La usucapió

AutorAdolfo Lucas Esteve
Páginas155-165

Page 155

1. La usucapió: concepte, objecte i fonament

El Llibre V del Codi Civil de Catalunya actualitza, sistematitza i completa la regulació de la institució de la usucapió, excloent per aquest àmbit, l’aplicació supletòria de la legislació estatal –a diferència dels què succeïa sota la vigència de la Compilació del Dret Civil de Catalunya–.

L’art. 531-23.1 CCCat contempla la usucapió com un títol legal d’adquisició de la propietat i dels drets reals de contingut possessori. El supòsit de fet que condueix a l’adquisició consisteix en la possessió d’un be durant el termini legalment establert: «La usucapió és el títol adquisitiu de la propietat o d’un dret real possessori basat en la possessió del bé durant el temps fixat per les lleis, d’acord amb el que estableix aquesta secció».

Possessió i temps són, doncs, els elements que integren el supòsit de fet de la norma. Únicament aquells drets reals que atorguen la facultat de posseir el bé sobre el que recauen, són susceptibles d’adquisició o constitució per usucapió. No són, per contra, drets reals usucapibles aquells que no atorguen al seu titular el dret a posseir –com els drets reals d’adquisició preferent o el dret d’hipoteca–.

Tanmateix, podem parlar de dues clares excepcions a aquesta afirmació:
y En primer lloc, les servituds que, malgrat integrar la categoria dels drets reals i tenir, algunes, un component possessori, s’exclouen expressament de l’àmbit de la usucapió. L’art. 566-2.4 CCCat., tancant la variabilitat de criteris legislatius anteriors, nega taxativament l’adquisició de cap servitud per usucapió.
y La segona excepció és el cens que, sense contingut possessori i d’estructura obligacional –art. 565-8.1 i 6 CCCat–, pot adquirir-se per usucapió tal com disposa l’art. 565-3 c) CCCat. La idea d’utilització mediata del bé (ESPIAU), de dret no possessori però posseïble (BADOSA COLL), juntament amb certa «inercia histórica de cuando era configurado como un supuesto de dominio dividido» (DEL POZO, VAQUER, BOSCH), serveixen per justificar la seva inclusió.

En conseqüència, es podran adquirir per usucapió el dret de propietat, l’usdefruit, l’ús, l’habitació, el dret de superfície, el dret de vol, el dret de retenció, la penyora, l’anticresi i el dret de cens. No es podran adquirir per usucapió els drets reals d’adquisició preferent doncs no tenen contingut possessori, sens perjudici que, l’adquisició d’una finca per usu-

Page 156

capió, comporti l’adquisició simultània del dret de retracte legal sobre la finca confrontant. Tampoc es pot adquirir el dret real d’hipoteca tant per manca de contingut possessori com per l’especial formalisme de la seva constitució.

La usucapió es fonamenta en la necessitat de fixar jurídicament situacions de fet sostingudes durant un dilatat període de temps front a la inactivitat del titular legal del mateix que fa presumir l’abandonament de la titularitat. Així, l’aparença de titularitat pacífica d’un subjecte durant un període de temps suficientment ampli –possessió i temps–, juntament amb la passivitat del veritable titular que coneix aquesta situació i no actua per tal de qüestionar-la, justifica la seva consolidació legal.

2. Els elements de la usucapió: possessió i temps
2.1. La possessió com a element essencial de la usucapió: els seus requisits

Tal com assenyala l’art. 531-23.1 CCCat, la possessió constitueix un dels pressupòsits essencials de la usucapió. Precisament per això, únicament la propietat i la resta de drets reals de contingut possessori poden ser adquirits per usucapió.

Sense entrar en el complex anàlisi de la possessió però prenent com a referent l’art. 521-1.1 CCCat podem afirmar que la possessió és el «poder de fet sobre una cosa o un dret». En conseqüència no tindrà cap efecte adquisitiu la «mera detenció» o tinença tolerada d’aquesta cosa o dret (art. 521-1.2 CCCat en relació a l’art. 531-24.2 CCCat). La Interlocutòria de TSJC
23.06.2011, assenyala al respecte què: «La mera detentación, que es aquel ejercicio de un poder de hecho sobre la cosa sin la voluntad aparente externa de actuar como titular del derecho o bien aquella tenencia de la cosa por la tolerancia de los titulares (art. 521-1,2 CCCat), no es útil para la usucapión». En aquest sentit, l’art. 531-21.1 CCCat demana a l’usucapent la capacitat natural entesa com a capacitat necessària i suficient per a posseir –voler i entendre–.

Tanmateix, la possessió del bé requereix d’una sèrie de circumstàncies o requisits concurrents per tal que, efectivament, condueixi a l’efecte adquisitiu propi de la usucapió: l’art. 522-6 CCCat en relació al 531-24 CCCat, concreta que la possessió haurà de ser en concepte de titular del dret, pública, pacífica i sense interrupcions durant el termini legalment establert.

Únicament sota la concurrència de la totalitat d’aquests requisits, la possessió sostinguda en el temps comportarà l’adquisició de la cosa o dret posseïts. La mateixa Interlocutòria continua afirmant: «Solo cuando se posee en concepto de dueño, de modo pacífico o sin violencia y públicamente, tendrá trascendencia para la adquisición definitiva del dominio, el cumplimiento del plazo que prevea la ley y el carácter ininterrumpido, no solo del hecho material de la posesión, sino también del concepto posesorio.»

2.1.1. El contingut de la possessió ad usucapionem i la seva publicitat

El primer requisit que assenyala l’art. 531-24.1 CCCat és que la possessió que condueixi a l’adquisició del dret real ha de ser en concepte de titular del dret real que s’usucapeix

Page 157

(STSJC 28.10.2002). A la inversa, serà el contingut de la possessió que de facto s’exerceixi el què ens determinarà el dret real a adquirir.

Aquest contingut de la possessió s’anomena concepte possessori i «identifica el dret el contingut del qual s’exerceix de facto en la possessió d’una cosa o un d’altre dret» (BADOSA COLL). En conseqüència, únicament es podrà usucapir aquell dret real que s’identifiqui amb la possessió efectuada, és a dir, amb els actes aparents de possessió.

En aquest context, resulta especialment rellevant i imprescindible el requisit de la publicitat del fet possessori en tant que atorga informació sobre l’abast de la possessió, i, per extensió, del dret a adquirir. Possessió i publicitat són, en l’àmbit de la usucapió, indissolubles, excloent qualsevol efecte adquisitiu als actes clandestins.

La Interlocutòria TSJC 23.06.2011, assenyala la necessària existència d’actes inequívocs del posseïdor que manifestin externament en el tràfic jurídic la intenció, el contingut, el ánimus amb el que està posseint: «(...) No basta la pura motivación volitiva (Sentencias 6 octubre 1975 y 25 octubre 1995) representada por el ánimo de tener la cosa para sí, sino que es preciso, además, el elemento objetivo o causal (SS. 20 noviembre 1964 y 18 octubre 1994) consistente en la existencia de «actos inequívocos, con clara manifestación externa en el tráfico» (Sentencia 3 octubre 1962, 16 mayo 1983, 29 febrero 1992, 3 julio1993, 18 octubre y 30 diciembre 1994 y 7 febrero 1997), «realización de actos que solo el propietario puede por sí realizar» (S. 3 junio1993); «actuar y presentarse en el mundo exterior como efectivo dueño y propietario de la cosa sobre la que se proyectan los actos posesorios» (S. 30 diciembre 1994).»

Y continua afirmat: «De la regulación anterior se infiere que poseer en concepto de titular no es poseer creyéndose dueño, sino que a la tenencia de la cosa debe unirse un concreto animus domini materializado a través de actos externos. Lo que es, pues, más relevante es como se exteriorice este ánimo, esto es, como se comporte el poseedor de cara al exterior, de forma que según el estándar o modelo de comportamiento dominical, el sentido razonable de esta conducta suscite en los demás la creencia que el poseedor es dueño». Així, actes aparents de possessió en concepte d’amo serien: el pagament de la contribució, l’oferta de venda de la cosa, la cessió a tercers, l’alta com a titulars en organismes oficials, el cobrament de les rendes ...; però no la realització d’obres en la finca, que poden ser realitzades per títols diferents.

2.1.2. La possessió pacífica

D’acord amb el que estableix l’art. 531-24.1 CCCat, la possessió ad usucapionem ha d’ésser pacífica. El caràcter pacífic de la possessió es predicarà d’aquella possessió exercida sense contradicció o pertorbació. La pèrdua del caràcter pacífic de la possessió comportarà què, malgrat la possessió es mantingui, deixi d’ésser hàbil per a l’adquisició del dret que s’usucapeix.

Així, constituiran actes de contradicció o pertorbació que alteraran el caràcter pacífic de la possessió:
y El requeriment notarial de reconeixement de títol del titular del dret –art. 531-25.1.d)

CCCat–.
y L’oposició judicial a la usucapió en curs dels titulars del bé o tercera persona interessada –art. 531-25.1 c) CCCat–.
y La possessió d’una altra persona, àdhuc adquirida contra la voluntat dels...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR