Usdefruit del dret de propietat intel·lectual.

AutorFrancisco Rivero Hernández
CargoProfessor associat del Departament de Dret Privat d'ESADE
Páginas27-43

Page 27

L'anomenada propietat intel·lectual és un dret subjectiu semblant però no identificable amb el dret de propietat a causa de l'especificitat del seu objecte immaterial, el contingut del qual està format per un conjunt unitari de facultats jurídiques, unes de caràcter patrimonial i d'altres de tipus moral, estretament relacionades, fins i tot quan corresponen a titulars diferents, i sotmeses a la vis atractiva del dret ple i unitari a favor de l'autor. Partint d'aquesta premissa, l'autor afegeix també la figura de l'usdefruit, amb la qual cosa sorgeixen -com ens aclareix- més problemes que solucions, perquè -com matisa- un estudi complit requeria la consideració i revisió àmplies de les dues institucions que conflueixen en aquest dret real limitat.

I Particularitats de l'usdefruit de propietat intellectual al nostre ordenament. Viabilitat
1. Naturalesa i particularitat de l'usdefruit de propietat intel·lectual

L'interès aïllat de cada institució, per la seva banda, es veu potenciat en l'usde- fruit de propietat intel·lectual en concórrer i creuar-se en aquest dret real l'un i l'altra en interferència recíproca (titularitat/objecte), amb àmbits de poder (drets subjectius ambdós) molt diferents i una naturalesa i un contingut (del dret matriu i del dret objecte del primer) que atorguen a l'usdefruit una notable especificitat i un colorit original -que no es manifesta en cap altre dret real limitat-.

És, sobretot, la naturalesa particular del dret d'autor el que caracteritza i cor- romp aquest usdefruit, perquè la propietat intel·lectual és més complexa que els drets patrimonials que són l'objecte habitual d'aquell: és un dret subjectiu absolut, semblant però no identificable amb el dret de propietat a causa de l'especificitat del seu objecte immaterial, el contingut del qual està format per un conjunt unitari de facultats jurídiques, unes de caràcter patrimonial i d'altres de tipus moral, estretament relacionades fins i tot quan corresponen a titulars diferents, i sotmeses a la vis atractiva del dret ple i unitari a favor de l'autor1. La convivència d'aquest doble contingut determina una tensió constant entre el personalíssim (aspecte moral) i la patrimonialitat (drets d'explo-

Page 28

tació), en equilibri inestable, no sempre ben resolt per la Llei de Propietat Intellectual [LPI], tot i que, en cas de conflicte, predomina gairebé sempre el primer. Tot això condiciona no només l'estructura sinó també, i sobretot, el funcionament d'aquest usdefruit, fet que transcendeix a tot el seu règim jurídic, des de la constitució, durant tota la vida i vigència jurídica (contingut, límits) i fins a l'hora de l'extinció.

Així, la presència i preeminència de les facultats morals, personalíssimes, condiciona la disponibilitat i l'exercici de les patrimonials, i l'autonomia pròpia quan sobre aquestes es constitueixen drets reals limitats (usdefruit, hipoteca), de manera que els titulars d'aquests drets, cessionaris de l'explotació econòmica del dret d'autor (els anomenats «drets d'explotació»), es troben limitats en l'exercici per la necessitat del respecte de quelcom tan subtil com l'autoria i integritat de les obres, el dret de l'autor a la modificació del contingut de les mateixes o la retirada de la circulació, i altres extrems. Aquesta limitació excedeix jurídicament i qualitativa el que és propi d'aquests iura in re aliena (per exemple, el salva rerum subs- tantia en l'usdefruit, que aquí interessa), a la qual cosa se superposa 2. El caràcter immaterial de l'objecte del dret d'autor afegeix, al seu torn, subtilesa a la titularitat del dret i al gaudi, i la seva rellevància social (funció social de la cultura, valor i protecció constitucional d'aquesta) es tradueix en límits nous i particulars en l'explotació inter privatos (que en això consisteix, substancialment, l'usdefruit), fet que transcendeix per aquest altre conducte el seu règim funcional.

