Vint-i-cinc anys de la Revista Catalana de Dret Públic: anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica dels articles
| Autor | Anna M. Pla Boix - Fernando Domínguez Garcia |
| Cargo | Lletrat del Parlament de Catalunya i professor associat de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona - Professora lectora de dret constitucional de la Universitat de Girona. |
| Páginas | 185-213 |
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
185
VINT-I-CINCANYS DE LA
REVISTA CATALANA DE DRET PÚBLIC
:
ANÀLISI DEL PERFIL DELS AUTORS QUE HI HAN PUBLICAT
I DE LA TEMÀTICA DELS ARTICLES
Fernando Domínguez Garcia*
Anna M. Pla Boix**
Sumari
1. Orígens,finalitat i etapes de la Revista
2. Suport institucional i humà
3. Contingut dela Revista
3.1. Estructura interna i contingut dela Revista
a) Primera època
b) Segona època
3.2. La temàtica delsarticles publicats
3.3. La trajectòria temàtica de la Revista en paral·lel a l’evolució política i
normativa
4. Autors
4.1. Nombre i sexe dels autors
4.2. Àmbit de treballdels autors
4.3. La llengua de publicació dels articles
5. Qualificacióde la Revista
6. La revista electrònica
*Fernando Domínguez Garcia, lletrat del Parlament de Catalunya i professorasso ciat dedret
constitucionalde la Universitat Autònoma de Barcelona, Departamentde Ciència Política i Dret
Públic,Edifici B – CampusUAB, 08193 Cerdanyoladel Vallès,fernando.dominguez@uab.cat.
** Anna M.Pla Boix, professoralectora de dret constitucionalde la Universitatde Girona, Àreade
Dret Constitucional, Facultatde Dret,Campus Montilivi,s/n, 17001 Girona, anna.pla@udg.edu.
Articlerebut el 3.05.2010.Avaluaciócega: 8.05.2010.Data d’acceptació dela versió final: 2.07.2010.
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 185
1. Orígens, finalitat i etapes dela
Revista
El juny de l’any 1985 es va publicar el primer número de la llavors denominada
Autonomies. Revista catalana de dret públic. La idea inicial fou endegar una re-
vista per abordar des d’una perspectiva jurídica la construcció de l’Estat de les
autonomies.El context històric de desplegament dels aspectes territorials de la
Constitucióespanyola de 1978 i de construcció de l’autonomia catalana apareix
en la presentació que se’n féu del primer número. En aquelles primeres pàgines
queda palès que l’objectiu fundacional de la Revista era doble: interpretar el
procés de construcció autonòmica i oferir«les millors vies de futur per ferreali-
tat el model de convivència social que lliurement assumírem en aprovar la
Constitució i els estatuts d’autonomia».1Ara bé, això no va implicar que Auto-
nomies. Revista catalana de dret públic se centrés únicament i exclusivament en
aspectes territorials. Per això en la presentació del número setè es parla de la
Revista com a «lloc de debat doctrinal sobre el dret públic,especialment l’auto-
nòmic».2L’èmfasi en els aspectes territorials convivia, per tant, amb un ventall
ampli de temespropis del dret públic.
L’impuls inicial de la publicació partí de l’Escola d’Administració Pública
de Catalunya i responia a l’objectiu de cobrir el que aleshores es percebia com
un buit, el del dret públic, atès que no hi havia cap revista catalana que el trac-
tés.3La presentació del primer número a què s’ha fet referència estava signada,
però, pels llavors directors de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya
(Josep-Enric Rebés i Solé) i de l’Institut d’Estudis Autonòmics (Josep MariaVi-
laseca i Marcet).4És a dir, tot i l’impuls inicial de l’Escola, formalment acabà
sent una publicació conjuntade tots dos organismes,tot i que la involucració de
l’Institut d’Estudis Autonòmics es limità a proposar algun membre del Consell
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
186
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
1. Rebés i Solé, Josep-Enric, i Vilasecai Marcet, Josep Maria,«Presentació», Autonomies.Revista
catalanade dret públic, núm. 1, pàg. [3].
2. Rebés i Solé, Josep-Enric, «Presentació», Autonomies.Revista catalana de dret públic, núm. 7,
pàg. [3].Cal remarcar que aquesta«segona presentació» fetaen el tercer aniversaride la Revista ja
només estàsignada pel llavors directorde l’Escola d’AdministracióPública.
3. La desaparicióde la revista Administració Pública(editada per la Facultat deDret de la Univer-
sitat Autònoma de Barcelonaamb la subvenció de la FundacióBofill) seria un dels argumentses-
grimits des del començament per responsables de l’Escolad’Administració Pública de Catalunya
per obtenirel suport institucional del Govern de la Generalitat,aleshores presidit pel M. H. Sr.Jor-
di Pujoli Soley.
4. Vid.l’especial «In memoriam JosepM. Vilaseca i Marcet»del número 21.
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 186
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 187
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
de Redacció. Després s’insistirà en el diferent pes de totes dues entitats en
l’esdevenir dela Revista.
La revista Autonomies. Revista catalana de dret públic s’editava en doble
edició, amb una versió catalana i una versió castellana. El tiratge, en els mo-
ments de màxima difusió, arribà a 700 exemplars en català i 500 en castellà. La
intenció inicial era fer una revista quadrimestral, però la manca de periodicitat
real i la irregularitat en la seva aparició foren un delsdèficits de la primera èpo-
ca. En molts casosla separació entre un número i el següent fou d’un any i gai-
rebé es pot dir que més enllà dels propòsits inicials es tractà d’una revista se-
mestral i en els últims anys pràcticament d’una revista anual.5Se’nvan publicar
un total de30 números des de 1985 a 2004.En total són 29 exemplars, perquèhi
ha un número conjunt que correspon als números 2 i 3.
En els últims anys es constatàque calia renovar el model de publicació pe-
riòdica i reformular-lo per donar-li nous impulsos. La idea que va prendre for-
ça fou endegar unanova etapa de la Revista, amb un nou equip, nous objectius
i nou format. Tot i que hi hagué reunions i propostes per impulsar la nova eta-
pa de la Revista conjuntament entre l’Escola d’Administració Pública de Cata-
lunya i l’Institut d’Estudis Autonòmics, finalment es va decidir no publicar-la
conjuntament. La Revista Catalana deDret Públic es publica en l’actualitat úni-
camentper l’Escola d’Administració Pública.Cal apuntarque l’Institutd’Estudis
Autonòmics edita actualment la seva pròpia revista rubricada Revista d’Estudis
Federals i Autonòmics.
El desembre de 2005 aparegué el número 31 de l’ara anomenada Revista
Catalana de DretPúblic. Tot i el canvi de nom,el fet de continuar ambla nume-
ració anteriorja denota la continuïtat amb Autonomies.Revista catalana de dret
públic, perbé que es fa constar expressament que és la «segona època» de la pu-
blicació periòdica. En la presentació de la segona etapa, la doctora Mercè Bar-
celó i Serramalera, nova directora de la Revista,subratllaria la voluntat de recu-
5. La data d’aparició dels númerosés la següent:juny 1985 (núm. 1), desembre 1985 (núm.2-3),
juny1986 (núm. 4), octubre 1986 (núm. 5), maig 1987 (núm.6), setembre 1987 (núm. 7), desem-
bre 1987 (núm.8), juliol 1988 (núm. 9), juliol 1989 (núm. 10),desembre 1989 (núm. 11), desem-
bre 1990 (núm. 12),desembre 1991 (núm. 13), juliol 1992 (núm. 14),desembre 1992 (núm. 15),
juliol1993 (núm. 16), desembre 1993 (núm.17), juliol 1994 (núm. 18), desembre1994 (núm. 19),
desembre1995 (núm. 20), desembre 1996 (núm.21), juliol 1997 (núm. 22), juny 1998 (núm.23),
febrer 1999 (núm. 24), desembre 1999 (núm. 25), desembre 2000 (núm. 26), desembre 2001
(núm.27), desembre 2002 (núm. 28), novembre2003 (núm. 29), novembre2004 (núm. 30).
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 187
perar l’esperit d’una publicació capdavantera en el seu àmbit, que vol conso-
lidar «un lloc dedebat doctrinal i un centre d’informació sobretots els aspectes
que interessen als qui s’ocupen del model d’organització territorial de l’Estat i,
més encara, del funcionament general de l’Estat o en perspectiva d’Estat». Par-
tint d’aquesta base, des de 2005, es constataria que les gairebé tres dècades
de desenvolupament de l’Estat de les autonomies i de consolidació progressi-
va de l’autogovern havien facilitat la recuperació i la generaciód’un corpus im-
portant de dretpúblic, obrint considerablement a partird’aquest fet la perspec-
tiva del debat doctrinal. De fet, es constatava que quedava enrere l’etapa inicial
en què la preocupació principal havia estat posar en marxa el funcionament
descentralitzat de l’Estat. Aquesta constatació exigia, per la Revista, «la necessi-
tat d’incorporar un enfocament teòric més general que tracti de trobar noves
orientacions comunament sentides i que meni a situar-nos en el nucli cen-
tral del sistema juridicopúblic en totes les seves dimensions: la pròpiament in-
terna, l’estatal, l’europea i la internacional; és a dir, els pressupòsits des dels
quals es projecta qualsevol dret públic amb vocació omnicomprensiva».6Com
ja va passar a Autonomies. Revista catalana de dret públic, el ventall temàtic no
se centra en l’estudi de l’autonomia, sinóen l’espectre més ampli de temestrac-
tats pel dret públic. La combinació de temes clàssics del dret públic –tot incor-
porant sempre nous enfocaments i perspectives– amb temes i problemàtiques
noves a les quals ha de fer frontel dret públic és patent en els nousnúmeros de
la Revista.
La segona època de la Revista no suposa només un canvi en el Consell de
Redacció i enel nom de la publicació, tambés’introdueixen una sèriede canvis
en l’estructura, continguts i criteris de publicació que s’explicaran més enda-
vant. Cal apuntar que la Revista passa a ser semestral, periodicitat que ara es
compleixescrupolosament. Finsal moment present se n’han publicat10 núme-
ros (del 31 al 40),sent l’exemplar queteniu a les mans el número 41.També cal
avançar quecada Revista se centra en un tema monogràfic (en la primeraetapa
ja hi havia números monogràfics, però amb una cadència intermitent) i que
existeix una única versió, que publica preferentment els articles en la llengua
original de l’autor. Articles que, d’altra banda, passen un rigorós procés
d’avaluació externa, coms’explicarà en les properes pàgines.
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
188
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
6. Barcelói Serramalera, Mercè,«Presentació»,RevistaCatalana de Dret Públic,núm. 31,pàg. 7-12.
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 188
2. Suport institucional i humà
Quan el 1985 va endegar-se el projecte de la revista Autonomies,s’era conscient
que una publicació periòdica d’aquestes característiques exigiria una infraes-
tructura materiali personal sòlida per impulsar-la i fer-la avançar. Composa de
manifest l’actadel Consell de Redacció celebrat l’11 de juliol de 1985, jaalesho-
res els impulsors del projectetenien la «ferma convicció que la publicació d’una
única revista en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, que s’ocupi dels temes
relatius a l’Administració pública i a les autonomies, cobreix suficientment les
necessitats i les possibilitats presents» per la qual cosa s’apostaria per «unificar
esforços per tal de permetre assolir els nivells de qualitat desitjats». Partint
d’aquesta base,varen concloure que eradel tot «imprescindible la col·laboració
entre l’Escola d’Administració Pública i l’Institut d’Estudis Autonòmics».
Aquesta col·laboració s’explica prenent en consideració els objectius fundacio-
nals de la Revistaaixí com les funcions encomanades a l’Escolad’Administració
Pública7i a l’Institut d’Estudis Autonòmics instituït el mateix any 1985.8Dins
l’organigrama de la Generalitat, en ple procés de desplegament de l’Estat auto-
nòmic, s’entenia que tant l’Escola com l’Institut, complementàriament,eren els
ens adients per impulsar un projecte científic d’aquelles característiques.
La col·laboració entre ambdós, forjada el 1985, es mantindria durant tota la
primeraetapa de la publicació i es projectaria endiferents àmbits.La idea inicial,
plasmada en el primer Consell de Redacció celebrat el 1985, eraestablir fórmules
de finançament conjunt de laRevista per partde l’Escolad’AdministracióPública
i l’Institut d’EstudisAutonòmics.Ara bé, el compromís econòmic i el suport al
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 189
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
7. L’Escolaés un organisme autònomde caràcter administratiu, fundatel 1912, adscrit al Depar-
tamentde Governació i AdministracionsPúbliques de la Generalitatde Catalunya.La Llei 4/1987,
de 24 de març,reguladora de l’Escola d’Administració Pública,actualment en defineix l’organit-
zació i les funcions (DOGC núm.826, de 8 d’abril de 1987). Des de l’impuls de la Revista l’any
1985 fins avui,han estat al capdavantde l’Escola d’AdministracióPública deu directorsque li han
donat el seusuport constant: Josep-EnricRebés i Solé, EduardSánchez i Monjo (encàrrecde fun-
cions),Joaquim Ferret i Jacas,Simó Alianai Magrí, Josep M.Guimart i Solà, M. TeresaMartí i Cas-
tro (encàrrec de funcions), Rut Carandell i Rieradevall, Juli Ponce i Solé, M. Teresa Aragonès i
Perales(encàrrec de funcions) i CarlesRamió i Matas.
8. L’Institut fou creatamb la finalitat de dotar la Generalitatd’un instrument d’estudii de recerca
en matèriad’autonomies polítiquesterritorials que contribuísa la implantació de l’autogovernde
Catalunya.Vegeu Decret383/1984, de 22 de desembre,de creació de l’Institut d’Estudis Autonò-
mics (DOGC núm.508, de 30 de gener de 1985).Al llarg d’aquests anys, n’han estat els directors
JosepM. Vilaseca i Marcet,Antoni Bayonai Rocamora, EnricFossas i Espadaler i CarlesViver i Pi-
Sunyer. La majoriahan format part dels consellsde redacció de la Revista Catalanade Dret Públic.
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 189
Consell de Redacció,tant pelque fa a gestió deles subscripcionsi de la correspon-
dència, com quant a tractament dels textos, es féu exclusivament des de l’Escola
d’Administració Pública de Catalunya. També s’acordàl’any 1985 la col·laboració
entre l’Escola d’Administració Pública i l’Institut d’EstudisAutonòmics a l’hora
d’elegir els membres del ConsellAssessor i el Consell de Redacció, aspecte que es
veu reflectiten llurscomposicions. En aquest sentitcal destacar queels respectius
directors deles entitatsesmentadessón membresdel Consell deRedacció.
Indefugiblement, parlar d’institucions exigeix parlar de les persones que,
amb tenacitat i rigor, han impulsat el projecte,sense la contribució de les quals
avui la Revista no seriael que és. Entre aquestespersones, mereixen ser destaca-
des totesaquelles que, al llarg delsvint-i-cinc anys de vida dela Revista, han for-
mat part i han presidit els consellsde redacció.
El primer delsconsellses constitueixl’any 1985i és integratper dotzerecone-
gutsespecialistesprocedentsde disciplinesdiverses,sota la direcciódel Dr.Joaquim
Tornosi Mas, que seria substituït, l’any 1989, pel Dr.Joaquim Ferret i Jacas,amb-
dós catedràtics de dret administratiu.Gràcies al seu impuls es publicarien, com ja
s’ha esmentat, trenta números d’Autonomies.Revista catalana de dret públic,con-
solidant-lacom un referentde qualitati prestigi en laseva disciplina.Vala dir que
aquest primerConsell de Redacció (vegeu-nela composició a la Taula núm.1) es
mantindria gairebé inalterat al llarg de tota la primera etapa, de 1985 a 2004.
En la segonaèpoca de la publicació periòdica, la direcció de laRevista Cata-
lana de DretPúblic s’encomanaràa la Dra. Mercè Barceló i Serramalera,catedrà-
tica de dret constitucional, que passarà a presidir un nou Consell de Redacció
que, per acord adoptat el 3 de març de 2005, serà més reduït que el precedent.9
En la segona època,a part del Consell de Redacció, la Revista compta amb
un ampli Consell científic assessor.Actualment, l’integren cinquanta-tres pres-
tigiosos especialistes en el dreti la ciència política i de l’Administració, lamajor
part dels quals sóncatedràtics d’universitats catalanes i estrangeres.10
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
190
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
9. L’actadel Consell deRedacció celebratel 3 de març de 2005 consigna l’acord«que la revista fun-
cioni ambun consell de redaccióreduït i un consell científicampli, amb catedràticsde: Dret cons-
titucional, Dret administratiu,Dret financer i tributari, Dret internacional,Ciència Política i de
l’Administraciói Economia aplicada».
10. Es pot consultarla composició delConsell científic assessora les primeres pàgines de cadanú-
mero de laRevista.
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 190
Taula1. Composició delsconsells de redaccióde la
Revista
Membres Cronologia
Directors: Joaquim Tornos i Mas (1985-1989), catedràtic de dret administratiu,
Universitat deB arcelona,i Joaquim Ferret i Jacas (1989-2004), catedràtic de dret
administratiu, UniversitatAutònoma de Barcelona
Secretària: Elisenda Malaret i Garcia (1989-2004), catedràtica de dret administratiu,
Universitat deB arcelona
Membres: Dolores Arias Abellán, catedràtica de dret financer i tr ibutari, Universitat
Autònoma de Barcelona
Antoni Bayonai Rocamora (des de 1996), professortitular de dret administratiu i lletrat
del Parlament de Catalunya
Francesc de Carreras i Serra, catedràtic de dret constitucional,Universitat Autònoma
de Barcelona
Antoni Choy i Tarrés,alt càrrec de la Generalitat de Catalunya
M. Eugènia Cuenca i Valero,professora de dret administr atiu, UniversitatAutònoma
de Barcelona
Joaquim Ferret i Jacas (fins a 1989), catedràtic de dret administratiu, Universitat
Autònoma de Barcelona
TomàsFont i Llovet, catedràtic de dret administratiu, Universitat deB arcelona
Antoni Milian i Massana, catedràtic de dret administratiu, Universitat Autònoma
de Barcelona
Josep-EnricRebés i Solé, professorde dret administratiu,UniversitatAbat Oliba CEU
Joan Subiratsi Humet, catedràtic de ciènciapolítica, UniversitatAutònoma de Barcelona
Josep M. Vilaseca i Marcet († 1994)
Joaquim Tornosi Mas (des de 1989), catedràtic de dret administratiu, Universitat de
Barcelona
Joan Vintró i Castells, professor titular de dret constitucional, Universitat
de Barcelona
Carles Viver i Pi-Sunyer,catedràtic de dret constitucional,Universitat Pompeu
Directora: Mercè Barceló Serramalera, catedràtica de dret constitucional, Universitat
Autònoma de Barcelona
Secretari: Josep M. Castellà Andreu, professor titular de dret constitucional,
Universitat deB arcelona
Membres: Xavier Bernadí i Gil, professor titular de dret administratiu, Universitat
Pompeu Fabra (coordinadorde la Rev ista electrònica)
Fernando Domínguez Garcia, lletrat del Parlament de Catalunya i professor asso ciat
de dret constitucional, UniversitatAutònoma de Barcelona
María Jesús MontoroChiner, catedràtica de dret administratiu, Universitat
de Barcelona
Belén Noguera de la Muela (des de 2007),professora titular de dret administratiu,
Universitat deB arcelona
Susanna Sartorio Albalat, catedràtica de dret financeri tr ibutari,Universitat
de Barcelona
Joan Manuel TrayterJiménez, catedràtic de dret administratiu, Universitat
de Girona
Jaume Vernet i Llobet, catedràtic de dret constitucional,Universitat Rovira i Virgili
Joan Vintró i Castells(des de 2007), catedràtic de dret constitucional, Universitat
de Barcelona
Marc Marsal i Ferret (fins a 2008),professor de dret administratiu, Universitat
de Barcelona
Mireia Grau Creus (fins a 2008),professora titular de ciència política i
de l’Administració, Universitatde Múrcia
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 191
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
Segona etapa: 2005-2010 Primera etapa: 1985-2004
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 191
Finalment,la pervivència d’una publicació periòdica d’aquestes caracterís-
tiques no hauria estat possible sense la tasca i el suport tècnic i de gestió admi-
nistrativaprestat pel Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’Escola
d’Administració Pública de Catalunya.Gràcies a la professionalitati el compro-
mís de les persones que al llarg d’aquests vint-i-cinc anys hi han treballat, s’ha
garantit que la Revistaarribi als lectors amb regularitat.11
3. Contingut de la
Revista
3.1. Estructura interna i contingut de la
Revista
a) Primera època
En la presentació del primer número d’Autonomies, a la qual ja s’ha fet referèn-
cia, els directors de l’Escola d’Administració Pública i de l’Institut d’Estudis
Autonòmics ja emfatitzaven que lesinstitucions promotores concebien la Revis-
ta com a «lloc de debat doctrinal, canal de comunicació i centre d’informació
normativa, jurisprudencial i bibliogràfica sobre tots aquells aspectes que avui
interessen qui s’ocupa,des de diferents àmbits,per consolidar el model d’Estat
previst a la Constitució».12 Des delpunt de vista funcional, Autonomies.Revista
catalana de dret públic va voler satisfer,des dels inicis, dos objectius bàsics: pri-
merament, constituir un canald’expressió i potenciació de l’activitatcientífica i
investigadora i de reflexió sobre el dret públic i l’autonomia política; i,segona-
ment, servir d’instrument d’informació àgil i sistemàtic de tota l’activitat nor-
mativa, administrativa i jurisprudencial que afectés la matèria esmentada i que
fos d’utilitat per a tots els professionals del dret. Ambdós objectius, centrats a
oferir formacióteòrica i informació pràctica, acabariencondicionant, indefugi-
blement, l’estructura interna i elcontingut de la publicació.
Durant la primeraetapa, l’estructura de la Revistacomprèn les sis seccions
següents: Estudis; Comentaris i notes; Activitat normativa, jurisprudencial i
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
192
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
11. Aquestcompromís es confirmariaa l’acta del Consell de Redaccióde la revista celebrat el 3 de
març de 2005 ontextualment s’esmenta que«la seu de la revista serà l’Escolaque li prestarà tot el
suport tècnic a travésde Raimon Alamany i el Serveide Recerca, Documentaciói Publicacions».
Actualmentel cap del Servei de Recerca,Documentaciói Publicacions és l’Enric Travesseti la per-
sona d’aquestServei encarregada de donarsuport a la Revista és la Núria Guevara.
12. Rebés i Solé,Josep-Enric, i Vilasecai Marcet, JosepMaria, «Presentació»,Autonomies. Revista
catalanade dret públic, núm. 1, pàg. [3].
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 192
consultiva(subdividida en tres capítols dedicats a Catalunya,les institucions de
l’Estat i la restade comunitats autònomes);Crònica; i, finalment, Notícia de lli-
bres i Notícia de revistes.
Amb aquest horitzó, des dels inicis, Autonomies va incloure, a més de les
clàssiques seccions d’Estudis(per als articles amb major profunditat), Comenta-
ris i notes (per a articles més breus, especialment comentaris de sentències o de
lleis),Crònica (utilitzada tantper fer relat d’esdevenimentsi congressos,com per
donar a conèixernormativa o aspectesde dret comparat) i Notíciade llibres iNo-
tícia de revistes (amb recensions de les darreres novetats bibliogràfiques), una
àmplia secció denominada Activitat normativa, jurisprudencial i consultiva, refe-
rent a lainformació sobrel’activitat legislativa,jurisprudenciali consultiva de les
institucions catalanes,estatals i del conjunt de comunitats autònomes,i també al
dret comparat. És més,el primernúmero de la Revista ja posava demanifest que
«l’important grau deproducció normativa i jurisprudencialexistent a l’actualitat
ens ha portata donar una especial rellevànciaa aquesta darrera secció».13
A continuaciós’esbossen les dades quantitativesdels treballs14 publicats en
les diferentsseccions d’Autonomies. Revista catalanade dret públic. S’ha realitzat
la mitjana de cada tipus de treball de tal manera que es pot obtenir una imatge
«estadística»del perfil d’un número.
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 193
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
13. Rebés i Solé,Josep-Enric, i Vilasecai Marcet, JosepMaria, «Presentació»,Autonomies. Revista
catalanade dret públic, núm. 1, pàg. [3].
14. Cal una petitaexplicació sobre el processamentde dades.S’ha volgut distingir entreels articles
i els treballspublicatsa la Revista. Sota la denominacióde treball s’han inclòstots els ítems publicats
Taula2. Recompte de treballs segonsla secció de la
Revista
(1a època: 1985-2004)
Tipus de secció Nombre d’articles Mitjana
Presentació 9 0,31
Estudis 176 6,07
Comentaris i notes 83 2,86
Crònica 45 1,55
Activitat normativa, jurisprudencial i consultiva 87 3,00
Notícia de llibres 26 0,90
Notícia de revistes 24 0,83
Documents 4 0,14
TOTAL 454 15,66
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 193
Molt succintament, es constata que de mitjana hi hagué presentació en
gairebé un terç dels números,i que cada número tenia una mitjana de 6 estudis,
gairebé 3 comentaris i notes, una o dues cròniques, tres treballs sobre activitat
normativa,jurisprudencial i consultiva i una notícia de llibres i una altra de re-
vistes, tot i que aquestesúltimes seccions manquen en els darrers números.Molt
eventualment es publicaven un altre tipus de documents (cal destacar les pro-
posicions de llei).
Cal destacarque quan es va iniciar Autonomies. Revistacatalana de dret pú-
blic els números de la Revista no tenien un caràcter monogràfic. Tanmateix,
l’any 1986, en la presentació del número 5, ja s’afirma la voluntat de realitzar
números monogràfics –alternant-los amb els ordinaris– en els quals s’abordin
temes d’interès especial. En els números següents es començaran a trobar mo-
nogràfics sobre temes d’actualitat –sobre els quals es parlarà posteriorment–i
d’altres meramenttemàtics. D’aquest últimtipus de monogràfic,en són un bon
exemple els números de la Revista dedicats al medi ambient (núm. 15),
l’ensenyament (núm. 17) o la figura de l’ombudsman (núm. 19).Amb tot, du-
rant els darrersanys de la primera època escassejaran els números monogràfics
i a les reunions del Consell de Redacció es reclamarà que, com a mínim, un de
cada dos números ho fos.
b) Segona època
L’any 2005 s’iniciala segona etapa dela Revista i, més enllà de canvis estructurals
i organitzatius, també s’hi introdueixen novetats que afecten els continguts i
l’estructurade la publicació.El Consell deRedacció de la Revistacelebrat el 17de
març de 2005 acordarà que tots els números siguin monogràfics amb «un tema
central» que inclogui un «apartat de jurisprudència i bibliografia comentada».
Aquestaopció implica triarun coordinadordel número,que en farà la presenta-
ció, i fer uncert nombre d’encàrrecs d’articles sobreel nucli de la temàticaesco-
llida. Es va decidir, així mateix, anar anunciant prèviament la temàtica dels pro-
pers números monogràfics per propiciar rebre’n aportacions espontànies.
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
194
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
a la Revista(presentacions,actualitat consultiva,notíciesde llibres...).En canvi,per articles’entén no-
mésaquellstreballsamb un contingutcientífici no meramentdescriptiu,i s’hiinclouenels estudis,els
comentarisi notes i certescròniquesque no són un merrelat d’un esdeveniment,sinó articlesbreus.
Per aixòel nombre totalde treballs de la primeraèpoca és de 454. Encanvi, el d’articlesés de 294.
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 194
Deixant de bandala secció monogràfica,també s’acordà que hi hauriauna
secció per publicar altes tipus d’estudis no necessàriament relacionats amb el
tema monogràfic. Donada ladifícil distinció entre «estudis» i «comentaris i no-
tes» (i fins i totde vegades amb certes «cròniques»), s’optà per estandarditzar la
llargada delstreballs i els requisitsde contingut necessarisper ésser publicats, de
manera que només n’hi hagués un tipus, l’estudi, que se situaria a la part mo-
nogràfica o a la part d’altres estudis.
En canvi, es va decidir no incloure aquelles seccions més descriptives de
l’etapa d’Autonomies. Revista catalana de dret públic, com podien ser l’Actualitat
normativa,jurisprudencial i consultiva,la Notíciade llibres o la Notíciade revistes.
Així, formalment, la Revista Catalana de Dret Públic s’estructura en dues
seccions: a la primera es publiquen els articles que versen sobre els aspectes fo-
namentals del tema del monogràfic, més un parellde recensions crítiques de la
bibliografia i dela jurisprudència que hagin abordat el tema en qüestió; a la se-
gona, es reservaun espai per publicar-hiles aportacions que la Revista hagianat
rebent, ja sigui relacionades amb la temàtica monogràfica que s’havia anunciat
i publicitat amb la finalitat de rebre aportacions espontànies,o bé articles rela-
cionats amb qualsevol de les disciplines que integren el dret públic.15
En aquesta segona època, s’han publicat un total de 122 treballs (112 arti-
cles i 10 presentacions). També s’ha fet una mitjana dels diferents tipus de tre-
balls per obtenir el perfil estadístic d’un número.
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 195
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
15. Aquest canvid’estructura interna seria acordatal Consell de Redacció celebratel 17 de març
de 2005. L’acta recull queen el punt 2 de l’ordre del dia s’acordaque, en endavant «cada núme-
ro de la revistatindrà un tema central sobre el que s’encarregaran almenysdos articles. Hi haurà
una seccióde miscel·lània i un apartat de jurisprudència i bibliografiacomentada».
Taula3. Recompte de treballs segonsla secció de la
Revista
(2a època: 2005-2010)
Tipus de secció Nombre d’articles Mitjana
Presentació 10 1,0
Monogràfic 72 7,2
Comentari jurisprudencial 9 0,9
Comentari bibliogràfic 10 1,0
Estudis 21 2,1
TOTAL 122 12,2
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 195
Com es pot observar a la taula, cada número té, més enllà d’una presenta-
ció, una mitjana de set articles de caràcter monogràfic,un comentari jurispru-
dencial i un comentari bibliogràfic sobre el tema, i uns altres dos estudis. En la
segona època, els articlesque formen part de la part monogràfica constitueixen
el gruix del número; si els unim la presentació i els comentaris bibliogràfic i ju-
risprudencial,fan una mitjana del 82,79% del total del número.
3.2. La temàtica dels articles publicats
Com s’ha esmentat anteriorment, la publicació periòdica Autonomies. Revista
catalana de dretpúblic tenia com un dels objectius fundacionals la interpretació
del procés de construcció autonòmica, però des de bon principi es va deixar
també palès queaixò no excloïa tractar altres temàtiquespròpies del dret públic
no relacionades directament amb aspectes territorials. En la taula número 4
s’han classificattots els articles16 de la Revistasegons si tenen una connexióamb
el desplegamentde l’Estat autonòmic, elsconflictes competencials o els models
comparats pertanyents a l’Estat compost –etiquetats aquí per abreujar com a
«Estat autonòmic»– o si tracten altres temàtiques del dret públic –etiquetats
com a «dret públic (altres)».
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
196
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
16. En la notaa peu de pàgina núm.13 s’ha avançatsuccintamentque en el processamentde dades
s’ha distingitentre treball(per incloure-hitotsels ítems publicats)i article.En la primera època, sota
ladenominacióarticle s’inclouentantels «estudis»com els«comentarisi notes»i certs textosinclosos
dinsl’apartat «crònica»sempre que nofossin una meracrònica d’uncongrés o esdevenimentcientí-
fic.Efectivament,enla primeraèpocade la Revistas’incloïensotaaquestarúbricacertstextosd’extensió
i contingut destacable pel fetque tenien una connexió ambuna reforma legislativa o succéspolític.
Nos’hi han inclòs,en canvi,les presentacionsdels númerosmonogràficso presentacionsdiverses.En
la segona èpocaes consideren articles aquellsestudis publicats dins de l’apartat«monogràfic», in-
cloent-hi,per la seva extensiói contingut,els «comentaris bibliogràfics»i els «comentaris jurispru-
dencials»,i també els «estudis».No s’han tingut en compteaquelles notes quenomés es publiquen
a la revista electrònica.Amb relacióa les notes de la versió electrònica,vegeu la taula núm.15.
Taula4. Articles segonsels grans àmbits temàticsde la
Revista
Primera època Segona època Totala Rev ista
(1985-2004) (2005-2010)
Àmbits Nombre d’articles (%) Nombre d’articles (%) Nombred’ar ticles (%)
Estat autonòmic 117 39,80 29 25,89 146 35,96
Dret públic(altres) 177 60,20 83 74,11 260 64,04
TOTAL 294 100 112 100 406 100
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 196
D’aquesta manera,en la primera època,els articles més relacionats directa-
ment amb aspectesde l’Estat autonòmic o d’altres estats compostos constituei-
xen gairebé el 40% dels articles de la Revista, tot i que les altres temàtiques de
dret públic superen lleument el 60% d’articles.En la segona època de la publi-
cació periòdica la temàtica no relacionada amb aspectes territorials ha guanyat
pes, fins a arribar gairebé a tres quartes parts dels articles publicats. És necessari
fer notar,no obstant això, que els períodes de comparació són diferents: la pri-
mera etapa durà vint anys i de la segona se’n porten només cinc sencers.Si les
estadístiqueses fan conjuntamentde tots els 406 articles de laRevista, dóna com
a resultat quegairebé dues terceres partsdels articles es dediquen a altres temes
de dret públic i una mica més d’un terç a temes relacionats amb l’Estat de les
autonomies.D’aquesta manera es pot observar com l’èmfasi en els temes terri-
torials no ha monopolitzat la Revista i les temàtiques pròpies del dret públic
sempre hi han tingut un espai destacat.
La taula número5 divideix en subtemes les xifres de la taula número 4 de-
dicades a l’Estatautonòmic.
És necessari notar que els articles sobre la distribució de competències en-
tre l’Estat i les comunitats autònomes o, més específicament, la divisió compe-
tencialentre l’Estat i laGeneralitat tenenun pes específic a la primera etapa dela
Revista,a un mateix nivellque articlessobre aspectesgeneralso teòricsde l’Estatde
les autonomies. En canvi,tot i la curta vida de la segona etapa,no és descabde-
llat apuntarque actualment els articlesdedicats a la distribucióde competències
tenen un pesinferior en el contingut dela Revista. Aquest fetés coherent amb la
línia endegada en la segona etapa,explicada anteriorment, més centrada en els
grans temes deldret públic, entre els quals l’Estat autonòmic es tracta de mane-
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 197
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
Taula5. Articles relacionats ambl’Estat autonòmic
Primera època Segona època Totala Rev ista
(1985-2004) (2005-2010)
Àmbits Nombre d’articles (%) Nombre d’articles (%) Nombre d’articles (%)
Estat de les autono-
mies (general) 49 41,88 19 65,52 68 46,58
Distribució
competencial 50 42,74 5 17,24 55 37,67
Models comparats 18 15,38 5 17,24 23 15,75
TOTAL 117 100 29 100 146 100
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 197
ra més general i no se centra en la problemàtica de la distribució competencial.
L’aportació d’altres models i de treballs de dret comparat a l’estudide l’Estat de
les autonomies es manté constant en ambdues etapes.
En la taula número 6 es divideixen en subtemesles xifres de la taula núme-
ro 4 dedicades a les altres temàtiques del dret públic, més enllà dels temes rela-
cionats amb l’Estat autonòmic.
Aquesta taula ens permet fer diverses constatacions sobre la trajectòria te-
màtica de la Revista.En primer lloc, cal destacar que en la primera època els ar-
ticles dedicats a aspectes dedret local i urbanístic tenienun pes molt important,
proper a una quarta part dels articlesno dedicats a l’Estat autonòmic. En canvi,
en la segona etapa, tot i que durant menys anys i més difícil per aventurar ten-
dències, aquest tipus de treballssón molt minoritaris (no arribenal 3%). En se-
gon lloc, elsarticles de dret constitucional que no tracten temes de l’Estat auto-
nòmic han guanyat pes en la segonaetapa de la Revista. En la taula número 13,
dedicada a les àrees de coneixement dels autors de procedència universitària, es
veurà com el nombre d’autors de la disciplina de dret constitucional ha crescut
en la segona etapade la publicació periòdica. En tercer lloc,comparant les tau-
les número 6 i número 13 també es pot deduir que principalment els autors de
les disciplines de dret financer i tributari i d’economia i hisenda pública publi-
quen a la Revista articles relacionatsamb el finançament autonòmic (inclosos a
la taula número5) i molt ocasionalmentsobre altres temes,com mostren les da-
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
198
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
Taula6. Articles relacionats ambaltres matèries de dretpúblic
Primera època Segona època Tota la Revista
(1985-2004) (2005-2010)
Àmbits Nombre d’articles (%) Nombre d’articles (%) Nombre d’articles (%)
Dret administra-
tiu (general) 17 9,60 5 6,02 22 8,46
Dret administratiu
sectorial 58 32,77 32 38,55 90 34,62
Dret local i urbanisme 43 24,29 2 2,41 45 17,31
Dret constitucional 9 5,08 27 32,53 36 13,85
Dret financer i tributari,
aspectes econòmics 6 3,39 1 1,20 7 2,69
Dret europeu i comparat 35 19,77 14 16,87 49 18,85
Altres 9 5,08 2 2,41 11 4,23
TOTAL 177 100 83 100 260 100
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 198
des de la taula número 6. En quartlloc, s’observa que la ideade fer números te-
màtics en la segona època fa créixer els articles de dret administratiu sectorial i
decréixerlleument els treballs sobre aspectes generalsde dret administratiu. Per
últim, calnotar unes xifres similarsde dret europeu i de treballsde dret compa-
rat al llarg de totsels números.
3.3. La trajectòria temàtica de la
Revista
en paral·lel a l’evolució
política i normativa
Els vint-i-cinc anys de la Revista Catalana de Dret Públic han coincidit amb
la construcció de l’Estat de les autonomies i la consolidació de l’autonomia
de Catalunya.També han coincidit amb l’aprovació d’un corpus de normes de
dret públicque han renovat profundament la legislacióvigent. La trajectòria te-
màtica de la publicació periòdica no ha estat aliena als canvis polítics i norma-
tius que s’han anat produint. Moltes vegades s’han aprofitat monogràfics com
a escenaris propicis per debatre i reflexionar sobre temes d’actualitat política
i normativa. A més, en la primera etapa, on no tots els números tenien caràc-
ter monogràfic, de vegades es publicaven diversos articles relacionats amb un
esdeveniment o una norma concreta. Vegeu, per complementar-ho, la taula
número 7.
D’aquesta manera, s’ha conjugat la reflexió i teorització sobre temes
d’actualitat amb aquellano centradaen l’actualitatmés immediata. Si s’observa
la taula,cada dos anys com a mitjanaes pot trobar un númerodedicat a un tema
d’actualitat.
4. Autors
Pel que fa alsautors que publiquen a la Revista, el rumb que sempre s’ha volgut
per a la publicació periòdica és fer-la accessible a un gran ventall d’autors, tant
les primeres firmes del dret públic a escala internacional, com acadèmics, pro-
fessionals i lesnoves generacions de iuspublicistes de Catalunya.Per això, no és
d’estranyar que en els primers números de la Revista trobem autors que anys
després ocuparan les altes institucions del país (se’n pot citar un conseller,un
síndic de greuges i diversos membres de la Comissió Jurídica Assessora, del
Consell Consultiu o del posterior Consell de Garanties Estatutàries).
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 199
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 199
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
200
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
Taula7. Trajectòriatemàtica de la
Revista
en paral·lela l’evolució
política i normativa
1985 Número 1. Inclou diversos articles sobre
l’autonomia política i es comenten
sentències del TC sobre aspectes
territorials
Primers anys de l’establiment
de les comunitats autònomes
Primers anys del Tribunal
Constitucional
1986 Número 4. Inclou diversos articles sobre
els ens locals
Llei de l’Estat 7/1985, de 2 d’abril,
reguladora de les bases del règim local
1987 Número 7. Inclou temes de formació
del funcionariat
75è aniversari de la creació de l’Escola
d’Administració Pública de Catalunya
(1912-1987) i Llei 4/1987, de 24 de
març, reguladora de l’EAPC
1987 Número 8. Inclou diversos articles sobre
la legislació territorial catalana
Lleis 5, 6, 7 i 8/1987 sobre règ im local,
comarques i diputacions provincials
1989 Número 10. Inclou articles sobre els ens
territorials i les Comunitats Europees
Recent entrada d’Espanya a les llavors
Comunitats Europees (1986)
1990 Número 12. Monogràfic sobre els
10 anys de vigència de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya
10 anys de vigència de l’EAC
1993 Número 16. Monogràfic sobre el règim
jurídic de les administracions públiques
Llei de l’Estat 30/1992, de 26 de
novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del
procediment administratiu comú
1995 Número 20. Monogràfic sobre els
problemes i les perspectives de l’Estat
de les autonomies
Reforma dels estatuts d’autonomia de
les comunitats autònomes de la via
de l’article 143 CE
2003 Número 29. Monogràfic sobre la
perspectiva de la Constitució europea
Tractat de Niçai Declaració de Laeken
sobre el futur de la Unió Europea
(2001)
2005 Número 31. Monogràfic sobre la
reforma estatutària
Procés de reforma dels estatuts
d’autonomia, en especial del
de Catalunya
2006 Número 32. Monogràfic sobre el nou
model de finançament
Debats sobre el nou model de
finançament que deriva de les darreres
modificacions estatutàries
Any Revista Catalana de DretPúblic Context polítici normatiu
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 200
4.1. Nombrei sexe dels autors
En la primera època de la Revista (1985-2004) es van editar,com s’ha esmen-
tat, 30 números.En aquests 30 números, Autonomies.Revista Catalana de Dret
Públic ha publicat 294 articles de 247 autors. D’aquests 294 articles hi ha vint
publicats conjuntament, dinou per dos coautors i un únic article publicat per
tres persones. En la segona època (2005-actualitat) s’han editat deu números,
del 31 al 40. En aquesta segona etapa s’han publicat 112 articles d’un total de
117 autors. El nombre d’autors supera el d’articles per dues raons. En primer
lloc, perquè noméshi ha dos autors que han publicat més d’un article –dos ar-
ticles en ambdós casos. En canvi, en la primera època hi ha força autors que
publiquen més d’un article,cosa que fa que els autors siguin menys que els ar-
ticles. Per a més informació, vegeu la taula núm. 7. I, en segon lloc, perquè hi
ha sis articles publicatsconjuntament per dos autors (cosa quefa pujar el nom-
bre d’autors).
Si es fa un càlculde tota la Revista, hi ha publicats 406 articles d’untotal de
341 autors.17
Amb relacióal sexe dels autors, enla primera època el 83% de les persones
que hi han publicat són homes i el 17% són dones. En la segona època el per-
centatge d’autores ha pujat ostensiblement, però es queda encara en xifres que
no superen el 30%. En el còmput global, hi han publicat 268 homes i 73 dones,
en una proporció gairebé de tres homes respecte de cada dona (vegeu la taula
núm. 8).
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 201
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
17. Aquestanova dada d’autors té en compteaquells autors que hanpublicat en totes dues etapes
i, per tant,no és una mera suma dels autorsde la primera i la segona època.
Taula8. Distribuciód’autors per gènere
Primera època Segona època
(1985-2004) (2005-2010) Totala Revista
Sexe Nombre d’autors (%) Nombre d’autors (%) Nombre d’autors (%)
Homes 205 83 82 70,09 268 78,59
Dones 42 17 35 29,91 73 21,41
TOTAL 247 100 117 100.00 341 100
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 201
Una immensa majoria dels 247 autors de la primera època, en concret
un 80,16%,només han publicat un article.El 14,57% dels autorsha publicat un
parell d’articles, i un 3,24% dels autors ha publicat tres articles. Per últim, una
minoria mésactiva del dos per cent delsautors ha publicat quatreo cinc articles.
En canvi,a la segona època,com s’ha apuntat més amunt, només dos autorshan
publicat dosarticles. Això és comprensible si es té present l’encaracurt recorre-
gut de la segonaèpoca. Per això elcòmput global d’autors quehan publicat més
d’un article dóna uns percentatges semblants als de l’estadística de la primera
època (vegeu la taula núm. 9).
Una pistainteressant per veure la continuïtat entre totesdues èpoques de la
publicació periòdica és comptabilitzar quants autors han publicat en ambdues
etapes. Un total de 23 autors dels 117 de la segona etapa havienpublicat un ar-
ticle (o diversos) en la primeraetapa. Això implicaque un 19,66% dels autorsde
la segona etapa havien publicat anteriorment en Autonomies. Revista Catalana
de Dret Públic.
4.2. Àmbit de treball dels autors
Com posen demanifest diverses actesdels consells de redacció, des delsorígens,
es va considerar imprescindible que l’àmbit d’autors fos el mésextens possible,
de manera que participessin en el projecte persones i entitats vinculades a tots
els nivells dela producció jurídica: universitat i institucions de recerca i investi-
gació, Parlament, Administració de la Generalitat i local,Magistratura, Tribunal
Constitucional o col·legis professionals.
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
202
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
Taula9. Nombre d’articles per autor
Primera època Segona època
(1985-2004) (2005-2010) Tota la Revista
Nombred’articles Nombre d’autors (%) Nombre d’autors (%) Nombre d’autors (%)
1 198 80,16 115 98,29 275 80,65
2 36 14,57 2 1,71 49 14,37
383,24 00,00 9 2,64
441,62 00,00 6 1,76
510,40 00,00 2 0,59
TOTAL 247 100,00 117 100,00 341 100,00
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 202
A la taula núm. 10 s’indica l’àmbit de treball dels autors de la Revista.
Els paràmetres que s’han emprat són veure si l’autor o autora era de l’àmbit
universitari o si treballava per a una administració pública o institució, o si era
un professional o una professional liberal.S’ha fet una reconstrucció de les da-
des perquè en els primers números de la Revista no constava l’àmbit de treball
dels autors.
