Bibliografia recent d'interès
| Autor | Marina Solís |
| Páginas | 595-606 |
Page 595
Aquesta bibliografia selectiva sobre dret lingüístic i sociolingüística ha estat elaborada a partir de la informació que difonen Linguistlist, la llista de distribució internacional especialitzada en lingüística i sociolingüística, el ciemen i el Centre de Documentació en Sociolingüística de la Secretaria de Política Lingüística, entre d’altres.
A més, en aquest recull també us oferim un apartat amb una selecció de diferents llocs web, interessants pels seus continguts tant pel que fa al món del dret lingüístic com de la sociolingüística, al qual us convidem a participar amb l’enviament d’enllaços del vostre interès per publicar-los en aquestes pàgines.
Page 596
Behils, M. (2004): Canada’s Francophone Minority Communities: Constitutional Renewal and the Winning of School Governance. McGill- Queen’s up.
Convegno Internazionale di Studi (2005): Europa plurilingue: comunicazione e didattica. Milà: Vita e Pensiero.
Esteve, Alfons [et al.] (2006): Guia pràctica dels drets lingüístics. València: Acció Cultural del País Valencià.
Ferreira Fernández, F. X. [et al.] (2005): Estatuto xurídico da lingua galega. Vigo: Edicións Xerais de Galicia.
Grin, F. (2003): Language Policy Evaluation and the European Charter forRegional or Minority languages. Palgrave MacMillan.
Hernández, L. i Bos, A. (2006): La situació de la minoria mari a la Federació russa. Dossier Mercator, II Trimestre 2006.
Hicks, D. A. (2005): Còrnic: llengua i legislació. Documents de treball, 21. Barcelona: Mercator.
Language rights in the Basque Country (2005): Iruñea, Navarra: Hizkuntz Esdubideen Behatokia = Observatory of Linguistic Rights.
Llibre verd de l’Administració de justícia: recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia a Catalunya (2006). [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia: Consell de Justícia de Catalunya.
Magrinyà, J. (2006): Retrat sociolingüístic de la zona eslovenòfona de l’Estat italià. Documents de treball, 24. Barcelona: Mercator.
Marí, I. (2006): Les Actions de l’UNESCO en faveur de la diversité linguistique: une perspective catalane. Barcelona: Angle: Linguapax, Unesco- cat, Centre unesco de Catalunya.
Marí, I. (2006): Mundialització, interculturalitat i multilingüisme. Pròleg: Damià Pons i Pons. Palma: Lleonard Muntaner.
Moustaoi, A. (2006): Llengua i legislació al Marroc. Documents de treball, 22. Barcelona: Mercator.
Palermo, F. i Von Toggenburg, G. (ed.) (2003): European ConstitutionalValues and Cultural Diversity. Bolzano: European Academy Bolzano.
Pérez Fernández, J. M. (coord.) (2006): Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España. Barcelona: Atelier.
Page 597
Szabómihály, G. (2006): Language policy and language rights in Slovakia. Documents de treball, 23. Barcelona: Mercator.
Adamson, R. (2007): The Defence of French: a language in crisi? Clevedon [etc.]: Multilingual Matters.
Alexandre, V. (2006): TV3 a traïció: Televisió de Catalunya o d’Espanya?Barcelona: Proa.
Bastardas i Boada, A. (2007): Les polítiques de la llengua i la identitat a l’era «glocal». Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya.
Bastardas i Boada, A. (2005): Diversitat i sostenibilitat lingüístiques: nous principis d’organització?. [Barcelona]: Fundació Joaquim Torrens Ibern.
Versió electrònica: http://www.torrens-ibern.cat/documents/Sessio%201 50605.pdf.
Blas Arroyo, J. L. [et al]. (ed.) (2006): Discurso y sociedad: contribuciones al estudio de la lengua en contexto social. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions, 2006. (Estudis filològics; 23).
Bofarull Bertran, J. (2004): Els reptes sociolingüístics de la universitat catalana. Barcelona: Fundació Joaquim Torrens-Ibern. Versió electrònica:
Burke, P. (2006): Lenguas y comunidades en la Europa moderna. Madrid: Akal.
Cambiaghi, B., Milani, C. i Pontani, P. [ed]. (2005): Europa plurilingüe: comunicazione e didattica: atti del Convegno Internazionale di Studi. Milano, Università Cattolica del Sacro Cuore, 4-5 novembre 2004. Milà: Vita e Pensiero.
Castillo Lluch, M. i Kabatek, J. [ed.] (2006): Las lenguas de España: política lingüística, sociología del lenguaje e ideología desde la Transición hasta la actualidad. Madrid: Iberomericana.
Page 598
El Paper de la llengua entre els consumidors: estudi qualitatiu. [S. l.] (2006): Time Consultants.
Encuesta de usos lingüísticos en las comarcas orientales de Aragón año 2003 (2005): Saragossa: Gobierno de Aragón. Instituto Aragonés de Estadística.
Enquesta d’usos lingüístics a Andorra 2004: dades sintètiques (2006): Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Secretaria de Política Lingüística. Versió electrònica:
Enquesta d’usos lingüístics a la Franja d’Aragó 2004: dades sintètiques (2006): Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Secretaria de Política Lingüística. Versió electrònica:
Estudi qualitatiu sobre la campanya «Dóna corda al català-2006. El català va amb tu» (2006): Reus: Ceres.
Filardo Llamas, L. (2006): Conflicting language? Ideological representations in northern irish political discourse. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.
Gabancho, P. (2007): El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d’extinció. Barcelona: Ed. Meteora, SL.
Gasull i Roig, B. (2006): La Llengua catalana en l’etiquetatge dels arrossos catalans. Barcelona: Plataforma per la Llengua. Versió electrònica:
Herreras, J. C. (2006): Lenguas y normalización en España. Madrid: Gredos. i+d Barcelona (2006): Usos lingüístics al petit comerç de l’eix comercial deCreu Coberta — Sants. [Barcelona].
Lasagabaster, D. i Huguet, Á. [ed.]. (2007): Multilingualism in European Bilingual Contexts: Language Use and Attitudes. Clevedon: Multilingual Matters.
Llengua i immigració (IV): dossiers temàtics (2007): Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresidència, Secretaria de Política Lingüística.
Marcos Marín, F. (2006): Los retos del español. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert.
Martí, F. [et al.] (2006): Palabras y mundos: informe sobre las lenguas del mundo. Barcelona: Icaria.
Pueyo, M. (2007): El fantasma de la mort del català: cap a un nou discurs sobre la llengua catalana. Barcelona: Proa.
Querol Puig, E. (2006): El coneixement del català 2001: mapa sociolingüístic de Catalunya. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística.
Page 599
Rafanell Vall-Llosera, A. (2006): La il·lusió occitana: la llengua dels catalans, entre Espanya i França. Barcelona: Quaderns Crema.
Romaguera i Ramió, J., López Llaví, J. M. i Còdol i Soler, C. (2006): Conclusions del treball sobre cinema i llengua catalana. Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2006. Versió electrònica:
Sedó, J. (2007): La Llengua catalana, senya d’identitat nacional. Ametlla del Vallès: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.
Simó Solsona, M. (2007): Avaluació de la campanya lingüística «El català [va] amb tu»: anàlisi del discurs de les entrevistes en profunditat. [S. l.: s. n.].
Sintes Pascual, E. (2006): L’ús del català a la premsa diària a Catalunya:Opinions, actituds i pràctiques d’empreses i de professionals del sector envers l’ús del català. Barcelona.
Torres, J. (2006): Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra 2004: Llengua i societat a Andorra en els inicis del segle XXI. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística.
Vila, X. (coord.) (2006): Conclusions de la Comissió Coneixement i ús de la llengua: la potenciació de la llengua entre infants i joves: del coneixement a l’ús. Barcelona.
Versió electrònica:
A partir d’aquest número introduïm un parell de novetats pel que fa a l’actualització de les revistes en matèria de sociolingüística i política i plani
ficació lingüístiques. Així, en primer lloc, hi hem introduït un comentari i el sumari en cas de tractar-se d’un monogràfic i, en segon lloc, hem seleccionat del sumari els articles —si no es tracta d’un monogràfic— relacionats directament amb els nostres centres d’interès. Esperem que aquesta nova organització us sigui útil.
Número monogràfic dedicat a la parla dels joves.
— Présentation. Les parlers jeunes, le parler de / des jeunes (T. Boulot).
— «Le parlage des jeunes» à la réunion. Bilan et perspectives (G. Ledegen).
Page 600
— Action des médias et interactions entre jeunes dans une banlieue ouvrière de Paris. Remarques sur l’innovation lexicale (Z. Fagyal).
— Le parler arabe des jeunes musulmans de Ceuta. Un effet du processus de koinéisation marocaine (A. Vicente).
— Y a-t-il un «parler jeune»? (B. Lamizet)
— Études de parlers de jeunes urbains en France. Éléments pour un état des lieux (C. Trimaille).
— Les parlers jeunes et la mémoire sociolinguistique. Questionnements sur l’urbanité langagière (T. Boulot).
— Les parlers jeunes. Bibliographie générale et thématique (C. Trimaille; T. Boulot et alii).
— Synthetic Compounding in English Interlanguage of Basque-Spanish Bilinguals (M. del Pilar García Mayo).
— Young Children Learning Languages in a Multilingual Context (C. Kirsch).
— The Reading Achievement of Third Language versus Second Language Learners of English in Relation to the Interdependence Hypothesis (S. Modirkhamene).
Aquest número tracta de manera monogràfica les perspectives de la diversitat lingüística i la davallada d’aquesta.
— Theorizing the decline of linguistic diversity (Ch. Scanlon; M. Singh).
— Native language and Internet usage (N. Gandal).
— The problems of efficiency and linguistic discrimination in the coordination of firms (C. Solé; A. Alarcón; A. Terrones; L. Garzón).
— Minorization and the process of (de)minorization: the case of Kali’na in French Guiana (I. Léglise; S. Alby).
— A tale of two cities: Japanese ethnolingua landscapes in Canada (H. Noro).
Page 601
— Language maintenance and language shift among analized Malays (A. El Shiekh Abdalla).
— Language planning in Botswana and Malawi: a comparative study (G. Kamwando; T. Mooko).
— Imagining Wales and the Welsh Language: Ethnolinguistic Subjectivities and Demographic Flow (N. Coupland; H. Bishop; B. Evans; P. Garret).
— Intimate Partner Violence: Linguistic Features and Accommodation Behavior or Perpetrators and Victims (K. Robertsona; T. Murachver).
— Finding a New Voice: Writing Through Health Adversity (E. Bouchard Ryan).
— The Interactive Effects of Homosexual Speech and Sexual Orientation on the Stigmatization of Men: Evidence for Expectancy Violation Theory (C. W. Gowen; T. W. Britt).
— Racial/Ethnic Self-Labeling in Relation to Group Socialization and Identity in African-Descended Individuals (D. M. Anglin; A. L. Whaley).
Monogràfic dedicat a la relació entre les llengües i la nova economia en el cas del Canadà.
— Vers nouvelles formes de pouvoir langagier? Langue(s) et identité dans la nouvelle économie (M. Heller; J. Bontet).
— La langue comme resource productive et les rapports de pouvoir entre communautés linguistiques (L. Oubois; M. Leblanc; M. Beaudin).
— Idéologies et pratiques du multilinguisme au Québec: luttes et mutations dans un site de la nouvelle économie (E. Kahn; M. Heller).
— Nouvelle économie et nouvelle technologie à Montréal: entre protection et ouverture linguistique (P. Lamarre; S. Lamarre).
— Le tourisme patrimonial: la commercialisation de l’identité franco-canadienne et ses enjoux langagiers (T. Bontou).
Page 602
— «Secrets keep Jou sick»: Metalinguistic labor in a drug treatnlent prograrn for homeless women (E. Summers Carr; S. Ehrlch; J. Sidnell).
— The epistemics of social relations: owning grandchildren (S. Wirtheim).
— Shifting tactics of intersubjectivity to align indexicalities: A case of joking around in Swahinglish (Ch. Higgins).
— The use of ‘indigenous’ and urban vernaculars in Zimbabwe (S. Makoni; J. Brutt-Griffler; P. Mashiri).
— Mining large corpora for social information: The case of elderly (G. Mautner).
— The bargaining genre: A study of retail encounters in traditional Chinese local markets (L. Osvald).
— Spanish in Brazu: Language Policy, Business, and Cultural Propaganda (J. Del Valle; L. Villa).
— Managing Multilingualism in the European Union: Language Policy Evaluation for the European Parliament (M. Gazzola).