Tot i que no hi ha cap referència directa a aquest usdefruit a la Llei de Propietat Intel·lectual, segons l'autor sí que existeix una al·lusió indirecta que n'avala l'existència

De l'usdefruit de propietat intellectual, amb les especificitats citades, només n'abordaré aquí els aspectes fonamentals -de vegades, suggerint problemes més que solucions-, perquè un estudi complit del mateix requeriria una consideració i revisió àmplia de les dues institucions que conflueixen en aquest dret real limitat. Això m'obligarà a remetre'm sovint a llocs i qüestions concretes i a altres treballs i comentaris de les normes afectades (sobre usdefruit i sobre propietat intel·lectual), amb la convicció, no obstant això, de l'oportunitat i necessitat d'un tractament complet de la matèria, que deixo per a d'altres (bona ocasió per a una tesi doctoral ambiciosa, o similar).

2. Qüestions relacionades amb la viabilitat de l'usdefruit al nostre ordenament

Superat el debat vuitcentista, amb una càrrega dogmàtica excessiva, relatiu als drets sobre drets, i admès de manera unànime l'usdefruit de drets al nostre sistema jurídic amb un ampli recolzament legal i múltiples casos indiscutits, sembla que ni s'hauria de plantejar la qüestió de la viabilitat de l'usdefruit del dret de propietat intel·lectual al nostre ordenament. No obstant això, he de citar-ne alguns dels problemes -més que respecte de la possibilitat real i la realitat efectiva en el tràfic (vídua a qui el marit ha deixat en testament l'usdefruit del seu dret d'autor de tres òperes d'èxit)-, a causa de la citada naturalesa i entitat jurídica del dret d'autor i el règim poc clar de la «cessió» de drets d'explotació de l'article 43 LPI (i concordants), que ha fet dubtar a cert sector doctrinal de la possibilitat de constituir drets reals limitats segons els esquemes formals i títols habituals de Dret comú. Això ha determinat algunes particularitats i discussions -de construcció i justificació formal, sobretot- en relació amb la transmissibilitat dels drets d'explotació a aquell efecte (constitució de l'usdefruit)3.

Tot i que no hi ha cap referència di- recta a aquest usdefruit a la Llei de Propietat Intel·lectual del 1987, avui Text refós del 1996 (Decret Legislatiu 1/1996, del 12 d'abril), modificat per la Llei 23/2006, del 7 de juliol, és indubtable -al meu parer- la seva possibilitat, indirectament al·ludida en diversos preceptes. Heus aquí, resumidament, les raons que avalen aquesta asseveració:

a) Quant a l' objecte d'aquest usde- fruit, la propietat intel·lectual, en particular, les seves facultats patrimonials, reuneixen els requisits ordinaris per a ser-ho: (i) poden proporcionar un gaudi o una utilitat directa o indirecta, considerada en el sentit més ampli (social, jurídica); (ii) quant a l' utilitas, els «drets d'explotació», es tracta d'entitats jurídiques transmissibles (cf. arts. 42 i 43 LPI), exigència tècnico-jurídica en vista de la naturalesa de la constitució d'aquest dret real -que comporta sempre una cessió limitada del mateix o transmissió d'algunes de les facultats del titular del dret-; (iii) les facultats patrimonials objecte d'aprofitament tenen autonomia funcional respecte del dret subjectiu complex que és la propietat intel·lectual.

b) Normativament, aquest usdefruit d'un dret pot recolzar-se en els arts. 42 (transmissió mortis causa dels drets d'explotació) i 43 (transmissió inter vivos ) abans citats, més problemàtica en aquest segon cas per una redacció deficient, però del qual no es pot deduir que no sigui possible la constitució de drets reals limitats; i a l'art. 1 del Reglament del Registre de la...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR