Tribunal Suprem.
Autor | Redacció de LA LEY i sota el subministrament del CENDOJ |
Páginas | 88-91 |
Page 88
Formulades diverses demandes i reconvencions en relació amb una herència, les sentències d'instància van declarar que el causant no va instituir una substitució fideïcomissària, sinó un dret d'acréixer, i van declarar, així mateix, la validesa dels actes de disposició duts a terme per una néta del testador tant entre vius com per causa de mort. El Tribunal Suprem estima en part el recurs de cassació interposat i declara que el testament contenia una substitució fideïcomissària condicionada, en la qual els néts del testador eren fideïcomissaris recíprocs.
Interpretació del testament. Establiment d'una substitució fideïcomissària si sine liberis decesserit, que condiciona la consolidació de la propietat d'allò adquirit al fet de tenir fills. Actes propis dels fideïcomissaris que determinen la renúncia al fideïcomís. Validesa dels actes de disposició efectuats per un dels fideïcomissaris (que va morir sense fills) tant entre vius com per causa de mort.
Les sentències d'instància van desestimar la demanda sobre declaració del dret del demandant a separar-se de la societat de la qual era soci. El Tribunal Suprem estima el recurs de cassació, cassa la sentència recorreguda i declara el dret del recurrent a separar-se de la societat amb reemborsament del valor de les seves accions.
Substitució de l'objecte social. Dret de separació del soci dissident. Quan l'objecte social, segons els estatuts, és realitzar «directament, la distribució d'energia elèctrica», la modificació estatutària per substituir l'explotació directa per la indirecta, mitjançant la creació d'un grup d'empreses amb unitat de direcció, subjectant la dominada a la direcció de la dominant, suposa una «substitució de l'activitat» de la societat encara que el negoci es desenvolupi en el mateix sector de la indústria o del comerç i, al capdavall, la «substitució de l'objecte», amb alteració de les bases determinants al seu moment de l' affectio societatis, ja que de fet suposa la pèrdua de poder del soci que no participa en la gestió sense cap contrapartida, prenent-li la possibilitat d'impugnar els acords anul·lables de la participada per falta de legitimació, ja que no disposa de la condició de soci d'aquesta.
El Jutjat de Primera Instància va desestimar la demanda d'anul·lació de clàusules contingudes en un contracte de préstec hipotecari. L'AP de València va revocar la sentència del Jutjat i va estimar la demanda. El Tribunal Suprem desestima els recursos extraordinaris per infracció processal i de cassació interposat pel banc demandat.
En el cas, es declara nul·la, pel seu caràcter abusiu, la clàusula del préstec hipotecari subscrit entre els litigants que establia que
Page 89
Tret als casos...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba