M. (ed.) Politiques et usages de la langue en Europe. [Paris]: Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme, cop. 2007. ISBN 978-2-7351-1078-0
Current issues in language planning
[Clevedon, UK], vol. 9 (2008), núm. 1
Conté:
— Gottlieb, N. «Japan: language policy and planning in transition», p. 1-68.
— Horner, K.; Weber, J. J. «The Language situation in Luxembourg», p. 69-128.
Diasporiques (2008), núm. 3
Conté:
— Simon, S. «Le Rejet par le Conseil constitutionnel de la Charte des langues régionales ou minoritaires», p. 31-36.
— Agresti, G. «La Promotion de la diversité linguistique en Italie», p. 38-41.
Europa de les Nacions (2008), núm. 67
Conté:
— Pla Boix, A. M. «El régimen lingüístico de la provincia canadiense de Nuevo Brunswick», p. 159-185.
— Ruíz Vieytez, E. J. «Minorías, nacionalidades y minorías nacionales. La problemática aplicación en España del Convenio Marco para la Protección de las Minorías Nacionales del Consejo de Europa», p. 187-225.
Herri-arduralaritzazko Euskal Aldizkaria= Revista Vasca de Administración Pública (2004), núm. 80, p. 201-207
Conté:
— Cobreros Mendazona, E. «La normativa sobre el euskera publicada en 2007».
International Journal of the Sociology of Language (2008), núm. 193/194
Conté:
— Paredes, F. A.; Sánchez-Prieto Borja, P. «Methological approach to the history of the sociolinguistics of Spanish language», p. 21-55.
— Molina Martos, I. «The sociolinguistics of Castilian dialects», p. 57-78.
— Enguita Utrilla, J. M. «Spanish and historical dialect in Aragon», p. 79-89.
— Cestero Mancera, A. M.; Paredes, F.; Molina, I. «Sociolinguistic issues of Madrid», p. 91-108.
— Ariza, M. «The sociolinguistics ofPage 568 Spanish in Extremadura», p. 109-120.
— Hernández Campoy, J. M. «Sociolinguistic aspects of Murcian Spanish», p. 121-138.
— Villena Ponsoda, J. A. «Sociolinguistic patterns of Andalusian Spanish», p. 139-160.
— Samper Padilla, J. A. «Sociolinguistic aspects of Spanish in the Canary Islands», p. 161-176.
— Hernández García, M. T.; Villalba-Martínez, F. «Immigrants in Spain: sociolinguistic issues», p. 177-190.
International Journal of the Sociology of Language (2009), núm. 195. Número monogràfic: «Sociolinguistic and Subjective Aspects of Welsh in Wales and its Diaspora».
Journal of Sociolinguistics, vol. 12 (2008), núm. 4
Conté:
— Woolard, K. A. «Why dat now?: linguistic-anthropological contributions to the explanation of sociolinguistic icons and change», p. 432-452.
— Heller, M. «Language and the nation-state: challenges to sociolinguistic theory and practice», p. 504-524.
— Gumperz, J. J.; Cook-Gumperz, J. «Studying language, culture, and society: sociolinguistics or linguistic anthropology?», p. 532-545.
Lengas: Revue de Sociolinguistique (2008), núm. 63
Conté:
— Fabié, D. «Un romaniste romantique: François Raynouard», p. [27]-45.
— Gastou, M.-C. «L’escritura militanta de l’Armana prouvençau», p. [47]-95.
— Jones, M. «Aménagement linguistique et territorie au pays de Galles», p. [97]-120.
— Formoso, V. «La investigación sociolingüística mediante grupos de discusión y observación», p. [121]-148.
Lenga: Revue de Sociolinguistique(2008), núm. 64
Conté:
— Djordjevic, K. «Les six paradoxes de la construction d’une langue monténégrine», p. [7]-22.
— Filhol, E. «Remarques historiques sur la perception de la langue tsigane en France», p. [23]-34.
— Guzman, V. «Représentations et stéréotypes de l’occitan à Vendargues: une enquête aupres de personnes âgrées de plus de soixante ans», p. [35]-60.
— Martel, P. «La culture d’oc vue d’ailleurs», p. [111]-124.
Llengua i Ús (2008), núm. 43
Conté:
— Joan i Marí, B. «Algunes consideracions sobre la campanya per a l’ús social de la llengua catalana», p. 2-4.
Page 569
— Guàrdia, L. «L’autoaprenentatge en un context virtual: reptes i oportunitats per construir un model innovador», p. 5-12.
— Arias, A.; Montagut, M. «Els materials didàctics del Parla.cat: enfocament didàctic i metodologia», p. 13-18.
— Mataix, A.; Teixidó, G. «Curs de català bàsic B1 per a auxiliars de geriatria i personal que fa atenció domiciliària», p. 19-23.
— Corsà i Forcat, L.; Navarro, C. «Formació de formadors: la col·laboració amb Pagesos Solidaris», p. 24-28.
— Julià, M. A.; Llobet, A. «La sisena edició de la Classificació internacional de malalties, 9a revisió. Modificació clínica (CIM-9-MC), un projecte col·laboratiu de renovació», p. 29-34.
— Pagès, I. «PROFIT: programa per a la restauració orientat a la formació integral dels treballadors», p. 35-43.
— Cortés, J. «La XVI Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris: la comunicació i els serveis lingüístics», p. 44-60.
— Carrera Baiget, A. «L’aportació de la Comissió Lingüística en el projecte del traductor automàtic entre el català i l’occità», p. 61-68.
— Carrera Baiget, A. «Er apòrt dera Comission Lingüistica en projècte deth traductor automatic entre eth catalan e er occitan», p. 69-76.
— Saval, S. «Universal Doctor Speaker, una eina multilingüe per facilitar la relació metge-pacient en els centres sanitaris de l’Institut Català de la Salut», p. 77-81.
— Pedreño, M.; Genovès, I. «Els usos lingüístics a les institucions públiques de Catalunya 2007», p. 82-91.
— Solé Camardons, J.; Torrijos López, A. «El Sistema d’Indicadors Lingüístics a Catalunya», p. 92-103.
— Hasegawa, S. «Vocabulari occitanjaponès. [Ressenya]», p. 104-105.
— Nogué Serrano, N. «El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacció i estil. [Ressenya]», p. 106-108.Page 570
— Castells, A. «Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord. [Ressenya]», p. 109-112.
— Fabà, A. «Les condicions de vida de la població immigrada a Catalunya. [Ressenya]», p. 113-115.
Llengua Nacional (2008), núm. 65, p. 7-8
Conté:
— Joan i Marí, B. «Drets lingüístics i servei públic: algunes consideracions».
Llengua, Societat i Comunicació: revista de sociolingüística de la Universitat de Barcelona (2008), núm. 6
Conté:
— Estruch Traité, J. «Què fa un lingüista a la sanitat pública?», p. 5-14.
— Gómez Font, A. «Sigui minusculista, no posi comes quan respiri i altres petits consells per redactar textos a les empreses», p. 21-25.
— Llacuna Morera, J. «Recursos comunicatius/emocionals per la formació en prevenció de riscs laborals. Les emocions com a estratègia per a l’augment de la repercussió del missatge», p. 27-32.
— Duarte i Montserrat, C. «Qüestió d’estil», p. 15-20.
— Montolío Durán, E. «Consultors i lingüistes. Quan el producte de l’empresa és un Text», p. 41-48
— Gibert Sunyer, J.; Feliu Ferrer, C. «Diners i paraules», p. 49-54.
Noves SL (2009)
Conté:
— Sorolla Vidal, N. «Casa, escola i pati: usos lingüístics quan s’acaben les classes», p. 7-21.
Hi ha una versió en anglès:
— Galindo Solé, M.; Vila i Moreno, F. X. «Els factors explicatius dels usos lingüístics informals entre l’alumnat català: llengua inicial, xarxes socials, competència i llengua vehicular d’ensenyament», p. 37-51.
— Benito, R.; Gonzàlez i Balletbò, I. «Intensitat i caracterització de la segregació a l’escola catalana en clau lingüística», p. 67-78.
Hi ha una versió en anglès:
— Bretxa, V.; Comajoan, L.; Sorolla, N. «De les pràctiques monolingües familiars a la identificació bilingüe: el cas dels preadolescents de Mataró i la Franja», p. 91-105.
Hi ha una versió en anglès:
— Wieland, K. «Young people’s language in Barcelona and its representation in the mass media», p. 121-127.
Hi ha una versió en català:
Sociolinguistica (2006), núm. 20
Conté:
— Nekvapil, J. «From language planning to language management», p. [92]-104.
— Rindler Schjerve, R. «Regional minority language research in Europe: a call for a change in perspectives», p. [105]-120.
En aquest número donarem a conèixer alguns enllaços relacionats amb el règim jurídic de la llengua catalana pel que fa a l’actualitat, i en relació amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 i la Unió Europea.
Dictamen sobre la constitucionalitat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 en temes lingüístics
Límits constitucionals a la regulació de la matèria lingüística en l’Estatut d’autonomia de Catalunya (Llei orgànica 2/2006, de 19 de juliol).
Reflexions i propostes al voltant de la regulació de la matèria lingüística en l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2006 i en relació amb la Constitució espanyola de 1978.
Page 572
El català a la Unió Europea
S’hi analitza la situació en què ha quedat la llengua catalana en el marc de la Unió Europea.