En la primera època, tot i que hi ha un predomini d’autors d’origen uni-
versitari, es dóna un percentatge força elevat de membres d’institucions o tre-
balladors de les diferents administracions públiques. En destaquen professions
com lletratsde diversos departamentsdel Govern o del Parlament de Catalunya,
o funcionaris de l’Administració local. També hi ha un nombre reduït de pro-
fessionals liberals i assimilats entre els quals destaquen els advocats i molt més
puntualment d’altres com arquitectes o economistes. En la segona època, els
autors són d’origen universitari en gairebé un 95%. En aquest cas les xifres
d’autors provinents de l’Administració pública o d’una institució o que són
professionals liberals són mésreduïdes. En el còmput global, se suavitza la ten-
dència de la segona època de predomini dels autors d’origen universitari. Cal
tornar a insistir,però, que la durada de la primeraetapa (20 anys) s’allargamolt
més que l’extensió actual de la segona (5 anys).
A la taulanúm. 11 s’agafenles xifres d’autorsd’origen universitari i s’analitza
on estan ubicades les universitats. Cal destacar que des del principi es va consi-
derar imprescindible quela Revista estigués oberta a tot tipusde col·laboracions
procedents de fora de Catalunya, impulsant les màximes relacions possibles
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 203
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
Taula10. Àmbit de treballdels autors
Primera època Segona època
(1985-2004) (2005-2010) Tota la Revista
Ámbits Nombre d’autors (%) Nombre d’autors (%) Nombre d’autors (%)
Universitaris 192 77,73 111 94,87 281 82,40
Institucions
i Adm. pública 39 15,79 3 2,56 41 12,02
Professionsliberals
i semblants 8 3,24 3 2,56 11 3,23
No consta 8 3,24 00,00 8 2,35
TOTAL 247 100,00 117 100,00 341 100,00
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 203
amb institucions universitàries de la restade l’Estat i de l’estranger.Val a dir que
aquest objectius’ha anat consolidant al llarg dels anys.
Com es pot comprovar, els autors que han publicat a la Revista són de di-
verses procedències.Més o menys la meitat dels autors treballenen una univer-
sitat catalana.A la taula núm. 12 s’analitzen ambmés detall les xifres referents a
les universitats catalanes. Cal destacar que el percentatge d’autors que treballen
en una universitatcatalana és més elevat en la primeraèpoca de la Revista queen
la segona, onels autors de fora de Catalunya són majoria.
De mitjana, una tercera part provenen d’universitats ubicades a la resta de
l’Estat espanyol. En la primera època, destaquen els autors que provenen de les
universitats madrilenyes (14), gallegues (10), andaluses (7) i basques (6); en
canvi,les xifres de les universitats de les comunitats veïnessón més minses, amb
quatre autors provinents d’Aragó, quatre de la Comunitat Valenciana i tres de
les Illes Balears.Els vuit autors restants provenen d’altres universitats de Canà-
ries, de Cantàbria, de les dues Castelles o de la UNED. De la segona època, amb
una xifra absoluta més baixa, però un percentatge més elevat,continuen desta-
cant els autorsque treballen a universitats madrilenyes (11),andaluses (6) i bas-
ques (4), mentre que el nombre d’autors que provenen d’universitats gallegues
és més baix(3), cosa que també passaamb l’Aragó (1). Entreels autors d’univer-
sitats de l’àmbit lingüístic català, que pugen estadísticament, destaquen els sis
d’universitats de la Comunitat Valencianai els tres de les Illes Balears.
Pel que fa als autors que treballen a universitats no espanyoles, en la pri-
mera època de la Revista, dels vint-i-cinc autors estrangers els grups més nom-
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
204
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
Taula 11. Autors univesitaris i localitzacióde les universitatsde procedència
Primera època Segona època
(1985-2004) (2005-2010) Tota la Revista
Ámbits Nombre d’autors (%) Nombre d’autors (%) Nombre d’autors (%)
Universitats catalanes 100 52,08 50 45,05 134 47,69
Universitats de la resta
de l’Estat espanyol 56 29,17 39 35,14 91 32,38
Universitats europees 23 11,98 16 14,41 38 13,52
Universitats no europees 2 1,04 6 5,41 7 2,49
No consta 11 5,73 0 0,00 11 3,91
TOTAL 192 100,00 111 100,00 281 100,00
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 204
brosos són aquells que treballen a universitats italianes (9) i alemanyes (5), i en
menor mesura a universitats franceses (3) i belgues (3). De manera molt pun-
tual han publicat autorsprocedents d’Àustria (1),Finlàndia (1), Regne Unit(1),
Austràlia (1) i Mèxic (1). Només aquests dos últims autors ho són d’una uni-
versitatno europea. En la segonaèpoca, hi ha una xifra similard’autors que tre-
ballen a universitats de fora d’Espanya, però el percentatge respecte al conjunt
d’autorsés superior.En la segona època caldestacar que d’aquests autors estran-
gers s’ha incrementat ostensiblement el nombre d’autors que treballen en uni-
versitatsno europees,ja que passend’un a sis.Aquestesuniversitatssón dels Estats
Units d’Amèrica (2), el Canadà (2) i Austràlia (2). Quant als autors que treba-
llen en universitats europees, en la segona època també destaca el grup d’autors
que té una universitat d’origen italià (6) i alemany (4). Els autors que treballen
a les universitats franceses (5) assoleixen una xifra similar a les anteriors i per-
centualment superior a la primera època. Més puntualment hi ha un autor
d’una universitat suïssa.
Pelque fa a les universitats catalanes, comes pot veure a lataula número 12,
el predomini de la Universitat de Barcelona ho és en totes dues èpoques,gaire-
bé doblant en nombre d’autors la UniversitatAutònoma de Barcelona. En tercer
lloc percentualment es troba la Universitat PompeuFabra. Cal destacar les xifres
de la Universitat Rovira i Virgili deTarragona corresponents a la segona època,
que percentualment igualen la Universitat PompeuFabra, tot i que en xifres ab-
solutes és més reduït perquè cap autor d’aquesta universitat va publicar en la
primera època.En valors absoluts,les universitats de Lleida,Girona i Tarragona
tenen el mateix percentatge. La presència d’autors d’universitats privades és re-
duïda, com també ho és el d’autorsde la Universitat Obertade Catalunya.
Una xifra interessant que també mostra la taula núm. 12 és el nombre
total d’autors catalans de la Revista. Aquesta xifra no és una mera suma de les
xifres d’ambdues èpoques perquè té en compte els autors que han publicat en
totes dues etapes. Això porta a dir que dels 23 autors que han publicat en amb-
dues etapes,16 treballen en una universitat catalana.
A la taulanúm. 13 s’agafenles xifres referents als autors d’origen universita-
ri i es classifiquen segons l’àreade coneixement.Atès que l’àmbit de la Revistaés
el dret públic des d’una perspectiva àmplia, és interessant veure com es distri-
bueixen els autorssegons les principals àreesde coneixement. Enla primera èpo-
ca els autors de dretadministratiutenen un pes específic(lleugeramentper sobre
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 205
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 205
del 40%) i en segon lloc queden els de dret constitucional (gairebé un 24%).
Ambdues disciplinessumen en la primera etapael 64,59% dels autors. En la se-
gona època,hi ha un empat entreaquestes dues disciplines derivat d’unapujada
percentual dels autors de dretconstitucionalforça correlativaa la baixa d’autors
de dret administratiu. La suma conjunta d’autors d’aquestes dues disciplines és
superior a lasuma produïda en la primera època,concretament del68,46%. De
la taula núm.13 també cal destacar,com a diferències entre la primerai la sego-
na època, que en la segona època s’han reduït percentualment els autors de dis-
ciplines no jurídiques properes al dret públic,com són l’economia o la hisenda
pública,o la ciència política i la sociologia; tambécal fer notar que s’haaugmen-
tat percentualmentel nombre d’autorsd’altres disciplines jurídiques, ja siguinels
de dret financer i tributari o els catalogats coma altres disciplinesjurídiques.18
Cal tenir en compte que les etiquetes «dret públic» i «dret europeu» perta-
nyen gairebé exclusivament a autors de l’estranger, on existeix aquesta àrea de
coneixement. El seunombre s’ha vist reduït de laprimera a la segona època on,
a part de la durada més reduïda, cal destacar una major precisió de l’àmbit de
treball delsautors, cosa que porta a noemprar aquestes categoriesmés àmplies.
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
206
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
18. Cal destacarque en la categoria «Altresdisciplines jurídiques»hi ha dades que no s’han volgut
separar perquèno serien significatives. En lasegona època hi ha sis autors que són professors de
dret eclesiàstic,que farien un nombresignificatiu, però cal entendreque es va publicar un núme-
ro monogràfic sobre les relacions Església-Estat (núm.33). En la primera època només hi ha un
autor d’aquestadisciplina.
Taula12. Universitatscatalanes
Primera època Segona època
(1985-2004) (2005-2010) Tota la Revista
Universitats Nombre d’autors (%) Nombre d’autors (%) Nombre d’autors (%)
Universitat de Barcelona 46 46 20 40 56 41,79
U.Autònoma de Barcelona 24 24 13 26 34 25,37
Universitat PompeuFabra 16 16 6 12 20 14,93
Universitat Rovira i Virgili 00612 6 4,48
Universitat de Girona 443 664,48
Universitat de Lleida 660 064,48
Universitat Ramon Llull 330 032,24
Universitat Oberta
de Catalunya 002 421,49
Universitat Abat Oliba 110 010,75
TOTAL 100 100 50 100 134 100,00
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 206
4.3. La llengua de publicació dels articles
En la primera època, Autonomies. Revista catalanade dret públic es publicava en
dues edicions,una íntegrament en català i l’altra íntegrament en castellà. En la
segona època es vaoptar per fer una única versióde la Revista Catalana de Dret
Públic que publiqués preferentment els articles en la llengua d’arribada, publi-
cant en aquelles llengües de més difusió. Dels 112 articles de la segona època el
82,14% s’hapublicat en català o en castellà,amb uns percentatgesforça igualats
on el català està lleument al capdavant. Quant a la resta d’articles, el 17,86%,
s’ha publicat en una llengua no oficial de Catalunya. El nombre d’articles en
francès doblael de les tres altres llengüesen què s’ha publicat(anglès, italià i ale-
many). Per a més informació, vegeu la taula núm. 14.
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 207
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
Taula13. Àreade coneixementdels autors deprocedènciauniversitària
Primera època Segona època
(1985-2004) (2005-2010) Tota la Revista
Àrea de coneixement Nombre d’autors (%) Nombre d’autors (%) Nombre d’autors (%)
Dret administratiu 78 40,63 38 34,23 105 37,37
Dret constitucional 46 23,96 38 34,23 79 28,11
Dret financeri tributari 9 4,69 7 6,31 14 4,98
Dret públic 9 4,69 6 5,41 14 4,98
Dret europeu 3 1,56 0 0,00 3 1,07
Altres disciplines jurídiques 13 6,77 11 9,91 23 8,19
Economiai hisenda pública 10 5,21 5 4,50 13 4,63
Ciència política 14 7,29 3 2,70 17 6,05
Altres àmbits 1 0,52 3 2,70 4 1,42
No consta 9 4,69 0 0,00 9 3,20
TOTAL 192 100,00 111 100,00 281 100,00
Taula14. Llengua de publicació dels articles
(2a època: 2005-2010)
Llengua Nombre d’articles Percentatge
Català 48 42,86
Castellà 44 39,29
Francès 8 7,14
Anglès 4 3,57
Alemany 4 3,57
Italià 4 3,57
TOTAL 112 100,00
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 207
Cal destacar, però, que en la versió electrònica de la Revista es pot trobar
l’article en català i en castellà i en la llengua original de publicació si no és cap
de les llengües oficials de Catalunya.
5. Qualificació de la
Revista
Quan es va encetar la segona època de la Revista Catalana de Dret Públic es va
posar com a objectiu que fos un referent científic del dret públic,tant en l’àmbit
català com en l’àmbit espanyol. Això només pot ser possible si es manté un alt
grau de qualitat que es vegi reflectiten la qualificació de la Revista i en els indi-
cadors d’impacte.
Com és sabut, les revistes d’orientació científica estan sotmeses a uns es-
tàndardsde qualitat. La qualitatde les revistes científiquesi, consegüentment,la
seva difusió i impacte es valorenprincipalment sobre la base de tres fets. En pri-
mer lloc, el complimentestricte d’uns requisits formals. En segon lloc, la inclu-
sió en els directoris de revistes científiques més prestigiosos i en bases de dades
i motors de cerca acadèmics. I en tercer lloc, el posicionament de la Revista en
els índexs d’impacte. Aquests tres requisits estan íntimament interconnectats
perquè perpoder estar en un directori derevistes científiques calcomplir els re-
quisitsformals i els índexs d’impactees realitzen buscantles citacions a partir de
les revistes de referència que es troben més presents en els diferents directoris
de revistes científiques.
Pel que fa al compliment de requisits editorials de caràcter formal, en el
moment d’encetar la segona època de la Revista Catalana de Dret Públic es va
veure necessari complir elsmàxims estàndards de qualitat de les revistes cientí-
fiques i realitzar tots aquells canvis formals necessaris per complir els requisits
establerts de manera convencional. Entre els canvis destaca la doble avaluació
cega, aplicada fins i tot als estudis de la part monogràfica que són objecte
d’encàrrec. Això implica que tots els articles rebuts són sotmesos a un procés
d’avaluació anònima abans d’acordar-ne la publicació per assegurar-ne el con-
tingut científic inèdit i la qualitat. Els avaluadors són experts en la matèria, ex-
terns a l’entitat editora i al Consell de Redaccióde la Revista. Els autors reben el
resultat de l’avaluació i, en cas que sigui necessari, han d’incorporar-hi les mo-
dificacions proposades pels avaluadors.En el seu treball, els avaluadors prenen
en consideració la qualitati el rigor dels arguments que es presenten,la validesa
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
208
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 208
de les dades presentades i l’oportunitat i la rellevància de l’article per a la dis-
cussió de problemes en la seva àrea d’investigació.19
Entre els canvis formals destaquen la menció de la periodicitat, l’afiliació
dels autors i les dates de recepció i acceptació dels treballs o la inclusió de pa-
raules clau en diversos idiomes. Tots aquests canvis han permès complir trenta
dos dels trenta-tres criterisde Latindex,20 que són els mésestesos per a les revis-
tes d’àmbit iberoamericà.21 L’objectiu de la Revista Catalana de Dret Públic és
continuar complint els requeriments de qualitat establerts internacionalment i
adaptar-seals nous requisits que en aquestsentit es van formulant.
Amb relacióa la presència de la Revista en els directoris de revistes científi-
ques més prestigiosos, cal mencionar que la RCDP és present a directoris tan
importants com Latindex, Cahrus Plus, V-lex, West-Law, Dialnet, CBUC, Ul-
rich’s, IN-RECJ o IEDCYT (abans CINDOC). Així mateix, la RCDP és present
en bases de dadesi motors de cerca acadèmics com GoogleScholaro Scirus.
Per últim,respecte als índexs d’impacte de les citacions,amb relació a l’any
2008 la Revista Catalana de Dret Públic té un índex d’impacte de 0,145 (sobre
1,000) a IN-RECJ(Índice de Impacto de las RevistasEspañolas de Ciencias Jurídi-
cas) situant-seen el primer quartil de «Dret administratiu» i de «Multidiscipli-
nari». Cal destacar que en la categoria multidisciplinària la Revista Catalana de
Dret Públic ocupala primera posició del primer quartil.22
A més,la RevistaCatalanade Dret Públic figura en laMatriu d’Informacióper
a l’Avaluació de Revistes (MIAR), que mesural’índex de difusió de les revistes te-
ninten compte lesbases de dades nacionalsi internacionalson apareixen,amb un
índexde 4,398(sobre10) i hi constaen la setena posicióde les revistes espanyoles.23
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 209
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
19. El formulari d’avaluació pot consultar-se a la pàgina web de la Revista a: http://www10.
gencat.net/eapc_revistadret/avaluacio_treballs.Data del darrer accés:01/05/2010.
20. Vegeul’informe de la Revistaa: http://www.latindex.unam.mx/buscador/ficRev.html?opcion=
1&folio=15102.Data del darrer accés: 26/04/2010..Datadel darrer accés: 26/04/2010.
21. Els criterisLatindexes podentrobar enl’enllaçelectrònic següent:http://www.latindex.unam.mx/
documentos/revistas_imp.html..Data del darrer accés: 26/04/2010.
22. Per a l’índex d’impacte en dret administratiu, vegeu: http://ec3.ugr.es/in-recj/Derecho_
Administrativo.htm; per a l’índex d’impacte multidisciplinari, vegeu: http://ec3.ugr.es/in-
recj/Derecho_Multidisciplinar.htm..Data del darrer accés: 26/04/2010.
23. Vegeu: http://miar.ub.es/lista.php?campo=CAMPO&texto%5B%5D=DERECHO+P%DABLIC&
pais=Spain&envio3=enviar. Data del darrer accés:26/04/2010.
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 209
6. La revista electrònica
Els darrers anys, les revistes científiques s’han vist immerses en un procés de
transformació accelerat a causa de la incorporació de les noves tecnologies en
tot el seu sistema de producciói distribució.De fet, podem afirmar que, avui, la
transició cap a formats digitals en l’edició científica és una realitat imparable.
Indefugiblement, la Revista Catalana de Dret Públic no n’ha estat cap excepció.
Quan va endegar-se el projecte de la Revista electrònica,es varen plantejar
diversosinterrogants sobre qüestions de fons quees discutirien en el Consell de
Redacció celebrat el 12 de maig de 2005 sobre la base d’un document elaborat
per en Xavier Bernadí, nomenat coordinador de la Revista electrònica. La pri-
mera d’aquestes qüestionsva centrar-se a decidir si esvolia oferir el mateix pro-
ducte que ensuport paper o s’apostava peroferir un producte diferenciat, opció
aquesta darreraforça més atractiva ques’acabaria imposantper diferentsmotius:
d’entrada, perquè va considerar-se que si ambdós productes –revista en su-
port paper i en suportelectrònic– no coincidien plenament quant alcontingut,
els destinataris de la Revista tindrien interès a consultar els dos formats i, per
consegüent, no entrarien en una mena d’autocompetència interna; segona-
ment, es va prendre en consideració que el format electrònic minorava els cos-
tos d’edicióla qualcosa obria noves expectativesque, altrament, no eren viables,
com ara la incorporació de continguts complementaris; en tercer lloc, es varen
voler explotar els avantatges del suport electrònic derivats de la modulació dels
factors espaii temps (a la versió electrònicala incorporació de nous articlespot
garantir-se enun curt període temporal la qual cosa afavoreix la difusió de tre-
balls que, pel seu caràcter de nota d’actualitat, no sempre poden tenir cabuda
dins la versió impresa); finalment, va considerar-se que una bona edició elec-
trònica repercutiria favorablement en ladifusió i el prestigi de la publicació. De
fet, la Revista electrònica és d’accés gratuït i no requereix subscripció prèvia, la
qual cosa facilita un accés universal als continguts.