— Demographic and Sociopolitical Predictors of American Attitudes Towards Foreign Language Policy (J. P. Robinson; W. P. Rivers; R. D. Brecht).
— Planning for the Survival of Linguistic Diversity (S. Romaine).
Page 603
— El català a les empreses: context, pràctiques i discursos. (M. Rovira i Martínez. Àmbit i Grup d’Estudis de les Identitats).
— Usos lingüístics en les TIC de les petites i mitjanes empreses de Catalunya. (V. Bretxa i Riera. Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació).
— El Baròmetre d’ús del català a Internet. La situació de la llengua catalana als webs. (Joan Soler i Martí. Webmàsters Independents en Català, de Cultura i Àmbits Cívics (WICCAC)).
— Estadística de la presència del català a la xarxa d’Internet i de les característiques dels webs catalans. (F. Monràs, M. Medina, S. Cabré, P. del Canto, V. Melèndez, E. Ripoll, J. Urrutia i D. Baena. Institut d’Estadística de Catalunya i Universitat Politècnica de Catalunya).
El monogràfic de Noves SL tardor-hivern 2007 tracta sobre els costos i els beneficis del multilingüisme en l’àmbit empresarial.
— Informacionalisme, globalització i trilingüisme. Una anàlisi de l’estadística sobre usos lingüístics a petites i mitjanes empreses de Catalunya (A. Alarcón).
— Le multilinguisme au travail dans le contexte québécois de la francisation des entreprises (V. Moffet; P. Bouchard).
— El multilingüisme en l’etiquetatge. Comparativa de la situació i de les polítiques lingüístiques pel que fa a l’etiquetatge de productes en comunitats lingüístiques de característiques similars a la catalana (B. Gasull i Roig).
— El multilingüisme, un valor emergent (M. Rovira i Martínez).
— Marketing Welsh in an ambivalent context (C. H. Williams).
Page 604
— Problemas jurídicos de la normativización lingüística (A. Alonso Álvarez).
— Diversitat i llengües menys difoses a la Unió Europea: un estat de la qüestió (M. À. Arróniz i Morera de la Vall).
— La intervenció lingüística de l’Administració en l’àmbit socioeconòmic (J. R. Solé i Durany).
— Les autoritats lingüístiques (B. Colom Pastor).
— Peut-on faire confiance au modèle «1 + 2» ? Une évaluation critique des scénarios de communication dans l’Europe multilingüe (F. Grin).
— Limba sarda comuna: prima storia, spirito politico e forma futura (G. Corongiu).
— L’égalité réelle des communautés de langue officielle du Canada. Les rapports entre communautés linguistiques officielles au Canada (M. Bastarache).
— El règim jurídic sancionador disciplinari aplicable als funcionaris en supòsits de discriminació per raó de llengua (J. M. Trayter Jiménez).
— The promise of Canada’s declaration of official languages (G. Ch. N. Webber).
— Lengua y derecho a la educación en la Comunidad Autónoma del País Vasco: reflexiones jurídicas sobre el tránsito hacia un nuevo modelo (I. Urrutia Libarona).
— Els acords administratius signats pel Govern espanyol sobre l’ús oficial de les llengües espanyoles diferents del castellà en el si de les institucions i els organismes de la Unió Europea (N. Mir i Sala).
— Sobre la justícia lingüística: l’alternativa del multilingüisme territorial (J. Castaño).
Page 605
En aquest número donarem a conèixer alguns enllaços interessants tant des del punt de vista juridicolingüístic com de l’associacionisme cívic pel que fa a la proposta d’aplicació del decret que regula la tercera hora de castellà a l’educació primària.
Enllaç del Departament d’Educació on hi ha el projecte de decret d’ensenyament que estableix els continguts curriculars i les assignacions horàries tant per a primària com per a secundària. Proposta del Govern de la Generalitat per a l’aplicació de la tercera hora de castellà a primària.
Al butlletí de febrer de 2006 de l’Associació Rosa Sensat (Associació Catalana de Mestres i Educadors), hi trobareu consideracions d’a- quests mestres entorn el decret d’aplicació de la tercera hora de castellà a l’educació primària.
La Federació de Pares i Alumnes de Catalunya dóna a conèixer en aquest enllaç la posició respecte del decret d’aplicació de la tercera hora de castellà a l’educació primària.