D’aquesta manera,avui l’espai webde la Revista Catalana de Dret Públicno
es limita a reproduir amb completesa tots elscontinguts que apareixen a la ver-
sió impresai les versions en llenguacatalana i/o castellanad’articles publicats en
la llenguaoriginal de l’autor.Altrament,ofereix al lector un producte diferenciat
en la mesura que poden consultar-s’hi continguts inèdits, entre els quals desta-
quen les notes, la notícia de llibres, les cròniques d’esdeveniments i els docu-
ments d’interès,ja sigui legislació, jurisprudència i enllaços electrònics relacio-
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
210
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 210
nats amb el tema monogràfic de la Revista. D’aquesta manera apareixen elec-
trònicament un seguit de continguts que en la primera època de la Revista es
publicaven en format paper. D’aquests continguts inèdits sobresurt la publica-
ció d’articles breus,denominats notes, que s’enllacen a un número concretde la
publicació periòdica en paper. Dels números 31 a 40, corresponents a lasegona
època de la Revista,es poden trobar a la versió electrònica un total de 13 notes
de diferents temàtiques, totes publicades en llengua catalana.Hi ha números
amb unparell o tresnotes,i números sensecap nota.A la taulanúmero 15 s’indica
el nombre de notes de cada número.
D’altra banda, la Revista electrònica ha permès posar a disposició dels lec-
tors tot el bagatge històric de la revista Autonomies, icona d’una llarga etapa
d’esforços de iuspublicistes. Així,aprofitant la introducció del format electrò-
nic, es varen digitalitzar tots els números anteriors, de manera que actualment
funciona tambécom a arxiu històric dels vint-i-cinc anysde Revista en conjunt.
D’aquesta manera,s’ha consolidat com una potent base de dades que compta,a
més, amb un cercador propi que permet fer cerques a diferents nivells. El seu
dissenyi navegació atractius,clars i senzills han contribuït també a fer-la un ins-
trument especialment útil per a la comunitat científica.
Formalment,com és de veure,24 la pàginaweb inicial de la revistainclou di-
verses seccions, encapçalades per una Presentació seguida d’enllaços a informa-
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 211
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
24. Vegeuhttp://www10.gencat.cat/eapc_revistadret.Data del darrer accés: 03/05/2010.
Taula 15. Correspondènciaentre lesnotes de la
Revista
electrònicai el númerode la
Revista
al qualcorresponen
Número de la Revista Nombre de notes
31 0
32 3
33 0
34 2
35 1
36 1
37 2
38 0
39 2
40 2
TOTAL 13
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 211
ció diversa (organització interna de la publicació periòdica, règim d’ús de les
llengües, criteris de presentació dels treballs, règim d’avaluació, subscripció i
contacte).Pel que fa al contingut, destaquen tres enllaços: el Darrer número, que
com indica el nomreprodueix on-line el contingut del darrer exemplar; Núme-
ros anteriors,on es poden consultartots els exemplarsdels vint-i-cinc anysde re-
vista degudament digitalitzats; i, finalment, un enllaç intitulat Propers números
on s’informa sobre la temàtica del proper exemplar que s’editarà. Com s’ha
avançat, la versió electrònica inclou continguts inèdits que no es publiquen en
suport paper. Aquest és el cas del recull de legislació,jurisprudència i documen-
tació diversa així com el capítol d’enllaços externs consultables dins el link inti-
tulat Recursosd’interès.
Tot plegat fa que l’espai de la revista electrònica s’hagi consolidat, amb el
pas del temps, com un productediferenciat de qualitat. En aquest sentit,les ac-
tes dels consells de redacció de la Revista posen de manifest que,des d’un bon
començament, es va partir de la ferma convicció que la versióelectrònica havia
d’assolir uns nivells d’excel·lència i qualitat equivalents als de la revista impresa
en paper. Justament, aquesta exigència de qualitat ha orientat els vint-i-cinc
anys de vida d’una publicació periòdica que s’haacabat consolidant com el que
és: un referent de prestigi dins la seva disciplina.
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
212
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 212
Vint-i-cinc anys de la RCDP: Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temàtica ... 213
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
RESUM
Revistacatalana de dret públic, 41,ISSN 1885-5709, 2010
Font de la classificació: Classificació Decimal Universal (CDU)
Font dels descriptors: paraulesclau facilitades pels autors
___________
342 (460.23)
Fernando DomínguezGarcia, lletrat del Parlament de Catalunya i professor associat de dret
constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona
Anna M. PlaBoix, professora lectorade dret constitucional dela Universitat de Girona
ca Vint-i-cinc anys de la
Revista Catalana de Dret Públi
c: anàlisi del perfil dels
autors quehi han publicat i de la temàticadels articles
p. 185-216
Aquest article s’insereix dins del número
commemoratiu del vint-i-cinquè aniversari
de la Revista catalana de dret públic i fa una
descripció dels seus orígens duals com a re-
vista dedicada als aspectes territorials de la
construcció de l’Estat de les autonomies i
com a revista generalista de dret públic.Ex-
plica les dues etapesde la Revista (de 1985 a
2004 i de 2005 a l’actualitat) i fa una anàlisi
quantitativadels autors que hi han publicati
dels continguts de llurs articles. L’article in-
clou també explicacions sobrela qualificació
de la Revista i la sevaversió electrònica.
Paraulesclau: Revista; perfil dels autors;descriptors del contingut;dades quantitatives.
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 213
Fernando Domínguez Garcia, Anna M. Pla Boix
214
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
RESUMEN
Revistacatalana de dret públic, 41,ISSN 1885-5709, 2010
Fuente de la clasificación: Clasificación Decimal Universal (CDU)
Fuente delos descriptores: palabrasclave facilitadas por losautores
___________
342 (460.23)
Fernando Domínguez Garcia, letrado del Parlamento de Cataluña y profesor asociado de
derecho constitucional dela Universidad Autónoma de Barcelona
Anna M. PlaBoix, profesora lectorade derecho constitucionalde la Universidad deGirona
ca Vint-i-cinc anys de la
Revista Catalana de Dret Públic
: anàlisi del perfil dels
autors quehi han publicat i de la temàticadels articles
es Veinticinco años de la
Revista Catalana de Dret Públic
: análisis del perfil de los
autoresque han publicado y de la temáticade los artículos
p. 185-216
Este artículo se inserta dentro del número
conmemorativo del vigésimo quinto aniver-
sario de la Revista Catalana de Dret Públic y
realiza una descripción de sus orígenes dua-
les como revista dedicada a los aspectos te-
rritoriales de la construcción del Estado de
las autonomías y como revista generalista
de derechopúblico.Se explicanlas dos etapas
de la Revista (de1985 a 2004 y de 2005 hasta
la actualidad) y se lleva a cabo un análisis
cuantitativode los autores que han publica-
do y de los contenidos de sus artículos.El ar-
tículo incluye asimismo explicaciones sobre
la calificaciónde la Revista y su versión elec-
trónica.
Palabrasclave: Revista; perfil de los autores; descriptoresdel contenido; datoscuantita-
tivos.
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 214
Vint-i-cinc anys de la R.C.D.P.:Anàlisi del perfil dels autors que hi han publicat i de la temática ... 215
Revista catalana de dret públic, núm. 41, 2010, p. 185-216
ABSTRACT
Revistacatalana de dret públic, 41,ISSN 1885-5709, 2010
Classificationsource: Universal Decimal Classification (UDC)
Key wordssource: Key wordsare given by the authors
___________
342 (460.23)
Fernando Domínguez Garcia, legal counsel, Parliament of Catalonia, associate professor of
Constitutional Law at the Autonomous University of Barcelona
Anna M. PlaBoix, assistant professorof ConstitutionalLaw at the Universityof Girona
ca Vint-i-cinc anysde la
RevistaCatalana de Dret Públic
: anàlisidel perfil dels au-
tors que hi hanpublicat i de la temàtica delsarticles
en Twenty-Five Years of the
Revista Catalana de Dret Públic
: An Analysisof the Pro-
file of Participating Authorsand the Subject Matter of the Articles
p. 185-216
This article is part of a commemorative edi-
tion on the occasion of the 25th anniversary
of the Revista catalana de dret públic. It des-
cribes the dual origin of the Revista as a re-
view devoted tothe territorial aspects of the
construction of the State of Autonomous
Communities and a general magazine dea-
ling with issues of public law.The article ex-
plainsthe twostages of the Revista(from1985
to 2004 and from 2005 to the present) and
performs a quantitative analysisof the authors
who have published there and the contents
of their articles.The article also includes ex-
planations on the rating of the Revista and
its electronicversion.
Key words:Revista; profile of the authors;content descriptors; quantitative data.
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 215
07 Ana M Pla Bois.qxp:- 16/11/10 17:09 Pgina 216
